Destacats

Impulsar el poder de la cultura en la recuperació turística


Organització Mundial del Turisme
 

Amb la limitació dels moviments i la caiguda d’arribada de turistes a tot el globus, el turisme cultural ha sigut un dels grans afectats pels efectes de la pandèmia. Segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), el 90% dels països van tancar els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, afectant les comunitats locals, al patrimoni protegit i a altres espais i institucions culturals. Uns efectes que han colpejat fort a casa nostra.

ENCATC llança el segon número de la seva revista

ENCATC

El segon número de la revista bianual sobre gestió i política cultural de la xarxa europea ENCATC obre amb una reflexió al voltant d’allò que li depara a la cultura en l’era del postconfinament, tema reiteratiu al llarg de la publicació des de diverses òptiques. Hem volgut destacar-vos-en aquells que considerem que poden ser del vostre interès.

Desenvolupament i tradició. Nous llibres sobre comunitat, turisme i cultura popular

Novetas bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.
 


Singularitzant el turisme cultural


Amb Jordi de San Eugenio Vela
 

Imaginem-nos una parella que viu en un pis que no els acaba de convèncer i que, precisament per aquest motiu, no acostumen a tenir-hi convidats. Un dia uns amics els convencen per organitzar-hi un sopar i quan arriba el dia es veuen obligats a fer dissabte per intentar tenir-lo en condicions.

Síntomas mórbidos en el cubo blanco

Yaiza Hernández Velázquez | Futuro público. Campo para el análisis y la crítica cultural

Los espacios públicos y los espacios de la cultura [1]

Confieso que se me atragantó un poco el lema de este encuentro: “Recuperemos el espacio público a través de la cultura”. No porque sea mal plan, recuperar espacios comunes siempre está bien aunque haya que recurrir a la cultura entrecomillada para ello. Se me atragantó porque armoniza demasiado bien con la retórica que muchas instituciones han movilizado durante las últimas décadas para hacer justo lo contrario. La “cultura” se sobreentiende institucionalmente no como “toda una forma de vida” en el sentido que le daba Raymond Williams, sino como algo más selecto, restringido y, por tanto, “valioso”, algo que merece su propio espacio (el suyo, el de los suyos, no el del todo el mundo, no un espacio “público” en un sentido fuerte no meramente estatal). Si vamos a reivindicar que la cultura (en este sentido tan parcial como abstracto) puede ser un, o incluso el elemento más efectivo de procuración de este espacio público, haremos bien en atender a la multitud de ocasiones en que esta reivindicación ha resultado espuria. Por no ir muy lejos, pensemos en las tres últimas décadas, en las que hemos visto aumentar exponencialmente el número de museos, auditorios, centros de arte o incluso “ciudades” de la cultura en el estado español.