Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

El mercado del videojuego 2015

EAE Business School 

El Strategic Research Center de EAE presenta el estudio «El mercado del videojuego 2014», un análisis de la situación del mercado de videojuegos en España, tanto nacionalmente como por Comunidad Autónoma, y de las principales economías mundiales, además de analizar la tendencia de este mercado de ocio para el periodo 2016-2019.

los principales resultados del estudio son los siguientes:

Els Museus i la seva capacitat d’impacte a les ciutats i les...

Gail Dexter Lord, Ngaire Blankenberg |The AAM Press

A partir del concepte soft power aplicat a les ciutats i als museus, aquest llibre busca esdevenir eina de reflexió per a professionals del món dels museus i administradors que vulguin fer dels museus institucions pròsperes i sostenibles en el futur, així com obrir els ulls als governs de les ciutats i urbanistes davant les possibilitats que pot aportar la seva aliança amb els museus.

Bibliografia sobre els serveis de mediació als museus i...

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

El Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta una nova bibliografia comentada sobre la mediació, una de les missions fonamentals de les institucions culturals i museístiques, encarregada de construir les relacions entre la institució i els visitants, ja siguin reals o virtuals, a dins i fora de les parets de les institucions.  La bibliografia inclou llibres, articles i recursos en línia que expliquen com s’estructura un servei de mediació, com definir les competències dels mediadors, com articular l’oferta de mediació o com precisar els objectius i traduir-los en accions.

Nous mecanismes de finançament per a les petites empreses...

Agenda Europea per a la Cultura

Informe que presenta un ampli ventall de bones pràctiques per al finançament de petites empreses culturals i creatives. Un grup d’experts dels governs dels estats membres de la UE hi exposen els principals problemes de finançament d’aquetes empreses i ofereixen una sèrie de recomanacions per mirar de superar-los. S’hi presenten més de 100 nous instruments i 32 casos que il·lustren com algunes modalitats de finançament poden satisfer les necessitats d’aquest teixit empresarial.  

En l’àmbit del finançament públic l’informe destaca com a bona pràctica les aportacions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través de les contribucions reemborsables. Es tracta de la posada en marxa de forma simultània de préstecs a cost zero juntament amb contribucions reemborsables parcial o totalment.

Col·lecionisme i mecenatge artístic

Francisco Calvo Serraller (ed.), Victoria Camps | Fundación Arte y Mecenazgo

Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement del món del col·leccionisme art, i de la seva divulgació com a font de mecenatge de la cultura, en aquest estudi s’analitzen les motivacions i limitacions ètica-filosòfiques del mecenatge artístic.

Des d’una òptica multidisciplinària, els quatre assaigs que el composen busquen posar en valor i aprofundir en aquells aspectes que propicien el mecenatge, el consoliden i, l’impacte que pot aportar a la societat actual.

Els mapes culturals com a eina de planificació i...

Nancy Duxbury | Culture and Local Governance

Amb l’objectiu de mostrar com els mapes culturals esdevenen una eina important de planificació i desenvolupament per a governs, investigadors i especialistes del sector cultural, els diferents articles que composen aquest monogràfic analitzen l'ús dels mapes en situacions i contextos geogràfics ben diversos.

Des dels processos de rehabilitació i renovació d’un nucli històric a la investigació etnogràfica en una perifèria de la zona urbana; per mitigar l’envelliment suburbis als processos de planificació cultural més generalitzats... En definitiva, mostren com els mapes culturals possibiliten la definició, estructuració i creació d’alternatives i polítiques culturals d’èxit per al territori, de conciliar dimensions culturals tangibles i intangibles, així com els efectes en la participació, la inclusió i la construcció de relacions.

El factor proximidad en las políticas culturales

Observatorio Vasco de la Cultura

El concepto de proximidad está en el centro de los debates; aunque siempre ha estado presente en las políticas culturales, ha ido ampliando su significado como factor transversal de la gobernanza local. Esto hace que su análisis sea complejo, puesto que remite a un abanico de temas ciertamente amplio.

Este trabajo realiza un acercamiento a nivel teórico y práctico a las políticas culturales de proximidad. A nivel teórico repasa su significado y sus implicaciones. Con ello se realiza una modelización del tipo de políticas culturales de proximidad que pueden encontrarse. Estos modelos sirven luego para, a nivel práctico, aproximarnos a la realidad y detectar casos relevantes en algún aspecto.

Anàlisi de dades de públics i màrqueting digital en teatres...

Kevin O’Hora | Arts Management and Technology Laboratory

Informe que presenta bones pràctiques en matèria d’anàlisi de dades de públics en el sector operístic. S’hi presenten quatre estudis de cas que il·lustren com els departaments de màrqueting d’importants companyies d’òpera dels Estats Units recopilen i analitzen les dades d’usuaris extretes de les seves pàgines web i xarxes socials.S’hi expliquen les estratègies desenvolupades per aquestes companyies s’hi fan també recomanacions de programari. L’autor considera que invertir temps i diners en plataformes digitals però ignorar les oportunitats que ofereixen per a l’anàlisi de dades és perdre informació molt valuosa.

El valor econòmic del servei de biblioteques públiques de...

Albert Ballarin,  Núria Camps,  Ferran Burguillos│ Biblioteques Municipals de Sabadell

El valor econòmic del servei de biblioteques públiques de Sabadell és positiu i amb perspectives de creixement en els propers anys. Així es desprèn d’aquest  estudi presentat a Barcelona en el transcurs de les 14es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Aquestes jornades són un punt de trobada i de referència per als professionals de la informació, la documentació i les biblioteques del país.

Aquest estudi, basat en el retorn a la inversió, permet contrastar fins a quin punt els diners invertits a la xarxa de Biblioteques Municipals de Sabadell reporta beneficis directes satisfactoris per a les persones usuàries.

Companyies d’arts escèniques de Catalunya 2014 Teatre, dansa...

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura ha publicat les dades de les companyies de teatre, dansa i circ del període 2010-2014 amb un annex detallat per a cada àmbit.

L'Estadística d'arts escèniques. Companyies de teatre, dansa i circ permet descriure, analitzar i dimensionar l'evolució del sector respecte el nombre de companyies, els espectacles produïts i presentats, l'activitat internacional, així com els recursos disponibles i el personal

Comunicació i cultura en l’era digital

Ramón Zallo | Gedisa

Evitant caure en el determinisme econòmic i tecnològic, el present llibre aprofundeix en l’anàlisi de la producció cultural i la seva regulació en un context de crisi política i econòmica, així com en les fortes transformacions tecnològiques de les societats contemporànies. Aquesta noció de conflicte que es genera, permet a l’autor reconèixer les contradiccions en el procés d’organització social, així com la dualitat del propi sistema comunicatiu.

Recursos teòrics i pràctics per al disseny i concepció...

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Concebre i dissenyar una exposició implica redactar tota una sèrie de processos i materials: des de la tria del tema o concepte a exposar fins a l’elaboració de la trama narrativa, passant per la selecció i descripció dels aspectes tècnics, comunicacions amb els agents que intervindran o fixació d’objectius amb els públics als quals es vol arribar. Per orientar en aquesta tasca, el Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta aquesta bibliografia comentada amb llibres, articles i recursos en línia amb aspectes teòrics però sobretot pràctic per a la redacció de tots aquests processos.

Estudi de viabilitat per millorar la recopilació i anàlisi...

KEA European Affairs | European Commission

Amb aquest estudi es busca ajudar a les institucions europees a treballar conjuntament amb altres organismes i institucions professionals vinculats al sector de les industries culturals i creatives (ICC) per tal de constituir unes dades estadístiques de qualitat, d’una forma més eficient que facilitin informació sobre les ICC i l’economia creativa.

Més enllà de la gentrificació: Narratives sobre la relació...

Kate Oakley | University of Leeds, White Rose University Consortium, Arts and Humanities Research Council

Aquest document proposa una revisió crítica de la literatura existent vers el paper de l'art i la cultura en la regeneració d’espais i comunitats, amb l’objectiu de redreçar el discurs tot buscant aportar noves línies d’acció al debat i incidir, d’alguna manera, en el discurs polític de cara al futur.

Arran l’eclosió de la crisi financera, gran part de la literatura acadèmica s’ha mostrat força crítica sobre les possibilitats de retorn real a les comunitats que molts projectes i polítiques culturals prometien i la gentrificació i els efectes perniciosos que ha provocat la revalorització dels espais urbans (augment dels lloguers, desallotjament de famílies amb ingressos baixos així com d’artistes i petites empreses culturals,... ) ha estat se’ns dubte una temàtica àmpliament coberta.

Plan de Fomento de las Industrias Culturales y Creativas...

Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Secretaría de Estado de Cultura (SEC)

Los objetivos específicos del Plan de Fomento de las ICC para 2016 se inspiran en las estrategias que a nivel global se están planteando para ayudar al progreso de las ICC. Estas están basadas en el fomento de la innovación y el emprendimiento, el desarrollo tecnológico y digital, el desarrollo del mercado y la internacionalización, la necesidad de una formación multidisciplinar y empresarial de los profesionales de las ICC, la provisión de fondos y la ayuda a la captación de inversión y la creación de un marco de que favorezca la apreciación de la propiedad intelectual. Son los siguientes:

Eixos del Departament de Cultura (XI Legislatura)

La cultura com a instrument de cohesió social, equilibri territorial i generadora d’oportunitats per a formar nous públics. Aquest és l’eix principal del full de ruta que ha presentat el conseller de Cultura, Santi Vila, durant la seva compareixença a la comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. En la seva intervenció, Vila  s’ha marcat com a objectiu aconseguir que el pressupost del Departament arribi a llarg termini a representar el 2% dels comptes globals de la Generalitat. Actualment, només suposa el 0,74%.

La indústria audiovisual de Catalunya. Radiografia econòmica...

Associació Clúster Audiovisual Catalunya | Departament de Cultura

Informe acurat i detallat on es presenten les dades del sector audiovisual a Catalunya i el seu valor en xifres durant el període 2008-2013, tot fent una actualització de les dades econòmiques presentades anteriorment. Per tal de corregir la dispersió d’estadístiques sobre el sector, s’agrupen també algunes de les més rellevants presentades en publicacions com l’Estadística de l’audiovisual de Catalunya i Estadístiques culturals de Catalunya.

Tot prenent com a referència els indicadors de valor afegit brut (VAB) del sector, ocupació i el total d’empreses, a continuació es presenten les dades més rellevants atenen al seu valor comparativament en el còmput general de Catalunya, respecte el global estatal espanyol, així com el pes que representa el sector audiovisual català en el sí europeu.

La pregunta en l’acte de mediació : bibliografia comentada

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La pregunta és una part fonamental en l’acte de mediació. La pregunta participa en la construcció de la relació entre la medicació i els públics. I en qualsevol acte de medicació cal plantejar-se com planificar i formular les preguntes als públics. Per orientar-nos en aquest procés, el Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta aquesta nova bibliografia comentada amb llibres, articles i recursos en línia per reflexionar sobre els principis fonamentals de la mediació i trobar respostes concretes i pràctiques sobre tècniques d’animació o comportaments dels visitants.

Quant es gasta el vostre municipi en festes?

Com d'importants són les festes majors en un pressupsot municipal? Aquesta és la pregunta que es fa el web Gobierto, que analitza els pressupostos municipals de tots els municipis de l'Estat. Des del web, s'ha elaborat un mapa interactiu que permet consultar la despesa de cada municipi, també "per càpita". En una gamma que va del groc al vermell més intens, podreu veure la quantitat de despesa de cada poble en les seves festes.

Els lectors de revistes culturals o quan els estudis tenen...

Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE)

A través dels resultats d’una enquesta efectuada a un total de 943 persones, aquest estudi busca realitzar una fotografia del perfil de lector de revistes culturals i de com aquesta ha anat evolucionant en l’entorn digital i els nous hàbits de lectura detectats i quines són les oportunitats i reptes que se’ls presenta a les revistes culturals davant d’aquests resultats palpats.

Segons l’informe, el perfil de lector de revistes culturals detectat és el d’un home (75%), adult (40% té entre 46 i 60 anys i 28% té entre 31 i 45 anys), amb estudis superiors (88%) i està en actiu (74,1% treballa).

Pel que fa als hàbits de lectura, les dades mostren un marcat perfil de grans lectors (7 de cada 10 llegeixen més d’1 hora al dia) i 9 de cada 10 han llegit un llibre en el darrer mes.

Els reptes de la literatura digital. Com llegirem en el...

El paradigma comunicatiu i la perpetuació de coneixement i difusió artística i literària canvien i es transformen constantment. Ara bé, el pas de la literatura impresa a la literatura digital genera diversos debats sobre les seves bondats i problemàtiques: hi ha reptes, hi ha obstacles, hi ha pors, trobem prejudicis. “Canvien els formats, els suports, però el coneixement i l’art -el contingut- no se n’ha de ressentir”, afirma una de les comissàries de l’exposició “Paraules pixelades” que aquests dies es pot veure a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, la Dra. Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes i del Grup de Recerca Hermeneia, especialitzat en literatura digital. La setmana passada Borràs va fer una conferència per parlar dels llibres del futur i va guiar una visita a través de l’exposició “Paraules pixelades”, comissariada per Giovanna di Rosario i la mateixa Laura Borràs.

Vídeo promocional de l'oficina Europa Creativa-...

Un vídeo molt útil per entendre les convocatòries d'ajuts del programa Europa Creativa de la Comissió Europea per al suport als sectors de la cultura 


 

 

Balanç de trenta anys de polítiques culturals a Espanya...

Joaquim Rius-Ulldemolins, Juan Arturo Rubio Arostegui (eds.) | PUV Universitat de València

Elaborat amb la participació d’investigadors i experts reconeguts en el sector de les polítiques i gestió culturals, aquest volum té per missió elaborar una anàlisi crítica de la política cultural del global del territori estatal espanyol tot fent-ne balanç dels més de trenta anys d’existència.

Estructurat en quatre grans blocs, la radiografia que elabora aquest estudi permet captar les tendències i característiques principals que defineixen el sistema de polítiques culturals en el seu conjunt i diagnosticar les virtuts, febleses i reptes de futur.

Cultura i desigualtat a través de la producció i consum...

Kate Oakleya i Dave O'Brien | Social Identities

Basant-se en el cas del Regne Unit, l’article analitza la relació entre producció i consum culturals i la reproducció de desigualtats socials que es generen. Tot prenent d’exemple l’educció superior, i a través de diversos estudi multidisciplinaris, el document esbossa com el consum cultural és un factor estructural determinant en la producció cultural: tant des del punt de vista de educatiu com en el sí de la pròpia força de treball.

Cultura en tensió

Jordi Oliveras (ed.), Nando Cruz, Ramon Faura, Marina Garcés, Joan Miquel Gual, Lucía Lijtmaer, César Rendueles | Raig Verd

De caire multidisciplinari i defugint de qualsevol rigidesa formal, aquest és un assaig pensat, elaborat i dirigit per gent que participa al portal Nativa.  Constituït per sis aportacions diferents, es busca reconèixer les dinàmiques i disjuntives que composen l’espai de la cultura, les tensions que es generen, així com les oportunitats i línies d’acció que aquest permet.

Re-contextualitzar les polítiques culturals

Erik Schrijvers, Anne-Greet Keizer i Godfried Engbersen | Netherlands Scientific Council for Government Policy (WRR)

Escrit en clau holandesa però amb la voluntat de poder contribuir amb el seu discurs a altres regions, aquest informe busca amb la seva anàlisi aportar recomanacions al govern en la formulació de polítiques culturals, emfatitzant en els aspectes més rellevants que caldria posar sobre la taula per tal de revaloritzar els objectius de la política cultural.

La legitimitat de la política cultural ha estat un dels aspecte que més ha capficat als governs europeus en els darrers temps i la crisi econòmica ha accelerat el procés.

Emocions i museus : bibliografia comentada

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Quin ha de ser el paper de les emocions en la concepció d’un museu o d’una exposició? Com poden reforçar els propòsits científics i donar un major sentit a la visita? I quan els públics, els objectes o els temes són inusuals, conflictius o sensibles, com han de gestionar els museus aquestes fortes connotacions emocionals? I com acompanyar el visitant? A la nova bibliografia del Servei d’informació i documentació de l’Ocim trobareu llibres, articles i altres recursos en línia que us poden donar resposta a aquestes i altres qüestions sobre emocions i museus.

Què significa habitar un món interconnectat on cada cop és...

Nestor García Canclini | Gedisa

Breu assaig que subverteix qualsevol categorització narrativa convencional, alternant diàleg fictici amb documentació empírica, l’autor realitza una radiografia de la institució acadèmica i l’impacte de l’eclosió de l’era digital en la societat contemporània.

Participació i Industries culturals i creatives: els temes...

Us heu preguntat quins són els temes que més us interessen de la Comunitat Interacció? Nosaltres sí. És per aquest motiu que, de forma regular, anirem analitzant aquests inputs i, en finalitzar l’any, fer-ne una lectura global de l’any.

De les més de 8.000 pàgines vistes en el mes de gener, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès.

Pla estratègic per a les arts escèniques a Mallorca...

Departament de Cultura, Patrimoni i Esports | Consell de Mallorca | ICC Consultors

A partir d’un procés participatiu previ, el primer dels documents recull les principals propostes per al desenvolupament del sector de les arts escèniques a Mallorca, un full de ruta on el Teatre Principal se situa com a motor de producció i difusió de referència del territori.

La consolidació d’una oferta estable, variada i ben distribuïda; una línies d'ajust adaptats a les necessitats del sector; així com la consolidació empresarial i professional del mercat, són també objectius estratègics clau traçats al document.

Catàleg de pràctiques culturals i creatives d’èxit a ciutats...

Culture for cities and regions | KEA European Affairs, EUROCITIES, Creative Europe Programme of the European Union

Amb l’objectiu de fomentar l'intercanvi d’informació i evidenciar a les administracions locals i regionals la importància de la cultura i els impactes positius que les inversions en la cultura poden generar al territori (desenvolupament econòmic, la cohesió social i la regeneració urbana), en aquest catàleg es recullen les iniciatives estratègiques d’èxit seguides per diverses ciutats i regions europees.

El sector del llibre a l’Estat espanyol. 2013-2015

Observatorio de la Lectura y el Libro | Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Document monogràfic que recull les principals dades estadístiques sobre el sector del llibre a l’Estat espanyol, en l'àmbit de l'edició i comercialització (interior i exterior), així com informació relativa a l'activitat lectora i biblioteques.

En termes d’edició i facturació en el mercat interior, les darreres dades apunten a un canvi en la tendència involutiva de la indústria del llibre espanyol per primer cop en quatre anys. El nombre de llibres editats ha augmentat un 1,88% respecte l’any anterior, passant dels 89.130 en 2013 als 90.802 llibres editats en 2014. La facturació, de forma encara més tímida, ha augmentat en un 0,6% respecte l’any anterior, passant dels 2182 als 2.195,8 milions d'euros.

Interseccions entre art i educació (2)

Us recordem que podeu consultar la secció ‘Intersecciones entre arte y educación’ que es publica periòdicament al suplement cultural del diari de Tarragona «Encuentros». La secció reflexiona sobre els punts en comú i diferències entre l’art i l’educació i informa de la tasca que s’està fent en aquest àmbit i també de la que manca encara per fer. A cada número la secció presenta algun projecte rellevant, informa sobre centres que desenvolupin experiències  interessants o entrevista a professionals que s’hi dediquen. 

Estadístiques culturals de Catalunya 2016: podem fer una...

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades completes de l’any 2014, unes dades que no deixen de confirmar l’estat d’emergència permanent en el qual s’ha instaurat el sector cultural a Catalunya. Tot i que alguns indicadors apunten a un incipient canvi de tendència i en certs aspectes, les dades comencen a estabilitzar-se i remuntar lleugerament, però el panorama continua sent devastador: lleugera recuperació en els pressupostos de les administracions públiques; caiguda de l’ocupació; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals; disminució de la participació i el consum cultural en diversos sectors.

Interacció 2015: un any d’activitat

Interacció s’ha nodrit de l’esforç de moltes persones que han generat les 310 entrades escrites durant aquests 12 mesos. Aquest és, no hi ha cap mena de dubte, el material imprescindible amb què s’ha construït la comunitat. Correspon als autors, i a les seves contribucions, el mèrit d’haver mantingut viva aquesta plataforma durant tot l’any. A tots ells, gràcies!

Memòria 2015 CVInteracció Infografia

Estudi sobre el sector de la cultura de proximitat

ICC Consultors | Acellec

Amb l’objectiu de realitzar una aproximació al volum econòmic del sector de la cultura de proximitat, en aquest document es presenten el principals resultats de les fases preliminars de l’estudi del sector en el context català.

A partir dels resultats de les enquestes realitzades a un total 118 agents (entre empreses, cooperatives i associacions) que realitzen activitats i ofereixen serveis amb un caràcter pròxim englobats en l’àmbit de la cultura, l’informe elabora un dibuix dels principals valors obtinguts.

La paradiplomàcia cultural de Barcelona...

Mariano Martín Zamorano i Arturo Rodríguez MoratóInternational Journal of Cultural Policy, Vol. 21, No 5, 2015 p. 554-576

Aquest article analitza les condicions per al sorgiment i institucionalització de la paradiplomàcia cultural de la ciutat de Barcelona, les condicions que van propiciar la seva institucionalització i els seus efectes en la política cultural local.

A través d’una lectura temporal i intergovernamental es contextualitza l’aparició de la paradiplomàcia cultural a Barcelona a partir dels anys 80 (com estratègia de l’Ajuntament de la ciutat per atreure capitals i promoure el desenvolupament local); el seu establiment i consolidació en l’època dels Jocs Olímpics (i la posterior creació de l'ICUB); i els efectes de la creació de la marca Barcelona de finals dels anys 90 fins l’actualitat i les condicions polítiques específiques que la sustenten.

Estudi de contractació professional de companyies catalanes...

Ceres Investigació sociològica i de mercatFiraTàrrega

El present estudi té com a objectiu principal descriure la participació de les companyies i els espectacles catalans presents a Fira Tàrrega en relació a les edicions de 2013 i 2014.

Principals resultats

El valor cultural de l’experiència museística: estat de la...

Carol Scott, Jocelyn Dodd, Richard Sandell | Arts & Humanities Research Council

Informe que analitza la literatura existent sobre l’experiència de visitar i participar en museus i galeries d’art i sobre el valor cultural que genera en els usuaris. A partir de de la revisió crítica d’estudis i recerques realitzades al Regne Unit i amb fons públics durant les dues últimes dècades, les autores de l’informe es plantegen si els paradigmes i marcs metodològics emprats són els més idonis per a una bona comprensió d’aquesta experiència. L’informe planteja també algunes recomanacions per millorar, de cara a futures recerques, les metodologies i els sistemes de recollida de dades per obtenir una avaluació més acurada del valor cultural de l’experiència museística per als visitants.

Usos d’evidència en la política cultural local

Emma Blomkamp | Evidence & Policy: A Journal of Research, Debate and Practice, Vol.10 (2) , May 2014, p. 223-241

Tot prenent com a exemple el cas de dos municipis de la regió australiana de Victoria i dos programes culturals d’aquests territoris, l’article explora els usos retòrics de l’evidència en la política cultural local i els avantatges d’un enfoc interpretatiu pràctic, que vagi més enllà de la legitimació a través de dades estadístiques amb les que se sol treballar. L’elecció i ús de determinats tipus de probes (evidències) pot variar segons el context polític, institucional i interpersonal (depenent del professional).