blog de Interacció

Podem parlar de drets culturals sense repensar el nostre model de vida?

  

En un món que normalitza la inconsciència com a mode de vida, posar consciència és un acte radical. Però, què vol dir exactament “posar consciència” quan parlem de cultura? Vol dir fer-se preguntes que sovint incomoden. Vol dir assumir que la cultura també forma part del problema —per les seves lògiques extractives, elitistes o inèrcies burocràtiques— i que, per tant, ha de formar part de la solució. I vol dir, sobretot, revisar el nostre lloc dins d’aquest sistema que posa en crisi el planeta i la vida col·lectiva.

Cultura a la fresca? Una oportunitat, una rutina o un miratge. Quan la cultura surt al carrer i sembla de tothom, cal preguntar-se qui la pensa, qui la fa possible i a qui serveix realment.
  

La cultura a la fresca és una de les formes més populars i celebrades de la programació municipal. A l’estiu, l’espai públic es converteix en escenari: hi ha cinefòrums a les places, concerts als jardins, dansa als patis d’escola. Aquesta presència cultural al carrer s’ha consolidat com una part essencial de l’agenda de molts municipis. I té tot el sentit: hi ha horaris més flexibles, ganes de sortir, un clima que acompanya i espais que, en molts llocs, recobren vida. Un espai buit pot semblar inert, però també pot ser un espai a punt. I això ens obliga a preguntar: qui decideix què hi passa, i amb quin sentit?

Marina Massaguer té una llarga trajectòria, vinculada a diverses universitats, pel que fa a  la investigació lingüística. En l’actualitat és la nova directora de l’Àmbit de Formació i Foment del Consorci per a la Normalització Lingüística. El passat 29 de maig va impartir la sessió de l’Espai Claustre que duia per títol ‘Cultura i llengua: el català en la cruïlla del s. XXI. Implicacions en la cultura municipal’, en què abordà l’estret lligam entre la cultura municipal i la llengua. En un moment en què les regidores dedicades a la llengua comencen a ser una realitat, hem volgut conversar amb ella perquè ens expliqui com veu la situació del català i què es pot fer des de les regidories de cultura per revertir les dades sobre el seu ús.

Set llibres per regalar. Dotze per repensar. I una pila més per pendents. Aquest Sant Jordi, des d’Interacció hem seguit el rastre lector d’algunes veus del sector cultural que han compartit les seves reflexions amb nosaltres. En comptes de fer una llista d’autors i recomanacions, et proposem una lectura transversal dels temes que les travessen. Perquè, sovint, els llibres que ens acompanyen també diuen molt del món que volem construir.
   

   
Cultura, edició i responsabilitat en temps d’acceleració. Un #Compartim especial Sant Jordi   
 

Sant Jordi és, cada any, una celebració intensa: els carrers plens, les parades, les roses, les firmes i l’alegria compartida de la lectura. Una festa que exalta la cultura i la llengua. Però també pot —i potser hauria— de ser una oportunitat per mirar més enllà de l’aparador i preguntar-nos com està realment el sector que la fa possible.

Aquest any, just abans del 23 d’abril, han coincidit quatre veus clares i lúcides que ens hi ajuden. Tres entrevistes i un reportatge que, des de dins del sector, ens interpel·len amb honestedat i mirada llarga.

El passat 25 de febrer va tenir lloc al CERC una sessió formativa dedicada al Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, adreçada especialment als responsables municipals i organitzadors d’activitats lúdiques i culturals. La jornada, conduïda per Alba Tuca, va comptar amb una elevada participació i va oferir una anàlisi exhaustiva del marc normatiu que regula aquest tipus d’activitats, així com dels procediments administratius i les responsabilitats que se’n deriven.
  

Aquest article és fruit d’una lectura intensiva (i resistent) de notícies sobre la nova ofensiva cultural del govern Trump. Exposicions cancel·lades, programes eliminats, paraules prohibides... Tot un manual de com fer política cultural a cops de decret. Ho hem posat en ordre per entendre què passa als EUA i què ens pot ensenyar des de la trinxera municipal, convé no perdre de vista aquests moviments. No per comparar realitats incomparables, sinó perquè en temps de batalles culturals globals, el que passa allà no queda només allà.
 

Salvador Macip, un dels científics més rellevants i prestigiosos que tenim ara mateix a Catalunya i Europa, va impartir el 10 de març una sessió de l’Espai Claustre, en què va parlar del necessari lligam entre ciències i humanitats, de les noves fronteres  i reptes que s’obren en l’horitzó científic i també de les maneres que tenen els tècnics i tècniques de cultura d’aproximar-se a la ciència. Hem  volgut conversar amb ell, tot just abans de la seva intervenció a l’Espai Claustre, i aquest n’és el resultat.

 Els serveis culturals municipals avancen en la recuperació, però encara lluny del 2019
 

La Diputació de Barcelona ha publicat l’informe de resultats de la 10a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals, una eina clau per a l’anàlisi i la millora de la gestió cultural local.  Amb la participació de 31 municipis de més de 10.000 habitants, aquest estudi ofereix una radiografia detallada sobre l’estat i evolució dels serveis culturals municipals a la província de Barcelona.

El passat 19 de novembre va tenir lloc a l’auditori del CERC la jornada ‘La cultura popular i tradicional en el segle XXI:  en quin punt som?’ Les sessions van aportar una gran quantitat de continguts, amb debats encesos, vibrants i apassionats entre els qui hi van participar com a ponents, i també entre el públic assistent. Us oferim l’entrevista que hem fet a David Nàcher, que va fer-ne la ponència inaugural i va moderar la taula rodona posterior.