Destacats

La força transformadora de l’art, arreu del globus


 Prince Claus Fund, Hivos, European Cultural Foundation
 

Massa sovint analitzem els projectes culturals i artístics a través de la lent de l’èxit. La iniciativa d’investigació internacional Forces of Art s’endinsa, però, en sobrepassar aquesta idea preconcebuda i estesa d’èxit per entendre la força transformadora de la creació i l’expressió artística en les societats i comunitats on tenen lloc.

La cultura que volem

Measuring the social dimension of culture (MESOC)

El projecte MESOC, liderat per Econcult i amb la participació de la Universitat de Barcelona entre d'altres partners, és una acció d’investigació i innovació que pretén construir un model estructural de la dimensió social de la cultura. En la línia de la 'Nova Agenda Europea per a la Cultura' relaciona el valor social i els efectes de la cultura en la salut i el benestar, la participació i implicació ciutadana, la identitat urbana i la cohesió.

El que és bo es fa esperar

Nordic Journal of Arts, Culture and Health | Stephen Clift

Les expectatives no sempre coincideixen amb la realitat. Esperar alguna cosa durant molt de temps pot fer que, arribat el moment, tot es vegi d’una altra manera.

Stephen Clift (professor emèrit d’educació sanitària a la Canterbury Christ Church University i professor visitant a la St John University de Nova York) ha contribuït a la investigació i a la pràctica en el camp de les arts i la salut durant 20 anys. Com molts altres investigadors involucrats en la matèria, va rebre amb il·lusió la notícia de la realització de l’informe «What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being?» publicat per l’OMS i del qual ja hem parlat a Interacció.

Tanmateix, la lectura acurada del document li ha despertat un seguit de crítiques, les quals ha plasmat en un article publicat al monogràfic 'Arts & Health in the Time of Corona' de la revista «Nordic Journal of Arts, Culture and Health». D’acord amb Clift, hi ha tres factors que grinyolen especialment:
 

Les arts poden marcar la diferència

Daisy Fancourt i Saoirse Finn | Organització Mundial de la Salut (OMS)
 

“Salut per tots els qui estimo”. Al llarg de les darreres setmanes, moltes persones han celebrat el seu aniversari a casa i han bufat les espelmes a través de pantalles, que s'han convertit en unes aliades indispensables durant la situació de confinament causada pel virus covid-19. Enmig d'aquesta nova realitat que vivim des de ja fa més de dos mesos, no sembla gens agosarat imaginar que al capdamunt de la llista de regals hi ha hagut això que sovint no valorem fins que comencem a perdre: la salut, per nosaltres i pels nostres.

No cal mirar gaire enrere per recordar que, quan parlavem de salut, la gran majoria de persones ens referiem al fet de no contraure cap malaltia ni haver-nos de sotmetre a tractaments mèdics o a operacions. Ara més que mai, però, ha quedat ben palès que salut significa moltes altres coses, d'entre les quals destaquen el fet de saber-se acompanyat i de sentir-se bé no només físicament sinó també emocional. De fet, i des de la segona meitat del segle XX, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que aquest concepte no fa únicament referència a l’absència de malaltia, sinó a l’estat complet de benestar físic i social d’una persona”. De fet, a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) fa temps que està treballant en el projecte COMsalut que parteix de la base que un 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari i que, entre d’altres mesures, pretén impulsar un sistema de salut comunitària que contempli la prescripció social com a alternativa o complement (en funció de la dolència o patologia de cada cas) a la prescripció de fàrmacs i a la sobresaturació dels Centres d’Atenció Primària, on es reben diàriament un gran nombre de persones sense patologies mèdiques diagnosticades però sí amb altres problemes, com la solitud i l'aïllament, que si empitjoren si que poden acabar generant malalties.
 

El valor cultural: un actiu econòmic i social


Com es relaciona la cultura amb la desigualtat social? Quina efectivitat té la intermediació cultura en les comunitats urbanes desfavorides?. Una reflexió sobre l'economia creativa, la classe creativa i la intermediació cultural.
 

Les arts i la cultura poden tenir un paper essencial a l’hora de fomentar el desenvolupament econòmic d’un indret i fer-lo més atractiu pels seus habitants. La contribució en arts i cultura locals acaben duent com a valor afegit a la creació d’espais més desitjables per a viure, fomentant el sentiment de comunitat i, en conseqüència, l’augment en inversions econòmiques. És a dir, la cultura i les arts aporten riquesa social i econòmica a un indret, revaloritzant-ne la seva identitat.

Quan els records guanyen la partida

Travessar el llindar de la porta i recordar, de sobte, l’olor de la cuina de l’àvia. Escoltar aquella melodia que, sense tenir del tot clar per què, et transporta als moments feliços de la teva infantesa. Sorprendre’t en veure aquella foto, esgrogueïda i rebregada, amb els ulls d’una nena que s’assemblen als teus, que són els teus. Els anys passen i les persones canvien, però els sentits, potser algun més que els altres, perduren i s’entrellacen amb els moments viscuts. La memòria, tanmateix, no sempre és tan fiable, i més sovint del que voldríem acaba perdent la batalla contra l’oblit.

La necessitat de revitalitzar la regidoria de cultura

La cultura com a centre de les polítiques públiques

amb Pep Berga

Des de la política municipal, i en concret, des de la regidoria de cultura, és fonamental explicar el valor públic de la cultura per tal de posar-la en relleu i no supeditar-la a cap altra regidoria. A través de casos pràctics s’han exposat diversos aspectes a tenir en compte per tal de revitalitzar la regidoria de cultura.

Per què són necessàries la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània | Inauguració Debat d’Interacció 2019

amb Judit Carrera, Pilar Vélez i Mireia Sallarès.

El Debat d’Interacció 2019 s’ha centrat en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals. Adreçat principalment als regidors i regidores de cultura, ha pretès posar sobre la taula nous horitzons per a les polítiques culturals, les quals han de saber adaptar-se als nous temps i detectar noves necessitats, discursos i maneres de fer.

Cultura, benestar i qualitat de vida


 
El producte interior brut (PIB) és un indicador econòmic de referència a tot el món, ja que les seves característiques permeten calcular-lo amb mètodes estandarditzats per fer comparatives entre països i preveure tendències. Malgrat que històricament s’ha entès el creixement del PIB com un indicador de progrés, avui dia es considera que no és una eina del tot adequada perquè no contempla elements com el benestar, l’accés i la distribució de la riquesa, o la sostenibilitat.

Justícia creativa: un camí cap a la igualtat?

Mark Banks |  Rowman & Littlefield International

Moltes vegades s'entén la cultura com un vehicle adequat per tal d’aconseguir més justícia social, però què succeeix quan dins de la propia cultura no hi ha justícia? Banks reflexiona sobre els diferents escenaris on no es dona justícia dins de l’àmbit cultural. Què entén l’autor per justícia creativa?  Dins del sector cultural es tracta sobretot aconseguir un clima d’igualtat i equitat d’oportunitats, on hi hagi una accés igualitari  als recursos econòmics i en el reconeixement polític i social.