educació

Perill! La participació cultural en risc

Juan Arturo Rubio-Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins  | Revista Española de Sociología, Vol. 29, Num. 1, 2020, p. 33-48

El canvi de dècada ha arribat acompanyat d’una crisi sanitària inesperada, la qual de retruc està comportant una crisi social i econòmica. Els efectes que està tenint en l’àmbit de la cultura, així com en molts d’altres, ja són palpables a hores d’ara, per bé que caldrà esperar anys per poder desenvolupar estudis amb prou perspectiva. A la gravetat de la situació actual cal sumar-hi el fet que molts dels sectors professionals més afectats per la pandèmia encara no s’havien recuperat de la crisi del 2008. Aleshores, en el cas concret de la cultura i especialment als països del sud d’Europa, es va experimentar una gran caiguda de la participació.

Aquest és el tema central d’estudi a 'Las políticas culturales en el sur de Europa tras la crisis global: su impacto en la participación cultural', de Rubio-Arostegui i Rius-Ulldemolins. El document arriba en un context marcat per una nova crisi, i això ens permet llegir-lo des d’una altre punt de vista, amb un ull posat als impactes que podria tenir l’actual situació en el sector cultural a llarg termini.

Posar les relacions al centre

John Byrne, Elinor Morgan, November Paynter, Aida Sánchez de Serdio, Adela Zeleznik | Valiz

Podem imaginar nous escenaris pels museus del futur? Quines característiques tindran? És evident que la direcció va cap a la construcció d’un museus més social, obert i participatiu. Entenem doncs que el futur dels museus va en aquesta direcció. Al llibre es reflexiona sobre com s’entendrà el museu en el futur, i és per això que ofereix una anàlisi de l’educació, la mediació o la interpretació que es duu a terme dins d’aquesta institució. La intenció d’aquestes reflexions és entendre que el visitant ja no és tractat com un mer visitant, sinó com un membre part d’un cos. Els museus han començat a autointerpretar-se com espais de col·laboració en la producció de coneixement, i amb la necessitat d’aplicar nous rols. És per això que cada vegada tenen més la necessitat de canviar les estructures i re-imaginar els futurs escenaris possible.

El talent de saber renéixer

Belén Sola Pizarro (ed.) | Catarata

De pressupostos que permetien col·leccions i programacions espectaculars a una dràstica reducció, no només dels recursos econòmics sinó també del personal. El canvi de model viscut els darrers 10 anys a causa de la crisi econòmica ha obligat als museus, així com a moltes altres institucions culturals i públiques, a reinventar-se.

Educar (en) la humanitat

UNESCO education sector

Agafar les ulleres i la manta, apropar el balancí a la finestra i concentrar-se en la quietud de l’exterior. Fins quan durarà, això? Una pregunta que se sol formular sempre en futur. El futur, que tan aviat pot ser l’escenari dels nostres somnis com dels nostres pitjors malsons. L’anhelem a la vegada que el temem, i quan el present ens obliga a viure situacions adverses, imaginar els dies que vindran pot ser molt més angoixant del que ho seria en circumstàncies normals. Ara bé, tan sols amb una mica d’esforç i voluntat, els moments difícils poden convertir-se en grans oportunitats per aprendre, reflexionar, valorar i projectar.

El que preocupa als autors del document “Humanistic futures of learning. Perspectives from UNESCO Chairs and UNITWIN Networks” és el futur de l’educació. Volen canviar-lo d’arrel a tot el planeta, atenent a la diversitat i desigualtats que el caracteritzen. Certament, per aconseguir aquest propòsit cal alguna cosa més que esforç i voluntat. Cal estratègia, cal compromís, cal perseverança, calen evidències. Els més de 50 articles que composen aquest document justifiquen la urgent necessitat d’actuar avui per un demà millor. Tracten de ciència, tecnologia, filosofia, sostenibilitat i cultura; però, per damunt de tot, defensen l’enfocament humanístic que ha d’adquirir l’educació adreçada a les noves generacions.

Neurociència i Museus. I Cicle Confluències.

Els museus des de la perspectiva neurocientífica

El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement. Així, des del punt de vista de la neurociència, és com s’ha parlat dels museus al I Cicle Confluències, una iniciativa de la Xarxa de Museus que vol ser un espai de trobada, de reflexió i d’interconnexió entre els museus i altres disciplines no estrictament museològiques

Cultura, benestar i qualitat de vida

Paul Dalziel, Caroline Saunders, Catherine Savage | Agribusiness and Economics Research Unit Lincoln University with Ihi Research, Christchurch

El producte interior brut (PIB) és un indicador econòmic de referència a tot el món, ja que les seves característiques permeten calcular-lo amb mètodes estandarditzats per fer comparatives entre països i preveure tendències. Malgrat que històricament s’ha entès el creixement del PIB com un indicador de progrés, avui dia es considera que no és una eina del tot adequada perquè no contempla elements com el benestar, l’accés i la distribució de la riquesa, o la sostenibilitat.

Quan la ciència i la cultura es donen la mà

Observatori basc de la cultura
 

Sobre la relació entre ciència i cultura se n’ha parlat extensament a Interacció, concretament en el marc de les Jornades celebrades l’any 2017.


Amb la publicació de l’informe La ciencia en el marco de las políticas culturales, l’Observatori Basc de la cultura torna a posar en relleu la importància del diàleg entre ambdues disciplines. Concretament, aquest document té per objectiu integrar la ciència en les polítiques i l’agenda cultural, realçant els seus punts en comú sense oblidar les divergències també presents.

Educació i equitat en les polítiques culturals

amb Nicolás Barbieri

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials marcades per factors com el gènere, el territori o la classe social, entre d’altres. Aquest repte, conduït per Nicolàs Barbieri, ha intentat donar resposta a com la relació entre cultura i educació pot solucionar aquesta problemàtica.

Com impulsar la vitalitat creativa de la cultura

Les polítiques públiques de suport i potenciació de la creació són un àmbit de vital importància als municipis. El primer pas ha de consistir en la cartografia de la creativitat municipal per tal de desenvolupar, en una fase posterior, tot un seguit de polítiques que permetin crear les condicions necessàries perquè la creativitat es potenciï i es dugui a terme en bones condicions.

Educació i equitat en les polítiques culturals | La comunitat i els agents culturals locals

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials. El gènere, el territori o la classe social, entre d’altres, són factors que condicionen les nostres oportunitats per a l’accés, la pràctica i la presa de decisions en l’àmbit cultural. Fins a quin punt les relacions entre cultura i educació poden donar resposta a aquest repte?