Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Segona quinzena de gener


  

La segona quinzena de gener permet llegir la cultura local a partir de tres situacions contrastades. D’una banda, municipis on la dimensió cultural queda desconnectada del relat estratègic de ciutat. De l’altra, equipaments bàsics que evidencien debilitats estructurals que afecten l’accés quotidià. I, alhora, projectes que mostren com la creació, la lectura o la mediació poden actuar com a polítiques efectives d’ampliació de drets culturals. Aquest Som311 proposa recórrer el mapa municipal des d’aquesta tensió entre relat, condicions materials i drets.


  


  

Absència de cultura en el relat 
  

Terrassa: la cultura, gairebé absent en el debat sobre els reptes de ciutat

En una consulta a deu entitats socials i econòmiques de Terrassa sobre mancances i futur, la cultura només apareix com a prioritat explícita en la veu de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular, que reclama finalitzar l’equipament del Condicionament, millorar la coordinació entre projectes i revisar convenis amb les entitats. El Gremi d’Hostaleria la menciona sobretot des d’una òptica de festivals i atracció de visitants. La resta d’actors situen al centre habitatge, sanitat, educació, mobilitat o transició ecosocial, evidenciant fins a quin punt la cultura queda fora del llenguatge compartit de ciutat i no és percebuda com a base de cohesió i drets. El Punt Avui (30 gener 2026)
  

Fragilitats d'infraestructura 
  

El tancament temporal de la Biblioteca Popular de Mataró altera l’accés cultural

La Biblioteca Popular del carrer d’en Palau ha tancat fins a nova ordre després de detectar-se filtracions i deficiències a la coberta de l’edifici, fet que ha obligat a suspendre tots els serveis. L’episodi posa de manifest la vulnerabilitat d’un equipament clau per a l’accés cultural quotidià i l’impacte immediat que tenen les mancances de manteniment en la vida ciutadana. L’Ajuntament ha sol·licitat informes tècnics a la Fundació Iluro, propietària de l’immoble, mentre la ciutadania ha de recórrer a altres biblioteques de la ciutat. El Nacional (28 gener 2026)
  

Sant Cugat posa de manifest com una biblioteca tancada altera la vida cultural del barri

La Biblioteca Miquel Batllori de Volpelleres manté tancades la zona infantil i la sala d’actes per filtracions i deficiències estructurals, deixant en suspens activitats com hores del conte, visites escolars i programacions familiars. El cas fa visible com la manca de manteniment preventiu té efectes directes en l’oferta cultural del barri i obliga veïnat i centres educatius a adaptar-se a una situació que s’allarga en el temps. Cugat Mèdia (21 gener 2026)
  

Cultura com a drets 
  

L’Art de Viure a Manresa: art per reforçar drets culturals

El projecte L’Art de Viure, impulsat per la Fundació AMPANS a Manresa, utilitza la creació artística com a eina de participació i transformació social per a persones amb discapacitat intel·lectual. Una vuitantena d’artistes treballen de manera continuada amb suport professional en pintura, ceràmica i altres disciplines, generant més de 3.000 obres i exposicions obertes a la ciutadania. El projecte exemplifica com l’activitat artística pot actuar com a política pública de drets culturals, reforçant autonomia, autoestima i reconeixement social més enllà de l’àmbit assistencial. Diari de la Discapacitat (30 gener 2026)
  

Vic connecta comunitats a través del projecte expositiu Instruments de l’ànima

A Vic, el projecte Instruments de l’ànima, impulsat pel Museu Episcopal i el Museu de l’Art de la Pell, utilitza l’art contemporani per generar diàleg entre confessions i comunitats de la ciutat. Cinc artistes han treballat amb diversos centres de culte per crear peces cocreades que s’exposen en un itinerari compartit. La iniciativa situa els museus com a espais de mediació intercultural i incorpora col·lectius diversos com a part activa dels processos culturals. El Punt Avui (29 gener 2026)
  

Governança, xarxes i confiança
  

Juntament amb la qüestió dels drets i de les infraestructures, diverses notícies de la quinzena posen el focus en la manera com es governa la cultura: la relació entre entitats i administració, el pes de la burocràcia i la necessitat de transparència.
  
  

Debat a Sant Cugat sobre tradició, treball en xarxa i traves administratives

A Sant Cugat del Vallès, el pòdcast “Mirades incòmodes” ha analitzat els reptes de la cultura local. La conversa aborda la relació entre tradició i innovació, la necessitat de xarxes estables entre entitats i els obstacles procedimentals que sovint frenen iniciatives comunitàries. El programa assenyala que l’excés de burocràcia condiciona la capacitat de mobilització i reclama espais de cooperació més flexibles per garantir la continuïtat dels projectes. elCugatenc (20 gener 2026)
  

Sabadell: debat polític i transparència al Museu del Gas

Un debat públic s’ha intensificat arran de la gestió del Museu del Gas. Grups de l’oposició denuncien un presumpte tracte de favor en l’adjudicació de serveis i reclamen criteris objectius i claredat. El govern municipal defensa que els processos s’ajusten a la normativa vigent i vincula la polèmica a discrepàncies sobre la visió de l’equipament i les prioritats culturals de la ciutat. El cas mostra com la governança i la presa de decisions influeixen en la confiança ciutadana i en la consolidació dels projectes locals. iSabadell / Ràdio Sabadell (16 gener 2026)
  
  
  

A partir d’aquí, el mapa de la quinzena es completa amb iniciatives que, sense tenir el mateix pes estructural, mostren com els municipis treballen l’accés, la participació i la gestió cultural en àmbits diversos del dia a dia.
  

Terrassa transforma la façana del Teatre Alegria en espai expositiu urbà

La temporada d’Arts Visuals 2026 a Terrassa inclou la conversió de la façana del Teatre Alegria en un espai expositiu a peu de carrer, amb vinils fotogràfics de caràcter permanent. La proposta s’inicia amb una mostra de Cecília Coca i s’inscriu en un conjunt d’iniciatives d’art a l’espai públic orientades a ampliar la visibilitat de les arts visuals a la ciutat. Diari de Terrassa (29 gener 2026)
  

Vic impulsa Canalla!, un festival per acostar la lectura a infants i joves

L’Ajuntament de Vic ha anunciat la creació de Canalla! Festival del Llibre Infantil i Juvenil, que tindrà lloc del 23 al 25 d’octubre de 2026 a les Adoberies. El projecte inclou activitats per a infants, adolescents, famílies i educació formal i no formal, així com jornades professionals per a llibreters, il·lustradors, mestres i bibliotecaris, ampliant l’ecosistema local de lectura. Cultura21 (28 gener 2026)
  

Arenys de Munt recull propostes ciutadanes per enriquir la Festa Major

La valoració ciutadana de la Festa Major de Sant Martí 2025 ha recollit propostes per ampliar activitats infantils al vespre, reforçar espais intergeneracionals i incrementar la presència de música local i cultura popular al nucli urbà. El procés apunta a la festa com a espai de participació i ajust continu de la programació municipal. Ràdio Arenys de Munt (28 gener 2026)
  

Castelldefels actualitza instruments municipals per protegir el patrimoni cultural

L’Ajuntament de Castelldefels ha avançat en la revisió del Catàleg de Béns Patrimonials i en l’elaboració del Pla d’usos i manteniment del Castell i els seus béns associats, amb l’objectiu d’orientar la conservació preventiva i l’ús social del patrimoni amb criteris de gestió a llarg termini. Ajuntament de Castelldefels (27 gener 2026)
  

Sant Just dissenya un pla local per parlar de lectura amb la comunitat

Sant Just Desvern ha iniciat l’elaboració d’un Pla Local de Lectura basat en dades i en un procés participatiu amb agents educatius, socials i culturals. El pla vol orientar accions futures en promoció, educació i accés a llibres i espais de lectura comunitaris. Ràdio Desvern (27 gener 2026)
  

Nova seu del bestiari festiu a Sant Vicenç dels Horts

La nova seu de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya incorpora espais d’atenció a colles, exposició, formació i un media lab amb tecnologia 3D, amb l’objectiu d’enfortir la cultura popular i ampliar les seves dimensions educatives i tècniques. Ens de l'Associacionisme Cultural Català (26 gener 2026)
  

Gelida impulsa treball conjunt per crear una nova biblioteca municipal

Una plataforma ciutadana i l’Ajuntament de Gelida han iniciat un treball conjunt per garantir el finançament d’una nova biblioteca pública adaptada a les necessitats actuals, posant en relleu la biblioteca com a infraestructura cultural i educativa clau en municipis petits. La Bústia (26 gener 2026)


  

 

Aquest Som311 mostra com la cultura local es construeix en l’equilibri entre relat, condicions materials i drets. Quan la cultura no forma part del llenguatge compartit de ciutat, com suggereix el cas de Terrassa, tendeix a quedar relegada a complement o esdeveniment. Quan les infraestructures fallen, com passa a Mataró o Sant Cugat, l’impacte sobre la vida quotidiana és immediat. I quan s’actua amb visió sostinguda, com a Manresa o Vic, la cultura esdevé una eina real d’ampliació de drets i de reconeixement comunitari. La distància entre política cultural i planificació urbana continua sent un repte: quan la cultura no forma part del llenguatge comú de ciutat, el seu valor públic queda reduït a complement i no a infraestructura de cohesió, educació i drets.  Per això el repte municipal no és acumular activitats, sinó sostenir estructures, relats compartits i formes de decisió que facin possible que la cultura ocupi un lloc central en la vida col·lectiva.

         


  

   
 _____________________________________________________________________________________________________