governança

ES:gobernanza FR:gouvernance EN:governance

Àngel Mestres: ‘No hi haurà desenvolupament econòmic sense desenvolupament cultural’

Amb motiu del curs ‘La col·laboració en l’àmbit de la cultura com a estratègia d’innovació’, l’equip del CERC ha entrevistat Àngel Mestres, director de Trànsit Projectes, Coordinador Acadèmic del màster en gestió de empreses i institucions culturals i del postgrau de gestió de projectes culturals, i docent en diverses universitats i organitzacions acadèmiques internacionals.

Cultural Creative Spaces & Cities (2/2): iniciatives i recursos per a la renovació urbana

Cultural Creative Spaces & Cities

Com hem vist en el post anterior, les conclusions del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) avancen, en un context de mesures d’austeritat generalitzades, en les reivindicacions a les institucions europees per a la cocreació d’una política cultural com a bé comú que compti amb mecanismes de finançament alternatius, i que serveixi com a revulsiu per a la renovació de les ciutats cap a un model sostenible i participatiu.

Després de revisar les publicacions que contextualitzen el marc d’actuació del projecte CCSC, us convidem ara a navegar en una sèrie d’informes que inclouen mapatges de projectes, espais, programes i altres recursos que il·lustren aquestes iniciatives. Podeu consultar i descarregar-vos els documents.

La governança des de la cultura i el món local: tot repensant la participació ciutadana

Vine i participa-hi! Pot ser un lema que de vegades buit de contingut i de participació real. A què ens referim quan parlem de participació ciutadana? L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 9 i l’11 de febrer, és definir la governança des de la cultura i el món local, a partir de bones pràctiques en el camp de la participació ciutadana en les decisions i programacions culturals.

Cultural Creative Spaces & Cities (1/2): La cultura i el bé comú, bases de la renovació urbana

Cultural Creative Spaces & Cities

La cultura i el bé comú transformen els barris i les ciutats en espais més sostenibles, contribuint a millorar la vida de les comunitats. Aquest ha sigut l’àmbit d’estudi del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) que cerca desenvolupar noves formes per a la cocreació de polítiques públiques entre els espais culturals i les administracions a les ciutats europees.

La difusió global del concepte de política cultural

El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”

Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?

Emergència en el doble sentit

Revista PH | Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico

Ho hem llegit, ho hem escoltat i ho hem comprovat repetides vegades: la pandèmia de la COVID-19 només ha fet que accentuar la situació de vulnerabilitat en la qual ja es trobava. Davant d’aquesta situació, la Revista PH ha dedicat un número monogràfic al sorgiment d’altres models de gestió més enllà dels majoritaris que porta per títol «De lo público al bien común: emergencia de otros modelos de gestión del patrimonio cultural». Emergència en el doble sentit de la paraula: ja existeixen formes de gestió diverses i alternatives, al mateix temps que l’actual crisi accentua la importància que aquestes es consolidin i generalitzin.

L'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en l’àmbit regional i local


Comitè Europeu de les Regions (CdR)
 

Una “generació perduda” per la COVID-19? Riscos identificats en el nou Baròmetre Regional i Local de la UE
 

La primera edició del Baròmetre Anual Regional i Local de la Unió Europea se centra en l’impacte de la pandèmia sobre els ens subestatals i identifica els principals riscs als que aquests últims hauran de fer front en els propers temps.

PIG: un experiment en la presa de decisions col·lectives

Una contribució de la política cultural per a l’avaluació de l’art a l’espai públic.

Cinc cèntims, Clinc. Vint cèntims. Clinc. Les petites monedes que entren per l’escletxa oberta damunt el llom, s’acumulen dins del porquet. Qui no ha tingut mai la guardiola del porquet? Sí, aquella que fins que s’ompli no podrem trencar per descobrir tot el que hem pogut arribar a estalviar. Pig és una instal·lació d’art en forma d’aquest tipus de guardiola però gegant i transparent. Pig, té la virtut d’aparèixer sense avisar a l’espai públic i ho fa acompanyat d’un breu missatge: "Aquest és un fons comunitari. Si voleu, podeu contribuir-hi i, quan hàgiu acordat com gastar-lo, podeu obrir-me i gastar-lo". I això és tot. #ThePig.

Sobre la gestió comunitària. Entrevista a Helena Ojeda.

Parlem amb Helena Ojeda, amb motiu del cursLes administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió, que va impartir el passat febrer, juntament amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC. Helena Ojeda és pedagoga social, màster en Gestió i resolució de conflictes i mediació i coordinadora de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Abans de començar el curs vam conversar amb ella i aquest és el resultat.

Benvingut Mr. Patronat?

David Márquez Martin de la Leona | Fundación Alternativas
 

El següent article ens planteja com la figura del patronat podria millorar certes mancances que actualment presenten els sistemes de governança pertinents a tot el territori espanyol. En un context propi de la tradició europea-continental de caràcter molt intervencionista, l’element del patronat no es té gaire en compte en general sobre cap equipament, ja que respon a una lògica pròpia de la cultura anglosaxona, de caràcter molt més liberal. Malgrat el xoc inicial que pot suposar insertar una pràctica poc habitual dins d’un sistema intervencionista, el patronat es pot entendre com una solució a certes tensions i mancances presents als sistemes de governança de les institucions culturals.