polítiques públiques

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no s’acaba


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Impulsar el poder de la cultura en la recuperació turística


Organització Mundial del Turisme
 

Amb la limitació dels moviments i la caiguda d’arribada de turistes a tot el globus, el turisme cultural ha sigut un dels grans afectats pels efectes de la pandèmia. Segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), el 90% dels països van tancar els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, afectant les comunitats locals, al patrimoni protegit i a altres espais i institucions culturals. Uns efectes que han colpejat fort a casa nostra.

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals. A la bretxa digital i de gènere s’hi afegeix la bretxa cultural: l’agreujament de les profundes desigualtats en matèria de participació cultural i la precarietat dels treballadors de la cultura, en tots els sectors, fa que sigui urgent l’establiment d’un marc polític que asseguri les condicions per a desenvolupar la vida democràtica als entorns urbans fent atenció als reptes de participació, desigualtat i cohesió en l’àmbit cultural i assegurant l’autonomia crítica de les persones.

Mataró renova el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació" pel seu compromís i aposta per la R+D+I


La Xarxa Innpulso és una agrupació de 63 ciutats i municipis d’àmbit estatal, amb el compromís d’establir un model productiu sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental basat en el coneixement i la innovació.
 

Mataró és una de les 20 ciutats que han renovat el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació", que concedeix el Ministeri de Ciència i Innovació amb la finalitat de reconèixer i distingir les ciutats que han apostat de forma decidida per donar suport a la innovació.

Informe sobre l'estat de la cultura i de les arts en 2020: les administracions no aproven


CoNCA
 

Com ve sent costum des de l’any 2010, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat el seu “Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2020” marcat, aquest any, per la pandèmia de la Covid-19 que ha agreujat la difícil situació estructural del medi cultural, on les organitzacions petites i mitjanes, que configuren el gruix de l’ecosistema cultural català, són les que més han patit les seves conseqüències. Una situació anòmala que tanca l’any amb un 20% de les persones treballadores de la cultura sense feina.

La inclusió dels migrants mitjançant les polítiques culturals locals


 MC2CM | Baltà, J.


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

La protecció social dels treballadors de la cultura


Organització Internacional del Treball (OIT) 
 

La fluctuació del sistema laboral, la irregularitat en els ingressos, la intermitència en l’activitat o la mobilitat geogràfica són característiques pròpies dels sectors culturals i creatius que sovint es topen amb sistemes de protecció social poc adients amb aquesta realitat.

La dimensió educadora del tercer sector cultural


Fundació Bofill | Nicolás BarbieriOriol Cendra
 

Les entitats del tercer sector cultural que promouen l’educació i la cultura popular i comunitària s’estenen per tot el territori català, però l’accés per part de la població més jove a les activitats formatives que organitzen seria desigual. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’article Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària, signat pels experts Nicolás Barbieri i Oriol Cendra i publicat en l’estudi "Educació 360: més enllà del temps lectiu: una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu" de la Fundació Bofill

Festivals, espai públic i inclusió social en temps de pandèmia


Festspace
 

La celebració d’esdeveniments culturals i festius en el marc de la pandèmia va suposar el redisseny dels formats, l’impuls de la digitalització i la reducció d’aforaments i de programació, en la major part dels casos. Tot i la celebració simbòlica de molts d’aquests festivals i festes populars, la presencialitat ha donat pas a la virtualització. Com serà la nostra relació amb l’espai públic en un escenari postpandèmic?

Estudi: Cultura, pantalles, pandèmia. La digitalització dels serveis culturals als municipis


L’estudi 'Cultura, pantalles, pandèmia' és el resultat d’un procés de treball promogut des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) amb l’objectiu de copsar com s’estan incorporant els llenguatges digitals a l’acció cultural dels municipis. El treball s’emmarca en la voluntat de la Diputació de Barcelona d’incentivar la reflexió en clau local per tal de conèixer, analitzar i donar un marc conceptual a la realitat del territori.