Entrevista

Martí Manen «És un contrasentit la idea de museu com a màquina econòmica»

El dilluns 4 de gener, a la secció de cultura del diari El Punt Avui, es va publicar una interessant entrevista de Maria Palau a Martí Manen, membre d'Interacció. En l'entrevista, Manen reflexiona sobre art, covid, institucions, Barcelona, Manifesta....

El crític i comissari Martí Manen (Barcelona, 1976) ja fa molts anys que viu a Suècia, però mai ha trencat el vincle amb el context artístic català. De fet, des del centre que dirigeix, Index, ha bastit un pont de relacions. Ara han acordat amb el Macba portar-hi, el 2022, l’exposició de Fina Miralles. Amb ell parlem de la situació de l’art aquí i allà, travessada per la crisi actual i alhora per sensibilitats diferents per afrontar-la.
 

Blanca Llum Vidal «Es parla poc dels càrrecs públics de la cultura nomenats a dit»

Quan no treballa d’educadora social a la Zona Franca, Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) escriu, edita i tradueix. Fa 11 anys de la publicació del seu primer llibre de poemes en solitari i la seva veu literària ha crescut exponencialment: ja té vuit llibres de poesia a l’esquena (l’últim 'Amor a la brega'), ha editat obres d’autors tan diferents com Àngel Carmona o Víctor Català i ha cotraduït l’autora francesa Marguerite Duras. A l’hora de parlar de cultura, no s’estalvia cap crítica: a la política, per no considerar la cultura com a bé essencial; a les direccions d’algunes grans institucions culturals i a pensadors i artistes que etiqueten tota la cultura catalana com a “identitària” i “folklòrica”. Parlem del món cultural postpandèmia, de l’explosió de l’independentisme i de les idees feministes que l’han influenciat.

Joan Subirats «No veig un defalliment cultural»

El politòleg Joan Subirats (Barcelona, 1951) va assumir fa tres anys les responsabilitats de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. En aquells primers moments, s’excusava dient que la cultura no era la seva especialitat però que entomava el repte amb la voluntat de “fer política”. Tres anys després, diu que és el que ha fet. En aquesta entrevista, repassem la situació cultural, sotragada per la crisi de la pandèmia, però no només.

Interfícies digitals i nous imaginaris culturals. Entrevista a Íngrid Guardiola

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona)aquest mes, va tenir lloc a l'Espai Clauste una sessió per reflexionar sobre la nostra vinculació amb el món digital, impartida per una de les veus més rellevants d'aquest àmbit, Íngrid Guardiola; professora, programadora audiovisual, directora, comissària i assagista, a més de doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professora associada de la universitat de Girona. També ha exercit la docència en diverses universitats catalanes. El 2018 va publicar el seu celebrat assaig L'ull i la navalla (Arcàdia), pel qual va rebre el premi Serra d'Or. El seu últim treball és Fils. Cartes sobre el confinament, la vigilància i l'anormalitat (Arcàdia), escrit conjuntament amb Marta Segarra.
 

Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals. Entrevista a Óscar Abril Ascaso.

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona) Óscar Abril Ascaso va presentar el curs: "Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals", a l’Espai Claustre celebrat online els dies 11 i 12 de novembre.

Óscar Abril Ascaso és historiador de l'art i gestor cultural, ha sigut co-responsable del simposi CopyFight, responsable d'exposicions de Sónar,  de nous formats de la Fàbrica de Creació d'Arts en Viu de L'Estruch de Sabadell i director de La Laboral de Gijón, entre d'altres.

Ciutadania, cultura i usos dels espais urbans. Entrevista a Gema Jover.

Dins del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona) Gemma Jover ha impartit el curs ‘Ciutadania, cultura i usos dels espais urbans’, en el marc de l’Espai Claustre celebrat online els dies 20 i 22 d’octubre d’enguany.

Gema Jover forma part de monoDestudio, radicat a Castalla a la província d’Alacant, comarca de l’Alcoià.

Carme Portaceli «S’ha de trencar la imatge conservadora que té el TNC»

El traspàs oficial de la direcció amb Xavier Albertí no serà fins al juny de 2021, però Carme Portaceli (València, 1957) ja té ben definit el seu Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Surt fum de la seva agenda, entre reunions, assajos i viatges a Madrid. Hi trobem un forat per fer, a un despatx acabat d’estrenar, la primera entrevista en què detalla els seus plans. Va molt per feina amb les respostes, però quan cal s’atura a rumiar i dispara sense embuts amb la mateixa energia i determinació. Tampoc li cauen els anells: quan acabem l’encontre, drap en mà, desinfectarà de forma meticulosa tot l’espai.
 

Àngels Ponsa «Pidolant, la cultura no anirà mai enlloc»

Àngels Ponsa (Artesa de Segre, 1960), la nova consellera de Cultura, està confinada des de diumenge. Ponsa ha rellevat Mariàngela Vilallonga, en l’equip de la qual exercia de directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. En aquesta entrevista, feta forçosament per canals telemàtics, ens explica els seus plans en un moment en què el món de la cultura necessita actuacions urgents i contundents.

Gemma Carbó «Cada escola hauria de tenir adoptat un museu o centre cultural i viceversa»

Situat a l’Espluga de Francolí, el Museu de la Vida Rural (MVR) va complir 30 anys el 2018, i a partir d’aquest aniversari ha volgut reinventar-se per esdevenir un espai d’inspiració, coneixença i trobada de projectes i propostes relacionades amb l’educació cultural per la sostenibilitat, sense perdre de vista la seva funció museística, dedicada a la preservació de la memòria i la identitat rural. Parlem amb la seva directora, Gemma Carbó, segons la qual a les escoles "la sensibilitat és extrema, perquè estem treballant amb nens i nenes que s’hi juguen el seu futur”.

   

Pau Alsina «Les arts i les ciències s'entenen perquè comparteixen la mateixa voluntat exploradora»

La fèrtil interacció entre les arts, el disseny, les tecnologies i les ciències pot donar lloc a combinacions de tot tipus que en molts casos desplacen els límits, desdibuixen fronteres i amplien horitzons. La crisi del coronavirus ha contribuït a accelerar els processos propis de la cultura digital, que fa temps que estan en marxa. Parlem de com dialoguen aquests mons amb Pau Alsina, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i director de la revista digital 'Artnodes'.