Revista

 Aportacions a una futura llei de drets culturals a Catalunya: : reptes i reflexions des dels sectors artístic, cultural i creatiu
 

Nou article d’Anna Villarroya i Marta Casals (CRICC) amb el professor Ricardo Klein (UV). S’hi examina i analitza críticament les contribucions d’un grup divers d’actors culturals que van participar en les sessions de grups de discussió organitzades com a part de la consulta pública celebrada entre 2022 i 2023 pel Govern català per al desenvolupament d’una futura Llei de drets culturals a Catalunya.

Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

L'Observatoire des politiques culturelles
 

L’art i la cultura en l’era digital planteja un gran nombre de qüestions i reptes al voltant de les noves formes de treball, de gestió i de mediació que han desdibuixat les fronteres a les quals el sector estava acostumat. Aquests aspectes han esdevingut temes clau en nombrosos estudis – com hem estat veient en els darrers mesos – que recullen sovint la preocupació dels agents culturals. I si l’art ens permetés “humanitzar la civilització digital”?

Cultura Trends | E. Belfiore
 

L’evidència empírica és rarament el motor principal de la presa de decisions en la política cultural. Si aquesta evidència no és la base real per a l’elaboració de polítiques, quin és el seu vertader paper?

Cultural Trends | J. A. Rubio-Arostegui i J. Rius-Ulldemolins
 

La relació entre populisme i cultura ha sigut objecte de molts debats acadèmics en la darrera dècada, sobretot en el que respecta a la llibertat d’expressió i els drets de les minories, per la qual cosa s’han centrat – a Europa – en el populisme de dretes.

Her&Mus. Heritage and Museography
 

Que la pandèmia ha provocat – més enllà del seu devastador impacte – la necessitat de replantejar les pràctiques culturals i de quina forma es gestiona la cultura i el patrimoni per ser més permeables, no és cap novetat. La tecnologia s’ha presentat com el principal element transformador en aquest nou paradigma, però, quines oportunitats n’ofereix per millorar l’experiència dels usuaris i oferir un valor afegit a les visites? 

Cultural Trends | C. Mateos-Mora, C. J. Navarro-Yañez i M.J. Rodríguez-García
  

Les escenes culturals són un element definitori de la idiosincràsia dels grups socials a les ciutats, íntimament vinculades a la vivència d’experiències culturals – al consum cultural – i a certs estils de vida que acaben per definir els territoris i dotar-los d’un significat.

International Journal of Cultural Policy | J. Rius-Ulldemolins i A. Pizzi
 

Des dels anys noranta, amb l’impuls del neoliberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha considerat que l’enfocament correcte de les polítiques culturals era un model liberal basat en la separació entre l’esfera política, d’una banda, i les polítiques i institucions culturals, de l’altra. Amb tot, trenta anys després, aquests avenços han sigut modestos en alguns països europeus que han mantingut en gran manera els trets culturals anteriors, especialment als antics països comunistes i a les joves democràcies del sud del continent.