blog de Interacció

 Entrevista a Albert Puig, Gisel Noè i Cristina Alonso
 

Amb motiu del curs online ‘Les programacions culturals per a infants en els municipis’, que tingué lloc els dies 12 i 14 de novembre, hem entrevistat Albert Puig, periodista musical i director del festival Petits Camaleons, Gisel Noè, cap d’Acció Cultural del Servei de Cultura de l’ajuntament de Mataró i directora del M|A|C (Mataró Art Contemporani) i Cristina Alonso, co-directora artística del Teatre L’Artesà del Prat del Llobregat, i co-directora de l'Espai de recerca i residència Austràlia, a Buenos Aires.

El dimecres 27 de novembre es va presentar el Pla estratègic per a la música de Vic, un document que marca un full de ruta estratègic per als propers anys. A petició de la Regidoria de cultura i llengua de l’Ajuntament de Vic, el treball ha estat possible amb el suport Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).
 

En les últimes dècades, i amb la voluntat de treballar per garantir espais culturals cada vegada més democràtics i oberts a la ciutadania, s’ha fet palesa la necessitat de garantir l’accessibilitat de totes les persones, entesa des d’un sentit ampli del terme: física, sensorial i cognitivament parlant.

Al mateix temps, també s'han intensificat les polítiques públiques per garantir els drets culturals de la ciutadania, que són una part fonamental dels drets humans i fan referència al dret de les persones i les comunitats a accedir, participar i contribuir a la vida cultural.

Amb motiu de l’Espai Claustre celebrat el passat 8 d’octubre, hem conversat amb Josep Maria Esquirol, filòsof i assagista, autor de llibres tan celebrats com La resistència íntima (2015) i Escola de l’Ànima. Hem parlat amb ell sobre qüestions tan diverses com la fraternitat, el transhumanisme i la burocràcia, entre d’altres, i el seu impacte en el món cultural.
 

Amb motiu del curs ‘La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura’, del qual se n’han fet dues edicions al llarg del mes de juny a causa de l’alta demanda, hem conversat amb Lluís Nacenta, un dels grans experts del nostre país al voltant d’aquesta qüestió. Aquest és el resultat apassionant de l’entrevista que va concedir-nos.

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès

 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

La cinquena edició de l’Espai Confluències, Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni es va celebrar el passat mes de juny a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Els ponents van ser en Ramon López de Mántaras, professor d’Investigació emèrit del CSIC a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), del qual fou fundador i director, i Lluís Nacenta, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, i comissari de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial» del CCCB. Conxa Rodà, especialista en estratègies digitals en museus i organitzacions culturals, docent en diversos màsters i universitats i actualment codirectora del Congrés Internacional de Museus i Estratègies Digitals (CIMED), es va encarregar de conduir el diàleg i el debat amb els assistents.

Amb motiu del curs online ‘Els drets culturals: un debat obert’, que ha tingut lloc els dies 18 i 20 de març, hem parlat amb Gemma Carbó, que n’ha estat la docent, sobre els drets relacionats amb la cultura, el seu abast, els problemes que se’n deriven i els reptes que tenen els municipis pel que fa a la seva aplicació. Aquest és el resultat de la conversa que hi hem mantingut.
 

Amb motiu de l’Espai Claustre ‘La cultura com a prioritat: per què hem de  situar-la al capdavant de tot?’, celebrat al Pati Manning el 5 de març, i organitzat pel CERC, hem tingut amb nosaltres Esteve Plantada, escriptor, periodista i gestor cultural, que en aquesta entrevista ens parla de situar la cultura en el centre de la nostra societat