Article

La difusió global del concepte de política cultural

El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”

Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?

Entre la incertesa i l’esperança: el món de la cultura mira al futur


 L’associacionisme cultural reflexiona sobre el temps que s’obre i posa en relleu els aprenentatges adquirits en el seu any més difícil.
 

“No es recuperarà tot en un dia, però ens en sortirem”. Les paraules de la Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), resumeixen el sentir majoritari del món de les entitats culturals, que esperen passar pàgina d’aquest malson que ha estat el 2020.

Nefast, catastròfic o desastrós són alguns dels qualificatius que mereix l’any que acabem de deixar enrere en boca de les veus del teixit associatiu cultural català. Durament colpejat per una pandèmia que ha arrasat amb tot al seu pas, el sector de la cultura afronta amb resignació el daltabaix de proporcions devastadores que ha portat la Covid.

Com poden contribuir els museus a resoldre la crisi climàtica?

Hem d’esperar el moment en què la vida quotidiana, tal com la coneixem, ja no sigui viable? Quines polítiques s’han emprès i quines accions es poden dur a terme des dels museus? Tot seguit us presentem dos articles de 'Museum Management and Curatorship', que mostren la capacitat d’incidir i d’actuar que tenen els museus davant la crisi climàtica.


Gastar diners en cultura fa guanyar les eleccions locals

Alcaldes, l’ús de la despesa cultural d’una manera oportunista millora les possibilitats de reelecció, però no ho feu: revisió dels cicles de pressupostos polítics.

Us presentem aquest article que no deixarà indiferent als governs municipals. Analitza l’augment de la despesa; especialment en període previa a unes eleccions, en àmbits com la cultura, la salut, l’educació i l’esports, per part dels governs locals, en ciutats mitjanes; d’entre 20.000 i 100.000 habitants. Molt especialment, posa en evidència que l’increment de la despesa en cultura per part dels governs locals té algun efecte significatiu sobre la probabilitat que els governs locals siguin reelegits.

El que és bo es fa esperar

Nordic Journal of Arts, Culture and Health | Stephen Clift

Les expectatives no sempre coincideixen amb la realitat. Esperar alguna cosa durant molt de temps pot fer que, arribat el moment, tot es vegi d’una altra manera.

Stephen Clift (professor emèrit d’educació sanitària a la Canterbury Christ Church University i professor visitant a la St John University de Nova York) ha contribuït a la investigació i a la pràctica en el camp de les arts i la salut durant 20 anys. Com molts altres investigadors involucrats en la matèria, va rebre amb il·lusió la notícia de la realització de l’informe «What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being?» publicat per l’OMS i del qual ja hem parlat a Interacció.

Tanmateix, la lectura acurada del document li ha despertat un seguit de crítiques, les quals ha plasmat en un article publicat al monogràfic 'Arts & Health in the Time of Corona' de la revista «Nordic Journal of Arts, Culture and Health». D’acord amb Clift, hi ha tres factors que grinyolen especialment:
 

Perill! La participació cultural en risc

Juan Arturo Rubio-Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins  | Revista Española de Sociología, Vol. 29, Num. 1, 2020, p. 33-48

El canvi de dècada ha arribat acompanyat d’una crisi sanitària inesperada, la qual de retruc està comportant una crisi social i econòmica. Els efectes que està tenint en l’àmbit de la cultura, així com en molts d’altres, ja són palpables a hores d’ara, per bé que caldrà esperar anys per poder desenvolupar estudis amb prou perspectiva. A la gravetat de la situació actual cal sumar-hi el fet que molts dels sectors professionals més afectats per la pandèmia encara no s’havien recuperat de la crisi del 2008. Aleshores, en el cas concret de la cultura i especialment als països del sud d’Europa, es va experimentar una gran caiguda de la participació.

Aquest és el tema central d’estudi a 'Las políticas culturales en el sur de Europa tras la crisis global: su impacto en la participación cultural', de Rubio-Arostegui i Rius-Ulldemolins. El document arriba en un context marcat per una nova crisi, i això ens permet llegir-lo des d’una altre punt de vista, amb un ull posat als impactes que podria tenir l’actual situació en el sector cultural a llarg termini.

Museus, una ocupació de collar rosa

Gender Equity in Museums Movement (GEMM)
 

Un altre 8 de març, un altre Dia Internacional de les Dones sabent que, malgrat els avenços en comparació amb altres èpoques i generacions, l’equitat i la igualtat de gènere segueixen sent inexistents en la gran majoria de sectors del món laboral. No existeixen en camps tan variats com la ciència, la investigació, l’esport o el cinema, i tampoc en l’àmbit cultural. Ni en el context americà, d’on prové l’article que avui presentem, ni a casa nostra, com va posar de manifest l’estudi 'Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya'  presentat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ara fa un any.


En el cas de les professions dominades per dones, aquest biaix de gènere disminueix la importància de la professió als ulls dels responsables de la comunitat i el govern. Dins de l’àmbit cultural, s’assegura a l’article, els museus constitueixen un dels casos on això passa.

Un escenari de somni: la cultura com a motor del canvi

Els autors d'aquest títol tan inspirador "Small Cities with Big Dreams" (2019), Greg Richards, professor d'Estudis d'Oci a la Universitat de Tilburg als Països Baixos i Lian Duif, assessora i experta en màrqueting urbà, es plantegen una mescla de conceptes interessants com ara: urbanitat, polítiques culturals, processos participatius, polítiques socials, gestió cultural… Tots ells son etiquetes presents al llarg del llibre que busquen descriure quin és el paper que han de tenir les ciutats petites en un mon cada vegada més globalitzat on les grans urbs son les que lideren el món. En un mar on els peixos petits fan grans esforços per sobreviure, aquest llibre pot esdevenir un xarxa de suport per totes aquelles comunitats que vulguin repensar la manera com entenem els projectes culturals, i vist des d’una perspectiva més global, les polítiques municipals i la forma de governança d’una ciutat. 

Reconèixer l'exclusió per entendre la inclusió

Emily Dawson ens parla al seu article sobre l’equitat i l’exclusió en el context científic. Malgrat semblar que estigui allunyat del nostre àmbit de tractament, el cert és que mostra més paral·lelismes amb el món cultural del que pot semblar a simple vista. L’article ens aporta una visió molt interessant sobre el tractament de l’equitat, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats per l’accés al coneixement. És per aquest motiu que moltes de les reflexions que apareixen a l’article ens semblen interessants a tenir en compte ja que son igualment valides per l’àmbit cultural. Al cap i a la fi, el denominador comú que pot ser d'interès tant per l’àmbit científic com pel sector cultural és la millora i l’increment de la justícia social.

L’impacte gegant dels «petits» elefants blancs. El cas del PECCat 2010-2020

Santi Martínez i Illa | Arxius de Ciències Socials

La proliferació dels «elefants blancs», equipaments culturals desmesurats promoguts sense tenir en compte la viabilitat i el retorn social de les inversions, no és cosa de grans ciutats, només. A Catalunya, el model de ciutat creativa ha impulsat aquest tipus d’infraestructures en municipis mitjans i petits també, per als quals suposen un impacte molt negatiu.

El Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat), aprovat el 2010 i formalment vigent però latent, ha demostrat fins ara que l’aplicació de criteris de planificació és necessària i pertinent, tot i que els seus efectes només es podran valorar a mitjà i llarg termini. Santi Martínez i Illa, des de la seva experiència personal de redacció d’aquest pla, signa aquesta i altres conclusions en l’article «Planificació cultural contra elefants blancs».