Informe d'anàlisi

El mecenatge de competències, un impuls per al mecenatge cultural


KSNET | Ministerio de Cultura y Deporte – Cultura y Mecenazgo
 

Donacions materialitzades en forma de prestació de serveis i de temps de treball i capacitats tècniques dels empleats de les empreses fan la seva aparició en el debat sobre una eventual futura llei de mecenatge que vagi més enllà de les tradicionals contrapartides monetàries. Aquesta és la fórmula que presenta l’estudi “El mecenazgo de competencias”, elaborat per KSNET per al Ministeri de Cultura.

El sectors culturals i creatius a Europa, un mercat en creixement


KEA, European Investment Fund
 

El procés de digitalització, la innovació tecnològica, una creixent consciència ambiental o el treball col·laboratiu són algunes de les tendències clau que estaven perfilant uns sectors culturals i creatius (SCC) en creixement a Europa abans de la pandèmia, i que sembla que aquesta no ha fet més que accentuar. Segons conclou l’estudi “Market Analysis of the Cultural and Creative Sectors in Europe”, els SCC representaven ja en 2017 un important mercat amb el 5,5% de l’economia global de la UE, dels quals un 2,5% pertany a la indústria audiovisual i multimèdia per si sola.

Cap a una transició per als sectors culturals i creatius: més enllà de la recuperació post-Covid


Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Com hem anat revisant a un gran ventall d’estudis d’autoria diversa, els sectors culturals i creatius (SCC) han estat un dels àmbits més afectats per la pandèmia. Amb unes mesures per contenir l’expansió del virus que han afectat directament a tota mena d’espais culturals, la crisi ha posat de manifest, una vegada més, la situació de vulnerabilitat que ja patien les treballadores i treballadors de la cultura abans de l’arribada de la pandèmia.

La cultura de sales de música i la seva repercussió en el jovent


Fundación Alternativas | E. Rosillo
 

La crisi sanitària ha fet desaparèixer no pocs espais de música en directe, incapaços de fer front a la incertesa d’un escenari inesperat i a unes mesures per detenir l’expansió del virus que han dificultat el manteniment de l’activitat. Això ve a afegir-se a una dinàmica, durant la darrera dècada, caracteritzada per una reducció generalitzada del nombre de sales de concerts, sobretot aquelles amb un aforament petit o mitjà, en part deguda a un canvi de prioritats entre el jovent.

La internacionalització a les fires d’arts escèniques


 COFAE | I. Fernández, P. Llacuna
 

La internacionalització seria una assignatura pendent en les fires d’arts escèniques segons un informe que acaba de publicar COFAE, la coordinadora de fèries d’arts escèniques de l’Estat espanyol, del qual es desprèn que en molts dels casos analitzats no es disposa d’un pla d’objectius definit a mitjà i llarg termini, ni es compta amb una dotació de recursos que permetin la seva estabilitat en el temps. FiraTàrrega, la Fira Mediterrània de Manresa, la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, el Trapezi de Reus i la Mostra d’Igualada formen part d’aquesta associació.

Cultural Creative Spaces & Cities (2/2): iniciatives i recursos per a la renovació urbana

Cultural Creative Spaces & Cities

Com hem vist en el post anterior, les conclusions del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) avancen, en un context de mesures d’austeritat generalitzades, en les reivindicacions a les institucions europees per a la cocreació d’una política cultural com a bé comú que compti amb mecanismes de finançament alternatius, i que serveixi com a revulsiu per a la renovació de les ciutats cap a un model sostenible i participatiu.

Després de revisar les publicacions que contextualitzen el marc d’actuació del projecte CCSC, us convidem ara a navegar en una sèrie d’informes que inclouen mapatges de projectes, espais, programes i altres recursos que il·lustren aquestes iniciatives. Podeu consultar i descarregar-vos els documents.

Dones i cultura. Que el sostre de vidre es comenci a esberlar és responsabilitat col·lectiva

Recentment s’han celebrat els 25 anys dels Acords de Beijing, la quarta Conferència Mundial sobre les Dones que va suposar un abans i un després a l’agenda internacional pel que fa als drets i les llibertats de les dones i les nenes arreu del món. Aquesta conferència mundial va tenir com a resultat la 'Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing' (ONU Dones, 1995), signada per 189 països i amb un seguit d’objectius estratègics per tal d’assolir la igualtat real i efectiva entres dones i homes.

Amb la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 però, la celebració d’aquesta fita i la pertinent revisió per aconseguir nous acords s’ha vist ajornada. Aquesta situació està provocant un retrocés en l’adquisició de drets i llibertats d’àmbit mundial. La crisi de coronavirus ha fet augmentar la violència masclista i l’empobriment femení, fet que demostra la necessitat d’adoptar noves mesures i de manera urgent per tal de revertir aquesta situació.

Cultural Creative Spaces & Cities (1/2): La cultura i el bé comú, bases de la renovació urbana

Cultural Creative Spaces & Cities

La cultura i el bé comú transformen els barris i les ciutats en espais més sostenibles, contribuint a millorar la vida de les comunitats. Aquest ha sigut l’àmbit d’estudi del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) que cerca desenvolupar noves formes per a la cocreació de polítiques públiques entre els espais culturals i les administracions a les ciutats europees.

El pilar que falta. El lloc de la cultura en els ODS

Fa poc més de 5 anys de l’aprovació de l’Agenda 2030, i és ben sabut que cap dels tres grans pilars sobre els quals es sosté té a veure específicament amb la cultura, de la mateixa manera que els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) tampoc en fan cap referència explícita. L’informe «The Missing Pillar – Culture's Contribution to the UN Sustainable Development Goals», encarregat pel British Council i elaborat per Nordicity, destaca la importància de la cultura i pretén contribuir a la comprensió del vincle que té amb el desenvolupament sostenible.

Bones pràctiques en temps de crisi. 11 equipaments patrimonials augmenten el públic en plena pandèmia

De gener a setembre de 2020 els museus i equipaments patrimonials del país van perdre el 76,6% de visitants respecte els mateixos mesos de 2019. Concretament, els que s’han vist més perjudicats per les restriccions i limitacions de moviment a escala mundial han estat els que rebien un públic majoritàriament estranger. No obstant això, alguns equipaments han aconseguit augmentar el seu nombre de visitants el mes d’agost de 2020 en comparació amb el mateix mes de 2019.