Destacats

L’estat de la cultura a Espanya, abans i després de la COVID-19

Enrique Bustamante (Coord) | Observatorio de Cultura y Comunicación (Fundación Alternativas)

La/es cultura/es espanyoles semblen seguir una similar dinàmica de crisis i resurrecció, d’impuls artístic i caiguda econòmica des de la transició democràtica.

En el cas espanyol, la nova crisi ha arribat en el moment en què tot just es començava a detectar una recuperació de la cultura després d’una dècada perduda, tal i com l’ICE 2019 es referia als últims 10 anys. Un any més tard, la sisena edició de l’'Informe sobre el estado de la Cultura 2020. La acción cultural exterior de España. Análisis y propuestas para un nuevo enfoque' (ICE 2020) ha hagut d’afegir als seus temes d’anàlisi els efectes que la COVID-19 ha tingut en la cultura espanyola.

L’estat de la cultura o què passa quan no fas cas del metge

Un cop l’any toca. Buscar el número a l’agenda del mòbil, trucar, empassar-se la melodia d’espera (Vivaldi, potser alguna peça de jazz) i demanar hora per una revisió mèdica rutinària. Amb els cotxes, el mateix: la normativa imposa que anualment han de passar la inspecció tècnica per poder circular. I moltes altres coses: el canvi d’armari, la festa d’aniversari, el dinar de Nadal; són cites anuals difícilment eludibles. L’Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas presenta el cinquè “Informe sobre el estado de la Cultura en España” (ICE), tal com havien fet el 2017, el 2016, el 2014 i el 2011. L’objectiu: radiografiar l’estat de la cultura deu anys després de l’inici de la crisi.