participació

Què pensa Europa sobre la cultura?


Dades i reflexions a partir de l’Eurobaròmetre 562, amb focus en el cas espanyol
  

Fa pocs dies, la Comissió Europea ha publicat l’Eurobaròmetre especial 562, un estudi sobre les actituds dels ciutadans envers la cultura (European Commission, 2025a). La gràcia d’aquest tipus de documents és que no només aporten dades, sinó que ens donen pistes sobre com percep la ciutadania el paper de la cultura en el seu dia a dia, quins canals utilitza per accedir-hi i quins obstacles encara condicionen la participació. I sí, tenim també els resultats desglossats per Estats.

#Compartim. Setmana 18


 
Setmana 18 de l’any i la primavera segueix amb la seva energia renovada! Aquesta setmana ens arriba un vent de canvis i reflexions en l'àmbit cultural. Des de les actualitzacions del Manifest de Biblioteques Escolars de la UNESCO fins a la importància de la mediació cultural per a establir ponts entre l'artista i el públic, tot passa per una necessitat d'adaptar-nos a les noves realitats socials, tecnològiques i polítiques.

Quan la cultura és un dret, no només una competència


 
L’Avantprojecte de llei de drets culturals obre la porta a replantejar com entenem les polítiques culturals a Catalunya.
 
   

Des de fa dècades, l’autogovern cultural català s’ha construït sobre la base de competències, infraestructures i suports al sector. Però... i si el debat real no fos només qui gestiona la cultura, sinó com es garanteix que tothom hi pugui participar en condicions d’equitat? L’article de Nicolás Barbieri ens convida a mirar les polítiques culturals amb unes altres ulleres: les dels drets culturals. Una mirada que no només qüestiona les lògiques predominants, sinó que planteja si estem preparats per fer un gir de fons.

Tercer Llocs a Europa: laboratoris ciutadans per a la cultura i la innovació


Explorem a través de dos informes el paper dels tercer llocs en la transformació social i cultural a Europa. Els documents recullen experiències destacades, com el cas de Cowact rural a Catalunya, i reflexionen sobre els reptes i les oportunitats d'aquests models a escala municipal.
  

En els darrers anys, el concepte de tercer llocs s’ha convertit en un motor de transformació social, cultural i econòmica a Europa. Al març de 2025, l’Agència Nacional de la Cohesió Territorial de França va publicar dos informes que exploren el paper d’aquestes iniciatives en diferents països europeus.

Cultura i democràcia: La funció essencial dels espais culturals


L’informe "Culture Spaces & Democracy"(Amann, 2025) analitza com els espais culturals poden enfortir la democràcia i la participació ciutadana. Basat en el model de Creative FLIP, proposa mesures per garantir espais culturals inclusius i accessibles
 
 

En un moment de profunds canvis socials, econòmics i tecnològics, la democràcia a Europa i al món està sotmesa a una creixent pressió. La participació ciutadana, la llibertat d'expressió i els drets culturals es veuen afectats per la desinformació, la desigualtat i la reducció de l’espai cívic.

Davant aquest escenari, el projecte Creative FLIP analitza com la cultura pot esdevenir un element clau per enfortir la democràcia.

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

David Nàcher: ‘A Catalunya entenem com a popular allò que surt del poble i tota la cultura que es fa de manera lúdica’.


El passat 19 de novembre va tenir lloc a l’auditori del CERC la jornada ‘La cultura popular i tradicional en el segle XXI:  en quin punt som?’ Les sessions van aportar una gran quantitat de continguts, amb debats encesos, vibrants i apassionats entre els qui hi van participar com a ponents, i també entre el públic assistent. Us oferim l’entrevista que hem fet a David Nàcher, que va fer-ne la ponència inaugural i va moderar la taula rodona posterior.

Experiències destacades dels municipis catalans que promouen la inclusió i el respecte a la diversitat social


Aquesta publicació recull 84 experiències exitoses implantades pels municipis i consells comarcals de Catalunya i que han estat seleccionades per l’equip investigador del Banc de Bones Pràctiques (BBP) de la Fundació Pi Sunyer durant el període 2023-2024
 
 

1

Ja pots escoltar un nou capítol del podcast comunitatXBM on podràs conèixer millor el projecte mOts


El projecte mots combina la memòria històrica, l’art i la natura i es basa en una acció artística comunitària dels veïns i veïnes dels municipis participants que tenen com a objectiu recuperar les paraules més genuïnes relacionades amb el seu hàbitat natural i retornar-les a l’espai públic en format de grafit o d’una altra manifestació artística.
 
 

Les paraules, enteses com a sons articulats i conceptes ideogràfics escrits, són la primera manifestació fefaent del fet cultural. La paraula és allò que singularitza i diferencia els éssers humans dels altres éssers vius.

La cultura inclusiva, garantia dels drets humans


En les últimes dècades, i amb la voluntat de treballar per garantir espais culturals cada vegada més democràtics i oberts a la ciutadania, s’ha fet palesa la necessitat de garantir l’accessibilitat de totes les persones, entesa des d’un sentit ampli del terme: física, sensorial i cognitivament parlant.

Al mateix temps, també s'han intensificat les polítiques públiques per garantir els drets culturals de la ciutadania, que són una part fonamental dels drets humans i fan referència al dret de les persones i les comunitats a accedir, participar i contribuir a la vida cultural.

1