Article

En les últimes dècades, i amb la voluntat de treballar per garantir espais culturals cada vegada més democràtics i oberts a la ciutadania, s’ha fet palesa la necessitat de garantir l’accessibilitat de totes les persones, entesa des d’un sentit ampli del terme: física, sensorial i cognitivament parlant.

Al mateix temps, també s'han intensificat les polítiques públiques per garantir els drets culturals de la ciutadania, que són una part fonamental dels drets humans i fan referència al dret de les persones i les comunitats a accedir, participar i contribuir a la vida cultural.

En els últims anys el debat sobre la tauromàquia a Espanya ha estat molt significatiu, ara sobretot arran de la recent Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la plataforma «No es mi Cultura», una important proposta promuguda per moltes entitats animalistes i d’altres sensibles, l’objectiu de la qual és abolir la Llei 18/2013, que regula la tauromaquia com a patrimoni cultural i modificar la Llei 10/2015 per a la protecció del patrimoni cultural immaterial i acabar amb la tauromàquia a l’Estat. Aquesta ILP representa un gest capdal per a la reflexió sobre les tradicions culturals i el respecte pels drets dels animals.

Com ens associem per fer cultura? Un cop d’ull a les darreres enquestes sobre participació cultural (i algunes consideracions)

 
Un dels trets definitoris de la comunitat cultural catalana és el paper que ha jugat l’associacionisme com a via de participació de la ciutadania en l’àmbit de les arts i la cultura. El fet de no disposar d’un estat que acompanyi, articuli i impulsi la vida cultural en tots els seus àmbits i d’haver patit la hostilitat dels poders polítics en períodes recents de la història ha provocat que a Catalunya, i al conjunt dels territoris de parla catalana, la vitalitat cultural s’expressi, en bona part, mitjançant l’autoorganització i la iniciativa col·lectiva.

La xarxa internacional On the Move, que promou la mobilitat internacional d’artistes i professionals de la cultura, s’ha interessat des de fa anys per les circumstàncies específiques dels artistes amb discapacitats. Mitjançant diversos informes, com Time to Act (2021) o Time to Act: Two Years On (2023), derivats del projecte europeu Europe Beyond Access,

És temps de revolució tecnològica, de consum de masses, de missatges amb ritmes trepidants a les xarxes i als mitjans de comunicació. Un decurs frenètic dels fets que deixa poc marge i espai per al pensament, per a la pausa i la reflexió.

Davant d’aquesta conjuntura, estan sorgint diverses iniciatives com a espais per a la creació i foment del debat, i on la paraula pren protagonisme i ens convida a connectar amb el que ens fa intrínsecament humans: la capacitat d’enraonar.

Ponències de la Jornada de formació Comissariats d’exposicions d’art contemporani i programacions municipals adreçada a tècnics municipals d’arts visuals, organitzada pel Centre de Recursos Culturals (CERC) i el Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona (Pati Manning, Barcelona, 14 de novembre de 2023).
 
 

Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

La vinculació a Catalunya entre l’espai públic i el procés de democratització cultural iniciat al segle XIX des de la base associativa
 

El 1853, en l’auge de la Barcelona industrial, el músic i activista Josep Anselm Clavé, impulsor de l’associacionisme cultural entre les classes populars, va tenir una idea innovadora per a l’època: organitzar espectacles musicals per a tota mena de públic com alternativa a l’oferta cultural més aviat elitista que tenia lloc en determinats equipaments de la ciutat