participació

David Nàcher: ‘A Catalunya entenem com a popular allò que surt del poble i tota la cultura que es fa de manera lúdica’.


El passat 19 de novembre va tenir lloc a l’auditori del CERC la jornada ‘La cultura popular i tradicional en el segle XXI:  en quin punt som?’ Les sessions van aportar una gran quantitat de continguts, amb debats encesos, vibrants i apassionats entre els qui hi van participar com a ponents, i també entre el públic assistent. Us oferim l’entrevista que hem fet a David Nàcher, que va fer-ne la ponència inaugural i va moderar la taula rodona posterior.

Experiències destacades dels municipis catalans que promouen la inclusió i el respecte a la diversitat social


Aquesta publicació recull 84 experiències exitoses implantades pels municipis i consells comarcals de Catalunya i que han estat seleccionades per l’equip investigador del Banc de Bones Pràctiques (BBP) de la Fundació Pi Sunyer durant el període 2023-2024
 
 

1

Ja pots escoltar un nou capítol del podcast comunitatXBM on podràs conèixer millor el projecte mOts


El projecte mots combina la memòria històrica, l’art i la natura i es basa en una acció artística comunitària dels veïns i veïnes dels municipis participants que tenen com a objectiu recuperar les paraules més genuïnes relacionades amb el seu hàbitat natural i retornar-les a l’espai públic en format de grafit o d’una altra manifestació artística.
 
 

Les paraules, enteses com a sons articulats i conceptes ideogràfics escrits, són la primera manifestació fefaent del fet cultural. La paraula és allò que singularitza i diferencia els éssers humans dels altres éssers vius.

La cultura inclusiva, garantia dels drets humans


En les últimes dècades, i amb la voluntat de treballar per garantir espais culturals cada vegada més democràtics i oberts a la ciutadania, s’ha fet palesa la necessitat de garantir l’accessibilitat de totes les persones, entesa des d’un sentit ampli del terme: física, sensorial i cognitivament parlant.

Al mateix temps, també s'han intensificat les polítiques públiques per garantir els drets culturals de la ciutadania, que són una part fonamental dels drets humans i fan referència al dret de les persones i les comunitats a accedir, participar i contribuir a la vida cultural.

1

‘Les biblioteques i les llibreries comparteixen una relació estreta i essencial dins de l'ecosistema del llibre’


Entrevista a Fe Fernández (llibreria L’espolsada) i Judit Terma (Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona)
 

Amb motiu del curs online ‘Les llibreries: un factor clau de la dinamització dels municipis’, hem entrevistat Fe Fernández, llibretera de l’Espolsada (Corró d’Avall-Les Franqueses) i Judit Terma (Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona). El curs ha tingut molt bona acollida i ha comptat amb dues edicions: el 29 i 30 d’octubre d’enguany, i el 5 i 7 de novembre.

Aquest és el diàleg apassionant que totes dues han teixit al voltant del paper de les llibreries en els municipis, i el seu lligam indestriable amb els agents culturals i les biblioteques.
 

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura Viva Iberoamericana


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Aportacions a una futura llei de drets culturals a Catalunya


 Aportacions a una futura llei de drets culturals a Catalunya: : reptes i reflexions des dels sectors artístic, cultural i creatiu
 

Nou article d’Anna Villarroya i Marta Casals (CRICC) amb el professor Ricardo Klein (UV). S’hi examina i analitza críticament les contribucions d’un grup divers d’actors culturals que van participar en les sessions de grups de discussió organitzades com a part de la consulta pública celebrada entre 2022 i 2023 pel Govern català per al desenvolupament d’una futura Llei de drets culturals a Catalunya.

Frenar el deteriorament cognitiu amb visites al museu


El projecte ‘AMAT, Salut i Patrimoni’ ha estat ideat pel CAP Mas Font de Viladecans i s’ha fet possible gràcies a la col·laboració de l’ajuntament. Una vintena de persones majors de 65 anys es reuneixen un cop per setmana a Ca n’Amat – Museu de Viladecans per prevenir el deteriorament cognitiu a través dels records.
 
 

Xènia Canal, Angelica Tognetti i Natalia Lazaro Prevost iniciaran un projecte artístic en el M|A|C Mataró i l'ACVIC


Cultura i Salut impulsen la primera convocatòria d'"Eixart. Art i salut" per desenvolupar un projecte artístic en diferents centres d'atenció primària de Catalunya.

A la demarcació de Barcelona hi participen l'ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, Vic i l’Àrea Bàsica de Salut Vic Sud del CAP El Remei i el M|A|C Mataró Art Contemporani i l’Àrea Bàsica de Salut Mataró-6 del CAP Ronda Gatassa.

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.