Informe d'anàlisi

Cultural Creative Spaces & Cities (1/2): La cultura i el bé comú, bases de la renovació urbana

Cultural Creative Spaces & Cities

La cultura i el bé comú transformen els barris i les ciutats en espais més sostenibles, contribuint a millorar la vida de les comunitats. Aquest ha sigut l’àmbit d’estudi del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) que cerca desenvolupar noves formes per a la cocreació de polítiques públiques entre els espais culturals i les administracions a les ciutats europees.

El pilar que falta. El lloc de la cultura en els ODS

Fa poc més de 5 anys de l’aprovació de l’Agenda 2030, i és ben sabut que cap dels tres grans pilars sobre els quals es sosté té a veure específicament amb la cultura, de la mateixa manera que els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) tampoc en fan cap referència explícita. L’informe «The Missing Pillar – Culture's Contribution to the UN Sustainable Development Goals», encarregat pel British Council i elaborat per Nordicity, destaca la importància de la cultura i pretén contribuir a la comprensió del vincle que té amb el desenvolupament sostenible.

Bones pràctiques en temps de crisi. 11 equipaments patrimonials augmenten el públic en plena pandèmia

De gener a setembre de 2020 els museus i equipaments patrimonials del país van perdre el 76,6% de visitants respecte els mateixos mesos de 2019. Concretament, els que s’han vist més perjudicats per les restriccions i limitacions de moviment a escala mundial han estat els que rebien un públic majoritàriament estranger. No obstant això, alguns equipaments han aconseguit augmentar el seu nombre de visitants el mes d’agost de 2020 en comparació amb el mateix mes de 2019.

Que la música no pari! Les necessitats del sector i el paper de la Unió Europea

En viu o des de casa, en grans festivals o en petites sales de concerts, al cotxe o al transport públic. Sigui com sigui, la música ens acompanya en més moments dels que imaginem. La música forma part de les nostres vides, i hi estem tan acostumats que de vegades no som conscients de com la necessitem fins que deixa de sonar: quan un sotrac mentre conduïm fa que s’aturi durant uns segons; quan la bateria del mòbil s’esgota sense tenir la deferència d’esperar que acabi la cançó; quan hi ha problemes tècnics enmig d’un concert i, gairebé automàticament, tothom deixa de ballar, abans fins i tot de percebre el silenci.

Explorar la participació cultural. Formes, causes i impactes

L’Observatori Basc de la Cultura va presentar el proppassat desembre de 2020 un informe sobre la participació cultural al País Basc. A banda de tenir en compte les causes de la participació, com s’ha fet habitualment en treballs d’aquest tipus, l’Observatori construeix un enfocament propi que també es focalitza en els impactes de la cultura en termes de satisfacció amb la vida, cohesió social i tolerància social.

Avaluar l’acció cultural des dels municipis

La majoria de ciutats catalanes de grans dimensions programen una considerable oferta cultural que, en bona part, és responsabilitat directa dels ajuntaments. Moltes administracions generen indicadors per a una correcta avaluació de l’impacte d’aquesta activitat entre la ciutadania i per a la rendició de comptes, com a element clau de transparència i d’oportunitat per a la millora interna. Tanmateix l’allau de dades provinents de múltiples fonts representen, sovint, una tasca feixuga de processament i avaluació.

Arts escèniques i covid-19. Un any de canvis

Aquest informe, publicat el desembre de 2020 per l’International network for contemporary performing arts (IETM), explora com s’ha adaptat el sector de les arts escèniques a l’actual context de pandèmia, i identifica algunes dels mètodes de supervivència més interessants dutes a terme pel sector en països d’arreu. A més, també ofereix recomanacions als responsables polítics sobre com donar suport al sector actualment, en un futur proper i a llarg termini.

Cultura a l’altura. El xoc causat per la covid-19 i com sortir-se'n

Avui s’estrena l’obra i els nervis no t’han deixat dormir. Vas estar a punt de deixar-ho córrer fins i tot abans de començar, però finalment has aconseguit refer el trencaclosques que és la teva vida laboral des de que vas acabar els estudis sis anys enrere. Has deixat el bar i has trobat feina en una cafeteria que tanca a les vuit del vespre. Hauràs de córrer una mica però arribaràs a temps al teatre. Pel que fa a la feina dels caps de setmana, has fet un tracte amb la teva companya i ella farà les últimes visites guiades al museu. A ella les hores extra li aniran bé, així que tothom hi surt guanyant. Ho has pogut encaixar tot i et reafirmes en l’opinió que ha valgut la pena embrancar-se en aquesta aventura. Potser serà la porta que et permetrà dedicar-te exclusivament al que realment t’agrada. I guanyar-te la vida, és clar.

L’ocupació d’artistes i professionals culturals a Europa

Estat i condicions de treball d’artistes i professionals culturals i creatius a Europa.

Un nou estudi analitza les característiques de l’ocupació d’artistes i professionals culturals i d’àmbits creatius als Estats membres de la UE, pel que fa a la condició i drets dels artistes, la seguretat social, el treball per compte propi, els ecosistemes de suport i el finançament alternatiu, la llibertat artística, el desenvolupament professional i les mesures contra la crisi Covid-19.


 

Un any de canvis i un final imprevist. Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2019

El 2019 perfilava una tendència a l’alça en la facturació dels sectors editorial, discogràfic i dels videojocs, i una caiguda acusada de la quota de pantalla del cinema català el 2019. La despesa pública en cultura puja a 140 euros per habitant, però es queda encara lluny de la reclamació del sector. Amb l'arribada la pandèmia, 5.888 empreses culturals i 52.997 empleats es van acollir a la situació d’ERTO en el primer semestre de 2020.