Destacats

Participació i drets culturals, ciència o innovació entre les novetats bibliogràfiques


Novetats bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC. 

Les educacions als museus. Més d’una realitat

El Comitè per l’Educació i l’Acció Cultural de l’ICOM (CECA) va publicar a finals del passat any el darrer número de la col·lécció ICOM Education. Si el número anterior es dedicava a analitzar el significat actual del concepte "acció cultural", aquest últim es centra en la qüestió de l’educació i mediació, un concepte amb connotacions certament diferenciades en funció de l’idioma emprat. Al món anglosaxó, l’educació és tant de tipus formal com informal i fa referència a totes les etapes de la vida, mentre que per les llengües llatines el mot s’associa més específicament a l’escola i a la criança de les nenes i nens per part dels seus pares.

Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable

La pràctica cultural i artística ha de formar part, de manera irrenunciable, del procés d’aprenentatge de qualsevol persona. En un context com l’actual on les desigualtats lluny de disminuir van en augment, és més necessari que mai reclamar que les polítiques públiques facin una aposta clara i decidida per garantir que la pràctica artística i cultural en general formi part de les trajectòries formatives de tots els infants i joves, sense excepcions. En aquesta publicació hi trobareu reflexions i propostes al voltant de diverses qüestions fetes per un grup de treball format per diversos professionals de l’àmbit de la música i les arts. El document vol ser útil per a la revisió de projectes ja existents, per a la posada en marxa de noves iniciatives, per a la intervenció sobre l’esfera política i, en general, per generar noves oportunitats que garanteixin el dret de tota la població a la pràctica de les arts com a part indispensable de la seva educació.

Ciutat, cultura i educació. Monogràfic de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores

“Una ciutat no serà mai sostenible sense que la seva dimensió cultural sigui explícita i operativa. És urgent transformar la cultura en una dimensió clau de les polítiques urbanes, protegint el patrimoni, donant suport a la creativitat, promovent la diversitat i garantint que el coneixement sigui accessible a tothom.”

Catarina Vaz Pinto, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lisboa

Gemma Carbó «Cada escola hauria de tenir adoptat un museu o centre cultural i viceversa»

Situat a l’Espluga de Francolí, el Museu de la Vida Rural (MVR) va complir 30 anys el 2018, i a partir d’aquest aniversari ha volgut reinventar-se per esdevenir un espai d’inspiració, coneixença i trobada de projectes i propostes relacionades amb l’educació cultural per la sostenibilitat, sense perdre de vista la seva funció museística, dedicada a la preservació de la memòria i la identitat rural. Parlem amb la seva directora, Gemma Carbó, segons la qual a les escoles "la sensibilitat és extrema, perquè estem treballant amb nens i nenes que s’hi juguen el seu futur”.

   

El talent de saber renéixer


 Belén Sola Pizarro (ed.) | Catarata
 

De pressupostos que permetien col·leccions i programacions espectaculars a una dràstica reducció, no només dels recursos econòmics sinó també del personal. El canvi de model viscut els darrers 10 anys a causa de la crisi econòmica ha obligat als museus, així com a moltes altres institucions culturals i públiques, a reinventar-se.

El llibre "Exponer o exponerse. La educación en museos como producción cultural crítica' parla de les transformacions que han viscut els equipaments museístics en aquest context, també marcat per la propagació d’un model cada cop més turístic de la cultura, prenent el cas concret del Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (MUSAC) i donant veu tant als seus treballadors com als propis usuaris.

Neurociència i Museus. I Cicle Confluències


Els museus des de la perspectiva neurocientífica
 

El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement. Així, des del punt de vista de la neurociència, és com s’ha parlat dels museus al I Cicle Confluències, una iniciativa de la Xarxa de Museus locals que vol ser un espai de trobada, de reflexió i d’interconnexió entre els museus i altres disciplines no estrictament museològiques. 
 

Conclusions del Debat Interacció 19 - Un mandat per a la cultura

Per tal de tancar i sintetitzar tot el que ha aportat el Debat Interacció 2019, es proposa per una banda, un periple que resumeix els sis reptes presentats al llarg de les sessions, i per l’altra, una presentació dels serveis i eines que ofereix l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, concretament, les seves quatre branques: l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), la Xarxa de Biblioteques Municipal (XBM), l’Oficina de Difusió Artística (ODA) i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Els moderadors dels sis reptes han recollit les idees més rellevants sorgides de cadascuna de les sessión per tal d’extreure’n les conclusions finals del Debat Interacció 2019. 

Educació i equitat en les polítiques culturals | La comunitat i els agents culturals locals

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials. El gènere, el territori o la classe social, entre d’altres, són factors que condicionen les nostres oportunitats per a l’accés, la pràctica i la presa de decisions en l’àmbit cultural. Fins a quin punt les relacions entre cultura i educació poden donar resposta a aquest repte?

Primers passos fins al dret cultural

Observatorio Vasco de la Cultura

S’obre el teló i veiem un teatre més petit que podria ser un teatre de titelles. El teatre dins el teatre o més aviat, com acotar la magnitud de la tragèdia a un públic concret? El públic infantil és un dels més grans, no per l’edat com és evident però si en quantitat i en potencial educatiu on fer-hi créixer l’interès i el retorn social que pot fomentar la cultura, més enllà dels nous públics.