Un manual involuntari a partir d’un any sencer de #compartim
Cartografia involuntaria d'un ecosistema que insisteix a repetir-se
Hi ha qui llegeix #compartim com un recull d'enllaços útils per començar la setmana. Però si el mires amb una mica més d’atenció, i una mica menys d'innocència, descobreixes una altra cosa: un autèntic sismògraf del sistema cultural. Setmana rere setmana, article rere article, allò que es presenta com una simple selecció d'actualitat acaba revelant un ordre ocult, un repertori de constants que governen silenciosament el nostre ecosistema.
No és cap gran misteri: el sistema cultural funciona molt sovint per inèrcies, per símptomes i per idees que tornen cíclicament, com estacions sense calendari. Aquestes dotze lleis no són infal·libles, però expliquen molt més del que voldríem admetre.
Reconstruir las instituciones desde las redes y la inteligencia artificial
Segona quinzena amb molta vida cultural als municipis: nous equipaments en marxa, altres que es repensen o s'aturen, projectes que aposten per la mediació, la creació i la cultura comunitària, i una atenció creixent al patrimoni, material i immaterial, com a eina de memòria i construcció col·lectiva. En aquest #Som311 hi trobem iniciatives diverses, sovint nascudes des de municipis petits i mitjans, que ens parlen de com la cultura s’organitza, es cuida i es projecta des del territori.
La primera quinzena de novembre mostra un mapa municipal en moviment, amb ajuntaments que obren debats sobre nous espais culturals, projecten connexions més sòlides entre recerca i territori, i recuperen equipaments que tornen a situar la cultura al centre de la vida local. També hi emergeixen iniciatives que reforcen el talent jove, la participació ciutadana i la preservació del patrimoni, mentre diversos municipis reivindiquen models més equilibrats de política cultural.
#Compartim. Setmana 47
Els debats d'aquesta setmana situen els museus en un camp de forces on conflueixen qüestions de cura, poder, sostenibilitat i memòria. Des de la tendresa com a gest polític fins a la tensió entre finançament i mandat públic, passant pels reptes descolonials i la governança, emergeix una idea compartida: els museus ja no poden definir-se només com contenidors d'obres, sinó com espais on es negocien valors i relacions. Llegits des del territori, aquests moviments ajuden a entendre com es reconfiguren les institucions culturals i què implica, avui, sostenir el caràcter públic d'un museu.
Museus que acaronen
Alba Correa, 23 de novembre de 2025
L’article presenta la proposta de Blanca Arias a Blandito, blandito: pensar els museus des de la tendresa com a manera de qüestionar les fronteres que han separat institucions i públics.