Apunts
El Govern continua amb la configuració de la seva estructura executiva amb nous nomenaments al Departament de Cultura
El Govern continua amb la configuració de la seva estructura executiva amb nous nomenaments al Departament de Cultura
Aquest migdia el Govern de la Generalitat ha aprovat diversos nomenaments i avança en la configuració de la seva estructura organitzativa, la qual serà fonamental per desplegar les polítiques previstes en els pròxims anys.
Aquesta és la relació dels nomenaments aprovats avui pel Govern al Departament de Cultura.
Carolina Duran Moreno, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
Nascuda a Terrassa l’any 1979.Duran és gestora cultural i música. Actualment és directora artística del Centre Artesà Tradicionàrius i coordinadora del Programa d’impuls a la Música d’Arrel de l’Obrador d’Arrel de la Fira Mediterrània. També és membre del Consell de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i de la comissió de seguiment del Seguici Popular.
Ha treballat en nombrosos projectes relacionats amb l’àmbit cultural, coordinant jornades i cicles de concerts per a l’Ajuntament de Barcelona, l'Escola Superior de Música i l’Associació d’Escoles de Música, entre d’altres. També va formar part de l’equip directiu de l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya.
Com a música, és membre fundadora de La Carrau, Betzuca, Soroll Blanc i Flamengrass. Ha estat membre de grups com Sabor de Gràcia, Les Violines i Las Migas, entre d’altres. És llicenciada en Humanitats per la UAB i té un Grau Superior en Música i un Grau en Producció i Gestió Musical per l’Esmuc.
Joaquim Borràs Gómez, director general del Patrimoni Cultural
Nascut a Barcelona l’any 1963.És arxiver i historiador, actualment és subdirector general d'Arxius i Gestió Documental del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on exerceix la coordinació de les polítiques d'arxius i la gestió documental del govern català i l'execució de les accions acordades pels òrgans col·legiats del Sistema d'Arxius i Catalunya, a més de les funcions pròpies als serveis del territori.
Com a fites actuals, està impulsant el pla estratègic Arxius 2030. Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya, participa en el desplegament de l’Estratègia 2030 del Patrimoni Cultural de Catalunya i l’organització de Congrés Internacional d’Arxius de Barcelona 2025.
Anteriorment, va ser l’Arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona (2006-2023), cap de l'Arxiu de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (1991-2006), responsable de l'Arxiu General de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya ITEC (1989-1991) i arxiver del Palau de la Música Catalana (1984-1989).
A més, ha format part de l’equip docent del Màster d´Arxivística de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira Virgili de Tarragona i ha col·laborat en cursos d’especialització amb diferents universitats com la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat Pública de Navarra, la Universitat Andina Simón Bolívar (Equador) o la Universitat de Guadalajara (Mèxic).
Ha presentat ponències i publicacions a revistes especialitzades en gestió documental, així com algunes monografies sobre arxivística, planificació estratègica i memòria històrica.
Configuració de la Comissió de Cultura del Parlament
Ja es coneixem els noms dels diputats que conformaran la Comissió de Cultura de l’actual legislatura del Parlament de Catalunya. La mesa estarà conformada pel president Joan Ignasi Elena (ERC), la vicepresidenta Carme Renedo (Junts) i el secretari Ernesto Carrión (PSC). La representació dels partits es completa amb els diputats Imma Ferret, Rocío Garcia, Guillem Mateo i Gisela Navarro (PSC); Jordi Bertran, Francesc de Dalmases i Lluís Puig (Junts); Raquel Sans i Rubén Wagensberg (ERC); Pau Ferran i Lorena Roldán (PP); i Sílvia Orriols (Grup Mixt),
El Departament de Cultura
El mes de juliol ja varèm conèixer la direcció política del Departament i el gabinet de gestió:
El secretari general del departament és Josep Maria Carreté, que era fins ara gerent de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Ha estat vinculat professionalment al Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, al Museu de Gavà, i al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
La consellera Sònia Hernández Almodóvar ha estat aquests darrers dos anys directora general del Patrimoni Cultural d’aquest mateix Departament. La cap de gabinet és Maria Álvarez, que d’ençà del 2011 treballava a Aigües de Barcelona, on va coincidir amb la consellera. La cap de comunicació és Mireia Collado, que fins ara ocupava aquest càrrec a l’Agència Catalana de Patrimoni i havia estat cap de premsa del MACBA. El cap de protocol és Andreu Lallana, que ha ocupat aquest càrrec al Departament de Cultura (2018-2022), i el cap de relacions institucionals és Jordi Lon, fins ara assessor de projectes estratègics i polítiques culturals del gabinet de la consellera de Cultura. Finalment, la cap de secretaria és Marta Merino.
Altrament, entre els directors generals del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica hi ha Xavier Menéndez i Pablo, de Memòria Democràtica. Sobretot ha fet de museòleg i fins ara era director del Programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.
_____________________________________________________________________
- 724 lectures
1 comentari
El Govern fixa com a prioritat els drets culturals
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va comparèixer ahir davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya per tal d’informar dels principals eixos d’actuació del Departament de Cultura durant aquesta legislatura.
El 2% del pressupost de la Generalitat destinat a cultura
Per fer-ho possible, la consellera ha explicat que el Departament té la voluntat de materialitzar el 2% del pressupost de la Generalitat de Catalunya per Cultura. De la mateixa manera, el Departament de Cultura es proposa actualitzar el marc normatiu, amb l’impuls de la Llei de drets culturals que, segons la consellera, “ha de marcar un abans i un després” i que serà “la llei bàsica i de referència del sistema cultural català”. Hernández ha explicat que, tant l’increment pressupostari com l’aprovació d’aquesta nova llei, són “reivindicacions majoritàries en l’àmbit cultural, que tenen un ampli suport social i parlamentari” i són fites que “ara cal culminar i en diàleg amb tothom i amb el màxim consens possible”.
Hernández ha explicat que les grans prioritats en aquesta legislatura són: garantir els drets culturals de tothom, tot impulsant les arts i la cultura en l’educació, l’accés universal i la participació cultural; consolidar un sistema cultural de referència ben vertebrat; impulsar la creació; valoritzar el patrimoni com a element d’identificació col·lectiva i enfortir la cultura digital i audiovisual en un món globalitzat.
La cultura és un dret
Com ha explicat la consellera Hernández, el Departament de Cultura treballa amb “tres grans programes d’alt impacte” per tal de garantir els drets culturals de tothom: el Programa per millorar la presència de les arts i la cultura en l'educació, el Pla Nacional del Llibre i la Lectura i ‘Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català’. D'altra banda, es promourà la participació cultural de tota la població amb programes com ‘Cultura Jove’ i la posada en marxa d’una nova línia d’iniciatives orientades a l’acompanyament per a persones grans i una altra per promoure l’accés de tota la ciutadania als equipaments públics, amb una atenció especial per a les persones i els col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió social. També es constituirà una ‘Xarxa d’equipaments culturals de proximitat’, entre moltes altres mesures.
La consellera de Cultura ha ressaltat que Catalunya necessita un “sistema cultural de referència ben vertebrat, que estructuri i coordini totes les institucions, els equipaments i els agents públics, privats i associatius que participen de les arts i de la vida cultural ”. En aquest sentit, Hernández ha explicat que cal actualitzar el marc legal perquè i ha posat com a exemple la necessitat de poder disposar d’una nova legislació en l’àmbit del patrimoni que pugui “donar resposta a les necessitats actuals”. Per tal de vertebrar el sistema, també es treballarà per reforçar els equipaments nacionals com a capçaleres del sistema cultural. Pel que fa equipaments museístics les accions principals són: impulsar l’ampliació del MNAC a Montjuic, com a gran projecte museístic de país, coincidint amb el centenari de l’Exposició Internacional de 1929; culminar el projecte de La Foneria com a nou equipament nacional en l’àmbit de la creació digital, així com el projecte de La Casa de les Lletres de la mà de les associacions del sector, com a nou equipament nacional de l’àmbit literari, i impulsar les biblioteques centrals de Barcelona i Tarragona, així com el nou Arxiu històric de Barcelona.
Suport a la creació
El suport a la creació és un altre de les prioritats per tal que “tota aquesta energia artística que ens identifica com a país pugui continuar sent la base d’una cultura viva i dinàmica que parla de tu a tu amb les altres cultures del món”, ha afirmat la consellera. En aquest àmbit, per exemple, s’impulsarà una xarxa de residències de creació i es treballarà per millorar les condicions dels treballadors i treballadores del sector, entre altres accions destacades.
Valoritzar el patrimoni
El Departament de Cultura també té com a prioritat valoritzar el patrimoni com a element “d’identificació col·lectiva” perquè, com ha apuntat Hernández Almodóvar, “és un element d’identificació col·lectiva i un factor clau per al desenvolupament social, territorial i econòmic”. La consellera ha recordat que, com diu la UNESCO, “protegir i promoure el patrimoni cultural és essencial per aconseguir un desenvolupament sostenible i la pau social i ambiental”. Així, es prioritzarà la Col·lecció Nacional i s’impulsarà el ‘Pla de reserves nacionals, territorials mancomunades. A més, es promourà la cultura popular i d’arrel i tot allò que té a veure amb el patrimoni immaterial.
Enfortir l’audiovisual i la cultura digital
Finalment, quant a la darrera prioritat estratègica, la consellera ha qualificat l'àmbit audiovisual i digital com a “punta de llança d’una cultura que es vol viva i dinàmica i que vol tenir veu al món”. També ha destacat “la capacitat i la influència” que aquest sector té “en la formació de l’imaginari col·lectiu i en la projecció de la llengua catalana” en un món globalitzat. En aquest àmbit, s’apostarà per “equipaments capdavanters”, com el projecte Catalunya Media City a les Tres Xemeneies del Besòs i al Parc Audiovisual de Terrassa.
_________________________________________________________________________________________
La informació i les imatges procedeixen de les webs i canals de comunicació de la Generalitat de Catalunya