Interacció

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Amb aquest article es busca aprofundir en l' [escassa] presència dels drets culturals en les polítiques culturals a Catalunya i en la necessitat que les polítiques culturals redefineixin les seves responsabilitats, desplegant els drets culturals com a estratègia de les seves accions. S’assenyala com, les polítiques culturals, continuen buscant la seva legitimitat més en la promoció de la cultura (cultura com a substantiu) més que en allò cultural (cultura adjectiva).

Davant les profundes transformacions de la participació i producció cultural, del qüestionament del rol d’intermediació política tradicional de les institucions públiques i de la disminució de la inversió, es constata com aquest tipus de respostes es tornen quelcom caduques. I amb elles, molts dels principis que són a la base del model de polítiques d’accés a la cultura.

En aquest sentit així s’apunta la necessitat de desenvolupar polítiques públiques basades en una concepció integral dels drets culturals, preguntant-se fins a quin punt aquests drets són reclamats per la ciutadania; de desenvolupar polítiques culturals que vagin més enllà del dret a accedir a béns i serveis. 

PDF Drets culturals: què són, com s’han desenvolupat a Catalunya i quin tipus de polítiques demanen? 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris