Interacció

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’edició de 2015 segueix la línia analítica d’edicions anteriors, tot incorporant noves qüestions que permeten analitzar la transformació de la societat catalana des d’una perspectiva cultural i dimensionar la participació cultural dins l’estil de vida dels ciutadans. En aquest sentit: el canvi tecnològic, la dinàmica demogràfica i la crisi econòmica són les tres grans línies que dimensionen els canvis que ha experimentat la població en les seves pràctiques culturals.

La publicació tracta, entre d’altres qüestions, la digitalització de les llars catalanes i de com per mitjà de la tecnologia aquestes han deixat de ser un espais merament receptors d’informació per esdevenir nodes de comunicació, que transformen la informació, així com espai de producció cultural. Pràctiques a les quals s’associava un comportament concret, com ara mirar la televisió, queden redefinides amb noves conductes i maneres de fer.

Tot i la importància cabdal que sol donar-se a l’efecte edat per tal d’explicar diferències en els hàbits de participació cultural, cal distingir entre les que són efecte generacional i aquelles degudes al cicle vital. Per aquest motiu, el qüestionari incorpora 9 categories que corresponen a 3 etapes del cicle vital. El moment del cicle vital en què es troben les persones condiciona tant la disponibilitat de temps com la percepció de participar més o menys en activitats culturals en relació amb d’altres persones (comparativament, amb gent del seu entorn com amb gent de la seva mateixa edat i situació).

L’edició de 2014 ja va posar de manifest que la manca de temps era el segon motiu que dificultava la participació cultural de la gent. Per això, el qüestionari d’enguany incorpora dues preguntes relacionades amb la disponibilitat de temps, i una tercera oberta per tal que la gent pugui especificar quines són les tres activitats que realitzen durant el seu temps lliure. El coneixement específic sobre com les persones utilitzen i distribueixen aquest temps lliure esdevé un bon indicador per evidenciar el paper que ocupen les activitats culturals en la vida de les persones.

La darrera dimensió a considerar vol analitzar els canvis d’hàbits de la població a conseqüència de la crisi econòmica. En aquest sentit, el qüestionari inclou 6 preguntes vinculades amb la despesa cultural, a l’accés a continguts en línia, la recerca d’ofertes o una major visita a biblioteques.

Les dades clau que se’n desprèn:

• L’evolució de l’esforç inversor de les famílies en béns i serveis culturals mostra la centralitat que ha adquirit la llar com a espai de consum i reproducció cultural: un 12,3 % de la despesa total en oci, cultura i comunicació de les llars catalanes es destina a aparells de so i imatge, i un 12,2 % a equips i accessoris per al tractament de la informació.

• A l’omnipresència de la televisió (97,6%), cal afegir-hi l’àmplia cobertura assolida pels reproductors de DVD (70,6 %), equips de música (74,7 %) i ordinadors portàtils (65,6 %) o de sobretaula (53,5 %), així com per les càmeres fotogràfiques rèflex (49,2 %) o les consoles de videojocs (40,4 %). Paral·lelament, un 75,2 % dels enquestats disposa de telèfon intel·ligent (smartphone) d’ús personal i en un 41,5 % de les llars disposen de tauleta portàtil.

• Un 49 % dels catalans declara que té molt o bastant de temps lliure durant la setmana, percentatge que s’eleva fins a un 73,7 % durant el cap de setmana.

• Pel que fa a les activitats realitzades durant el temps lliure, distingint entre cap de setmana i la resta de dies, les activitats ludicoculturals, amb un 15,1 %, així com relacionar-se amb altres persones, amb un 19,5%, són activitats amb una major incidència al llarg del cap de setmana. Mirar la televisió (10,7%) i llegir (9,7%) són activitats  tenen una major incidència al llarg de la setmana, en detriment del cap de setmana.

• En quan a la percepció de participació, un 41,2 % dels enquestats considera que participa en cultura menys que altres persones de la seva mateixa edat i un 30,2% considera que ho fa menys que altres persones del seu entorn.

• Un 46,2 % afirma que ha reduït la seva despesa cultural en els darrers temps. Les famílies monoparentals i les parelles amb fills menors de 14 anys són les que més que l’han reduït, amb un 59,6 % i 55,0 %, respectivament.

• Un 37,3 % declaren que busquen ofertes per poder anar al cinema, al teatre, concerts... I un 30,4 % afirma que només hi va si troba aquestes ofertes (en general, es tracta d’un comportament vinculat als col·lectius més joves).

• Un 52,4 % dels enquestats afirma que accedeix cada cop més per Internet a continguts culturals gratuïts. I un 4,3 % hi accedeix per a continguts culturals de pagament

• Un 16,2 % dels enquestats afirma que ha incrementat les seves visites a les biblioteques en els darrers temps. Increment especialment notable entre el col·lectiu de joves estudiants (36,2 %).

• Els equipaments que assoleixen una taxa d’assistència més alta són els cinemes, amb un 53,9 % i els espais on es fan concerts amb un 48,7 %. Els segueixen les biblioteques, els centre cívic i teatres amb un 37%, 36,9% i 35,1%, respectivament.

• L’assistència i participació culturals semblen articular-se a través de diversos estadis de socialització: experiència individual, família, amics, sistema educatiu i entorn laboral, experiències concretes i xarxa d’espais culturals existents.

• Les barreres que impedeixen una major assistència al cinema, concerts, i espectacles en general... destaquen el preu, les qüestions personals com la manca de temps i la manca d’interès o el fet de preferir fer altres coses.

PDF Enquesta de participació cultural a Catalunya 2015  Annex  i Qüestionari

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris