En temps d’incertesa i saturació, la cultura continua sent un espai on la complexitat no s’amaga, sinó que es pensa. Aquesta quinzena, les lectures ens interpel·len des de diversos angles: la responsabilitat de les institucions en contextos de guerra i desigualtat, la fragilitat dels models econòmics que sostenen la creació i la urgència de repensar la sostenibilitat cultural més enllà dels discursos verds. Entre les veus que qüestionen la instrumentalització de la cultura i les que reclamen una mirada més humana sobre la gestió, emergeix una idea comuna: la cultura no és només un sector, sinó una manera de respondre —ètica i col·lectivament— al món que vivim.
Ja n’hi ha prou d’excuses per parlar castellà
Diglòssies de mal pagador
Núria Cadenes, 8 d'octubre de 2025
L’article de Núria Cadenes critica la justificació recurrent que alguns creadors usen per emprar majoritàriament el castellà en les seves obres: la “veracitat” o el “realitat del carrer”. Aquestes excuses, diu l’autora, volen legitimar l’ús del castellà com una llengua que fa més creïbles escenes o personatges, especialment en produccions en català que contenen fragments o motius lingüístics en castellà.
El MNAC té un problema
Fa quinze anys que, des de Serveis Socials de Mataró, pugem cada dijous a un tren una mica especial. No és un tren que porti pressa ni té horaris marcats. És el tren del teatre, de la creativitat, de les segones oportunitats i de la rialla compartida. En diem Grup de Teatre Magín, i neix d’un taller que va començar el 2011 amb la idea d’obrir un espai d’oci i expressió per a persones que vivien situacions d’aïllament o fragilitat social.
Fa pocs dies, la Comissió Europea ha publicat l’Eurobaròmetre especial 562, un estudi sobre les actituds dels ciutadans envers la cultura (European Commission, 2025a). La gràcia d’aquest tipus de documents és que no només aporten dades, sinó que ens donen pistes sobre com percep la ciutadania el paper de la cultura en el seu dia a dia, quins canals utilitza per accedir-hi i quins obstacles encara condicionen la participació. I sí, tenim també els resultats desglossats per Estats. 
#Compartim. Setmana 47
Els debats d'aquesta setmana situen els museus en un camp de forces on conflueixen qüestions de cura, poder, sostenibilitat i memòria. Des de la tendresa com a gest polític fins a la tensió entre finançament i mandat públic, passant pels reptes descolonials i la governança, emergeix una idea compartida: els museus ja no poden definir-se només com contenidors d'obres, sinó com espais on es negocien valors i relacions. Llegits des del territori, aquests moviments ajuden a entendre com es reconfiguren les institucions culturals i què implica, avui, sostenir el caràcter públic d'un museu.
Museus que acaronen
Alba Correa, 23 de novembre de 2025
L’article presenta la proposta de Blanca Arias a Blandito, blandito: pensar els museus des de la tendresa com a manera de qüestionar les fronteres que han separat institucions i públics.