Programa i document de reunió

Ciutats creatives per a un futur més sostenible i inclusiu

UNESCO Creative Cities Network (UCCN)

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO (UCCN, per les seves sigles en anglès) ha publicat una guia que inclou una visió general de les polítiques, estratègies i accions dutes a terme en matèria cultural per les 246 ciutats membre, de 80 països diferents, amb focus en el desenvolupament sostenible urbà.

Mesurar el valor i l’impacte social de la cultura

La xarxa de treball Eurocities Culture Forum Working Group recull en aquesta publicació les presentacions i experiències intercanviades durant la segona trobada del grup. L’encontre havia de tenir lloc a la ciutat sueca de Göteborg entre el 18 i el 20 març de 2020, però la pandèmia de la covid-19 va comportar el seu aplaçament i l’adopció del format web mesos després, entre el maig i el juny.

La trobada virtual es va organitzar en dues sessions en les quals hi van participar representants de vora 70 ciutats. La primera sessió es va centrar en les perspectives teòriques sobre la mesura del valor i l’impacte social de la cultura, mentre que la segona es va dedicar als mètodes i experiències pràctiques. Així doncs, el compendi «How to measure the value and social impact of culture? A digest of inspiring examples and new approaches» proporciona una visió general dels aspectes debatuts.

El desenvolupament de públics culturals a partir de la COVID-19. Idees clau del Simposi

Ajuntament de Girona - PECT Indústries Culturals Creatives de Girona i entorn territorial ; Teknecultura

La segona onada de la pandèmia es va endur per davant tota l'activitat prevista en auditoris, teatres i sales de cinema, abocant-los a un nou tancament fins la reobertura progressiva a partir del passat dilluns 23 de novembre. Tanmateix, i per molt que mirem enrere amb melangia, no podem pensar en tornar a aquella anomenada normalitat perquè era part del problema.

Aquesta és una de les reflexions que ens van deixar els ponents del Simposi virtual 'El desenvolupament de públics culturals a partir de la COVID-19. Legitimació social i reducció de les desigualtats d’accés i contribució a la cultura’ organitzat per l'Oficina de Foment de les Arts del PECT Indústries Culturals i Creatives de Girona i entorn territorial de l’Ajuntament de Girona i Teknecultura celebrat els dies 20 i 21 d’octubre.

I si...de la crisi emergeix una nova societat digital?

Reflexions i converses #desdecasa sobre l’impacte de la covid-19 en la digitalització de la societat.

I si...? Cicle de converses #desdecasa” era un espai virtual de reflexió per repensar i reformular conjuntament els escenaris digitals, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barcelona Institute of Technology for the Habitat.

La pandèmia de la Covid-19 ha generat un escenari d’incertesa excepcional d’escala global. Ens trobem en un nou escenari on la tecnologia ha esdevingut l’aliat principal, ja que reforça el sentit de col·lectivitat i permet comunicacions ràpides i eficients. D’altra banda, posa en evidència el paper clau que té la transformació digital en les nostres societats contemporànies.

En aquest sentit, s’estan despertant consciències cíviques col·lectives més sensibles cap al medi ambient, més crítiques cap al nostre estil de vida, més conscients sobre com la tecnologia influeix en la relació amb les persones, i s’està posant en evidència la necessitat de canvi de model de consum no només de recursos, sinó també de temps i de relacions.

Les dues cares de la moneda

International network for contemporary performing arts (IETM)  i Europe Beyond Access (Disability Arts International)

Apropar-se a les diferents regions geogràfiques, facilitar l’accés lliure a totes les publicacions, assegurar l’accessibilitat física i proveir de subtítols i traducció en llengua de signes les sessions de treball i jornades. Aquestes són algunes de les accions que desenvolupa l’International network for contemporary performing arts (IETM) per complir amb un dels seus principals valors: la inclusió. Però és suficient?

Conclusions del Debat Interacció 19 - Un mandat per a la cultura

Per tal de tancar i sintetitzar tot el que ha aportat el Debat Interacció 2019, es proposa per una banda, un periple que resumeix els sis reptes presentats al llarg de les sessions, i per l’altra, una presentació dels serveis i eines que ofereix l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, concretament, les seves quatre branques: l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), la Xarxa de Biblioteques Municipal (XBM), l’Oficina de Difusió Artística (ODA) i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Els moderadors dels sis reptes han recollit les idees més rellevants sorgides de cadascuna de les sessión per tal d’extreure’n les conclusions finals del Debat Interacció 2019. 

INTERACCIÓ18 | Sobre la humanitat dels humans

Podeu consultar el programa d’Interacció18 - Sobre la humanitat dels humans, que tindrà lloc del 9 al 11 d’octubre a la Casa de la Caritat de Barcelona, i també inscriure-us-hi. Les jornades  giraran entorn de tres nuclis temàtics:

El censor que portem dins

"Censura" és un concepte que ens sona vintage i exòtic. La censura eren les valles que els atletes de la carrera de l’art havien de saltar durant el règim franquista. La censura és aquella pràctica que algunes ONGs denuncien en països llunyans que poca cosa tenen a veure amb la realitat occidental i europea. Segur?

Després de recuperar la història col·lectiva, la segona part de les jornades “Cultura i Memòria” organitzades per la Diputació de Barcelona va posar sobre la taula la presència de la censura en diversos àmbits artístics en relació amb el concepte de “cànon”.

Conclusions del Debat d'Interacció 2014

Nicolás Barbieri, Marta Ardiaca, Carme Rodríguez i Rubén Martínez  | 10 desembre 2015

1. PROCÉS PREVI. DEBAT INTERACCIÓ’14.

Es va rebre l’encàrrec des del CERC de realitzar una tasca d’anàlisi conjunta sobre els nous reptes de les polítiques culturals locals, a partir de la interrelació entre els agents tradicionals generadors de cultura i els nous agents emergents, entre l’administració pública i les seves dinàmiques i els col.lectius organitzats també generadors d’acció cultural en el territori. Un equip de quatre coordinadors format per Nicolás Barbieri, Marta Ardiaca, Carme Rodríguez i Rubén Martínez vam rebre unes pautes inicials que posteriorment vam desenvolupar en:

Cultura 21: Acciones. Compromisos sobre el papel de la cultura en las ciudades sostenibles

Cumbre de Cultura de CGLU | Agenda 21 de la Cultura

Reunidos en Bilbao los días 18-20 de marzo de 2015, representantes de ciudades y gobiernos locales de todo el mundo, convocados por la Organización Mundial de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU) en su Cumbre de Cultura, adoptan este documento, “Cultura 21: Acciones”, que aspira a :