treballadors de la cultura

Educació patrimonial i els professionals de la rereguarda


Ja fa temps que l’educació es reconeix com una de les funcions més significatives dels museus i els espais patrimonials, si bé és cert que la nova proposta de definició de museu de l’ICOM (encara subjecta a revisió) omet el terme i no en fa referència de forma explícita. A Catalunya, quan pensem en la feina dels educadors o mediadors de museus, el nostre imaginari es remet a la programació per escoles (i a molt estirar, per famílies). Tanmateix, el concepte s’ha anat expandint a poc a poc, contemplant noves propostes i públics.

Situació i condicions de treball d’artistes i professionals de la cultura: recomanacions per a la recuperació


Voices of Culture
 

La pandèmia ha limitat al sector cultural i creatiu les oportunitats d’intercanvi, inspiració, aprenentatge i les capacitats de connectar amb els públics a través d’unes experiències que s’han vist molt reduïdes i, inclús, anul·lades. La mobilitat juga un rol essencial en aquests processos i serà un element clau per a la recuperació postpandèmica.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2021


La població ocupada en el sector cultural se situa en 190.400 persones i augmenta un 16,5% interanual i un 2,6% intertrimestral. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 114.400 homes i 76.100 dones.

Els perfils professionals dels museus. Un pas endavant pel sector


Són les 8 del vespre i ets la segona en arribar. En veure qui ha estat la primera lamentes tenir la mania de ser sempre tan puntual. Ni tan sols recordes el seu nom i, per força, hauràs de tenir una conversa amb ella. T’espera una llarga nit envoltada de persones conegudes i desconegudes a la vegada. Sembla ser que els famosos sopars d’exalumnes encara no han passat a la història.

Quins equips de gestió necessiten els museus catalans?


Berzosa, J, Colomer, J. i Picas, O. | Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
 

En el marc del pla estratègic 'Museus 2030: Pla de Museus de Catalunya' (2017), el Departament de Cultura ha publicat l’informe ‘Els equips de gestió dels equipaments museístics’ amb l’objectiu d’identificar uns criteris i elaborar uns paràmetres de referència per a la configuració dels equips professionals adients per a la gestió dels museus catalans, en línia amb la visió i els objectius definits al pla estratègic.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2021


La població ocupada en el sector cultural se situa en 185.600 persones i augmenta un 10,5% interanual mentre que disminueix un 0,2% si es compara amb el trimestre anterior. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 115.000 homes i 70.600 dones.

La protecció social dels treballadors de la cultura


Organització Internacional del Treball (OIT) 
 

La fluctuació del sistema laboral, la irregularitat en els ingressos, la intermitència en l’activitat o la mobilitat geogràfica són característiques pròpies dels sectors culturals i creatius que sovint es topen amb sistemes de protecció social poc adients amb aquesta realitat.

La recuperació després de la Covid-19: situació dels artistes i treballadors de la cultura


 Culture Action Europe, M. Dâmaso | Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Les tendències existents en el sector cultural abans de l’esclat de la pandèmia, basades en la precarietat estructural del sector i la desigualtat, que no han fet més que accentuar-s’hi, estan posant en risc la supervivència de molts professionals i espais culturals a tota Europa que s’han vist – i es veuran, previsiblement – abocats a abandonar el sector, amb greus conseqüències per a la riquesa de l’ecosistema cultural i creatiu.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2021


La població ocupada en el sector cultural a Catalunya es va situar en  186.000 persones el primer trimestre de 2021 i va créixer un 5,2%. Per sexe, el sector de la cultura va ocupar 106.600 homes i 79.400 dones i mostra un creixement interanual del 13,1% en el cas de les dones i del 0,1% en el cas dels homes.

Dones i cultura. Que el sostre de vidre es comenci a esberlar és responsabilitat col·lectiva

Recentment s’han celebrat els 25 anys dels Acords de Beijing, la quarta Conferència Mundial sobre les Dones que va suposar un abans i un després a l’agenda internacional pel que fa als drets i les llibertats de les dones i les nenes arreu del món. Aquesta conferència mundial va tenir com a resultat la 'Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing' (ONU Dones, 1995), signada per 189 països i amb un seguit d’objectius estratègics per tal d’assolir la igualtat real i efectiva entres dones i homes.

Amb la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 però, la celebració d’aquesta fita i la pertinent revisió per aconseguir nous acords s’ha vist ajornada. Aquesta situació està provocant un retrocés en l’adquisició de drets i llibertats d’àmbit mundial. La crisi de coronavirus ha fet augmentar la violència masclista i l’empobriment femení, fet que demostra la necessitat d’adoptar noves mesures i de manera urgent per tal de revertir aquesta situació.