Destacats

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els col·lectius oblidats


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt

Mataró renova el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació" pel seu compromís i aposta per la R+D+I


La Xarxa Innpulso és una agrupació de 63 ciutats i municipis d’àmbit estatal, amb el compromís d’establir un model productiu sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental basat en el coneixement i la innovació.
 

Mataró és una de les 20 ciutats que han renovat el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació", que concedeix el Ministeri de Ciència i Innovació amb la finalitat de reconèixer i distingir les ciutats que han apostat de forma decidida per donar suport a la innovació.

"Els qui més tenen interès a sembrar notícies falses són els qui recullen els fruits de la polarització en la societat"


Entrevista a Valentina Raffio i Michele Catanzaro

Amb motiu de la celebració del curs "Divulgació científica, el millor antídot contra les fake news i la desinformació" hem entrevistat Valentina Raffio i Michele Catanzaro, dos dels periodistes científics més sòlids del nostre país.

Divulgació científica, el millor antídot contra les fake news i la desinformació


En un moment en què les notícies falses s’han convertit en un problema social de primer ordre que amenacen de manera greu el dret a una informació verídica, contrastada i fiable, el programa de formació del Centre d’Estudis i Recursos Culturals va oferir el passat mes de maig un curs en línea per invitar a la reflexió i el debat sobre l’abast i l’impacte de la desinformació en l’àmbit de la divulgació científica a través de les anomenades "fake news". El curs també va plantejar un seguit d’estratègies per a combatre el fenomen en el nostre entorn tant personal com professional.

Cap a una sortida sostenible de la crisi: més cultura i més ciència

Tot i que els impactes de pandèmia de la Covid-19 segueixen definint la greu situació per la qual passa la cultura, l’actualitat cultural es fa cada vegada més ressò de les receptes per sortir d’aquesta crisi. Ho hem anat veient a la Comunitat Virtual i, també, a les publicacions que hem anat compartint al canal d’Interacció a Facebook durant els darrers mesos. Avui, us en portem un resum perquè no se us escapi.

Participació i drets culturals, ciència o innovació entre les novetats bibliogràfiques


Novetats bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC. 

Les arts en temps de pandèmia al núm. 27 de la revista Artnodes

Laura Benítez, Erich Berger (coord.) | UOC

Com ha afectat i transformat la pandèmia de la COVID-19 a les pràctiques artístiques? Quines se n’han fomentat? El darrer número de la revista Artnodes, centrada en la reflexió que interrelaciona l’art, la ciència i la tecnologia, publicada per la Universitat Oberta de Catalunya, dedica el seu monogràfic a les arts en temps de pandèmia.

El número 27 d’aquesta revista científica, dirigida per Pau Alsina, inclou aquest monogràfic compost d’onze articles que reflexionen al voltant de les qüestions anteriors i que identifiquen algunes de les bretxes que s’han obert per pensar en escenaris d’un futur postpandèmic.

No volem més Matildes | Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

#NoMoreMatildas

T’imagines què hauria passat si Einstein hagués nascut dona? Menystenir el treball de les dones científiques, els èxits de les quals han estat – i estan – sovint atribuïts als seus col·legues masculins, ha estat una xacra molt estesa al llarg de la Història. És el que es coneix com l’Efecte Matilda, recollit per primera vegada per la sufragista i activista Matilda Joslyn Gage en l’assaig ‘Woman as Inventor’.
 

Pau Alsina «Les arts i les ciències s'entenen perquè comparteixen la mateixa voluntat exploradora»

La fèrtil interacció entre les arts, el disseny, les tecnologies i les ciències pot donar lloc a combinacions de tot tipus que en molts casos desplacen els límits, desdibuixen fronteres i amplien horitzons. La crisi del coronavirus ha contribuït a accelerar els processos propis de la cultura digital, que fa temps que estan en marxa. Parlem de com dialoguen aquests mons amb Pau Alsina, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i director de la revista digital 'Artnodes'.

Neurociència i Museus. I Cicle Confluències


Els museus des de la perspectiva neurocientífica
 

El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement. Així, des del punt de vista de la neurociència, és com s’ha parlat dels museus al I Cicle Confluències, una iniciativa de la Xarxa de Museus locals que vol ser un espai de trobada, de reflexió i d’interconnexió entre els museus i altres disciplines no estrictament museològiques.