Destacats

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys no tinguem una llei de cultura’.


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Per una ètica animal a Cultura


En els últims mesos el retorn a la normalitat postpandèmica ens ha dut a una bogeria col.lectiva per voler recuperar el temps perdut, les ganes de divertir-se i viure sense pensar massa, sensacions totes vàlides, però que, al meu parer, han omès un dels més bàsics aprenentatges després d’aquesta època de tant patiment: el fet de saber ressituar-se.

Les biblioteques, actors clau en la consecució dels ODS


Consejo de Cooperación Bibliotecaria
 

Agents garants d’accés lliure a la cultura i espais comunitaris de trobada, les biblioteques fan una aportació inestimable al desenvolupament de la societat i esdevenen espais de refugi que fomenten l’equitat, la cohesió social i el benestar.

Com es posiciona la cultura en la localització dels ODS?


Culture2030goal
 

Malgrat que la missió de diverses xarxes culturals de rellevància internacional per aconseguir el reconeixement de la cultura amb un Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) propi no es va assolir finalment amb l’adopció de l’Agenda 2030

Cap a un nou model de cooperació cultural?


Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts | 18/01/2022
 

Aquesta setmana hem tornat a sentir parlar de cooperació, aquest àmbit de les polítiques públiques que havia pràcticament desaparegut de les agendes.  El MAEC ha presentat el projecte de nova Llei de la Cooperació per al Desenvolupament Sostenible y la Solidaritat Global que substituirà la de 1998, vigent fins ara, i que acompanyarà amb un nou Pla Director 2022-2025.

El paper de la cultura en la resiliència climàtica


 Comissió de Cultura de CGLU | Andrew Potts
 

Els artistes, les organitzacions i les institucions culturals tenen un potencial transformador com a agents que qüestionen els valors que condicionen els models de vida, econòmics i de consum, entre els quals s’inclou la nostra comprensió el medi ambient i la nostra relació amb l’entorn en profunditat, fent de la cultura un agent indispensable en l’acció climàtica.

SHIFT Culture: recull bibliogràfic per abordar el canvi climàtic i la sostenibilitat des de la cultura


SHIFT Culture
 

Fer front al canvi climàtic, avançar cap a la igualtat de gènere i la inclusió social són alguns dels reptes clau als quals ens enfrontem en un context global de ràpida evolució i que es recullen en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU. Tot i no comptar amb un ODS propi, la cultura i les arts juguen un paper fonamental en la configuració de les societats i molts experts han defensat el seu caràcter transversal i necessari per atènyer aquests objectius globals.

La Nova Bauhaus Europea i l’aposta per la cultura en la lluita contra el canvi climàtic


Fa més de cent anys, l’escola de la Bauhaus va revolucionar el món de l’arquitectura, l’art i el disseny del segle XX i es va convertir en una de les institucions docents d’innovació europea més emblemàtiques (1919-1933). Aquest moviment d’entreguerres, liderat per Walter Gropius, va conformar una nova relació forma-funció en què la imaginació, l’estètica i el sentit pràctic aplicats a la vida quotidiana van combinar-se per millorar la vida de les persones en el trànsit cap a la modernitat.

Els set sabers d’Edgar Morin i l’Agenda 2030


Unesco
 

No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.

Repensar el patrimoni a través els béns comuns i el "commoning"


Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.