Jornades Interacció

 
Recull d’intervencions mítiques a l’Assemblea #7 amb l’Última Merda a Interacció 2023.
Elaine Grayling, Nil Martín, Judit Martínez Gili, Abril Pérez Mitchell.
 
 

Si alguna cosa fem a l’Última Merda, és posar-nos imaginatives, hipotètiques, divertides, per repensar la merda que ens esquitxa, posant el focus en tot allò del camp cultural que no funciona i convidant tothom a enfangar-se per canviar les coses. La nostra màxima: reflexionar a partir de l’acció i activar el canvi a través de la reflexió.

La 19a edició de les Jornades Interacció, titulades ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, van donar veu a prop d’una trentena de veus i projectes joves.

Gràcies a la selecció de La Sullivan, que comissariava les jornades, vam poder conèixer una vintena llarga d’alguns dels projectes culturals joves més interessants del país. Festivals de música, companyies de teatre, però també projectes vinculats a la comunicació, al pensament, a l’activisme, talents show, col·lectius de reflexió i mil idees més. Algunes d’elles tenen un vessant empresarial, d’altres són autogestionades i funcionant de manera horitzontal.

L’Interacció23 va ser una oportunitat única per conèixer les demandes dels joves que programen cultura, però també va ser una plataforma on nombrosos tècnics i gestors van explicar les seves receptes per l’èxit a l’hora de programar cultura per a un públic jove.

Diverses taules rodones van intentar escatir com obrir les institucions als joves, i discernir quines estratègies funcionen i quines no per acostar-los a les nostres programacions i fomentar la seva participació.

Unes Jornades Interacció dedicades íntegrament als joves i la cultura, amb desenes de participants menors de trenta anys, són una oportunitat única per escoltar les demandes d’aquest col·lectiu, que sovint és vist com l’unicorn pels programadors culturals, però poques vegades ens aturem a sentir les seves peticions.

Per l’Interacció ‘Cultura amb veu jove’ van passar-hi des de joves que s’inicien en les arts escèniques, la música, el cinema o la crítica teatral, fins a joves que ja despunten en el món de la comunicació, els pòdcasts i l’humor, i també menors de 35 anys que programen cultura, que impulsen festivals de teatre, de música o de circ, sessions de cineclub o centres d’art i pensament.

 
Ho sentim a tot arreu i és un mantra molt repetit: que la gent jove no té interès en la cultura. Que no va al teatre, que no visita exposicions i que només coneix els grans festivals de música. Que les persones joves no fan pràcticament res més que no sigui passar el dia davant d’una pantalla.

Contra aquesta lletania, que a més a més és falsa, s’ha articulat la 19a edició de les Jornades Interacció, titulada ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i amb el comissariat de La Sullivan.

 
La Clara Tanit va realitzar en directe les relatories visuals de totes les sessions d'Interacció'23 aplicant el pensament visual per resumir en directe les idees clau de cadascuna de les intervencions.

 
 

La darrera edició d’Interacció ha estat molt fructífera per establir ponts entre la cultura i la salut. Un dels punts claus ha estat el fet de poder comptar amb professionals dels dos àmbits, tot establint un pont que sens dubte tindrà resultats concrets en el futur més proper. Una de les moltes constatacions de la trobada és que moltes institucions i equipaments culturals i de salut ja estan endegant, a hores d’ara, nombrosos projectes que entrellacen els dos àmbits.

Fa uns dies parlàvem dels reptes que presenten les estructures de governança que han d’afavorir la implementació de l’educació cultural sostenible en l’àmbit local.[1] De fet, aquest és un desafiament que es fa extensiu al conjunt de les polítiques locals i a l’enfocament transversal amb el qual s’han d’abordar per fer possible el desenvolupament sostenible als entorns urbans. Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU estan relacionats amb el treball dels governs locals i regionals en el dia a dia, perquè és en els contextos subnacionals on es fa decisiva la lluita per la sostenibilitat global.

En aquest sentit, la “localització” dels ODS, que fa referència a la manera com els governs locals integren les estratègies de desenvolupament sostenible en les seves polítiques públiques en col·laboració amb tots els agents del territori, representa una oportunitat per a fer explícit el compromís local amb la sostenibilitat,[2] tenint en compte les prioritats, necessitats i recursos de cada comunitat. També és una ocasió per a enfortir la integració transversal de la cultura i l’educació en les polítiques locals,[3] i alhora per a enfortir el vincle entre ciutats a través de l’aprenentatge entre iguals per al desenvolupament sostenible.