Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Investir la culture. Actes du Forum d’Avignon Culture,...

El Forum d’Avignon és un laboratori d’idees que té per objectiu analitzar la relació entre la cultura i l’economia i proporcionar canals per a la reflexió dins l’àmbit internacional, europeu i local. Es va crear el  2006 amb el suport del Ministeri de Cultura i Comunicació francès i cada any organitza un fòrum internacional amb personalitats i professionals de la cultura, la política, les indústries creatives, l’economia i els mitjans de comunicació.

El llibre que aquí us presentem recull els debats i les conclusions del Forum d’Avignon 2011 titulat “Investir la culture”.  Al llarg de l’any el Lab del Forum d’Avignon prepara i encarrega estudis, entrevistes i enquestes amb les quals es treballen els temes que es discutiran en el fòrum. En l’edició del 2011 els eixos temàtiques que es van debatre van ser els següents:

Making sense of audience engagement

Aquest informe examina les estratègies i iniciatives desenvolupades per les companyies de dansa, teatre i música clàssica per augmentar el compromís del seu públic i fidelitzar-lo. Proposa també un nou model per a entendre millor el comportament del públic abans, durant i després de l’experiència artística.

L’informe encarregat per la San Francisco Foundation, una xarxa que actua com a viver d’organitzacions i iniciatives sense ànim de lucre i treballa per al desenvolupament comunitari de la badia de San Francisco, ha estat elaborat per Alan Brown i Rebecca Ratzkin  de la consultora WolfBrown

Revista de revistes #6

Arte, individuo y sociedad. Vol. 25, n. 1 (2013)

La cultura como agente de cambio social en el desarrollo comunitario
MORENO GONZÁLEZ, Ascensión (p. 95-110)

Ascensión Moreno, des de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, estudia els antecedents, l’evolució i la realitat actual del desenvolupament cultural comunitari (DCC). Analitza com s’integren els conceptes de ciutadania, participació i creativitat en els processos de treball comunitari, així como el paper que hi juguen els creadors. Explica també el marc metodològic i les fases de desenvolupament dels projectes DCC.

Public and private cultural exchange-based diplomacy: new...

Aquest Informe recull els debats i conclusions del Salzburg Global Seminar Session 490 sobre els nous models d’intercanvi entre institucions públiques i privades basats en la diplomàcia cultural. S’hi assenyalen les oportunitats que s’obren en aquest camp, així com els obstacles i necessitats. L’informe es divideix en quatre eixos que tracten els temes següents: els nous rols de les organitzacions públiques i privades en els intercanvis culturals internacionals; els canvis de poder econòmic i els nous paràmetres de relació i intercanvi en l’actual món globalitzat; com crear un context internacional que fomenti i permeti l’intercanvi i la diversitat cultural i, per acabar, la importància creixent de les comunicacions globals i les xarxes socials. Inclou també els tres informes que va encarregar el seminari com a material de treball i discussió

Colloque International Culture et Développement Durable:...

Ja podeu consultar les transcripcions i els vídeos de les ponències del Col·loqui Internacional sobre Cultura i Desenvolupament Sostenible celebrat a Paris el 22 i 23 de novembre de 2012, organitzat pels ministeris de cultura de França i del Québec. Hi van participar més de 300 artistes, investigadors, experts, professionals i responsables polítics, així com representants d’organitzacions internacionals amb l’objectiu de presentar pràctiques i experiències innovadores, crear noves fórmules de col·laboració i dissenyar estratègies per millorar els vincles entre la cultura i el desenvolupament sostenible.

Les Polítiques Culturals al món occidental...

Recomanem aquestes dues obres que us oferiran una panoràmica actual de la realitat de les polítiques culturals al món occidental.

La primera, 'Tendances et défis des polítiques culturelles: cas nationaux en prespective', presenta l’estat actual de les polítiques culturals a França, Anglaterra, Estats Units, Alemanya, Espanya, Bèlgica, Suïssa, Suècia, Quebec i País de Gal·les i Escòcia. Cada informe inclou un resum de les principals dades sociodemogràfiques, politicoeconòmiques i culturals del país, enumera les intervencions més destacades en matèria de cultura, i exposa els problemes, dèficits i reptes a superar. Elaboren els informes reconeguts especialistes europeus com Vincent Dubois (França) o Sara Selwood  (Anglaterra). L’encarregat de l’informe espanyol és Emmanuel Négrier, que assenyala com a reptes principals per a l’Estat: la gestió de la descentralització i la diversitat cultural, d’una banda, i garantir la democratització cultural dins el context polític i econòmic actual, de l’altra. S’hi inclou també un apartat dedicat a analitzar les accions i polítiques culturals desenvolupades per institucions internacionals com Unesco, el Consell d’Europa, la Unió Europea i l’Organització Internacional de la Francofonia.

Cultura crítica i indústries culturals: el debat

Gràcies a un comentari de Jordi Oliveras, arran d'un interessant debat que corre en aquestes pàgines a partir d'una afirmació del filòsof Gilles Deleuze, volem difondre, avui, un conjunt de vídeos del Fòrum Indigestió de l'any passat en què es debat sobre la cultura. El primer compta amb un diàleg entre Pau Llonch i Xavier Marcé. Pau Llonch, cantant del grup de rap Atversaris i militant de la cultura més crítica i combativa, rebat la noció de cultura lligada al mercat i als empresaris i indústries culturals.

Informes de l’Institut d’Estadística de la Unesco...

L’Institut d’Estadística de la Unesco  ha publicat, dins el seu Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis per mesurar la participació cultural de la ciutadania i l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països. Recopilen la literatura i la documentació publicada sobre el tema, presenten les principals tendències i analitzen exemples pràctics dels països que consideren han desenvolupat les metodologies de mesura més interessants.

Gestió de les Arts Escèniques...

Us presentem dues guies de referència imprescindibles per a la feina diària de programadors i responsables d’organismes i equipaments públics, responsables de polítiques escèniques de les diferents administracions, i per a qualsevol professional que treballi en el sector de les arts escèniques.

La primera és la 'Guía legal y financiera de las artes escénicas en España', editada per l’ Instituto Autor de la SGAE i elaborada per Jaume Colomer, consultor especialitzat en arts escèniques, investigador i docent. L’objectiu és orientar sobre el marc legal i financer de les arts escèniques.

Inclou els apartats següents: una anàlisi de l’evolució històrica, situació actual i reptes de futur del sector; una explicació del marc jurídic amb una recopilació de la les principals lleis i normes vigents a escala internacional, estatal i autonòmica; una relació dels models i fonts de finançament atorgades des dels diferents nivells administratius, així com una explicació de les fórmules de finançament (s’hi inclouen tant les fórmules tradicionals com d’altres emergents o desconegudes en el nostre entorn); finalment, una recopilació de les principals ajudes públiques tant autonòmiques com estatals (subvencions, ajudes reintegrables, premis i beques) i dels programes europeus i internacionals.

Value, Measure, Sustainability: Ideas Towards the Future of...

Us presentem el segon informe de Common Practice, un grup de recerca que treballa per al reconeixement i la difusió del sector de les arts visuals contemporànies de petita a escala a Londres. Actua com a centre de recursos i coneixement i desenvolupa el diàleg amb altres organitzacions d’arts visuals a escala local, nacional i internacional.

L'informe, elaborat per Rebecca Gordon-Nesbit, analitza com les petites empreses i institucions d’arts visuals poden obtenir finançament en l’actual situació de crisi econòmica i com avaluar-ne els seus beneficis, no només econòmics, sinó també artístics i culturals. S’hi presenta com poden obtenir fonts de finançament privades i nous esquemes de col·laboració en un context artístic global també canviant.

Gilles Deleuze: "En certa mesura no crec en la...

L'any 1988 el filòsof Gilles Deleuze (1925-1995) es va sotmetre a un seguit de preguntes que seguien l'ordre de l'abecedari. Les respostes van ser incloses a la pel·lícula L'abécédaire de Gilles Deleuze, de Pierre-André Boutang. És interessant revisitar algunes de les respostes, sobretot la corresponent a la lletra c: la cultura.

La propietat intel·lectual i la cultura: el debat continua

Aprofitant la recent aparició del llibre Parásitos, de Robert Levine, el suplement "El cultural" del diari El Mundo publica un interessant dossier sobre la qüestió, en què apareixen nous arguments que cal tenir en compte a l'hora de posicionar-se en aquesta espinosa i reiterada qüestió.

Informes d'Eunamus (European National Museus)...

Eunamus (European National Museus)  és un projecte de la Comissió Europea i una plataforma d’investigació i recerca acadèmica que té per objectiu proporcionar coneixements, reflexions i experiències sobre les trajectòries històriques, la situació actual i els reptes de futur dels museus nacionals europeus, així com estudis comparatius entre països. La finalitat és arribar a conclusions comunes i consensuades sobre quin ha de ser el paper d’aquests museus i com poden contribuir al canvi social.

Aquest projecte triennal ha finalitzat aquest mes de gener i us presentem dues de les publicacions que ha generat. 

Revista G+C núm. 15 sobre mecenatge cultural...

La revista G+C, sobre gestió cultural a Espanya i Amèrica Llatina, abandona el format paper i es presenta a partir d’ara en un format electrònic i gratuït.  

El número que inaugura aquesta nova etapa està dedicat al mecenatge cultural. Inclou entrevistes i articles de fons on es debat sobre els models actuals de mecenatge; les aliances culturals i la coordinació entre administracions públiques, institucions culturals i empreses; el fenomen del crowdfunding, i la ‘marca Espanya’. S’inclouen també experiències de mecenatge cultural a la ciutat de Buenos Aires i a Portugal, així com una interessant investigació sobre el micromecenatge com a model de producció cultural on s’hi analitzen les pràctiques col·laboratives i el crowdfunding en la producció audiovisual.

Culture Unbound : «Objectivació, mesurament i...

Aquest número de 'Culture Unbound' publica un interessant dossier temàtic titulat “Objectification, measurament and standardization”, editat per Tord Larsen, amb articles que, des de diferents disciplines, analitzen les tendències actuals en indicadors socials i mesurament d’aspectes relacionats amb la governabilitat, la gestió, l’educació i la innovació tecnològica.

Cultura de Transició (CT)

Dos volums imprescindibles per conèixer millor la realitat cultural espanyola durant el període de la transició. Ambdós desmunten els relats oficials que defensen que la transició va ser un procés monolític, modèlic i inqüestionable, i posen de manifest les seves paradoxes i contradiccions.

«CT o la Cultura de la Transición» és una publicació d'autoria compartida i dirigida pel periodista Guillem Martínez, que repassa amb visió crítica els darrers 35 anys de cultura espanyola. Una cultura consensuada, vertical i autoritària que ha actuar com el paradigma cultural hegemònic i unificador de consciències polítiques i socials, esdevenint l’únic marc possible de realitat des de la Transició fins avui dia.

Segons Martínez, la CT sorgeix del primer pacte oficial entre el franquisme i l’oposició (1977) que suposar l’eliminació dels moviments socials i la renúncia a propostes democràtiques més àmplies (com la democràcia econòmica).  Afirma que es va produir una desarticulació de la cultura que va acabar amb les expressions socials i culturals antagòniques o dissidents, amb els escenaris de producció alternatius i amb les memòries d’altres identitats col·lectives. El resultat ha estat una cultura incapaç de parlar de la realitat, incapaç de plantejar conflictes i molt vinculada a l’Estat. 

Entre en el museo como visitante, salga como ciudadano

Cómo mirar el museo”, de Jorge Luis Marzo. Fuente: Cultura/s, La Vanguardia (23-01-2013)

A mediados del siglo XIX, los principales museos europeos y americanos crearon normativas específicas de comportamiento para el público que visitara sus salas de exposición.

En 1918, el Museo de Guadalajara (México) imprimía en porcelana -aún presente en la entrada del museo- el perfecto resumen de todas ellas: “No se permite la entrada a menores de edad si no vienen acompañados de personas mayores”. “Se prohíbe entrar con bastones, cámaras fotográficas o perros”. “Se prohíbe tocar los objetos”. “No se permite fumar en las Galerías y se suplica quitarse el sombrero”. En la Catedral de Guadalajara, dos calles más arriba, figura otro letrero similar en el pórtico de acceso: “Vístase decorosamente. Favor de quitarse el sombrero. Prohibida la entrada a los animales. Evite hablar. Enseñe a los niños a comportarse. Aprenda cuando sentarse, arrodillarse y pararse”. Los podríamos intercambiar y nadie notaría la diferencia.

De blocs i de webs

Tres webs d'interès sobre gestió cultural: La Yogurtera, Gestion cultural para novatos i Konzepte.

Als dos primers (La Yogurtera i Gestion cultural para novatos)  hi trobareu reflexions i, sobretot, consells sobre aspectes de la gestió cultural com muntar una empresa, sortides professionals de la gestió cultural o l'elaboració d'un currículum, tot plegat des de l'enfocament pràctic i amb la voluntat d'ajudar i aconsellar els qui s'inicien en aquest món, o bé adreçant-se també a aquelles persones bregades en la gestió cultural però que volen d'emprendre un nou projecte.

El tercer web que us proposem pertany a una empresa cultural ubicada a Centelles: Konzepte. En el seu bloc, http://www.konzepte.cat/bloc/ hi ha algunes reflexions interessants que marquen l'esperit i la trajectòria del projecte, i que van més enllà de la mera oferta d'uns productes determinats.

#10penkult.cc Decálogo de Prácticas Culturales de código...

Es tracta d'un document escrit amb la modalitat booksprint en que s'aplega un grup de persones durant uns dies per a produir un llibre de forma col·laborativa mitjançant un procés dinamitzat i facilitat amb l'eina booki.cc. En aquest cas el projecte va ser promogut pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la presència de diverses persones molt actives en el marc de la “cultura lliure” a l'Estat Espanyol.

El micromecenatge: almoina o revolució?

El debat al voltant del mecenatge continua. No hi ha dubte que un dels eixos principals del debat cultural se centra avui en l'accés als continguts i també en les formes de finançament. Doncs bé, paga la pena comentar l'article "¿Financiación alternativa o limosna moderna?", signat per Eduardo Guillot al diari Levante, en què es paerla de crowdfunding.

Informe: Government honours for artists...

L’informe número 44 de la col·lecció D'Art Report de la Federació Internacional de Consells de les Arts i Agències Culturals (IFACCA) té per objecte proporcionar una visió general dels diferents sistemes de gestió que utilitzen els governs per atorgar premis als artistes.

Licensing music works and transaction costs in Europe

Aquest estudi elaborat per la consultoria europea independent KEA – especialitzada en cultura i indústries creatives – analitza els mercats de música digital a tres països europeus (Regne Unit, Espanya i la República Txeca) i els costos de transacció que han d’assumir els serveis proveïdors per obtenir les llicències de distribució.

Los Bienes culturales y su aportación al desarrollo...

Cal superar el model d’explotació dels béns patrimonials basat en el turisme cultural i el lleure i enfocat per atreure turistes que només volen un gaudi immediat i poc sofisticat dels llocs simbòlics de les ciutats. Cal evitar els riscos que s’associen a l’activitat turística en relació a la cultura i el patrimoni com són la banalització, la teatralització o turistificació i la conseqüent sensació de pèrdua d’autenticitat i identitat; la concepció mercantilista del patrimoni; i l’aculturització o fins i tot la alienació i desafecció dels residents sobre un patrimoni que li n’és propi.

Guide and Toolkit for Audience Research at Festivals and...

Audiences London

Measuring and evidencing the impact of an outdoor event can be harder than with other artforms, because of often widespread locations and the fact that many such events are unticketed.

 We have produced a new set of guidelines with an associated toolkit for audience research at outdoor events. 

Planificació cultural municipal

Us presentem dos manuals de planificació cultural municipal que ens arriben des del Canadà. Ambdós destaquen la importància de la planificació cultural i la qualifiquen com una eina molt poderosa i imprescindible per identificar i aprofitar els béns culturals locals i ajudar els municipis a modernitzar-se i evolucionar cap al nou model d’economia creativa. Aborden elements teòrics i pràctics i estan orientats a tot tipus de municipis (grans, mitjans i petits, d’entorns urbans o rurals). Tots dos són obres col·lectives coordinades per reconeguts experts de prestigi internacional.

En el primer, 'Rediscovering the wealth of places', el coordinador Greg Baeker,  un dels més reconeguts especialistes en la matèria, afirma que els municipis han de ser capaços de generar un entorn competitiu i atractiu capaç d’atreure i retenir el talent de la classe creativa. Cal desenvolupar comunitats fortes i proporcionar benestar i qualitat de vida als ciutadans, aquest ha de ser el principal objectiu dels responsables municipals. Afirma que qualsevol procés de planificació cultural ha de partir d’allò que diferencia i fa únic a cada municipi. Afegeix que internet i les xarxes socials donen la possibilitat de fer els processos més transparents i participatius. El llibre inclou un capítol elaborat per Colin Mercer dedicat als indicadors culturals.

   Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre per Greg Baeker aquí

¿Funciona el crowdfunding cultural en España? Una...

[ANOTACIONES]

Revisando entre los contenidos de los siempre imprescindibles amigos deDosdoce, llegamos inquietos, al igual que ellos, a un más que interesante ejercicio que el Laboratorio de innovación de RTVE está realizando en últimas fechas. Se trata de una serie herramientas de visualización de datos que acompañan las investigaciones de a algunos de su reportajes y que es posible consultar directamente en su web: http://lab.rtve.es

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha presentat...

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat l'Anuario de Estadísticas Culturales 2012  realitzat per la Subdirecció General d’Estadístiques i Estudis de la Secretaria General Tècnica.

L’Anuari s’estructura en tres blocs. En el primer s’inclouen les estimacions que afecten a diferents sectors culturals: ocupació i empreses, finançament públic i privat, propietat intel·lectual, comerç exterior, turisme, ensenyament i hàbits culturals. En el segon s’ofereix la informació sectorial de caràcter més específic: patrimoni, museus, arxius, biblioteques, llibres, arts escèniques, música, cinema i vídeo. En el darrer s’analitza l’impacte global de la cultura en el seu conjunt sobre l’economia, oferint indicadors sobre la seva aportació al PIB espanyol.

El Cercle fa pública la Declaració de Catalunya per la...

El Cercle de Cultura acaba de publicar el document 'Declaració de Catalunya per la Cultura : les línies vermelles de la cultura a Catalunya' que subscriuen les principals entitats del país, des de la Unió de Músics, fins l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya, passant per l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya o l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, en què  presenta deu punts que considera imprescindibles per assegurar el futur del sistema cultural català.
Entre les reclamacions demanen una llei de mecenatge, un marc jurídic específic per a la cultura que asseguri una correcta separació de les activitats culturals realitzades sense afany de lucre, d'aquelles que tenen vocació empresarial, una reducció de l'IVA i un pla nacional que promogui i faciliti l'exportació de continguts culturals.

Grup de treball: Membres residents a Catalunya

Oberta la convocatòria del Premi Lluís Carulla 2026 per a...

La Fundació Carulla obre una nova convocatòria del Premi Lluís Carulla, un programa d’emprenedoria cultural biennal que busca detectar, impulsar i fer viables projectes i idees culturals que transformin i millorin la societat catalana. El termini per presentar candidatures finalitza el 13 de gener de 2026.

Un premi que impulsa la transformació social

1

La cultura no és un luxe: és infraestructura democràtica

Per què necessitem polítiques culturals valentes i transversals?

Yolanda Colás Álvarez — Sociòloga (especialista el cultura, educació i TIC) i Gestora Cultural.

.

La cultura acostuma a aparèixer en el debat públic com un extra: un espai d’oci, d’entreteniment o de consum. Una “capa final” que es pot retallar quan hi ha dificultats pressupostàries. Però, quan mirem la cultura des d’una perspectiva social i no merament d'entreteniment o consum, apareix una veritat incòmoda: sense cultura no hi ha cohesió, no hi ha expressió crítica, no hi ha comunitat, no hi ha empoderament ni creixement.

Defensar les polítiques culturals vol dir defensar un dret ciutadà i un espai de transformació social.

Granollers obre una consulta preliminar per repensar la...

L’Ajuntament de Granollers ha posat en marxa un procés obert per a consolidar i repensar el model de gestió de la Xarxa de Centres Cívics de la ciutat. Aquesta iniciativa es concreta en una consulta preliminar de mercat adreçada a empreses i professionals amb experiència en drets culturals, acció comunitària i gestió d’equipaments culturals, amb l’objectiu de construir uns equipaments més arrelats al territori, oberts a la diversitat i potenciadors de la comunitat.

1

El tren de la felicitat fa parada al Cafè Nou


  
Quinze anys de teatre comunitari i humor compartit des de Serveis Socials de Mataró, amb el Grup de Teatre Magín pujant de nou a l'escenari.
  
  

Fa quinze anys que, des de Serveis Socials de Mataró, pugem cada dijous a un tren una mica especial. No és un tren que porti pressa ni té horaris marcats. És el tren del teatre, de la creativitat, de les segones oportunitats i de la rialla compartida. En diem Grup de Teatre Magín, i neix d’un taller que va començar el 2011 amb la idea d’obrir un espai d’oci i expressió per a persones que vivien situacions d’aïllament o fragilitat social.

La Declaració de Barcelona pels drets culturals: un...


  
El text definitiu, que s'ha presentat avui, 30 de setembre de 2025, consolida la cultura com a dret fonamental i inspira les polítiques públiques locals i globals.
  
  


  
  

La Declaració de Barcelona pels drets culturals, presentada avui, 30 de setembre de 2025, culmina un procés de debat i construcció compartida iniciat arran de la trobada internacional Culturopolis, impulsada per la Diputació de Barcelona i desenvolupada pel Grup Cultiu a través del codi font. Després de mesos de treball i contrast, el resultat és un text definitiu que vol situar els drets culturals al centre de les polítiques públiques i que es presenta com un marc de referència per a institucions, comunitats i agents culturals.

Traçar un camí per albirar el futur. El Pla d’Acció...



El nou Pla d’Acció Cultural de Sant Just Desvern 2025-2030 vol convertir la metàfora del mapa en una eina real de planificació: identificar reptes, definir camins i fer de la cultura un motor de transformació local.

  
A l’article d’Interacció Del codi al carrer. Que la Declaració sigui un camí, no només una idea, es posava sobre la taula la necessitat de desplegar els drets culturals d’una manera real i realista, tot sincronitzant-los amb les necessitats concretes de cada territori. Més concretament, se’ns convidava a abordar la dimensió de la política cultural local com si fos un mapa obert, de manera que cada referent cultural pogués dibuixar-hi els seus propis recorreguts.

Convocatòria de la 4a edició del Projecte Arrelament...


  
  

La Fundació Transparència i Bon Govern (FTBG), vinculada a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), ha obert la quarta edició del projecte Arrelament, adreçat a municipis i agrupacions de municipis rurals, segons l’Estatut de Municipis Rurals aprovat el 16 de juliol de 2025, amb la voluntat de donar suport a iniciatives de bon govern que afavoreixin l’arrelament de la població al territori i contribueixin al desenvolupament d’aquestes zones.
  

La cultura rural rep un impuls: oberta la convocatòria...


  
  

El Departament de Cultura, a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), ha aprovat la nova línia de subvencions CLT544, adreçada a donar suport a projectes i activitats culturals en municipis de fins a 5.000 habitants.
  

El termini de presentació de sol·licituds serà del 5 al 23 de setembre de 2025 a les 14.00 h i la tramitació es farà exclusivament en línia amb certificat digital.

Del 1997 al 2025: vint-i-vuit anys de debat sobre economia...

           

Fa gairebé trenta anys, la cultura demanava ser reconeguda com a sector econòmic. Avui, encara ens preguntem si aquell reconeixement ha arribat i, sobretot, si era el que realment necessitàvem.

Fer una lectura comparativa entre el dossier "Economia de la Cultura" publicat el 1997 i el monogràfic del 2025 de la Revista Econòmica de Catalunya és molt més que un exercici de memòria. Ens permet veure com han evolucionat les preguntes, els enfocaments i les prioritats del pensament econòmic aplicat a la cultura, i entendre millor per què algunes dificultats estructurals encara persisteixen.

 

Nou exconsellers de Cultura demanen que les pintures de...


Nou exconsellers i exconselleres de Cultura de la Generalitat han fet públic un manifest on defensen que les pintures murals de la sala capitular de Sixena, actualment al MNAC, no haurien de ser traslladades. Argumenten que són obres extremadament fràgils i que un moviment físic comportaria riscos irreparables. També posen en valor la tasca del MNAC com a garant de la conservació i la difusió del patrimoni, en un context museogràfic adequat i reconegut internacionalment.
  
  

1

La despesa cultural local es manté alta... però es modera


Una mirada a la despesa cultural local del 2023: continuïtat, diferències entre municipis i reptes de sostenibilitat
 

Un any més, els governs locals han estat la principal font de finançament públic de la cultura a Catalunya. El 2023, la despesa cultural liquidada per ajuntaments, consells comarcals i diputacions va arribar als 831,7 milions d’euros, una xifra molt similar a la de 2022. Després d’uns anys de forta pujada, el creixement s’atura, però es manté el nivell.

Quan els museus es van digitalitzar per força (i el que va...


Aquest 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, posem el focus en el vincle entre educació, digitalització i sostenibilitat cultural. Què vam aprendre durant la pandèmia? I què n’ha quedat?
  

Durant els mesos més durs del confinament, molts museus catalans van reaccionar amb rapidesa i van obrir finestres digitals per mantenir viu el contacte amb les escoles i les famílies. Xarxes socials, reptes en línia, vídeos formatius, materials pedagògics en PDF...

Confluències 2025: Museus contra la desinformació


 
Les fake news també interpel·len els museus. En un moment en què la desinformació erosiona la confiança pública, els equipaments patrimonials tenen l’oportunitat —i la responsabilitat— de reforçar el seu paper com a espais de veracitat. La jornada Confluències 2025 posa el focus en aquest repte.
 
  

Vivim en un entorn on la veritat lluita per fer-se un lloc. La desinformació, alimentada per les xarxes socials, la intel·ligència artificial i els interessos polítics i econòmics, s’ha convertit en un dels principals riscos per a la salut democràtica de les societats.

El Pla d’Acció Cultural d’Alella, aprovat al ple municipal...


Alella aprova el seu Pla d’Acció Cultural amb horitzó 2030. Amb la col·laboració del CERC i el suport del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, Alella defineix una estratègia cultural pròpia per als propers anys. El PAC s’ha construït amb una àmplia implicació tècnica i ciutadana i proposa línies d’acció clares per enfortir la cohesió, la xarxa d’equipaments i la participació cultural al municipi.
 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va finalitzar el Pla d’Acció Cultural d’Alella (PAC) – que ara ha estat aprovat en el ple municipal del mes d’abril - amb els objectius principals d’analitzar les dinàmiques culturals d’Alella i definir les línies estratègiques per guiar les polítiques municipals en relació a la cultura.

Art contemporani i salut mental en l'àmbit local,...


 
L'Oficina de Difusió Artística (ODA) impulsa una jornada innovadora que connecta l'art contemporani amb la salut mental, posant el focus en el benestar comunitari i la transformació social a través de la creativitat. Aquesta trobada, adreçada a professionals del sector cultural i de la salut, ofereix un espai per explorar com l'art pot esdevenir una eina poderosa per a la inclusió i la cura emocional.
 
  

Art i salut mental: una aliança transformadora

La jornada s'inicia amb una conferència a càrrec d'Anna Palou i Helena Herranz, fundadores d’Espai Escletxa (Amposta), que presenten una aproximació crítica a la salut mental des de models no hegemònics.

Quan la cultura és un dret, no només una competència


 
L’Avantprojecte de llei de drets culturals obre la porta a replantejar com entenem les polítiques culturals a Catalunya.
 
   

Des de fa dècades, l’autogovern cultural català s’ha construït sobre la base de competències, infraestructures i suports al sector. Però... i si el debat real no fos només qui gestiona la cultura, sinó com es garanteix que tothom hi pugui participar en condicions d’equitat? L’article de Nicolás Barbieri ens convida a mirar les polítiques culturals amb unes altres ulleres: les dels drets culturals. Una mirada que no només qüestiona les lògiques predominants, sinó que planteja si estem preparats per fer un gir de fons.

Gabriel Ventura i Leonardo V. Granados són els nous...


 
El festival inaugura una nova etapa l'any en el seu vintè aniversari
 

Gabriel Ventura i Leonardo V. Granados agafen el relleu d’Eduard Escoffet en la direcció del festival Poesia i +, que enguany celebra el seu vintè aniversari.

La nova etapa coincideix amb dues dècades de trajectòria d’aquest cicle maresmenc, que se celebrarà del 3 al 13 de juliol de 2025 en diversos municipis del Maresme. Caldes d’Estrac en continuarà sent la seu principal, i s’hi afegiran escenaris a Teià, Arenys de Mar, Mataró, Dosrius i Alella.

Veus al centre del cicló. Cultura, edició i responsabilitat...

   
Cultura, edició i responsabilitat en temps d’acceleració. Un #Compartim especial Sant Jordi   
 

Sant Jordi és, cada any, una celebració intensa: els carrers plens, les parades, les roses, les firmes i l’alegria compartida de la lectura. Una festa que exalta la cultura i la llengua. Però també pot —i potser hauria— de ser una oportunitat per mirar més enllà de l’aparador i preguntar-nos com està realment el sector que la fa possible.

Aquest any, just abans del 23 d’abril, han coincidit quatre veus clares i lúcides que ens hi ajuden. Tres entrevistes i un reportatge que, des de dins del sector, ens interpel·len amb honestedat i mirada llarga.

Un pas endavant per a la cultura: proposta d’un pacte...


 
Set personalitats del món cultural reclamen acords nacionals per protegir la llengua i la cultura catalanes
   
 
Aquest dilluns, un grup de referents de la cultura catalana han fet públic un manifest en què insten el Govern i els ajuntaments a impulsar “acords nacionals” per garantir la protecció i la promoció de la llengua i la cultura catalanes.

Sota el títol Per uns acords nacionals al servei de la cultura, la declaració es va presentar a l’Ateneu Barcelonès i apel·la a preservar la cultura de les “contingències polítiques”.

L’informe sobre l’activitat escènica escolar a Catalunya...


L’informe posa de manifest que l’activitat per a escolars és rellevant però secundària dins el sector de les arts escèniques. També que hi ha companyies molt consolidades amb més de trenta anys de trajectòria
  

En el marc de la 36a edició de Mostra d’Igualada, la presidenta del CoNCA en funcions i vicepresidenta, Margarida Troguet, juntament amb Joan Alfred Mengual, president de la l’Associació professional de Teatre per  a Tots els Públics (TTP), i Edgar Garcia, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), van presentar  l’informe "L’activitat escènica per a escolars a Catalunya"

Joan Francesc Marco, nou president del Consell...


 
Joan Francesc Marco ha estat nomenat nou president del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya, en substitució de Neus Aranda, qui va assumir el càrrec el 2015.
 
 

Joan Francesc Marco Conchillo (L’Hospitalet de Llobregat, 1951) és gestor cultural. Al llarg de la seva carrera, Marco ha dedicat la seva experiència, coneixements i habilitats a la gestió cultural en l’àmbit públic, tot desenvolupant diversos rols en l’administració local, autonòmica i estatal.

Albert Tulleuda, designat nou director del Museu Nacional de...


   

El nou director del MNACTEC va dirigir el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia i la Fundació Cardona Històrica. Fins ara, Tulleuda ocupava el càrrec de gerent de la Fundació de Turisme i Fires de Manresa i coordinador de la Manresana d’Actius Turístics, Museus i Fires.