Revista

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al col.lectiu El Museu Transformador


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Humanitzem la civilització digital


L'Observatoire des politiques culturelles
 

L’art i la cultura en l’era digital planteja un gran nombre de qüestions i reptes al voltant de les noves formes de treball, de gestió i de mediació que han desdibuixat les fronteres a les quals el sector estava acostumat. Aquests aspectes han esdevingut temes clau en nombrosos estudis – com hem estat veient en els darrers mesos – que recullen sovint la preocupació dels agents culturals. I si l’art ens permetés “humanitzar la civilització digital”?

Monogràfics Cultura i gèneres

Recentment s’han publicat a Debats. Revista de cultura, poder i societat dos monogràfics entorn les desigualtats de gènere al món de la cultura. Debats és una revista de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) - Institució Valenciana d’Estudis i d’Investigació (IVEI) que té per objectiu examinar el vincle entre la cultura, el poder, la identitat, el territori i el canvi social.

Les desigualtats de gènere en les escenes artístiques musicals, teatrals i de dansa


Debats. Revista de cultura, poder i societat  | Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació
 

Aquest monogràfic de la revista Debats, titulat 'Cultura i gèneres. Arts i professions' i coordinat per les professores Marta Casals i Anna Villarroya, se centra en la temàtica de la cultura i els gèneres a la societat contemporània, posant èmfasi especialment en l’anàlisi de les desigualtats de gènere en l’àmbit cultural, concretament en les escenes artístiques musicals, teatrals i de dansa de diferents països del món

Polítiques culturals, entre l’evidència empírica i el poder de les idees


Cultura Trends | E. Belfiore
 

L’evidència empírica és rarament el motor principal de la presa de decisions en la política cultural. Si aquesta evidència no és la base real per a l’elaboració de polítiques, quin és el seu vertader paper?

Populisme cultural d’esquerres: és possible un nou paradigma cultural a Espanya?


Cultural Trends | J. A. Rubio-Arostegui i J. Rius-Ulldemolins
 

La relació entre populisme i cultura ha sigut objecte de molts debats acadèmics en la darrera dècada, sobretot en el que respecta a la llibertat d’expressió i els drets de les minories, per la qual cosa s’han centrat – a Europa – en el populisme de dretes.

Museus i patrimoni en l’era postcovid a la revista Her&Mus


Her&Mus. Heritage and Museography
 

Que la pandèmia ha provocat – més enllà del seu devastador impacte – la necessitat de replantejar les pràctiques culturals i de quina forma es gestiona la cultura i el patrimoni per ser més permeables, no és cap novetat. La tecnologia s’ha presentat com el principal element transformador en aquest nou paradigma, però, quines oportunitats n’ofereix per millorar l’experiència dels usuaris i oferir un valor afegit a les visites? 

Escenes culturals: una proposta de mesura


Cultural Trends | C. Mateos-Mora, C. J. Navarro-Yañez i M.J. Rodríguez-García
  

Les escenes culturals són un element definitori de la idiosincràsia dels grups socials a les ciutats, íntimament vinculades a la vivència d’experiències culturals – al consum cultural – i a certs estils de vida que acaben per definir els territoris i dotar-los d’un significat.

Estat, religió i cultura: bases dels règims culturals a Europa


International Journal of Cultural Policy | J. Rius-Ulldemolins i A. Pizzi
 

Des dels anys noranta, amb l’impuls del neoliberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha considerat que l’enfocament correcte de les polítiques culturals era un model liberal basat en la separació entre l’esfera política, d’una banda, i les polítiques i institucions culturals, de l’altra. Amb tot, trenta anys després, aquests avenços han sigut modestos en alguns països europeus que han mantingut en gran manera els trets culturals anteriors, especialment als antics països comunistes i a les joves democràcies del sud del continent.

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants