Destacats

ifHuman

Viatgem per un moment a Brussel·les, març de 2020. Davant d’un confinament que feia impossible les reunions entre persones, Gaia Saitta, artista associada al centre de creació les Halles de Schaerbeek llança una convocatòria oberta a la ciutadania a través de les xarxes socials per participar en un projecte col·laboratiu que cercava visions que representessin com cadascú s’enfrontava a les diverses formes de soledat, en entorns i condicions de vida concretes. L’objectiu era elaborar un repertori de diverses formes d’expressió en una situació única i imprevisible.

El resultat és el film ‘In.Vulnerability’ elaborat a partir de més de 30 hores de materials que capta rostres, objectes i accions que invoquen les més diverses sensacions i que, com podeu comprovar, fan palès com l’ociositat del moment és més propícia a la invenció que a l’avorriment. No es tracta, però, d’un documental sobre el confinament, sinó d’una creació participativa destinada a redescobrir la condició humana en temps d’aïllament forçat a través d’accions per fer front a una situació de solitud.
 

ACN Barcelona | 19 febrer 2021

La caiguda de més d'un 80% dels assistents a Catalunya al gener impulsa molts espais a abaixar la persiana.

La caiguda d’espectadors als cinemes catalans al gener ha estat del 82%, una xifra pitjor que la global del 2020, en què les sales van perdre el 74% del públic i el 73% de la recaptació. La circumstància ha obligat desenes de cinemes a "hivernar" fins a finals de febrer perquè l’activitat era inviable. L’obertura de la mobilitat a nivell comarcal els dona una mica d’oxigen, amb un increment potencial d’assistents d’entre el 30% i el 85%. Amb tot, l’afectació a tot el territori és desigual: algunes petites sales com la d’Igualada s’han beneficiat de la falta de competència comarcal i omplen la majoria de sessions, mentre que els multicines de Barcelona i l’àrea d’influència han tancat per falta de públic i d’estrenes a la cartellera.

La pràctica cultural i artística ha de formar part, de manera irrenunciable, del procés d’aprenentatge de qualsevol persona. En un context com l’actual on les desigualtats lluny de disminuir van en augment, és més necessari que mai reclamar que les polítiques públiques facin una aposta clara i decidida per garantir que la pràctica artística i cultural en general formi part de les trajectòries formatives de tots els infants i joves, sense excepcions. En aquesta publicació hi trobareu reflexions i propostes al voltant de diverses qüestions fetes per un grup de treball format per diversos professionals de l’àmbit de la música i les arts. El document vol ser útil per a la revisió de projectes ja existents, per a la posada en marxa de noves iniciatives, per a la intervenció sobre l’esfera política i, en general, per generar noves oportunitats que garanteixin el dret de tota la població a la pràctica de les arts com a part indispensable de la seva educació.

“Una ciutat no serà mai sostenible sense que la seva dimensió cultural sigui explícita i operativa. És urgent transformar la cultura en una dimensió clau de les polítiques urbanes, protegint el patrimoni, donant suport a la creativitat, promovent la diversitat i garantint que el coneixement sigui accessible a tothom.”

Catarina Vaz Pinto, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lisboa