Els meus millors consells, de Cristian Añó Frohlich
Comencem el curs amb les piles ben carregades i amb moltes ganes de cultura!
Com no podria ser d’una altra manera, tornem a comptar amb els consells que, de forma mensual, aniran compartint persones de l’àmbit de la gestió cultural.
Aquest setembre és el torn de Cristian Añó Frohlich, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i fundador i actual director de Sinapsis, entitat que des del 2006 treballa entorn en les pràctiques d’educació artística, mediació cultural i comunitària i drets culturals. En el marc d’aquesta plataforma ha desenvolupat projectes de recerca, programes de mediació per institucions culturals i projectes comunitaris entre d’altres pel Centre d’Arts Santa Mònica, la Fundació Joan Miró, el CoNCA, el Centre d’Arts Fabra i Coats, etc. És impulsor, conjuntament amb Helena Migueiz del magazine Polièdrica que des del 2012 informa sobre l’actualitat de les arts participatives, l'educació artística i la mediació cultural. Entre 2016 i 2022 ha estat consultor en el procés de posada en marxa del programa Interseccions del Prat de Llobregat i director de l’oficina tècnica. Actualment compagina la seves responsabilitats a Sinapsis amb la col·laboració amb la Fundació Daniel i Nina Carasso.
Escolto:
Escolto música, sobretot al metro, quan torno de la feina a casa. Darrerament m’envaeix un sentiment nostàlgic, desconegut fins ara, que m’impulsa a recuperar les músiques que escoltava de jove i, al mateix temps, em deixo aconsellar pel meu fill adolescent i compartim les músiques que a ell li agraden. Escolto des de Pink Floyd a Kortatu, passant per Bud Bunny o les sessions de Bizarrap. En relació a la feina, he començat a escoltar assíduament els vídeos on es recullen conferències, taules rodones, presentacions de projectes, esdeveniments que la majoria d’institucions culturals enregistren i estan disponibles en obert a les seves llistes de YouTube.
Llegeixo:
Mal m’està dir-ho, però m ́he aficionat a la lectura en diagonal i als continguts més aviat curts que es poden llegir a xarxes. És un costum sobre el qual no he pres cap mesura, de moment només observo com es modifiquen alguns aspectes dels meus hàbits de lectura. Per feina, darrerament he llegit Cultura ingobernable de Jazmín Beirak, Mediar el Futuro de la investigadora i mediadora cultural Sara Torres–Vega i la La Comunitat de la mort: el camí impossible cap als marges, de Josep Maria Aragay. Ara, tinc entre les mans un llibre que em sorprèn contínuament, El amanecer de todo: una nueva historia de la humanidad de David Graever i David Wengrow.
Algú que trobo molt interessant:
La veritat és que, en l’àmbit de la cultura i, més específicament en el de l’educació artística, la mediació cultural o la cultura comunitària, hi ha moltes persones que trobo interessants, que sovint em sorprenen i aprenc d’elles. De totes maneres, crec que l’escolta i la conversa tenen el potencial de despertar-nos l’interès per les persones amb qui ens relacionem, ja sigui per un aspecte o altre.
Organitzacions que segueixo:
Tinc la sort que un dels projectes que impulsem des de Sinapsis, el magazín Polièdrica, comporta estar al cas de les acciones i iniciatives que impulsen els agents de l’àmbit de la mediació cultural, artística i comunitària. Soc més de pensar en termes d’ecosistema, però també és cert que hi ha organitzacions que, al meu parer, aporten molt al conjunt del sector cultural. Entre les entitats que han estat pioneres i ja porten un munt d’anys desenvolupant aquestes pràctiques destacaria, entre moltes altres, Transductores, Idensitat, Indigestió, La Fundició, Experimentem amb l’Art, Teleduca, Zemos 98 o Pedagogías Invisibles. Com a agents que tenen la voluntat d’articular aquest ecosistema, em sembla indispensable la tasca que fa més de 20 anys que desenvolupa Artibarri o les mes novelles, com REACC (Red de Espacios y Agentes de Cultura Comunitaria) i Almazuela (Federación Española de Asociaciones de Educación y Mediación en Cultura, Museos y Patrimonio) o bé, si parem atenció a l’Administració, el CoNCA, amb el “Fòrum de les Arts a l’Educació”, o el programa “Cultura y Ciudadanía” que impulsa el Ministerio de Cultura. Segueixo, també, les propostes dels Departaments d’Educació i Mediació del CCCB, el MACBA o el Reina Sofía i de molts altres equipaments que cada vegada més desenvolupen iniciatives en l’encreuament entre ciutadania i pràctiques artístiques i culturals. També em sembla molt important la tasca que realitzen fundacions com ara la Fundació Daniel y Nina Carasso o la Fundació Carulla. Escombrant cap a casa, no puc deixar d’esmentar que, des de Polièdrica, hem publicat un recull d’organitzacions i agents d’aquest ecosistema que us convidem a consultar aquí si teniu interès a conèixer millor aquest sector professional.
Això em manté despert a la nit:
En general, dormo bé, tot i que motius per tenir insomni no en falten. No es pot contestar aquesta pregunta sense tenir present Gaza i la persistent i continuada aniquilació de les persones que hi viuen, la guerra d’Ucraïna i molts altres conflictes, tant invisibilitzats que sembla que no ens hagin d’interpel·lar. A casa i en clau de cultura, els efectes de l’entrada de la ultradreta a governs municipals i autonòmics ha esmicolat el que semblava un consens sòlid sobre el dret a la cultura entesa en un sentit ampli i divers. Caldrà veure si els processos polítics que actualment estan en marxa per tal de dotar-nos d’eines que protegeixin els drets culturals seran prou eficients.
Què destaco d’Interacció?
En primer lloc, aquesta mateixa secció sobre millors consells. M’he llegit totes les aportacions de les persones que ja han dit la seva i em fa l’efecte que això m’ha permès apropar-me a companys i companyes de professió des d’una perspectiva diferent, més propera i singular. En segon lloc, vull ressaltar que, més enllà dels articles que es publiquen, em sembla molt profitós el fet d’estar-hi subscrits i rebre puntualment propostes de lectura que abracen un ampli ventall d’interessos. L’arxiu de temes, professionals i fons d’informació que significa l’arxiu d’Interacció em sembla indispensable i una tasca que, no per silenciosa, és menys necessària.
_____________________________________________________________________