Destacats

Carol Duran és la nova directora del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT)

Carol Duran és la nova directora del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) i del festival de folk homònim després de 33 anys liderats per Jordi Fàbregas, que es va acomiadar la primavera passada. La institució ho ha oficialitzat aquest dimecres, però la músic i gestora cultural es va incorporar al càrrec al setembre per treballar en la confecció de la 34a edició del festival Tradicionàrius, en la qual participaran Sabor de Gràcia, Vega, Cocanha i Marala, entre molts altres. Duran ha explicat que vol sumar més dones a la programació i, en el llarg termini, fomentar la internacionalització del festival. Al seu torn, Fàbregas manté el vincle amb l'equipament i el festival i dirigirà l'espectacle inaugural de la propera edició, 'Almanac'.

​L'Anuari de la Música 2020 anuncia la pitjor crisi de la història

La indústria musical ha previst una situació catastròfica després de la remuntada de l'exercici de 2019, que augurava una important recuperació postcrisi financera.
 

L'augment de la facturació del 2019 no resistirà els números negatius del 2020 que estimen unes pèrdues de vuitanta-vuit milions d'euros en la indústria catalana del directe.

L’enquesta sectorial de la indústria del directe, realitzada per ARC, calcula que s’hauran suspès un 80% de concerts (16.500) i s’haurà perdut un 94% d’espectadors (12,3 milions).

La davallada per la pandèmia augura una hecatombe en tots els àmbits amb un retrocés del 65% de facturació de les discogràfiques, el 95% de les sales i el 75% dels músics.

L'activitat de 3 de cada 4 músics cau un 90% per la pandèmia, segons un estudi de la Unió de Músics Professionals

ACN Barcelona | 3 novembre 2020

  • Un terç no té concerts l'últim trimestre de l'any i només un quart tenen alguna actuació la primera meitat del 2021

Les sales de música en viu no poden més

Les sales de música en viu no poden més. Aquest és el missatge que volen transmetre amb la iniciativa 'L’últim concert".

Aquí teniu un recull de les reaccions a la premsa del manifest amb què ahir es va donar a conèixer la campanya #elultimoconcierto o #lultimconcert, amb la qual un centenar de sales de concerts de tot l’Estat –65 de les quals, catalanes– denuncien la manca de suport institucional davant una crua realitat:
 

Festivals de música i Agenda 2030

Un Pla d'Acció per a l'adaptació dels festivals de música als Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

La Asociación de Festivales de Música (FMA), presenta un informe concebut com un exercici col·laboratiu, en el que s'ha pretès incloure i unir els actors més representatius i remarcables de la indústria de la música i la sostenibilitat, amb l'objectiu de contribuir al coneixement i fer un intercanvi d'experiències.

A través d'aquest pla es presenta informació per a cada un dels ODS, fent èmfasi en la importància de la cultura i com pot realitzar-se una connexió eficaç amb ella en l'àmbit local, fins i tot en àrees en què les connexions sòn només implícites, i que ofereix exemples de ciutats i governs locals que han implementat projectes, programes o polítiques directament relacionades amb els ODS. En aquest context, els festivals de música són llocs de trobada, oci i treball que tenen un impacte social, ambiental i econòmic a la regió on es generen. 

L’Òpera del segle XXI

Get Close to Opera


Òpera, diversitat d’audiències i integració cultural i lingüística. Pot ser que molts de nosaltres no hàgim concebut aquests tres conceptes escrits l’un rere l’altre fins ara. I no pas perquè considerem de manera conscient que les vinculacions entre ells siguin forassenyades sinó perquè, simplement, mai abans se’ns havia passat pel cap pensar en això. A dia d’avui, però, i gràcies a la tasca de Get Close to Opera, ara aquests conceptes es poden trobar en una mateixa frase.
 

Les sales d’òpera i els projectes basats en l’òpera poden esdevenir espais per a la innovació social, la inclusió i el diàleg intercultural.

Pet Shop Voice: animalades musicals

Hi havia una vegada una banda d’animals. Eren un quartet i venien de Bremen. El seu primer hit, “Fuera los bellakos” els va catapultar a la fama. Els crítics musicals no se’n sabien avenir: la mescla eclèctica de quiquiriquics, brams, miols i lladrucs amb bases electròniques de ritmes caribenys era, certament, un novetat musical. Els programadors del Sónar, sempre atents a les tendències musicals més experimentals, els van entronitzar com a caps de cartell del festival. Les protestes dels animalistes van ser immediates.