governança

Aquesta setmana, els textos que compartim apunten tots cap a un mateix lloc incòmode: la crisi de sentit de moltes institucions culturals i la dificultat, o resistència, a repensar-les més enllà de l'escala, el prestigi o la inèrcia. Museus que creixen sense projecte clar, equipaments que impacten el territori sense debat previ, mercats artístics afeblits i una cultura travessada per desigualtats estructurals. El que emergeix no és tant una suma de casos, sinó una pregunta de fons: com es governa la cultura quan els marcs que l'han sostinguda deixen de funcionar.
  
  

MNAC: museu monumental, crisi de sentit

El MNAC té un problema

Joan Burdeus, 30 de novembre de 2025

Tot i custodiar una de les col·leccions més rellevants del país, el MNAC arrossega una crisi de sentit que va més enllà de la gestió: el seu relat no interpel·la prou el present ni els públics contemporanis.

Entre el miracle i el miratge, la intel·ligència artificial ja trepitja el dia a dia dels serveis culturals municipals. Però si no hi som a l’hora de decidir com s’hi integra, potser acabarem a la graderia mentre la màquina dissenya la temporada.
  
  

Tot a punt abans no s’esfumi el teu cafè*
  
  

Fa gairebé trenta anys, la cultura demanava ser reconeguda com a sector econòmic. Avui, encara ens preguntem si aquell reconeixement ha arribat i, sobretot, si era el que realment necessitàvem.

Fer una lectura comparativa entre el dossier "Economia de la Cultura" publicat el 1997 i el monogràfic del 2025 de la Revista Econòmica de Catalunya és molt més que un exercici de memòria. Ens permet veure com han evolucionat les preguntes, els enfocaments i les prioritats del pensament econòmic aplicat a la cultura, i entendre millor per què algunes dificultats estructurals encara persisteixen.

  
Governança participativa, cultura de pau i el paper insubstituïble dels governs locals.
  

La cultura pot —i ha de— promoure la convivència, el respecte mutu i la resolució no violenta dels conflictes. I això no només a través dels missatges o la programació cultural, sinó des d’un plantejament de fons sobre quina mena de societat volem construir. Per això, tot i que la Declaració de Montevideo del 5è Fòrum Mundial de Ciutats i Territoris de Pau no és un document específic de política cultural, ens interpel·la de ple.

Un estudi recent analitza per què la proposta de seu del Museu Hermitage a Barcelona va naufragar, i què en poden aprendre les ciutats que aposten per la regeneració urbana amb col·laboració publicoprivada.
 
   

 
Set personalitats del món cultural reclamen acords nacionals per protegir la llengua i la cultura catalanes
   
 
Aquest dilluns, un grup de referents de la cultura catalana han fet públic un manifest en què insten el Govern i els ajuntaments a impulsar “acords nacionals” per garantir la protecció i la promoció de la llengua i la cultura catalanes.

Sota el títol Per uns acords nacionals al servei de la cultura, la declaració es va presentar a l’Ateneu Barcelonès i apel·la a preservar la cultura de les “contingències polítiques”.

L’informe "Culture Spaces & Democracy"(Amann, 2025) analitza com els espais culturals poden enfortir la democràcia i la participació ciutadana. Basat en el model de Creative FLIP, proposa mesures per garantir espais culturals inclusius i accessibles
 
 

En un moment de profunds canvis socials, econòmics i tecnològics, la democràcia a Europa i al món està sotmesa a una creixent pressió. La participació ciutadana, la llibertat d'expressió i els drets culturals es veuen afectats per la desinformació, la desigualtat i la reducció de l’espai cívic.

Davant aquest escenari, el projecte Creative FLIP analitza com la cultura pot esdevenir un element clau per enfortir la democràcia.

L’informe analitza l’aplicació de les recomanacions fetes a l’avaluació estratègica de l’equipament (2014-2016) i radiografia la seva situació fins a l’exercici 2022. En els exercicis avaluats, el TNC ha adaptat la seva estructura a les noves necessitats determinades pel context i ha incrementat el nombre d’espectacles i gires per Catalunya. El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a capçalera de la resta de teatres”