Apunts

Grup de treball: Membres residents a Catalunya

Leticia Martín, programadora i productora cultural, serà la...


   

La comissió de valoració ha escollit el seu projecte per la seva solvència i mirada integral, així com pel coneixement sectorial i domini en la gestió pública de la seva candidatura.

Martín, actualment adjunta a la direcció artística i directora de producció del Gran Teatre del Liceu, assumirà el càrrec  l’1 de setembre, en substitució de Cesc Casadesús.

Nou visor interactiu actualitzat dels principals...


El Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat ha posat en marxa aquesta nova eina amb informació de l’impacte real d’aquests fons a Catalunya, que permet consultar com s’han distribuït aquests recursos a Catalunya, en convocatòries, licitacions i concessions directes realitzades tant per la pròpia Generalitat com pel govern espanyol
 

Com és i en quines condicions es desenvolupa la crítica...


L’informe sobre la crítica d’art i el comissariat a Catalunya recull i ordena, per primera vegada, la situació d’aquesta professió i els factors que intervenen en el seu desenvolupament.

La meitat dels professionals tenen alguna dificultat per arribar a final de mes.
 

Obert a la participació ciutadana l'Avantprojecte de...


El text reconeix el dret de totes les persones a accedir a la cultura, a participar-hi i a gaudir d’una educació artística al llarg de tota la vida. També defineix i organitza el Sistema Cultural de Catalunya per tal de garantir i desenvolupar els drets culturals i fixa el pressupost del Departament de Cultura en un mínim del 2% dels comptes de la Generalitat 

La futura llei reforça els drets laborals i econòmics dels treballadors del sector cultural, així com la defensa de la llibertat d’expressió davant de possibles intents de censura en l’àmbit cultural.
 

La Creació Mai Dorm


El 25 de gener de 2024,  la Fundació Interarts, juntament amb l’APGCC – Associació de Profesionals de la Gestió Cultural de Catalunya, la Fundación Kreanta i Tránsit Projectes, va celebrar al CERC – Centre d’Estudis i Recursos Culturals l’esdeveniment de presentació del llibre “La Creació Mai Dorm” de Chus Cantero.

De Clavé al K-pop. Espai públic i democràcia cultural


La vinculació a Catalunya entre l’espai públic i el procés de democratització cultural iniciat al segle XIX des de la base associativa
 

El 1853, en l’auge de la Barcelona industrial, el músic i activista Josep Anselm Clavé, impulsor de l’associacionisme cultural entre les classes populars, va tenir una idea innovadora per a l’època: organitzar espectacles musicals per a tota mena de públic com alternativa a l’oferta cultural més aviat elitista que tenia lloc en determinats equipaments de la ciutat

Nou web que aglutina les subvencions culturals de totes les...


 
La Mancomunitat Cultural posa en marxa un nou portal que permet accedir a les subvencions culturals de totes les administracions.

Estem perdudes, però no tant: 10 propòsits d’any nou per fer...


 
Recull d’intervencions mítiques a l’Assemblea #7 amb l’Última Merda a Interacció 2023.
Elaine Grayling, Nil Martín, Judit Martínez Gili, Abril Pérez Mitchell.
 
 

Si alguna cosa fem a l’Última Merda, és posar-nos imaginatives, hipotètiques, divertides, per repensar la merda que ens esquitxa, posant el focus en tot allò del camp cultural que no funciona i convidant tothom a enfangar-se per canviar les coses. La nostra màxima: reflexionar a partir de l’acció i activar el canvi a través de la reflexió.

Una presència escassa de la dona en les programacions de la...


L'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat la segona edició de l'informe "La situació actual de la música clàssica a Catalunya", que analitza les dades referents al 2022 a càrrec del grup de treball Rescue de la Universitat de Barcelona que coordinen les doctores Arlinda Garcia i Magda Polo. L'anàlisi parteix d'una base de dades que s'ha incrementat respecte de l'any passat fins arribar a més de 2.200 concerts, tot i que es repeteix la dificultat en l'accés a les dades dels equipaments. La principal conclusió de l'informe és que el 2022 es va produir un increment d'activitat del 33,7%, que arriba al 50% en el cas dels grans equipaments i que s'atribueix a la recuperació postpandèmia. El sector encara és molt masculí segons l'informe, el repertori de les compositores representa només el 5,5% en el global de la música culta interpretada.

Els joves fan, els joves creen, els joves programen


La 19a edició de les Jornades Interacció, titulades ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, van donar veu a prop d’una trentena de veus i projectes joves.

Gràcies a la selecció de La Sullivan, que comissariava les jornades, vam poder conèixer una vintena llarga d’alguns dels projectes culturals joves més interessants del país. Festivals de música, companyies de teatre, però també projectes vinculats a la comunicació, al pensament, a l’activisme, talents show, col·lectius de reflexió i mil idees més. Algunes d’elles tenen un vessant empresarial, d’altres són autogestionades i funcionant de manera horitzontal.

Estadística i comptes de les empreses culturals. 2021


L'Idescat ofereix una estadística de síntesi que recull un conjunt de magnituds econòmiques i d'indicadors rellevants de les empreses de l'àmbit cultural, que permet conèixer de manera precisa i fiable la dimensió econòmica i l'evolució anual d'aquest sector.
 

El volum de negoci del sector cultural de Catalunya va ser d'11.460 milions d'euros l'any 2021. El sector va generar un valor afegit brut de 4.418 milions d'euros i va donar ocupació a 109.911 persones.

La biennal nòmada europea se celebrarà en onze municipis...


Manifesta aborda certs temes crítics globals des del punt de vista d’una ciutat o regió europea amfitriona que, en el cas d’aquesta edició, és Barcelona i les onze ciutats metropolitanes. Els temes principals de la biennal seran ‘Imaginant futurs’, ‘Cuidar i ser cuidats’ i ‘Equilibrant conflictes’
 

230801_biennal_dart_manifesta_web.jpgLes Tres Xemeneies, el futur hub audiovisual de la Generalitat, que s’obrirà al públic per primer cop; el monestir de Sant Cugat, emblema del llegat medieval català, i la casa Gomis, a tocar de l’aeroport, símbol del patrimoni amenaçat seran algunes de les seus principals de la biennal Manifesta 15, que tindrà com a nucli l’antiga editorial Gustavo Gili de Barcelona. La biennal Manifesta 15, que se celebrarà del 8 de setembre al 24 de novembre del 2024,

Augmentar un 10% la participació de la població en la vida...


 
La regió metropolitana de Barcelona es dota d'un nou full de ruta que preveu incrementar un 10% la participació cultural. Tot i que encara està lluny de poder articular-se administrativament, a poc a poc la denominada Barcelona dels cinc milions fa passes endavant per consolidar-se.
 

Treballar amb joves des de les institucions: receptes per...


L’Interacció23 va ser una oportunitat única per conèixer les demandes dels joves que programen cultura, però també va ser una plataforma on nombrosos tècnics i gestors van explicar les seves receptes per l’èxit a l’hora de programar cultura per a un públic jove.

Diverses taules rodones van intentar escatir com obrir les institucions als joves, i discernir quines estratègies funcionen i quines no per acostar-los a les nostres programacions i fomentar la seva participació.

Creadors joves: quines són les seves demandes?...


Unes Jornades Interacció dedicades íntegrament als joves i la cultura, amb desenes de participants menors de trenta anys, són una oportunitat única per escoltar les demandes d’aquest col·lectiu, que sovint és vist com l’unicorn pels programadors culturals, però poques vegades ens aturem a sentir les seves peticions.

Per l’Interacció ‘Cultura amb veu jove’ van passar-hi des de joves que s’inicien en les arts escèniques, la música, el cinema o la crítica teatral, fins a joves que ja despunten en el món de la comunicació, els pòdcasts i l’humor, i també menors de 35 anys que programen cultura, que impulsen festivals de teatre, de música o de circ, sessions de cineclub o centres d’art i pensament.

La Casa del Bosc

         

La Casa del Bosc és un espai cultural i social dirigit per Berta Puigdemasa. Puigdemasa és arpista de formació clàssica (Conservatori de Barcelona, Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, Koninklijk Conservatorium Den Haag, Conservatoire National Régional de Paris, École Normale de Musique de Paris i Université Paris Sorbonne), està en constant recerca d’innovació sonora, artística i cultural,

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi


 (Más abajo en castellano)

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi
 

Una cançó del músic uruguaià Fernando Cabrera diu: “No hay tiempo, no hay hora, no hay reloj. No hay antes, ni luego, ni tal vez”. I, d’alguna manera, així haurien de ser les festes del barri. Tot i que tractem de sostenir amb dubtosa objectivitat la idea que “les festes d’abans eren millors”, no hi aconseguirem retrocedir. Encara que defensem, amb un cert titubeig i convenciment, que “les festes de l’any vinent seran diferents”, això no succeirà.

XVIII Fòrum Auriga


 

 

Els propers dies 24 i 25 de novembre celebrem el XVIII Fòrum Auriga a Lloret de Mar (Capital de la Cultura Catalana).
 

Us podeu descarregar el programa aquí
 

Trobareu el programa al web de la revista Auriga on també us podeu inscriure si esteu interessats: www.auriga.cat
 
 
 

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix
 

Sens dubte, el turisme és una gran “indústria sense xemeneia” per a les ciutats a tot el món. Barcelona no n’és l’excepció. De fet, experts afirmen que la ciutat ha viscut des de fa anys el procés anomenat turistificació, que succeeix quan un lloc canvia quan es converteix en objecte de consum turístic. Les Rambles de Barcelona són un exemple clar que podria ajudar a comprendre aquest fenomen: saturació d’hotels, botigues de souvenirs, bars de “paella i sangria”, etc. Ciutats com Venècia, Londres, Roma i París podrien ser casos similars de turistificació en el context europeu.

Workshop en transformació àgil: 24 i 25 de novembre,...


L'única formació en agilitat dissenyada específicament per a professionals de l'àmbit cultural, desenvolupada des de l'experiència i adaptada a les necessitats i reptes particulars dels sectors culturals i creatius.

Els joves prenen la paraula. Panoràmica de les Jornades...


 
Ho sentim a tot arreu i és un mantra molt repetit: que la gent jove no té interès en la cultura. Que no va al teatre, que no visita exposicions i que només coneix els grans festivals de música. Que les persones joves no fan pràcticament res més que no sigui passar el dia davant d’una pantalla.

Contra aquesta lletania, que a més a més és falsa, s’ha articulat la 19a edició de les Jornades Interacció, titulada ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i amb el comissariat de La Sullivan.

Ajuts a la creació jove de la Fundació Felícia Fuster...


 
Del 06 de novembre de 2023 al 20 de desembre de 2023
 
 

La Fundació Felícia Fuster convoca a joves artistes residents a Catalunya que estiguin cursant l’últim curs dels estudis d’art de les escoles públiques d’Arts Plàstiques i Disseny i/o Facultat de Belles Arts (o que faci dos anys com a màxim que hagin acabat els estudis) a la "XVII Edició Ajuts a la jove creació d'arts visuals Felícia Fuster" 2023-2024.

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar
 

Fa anys, era una tradició assistir a les festes de Gràcia a la tarda-nit. El lloc estava ple de vida, amb una decoració que brillava intensament, creant una atmosfera vibrant i acollidora. La barra de cada carrer concursant prometia una única varietat de cervesa, ben freda i preparada per ser servida i gaudida. Les seves superfícies intentaven relluir sota la tènue llum més d’una història d’estiu. L’escenari, el punt focal de la nit, estava llest i esperant l’inici de l’emocionant proposta musical que cada nit cobrava vida amb l’alegra bullícia de la festa de barri.

Cicle de Debats KULT - Tardor 2023...


Arriba un nou cicle de debats KULT!
 

Aquesta tardor des de la cooperativa KULT seguirem debatent sobre com encarar el col·lapse cultural i social a partir de la cultura comunitària. Ho farem en tres debats a La Seu d'Urgell, Barcelona i Valls.

Dissabte 28 d'octubre

"Nous imaginaris culturals i resistències rurals" a la Llibreria El Refugi (La Seu d’Urgell)

Les festes del barri (II). La veritable fotografia


 (Más abajo en castellano)
 

Les festes del barri (II). La veritable fotografia
 

Quan jo era un nen i em parlaven de la festa del barri, ho entenia com un lloc on veïns i veïnes compartien alguna cosa en comú a celebrar. Amb el temps, vaig comprendre que les festes del barri no eren únicament per al barri, perquè el meu barri també era el barri d’altres persones, encara que no visquessin allà. Jo no era amo dels llocs del meu barri, dels carrers, les places ni de qualsevol altre tipus d’espai públic. En una ciutat, l’espai públic és de tots, encara que visqui en aquest barri o, com diria Jorge Drexler en una de les seves cançons, a l’altre costat del riu

Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa


 Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa
 

La primera vegada que vaig visitar Barcelona va ser a l’agost de l’any 2000. Un nou segle començava; el futur ens obria les portes amb gran respecte per allò desconegut i amb summa ignorància del món que venia, davant la falta d’informació que ens aclaparava.
 

Durant aquella època, Barcelona no era encara una de les destinacions turístiques ineludibles que calia visitar si la idea era passejar per Espanya, almenys des de Llatinoamèrica i des de la meva percepció de jove amb ganes de viatjar i conèixer.

Seminari: Què pot el cooperativisme cultural?


En els darrers temps, si més no, a Catalunya, hi ha hagut una efervescència d’iniciatives culturals emparades en el marc del cooperativisme. Inevitablement, aquest moment d’impuls social i també institucional, en la seva interacció amb el sistema cultural prèviament existent, obre nous interrogants i necessitats de reflexió.

Col·lectiu Cultura. La xarxa de cultura de Terres de...


Col·lectiu Cultura Una plataforma al servei del creixement, de la promoció i del desenvolupament del sector de les arts i la cultura.

Als tres festivals més subvencionats pel Govern la música en...


La Plataforma per la Llengua (PxLL) considera "inadmissible que el govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música cantada en català a la programació"
 

L'estudide PxLL s'ha centrat en la línia d'Ajuts a festivals o cicles musicals, en règim de concurrència competitiva, en les modalitats d'aportacions reintegrables i subvencions per al 2023 perquè és de les que disposa d'un pressupost més gran respecte a altres línies d'ajuts a la música.
 

El videojoc a Catalunya es consolida amb més professionals i...


El sector del videojoc prem el botó de l'accelerador a Catalunya i continua en la seva línia de consolidació com a ecosistema estratègic del país.
  

El sector del videojoc preveu tancar el 2023 amb 5.141 treballadors i una facturació que superi els 910 milions d’euros.

Bases de les subvencions per fomentar l'assistència...


 

Resolució CLT/2364/2023, de 28 de juny, publicada al DOGC número 8950, de 4 de juliol de 2023


Aquestes bases tenen com a objecte la concessió de subvencions per fomentar l'assistència dels responsables de la programació d'arts escèniques i música dels equipaments següents a les fires, festivals i mercats especialitzats dels àmbits esmentats

Palaus del poble


El sociòleg nord-americà Eric Klinenberg, investigador sobre els espais públics i la vida urbana, va desenvolupar el concepte ‘palaus del poble‘ per referir-se a aquelles infraestructures que juguen un paper crucial en la cohesió i la resiliència de les comunitats.

Es crea un nou cens per a professionals connexos amb el món...


Es tracta d’un segon cens, que s’afegeix al Cens d’artistes de Catalunya, que incorpora totes aquelles professions com la gestió cultural relacionades amb el món de les arts i la creació cultural a Catalunya.
 

El Departament de Cultura i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) han posat en marxa un nou cens obert a tots els oficis vinculats a l’artista i la creació que inclou totes les altres professions del sector cultural com ara l’edició de so, la producció, la comunicació, les finances, la distribució, la maquetació, el vestuari, l’escenografia, la gestió cultural o la mediació, entre molts altres.

Necessitats i compromisos de les diferents administracions...



Les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associació Catalana de Municipis(ACM) han lliurat un document que han elaborat sobre la governança de les escoles locals de les arts

Receptar cultura a pacients amb mobilitat reduïda,...


Voluntaris de la Biblioteca Municipal fan arribar llibres, revistes i material a casa dels malalts
  

En Miquel Collelldemont té 80 anys i va en cadira de rodes. Periòdicament, rep les visites de les infermeres del CAP a casa seva per fer-li seguiment, però, a partir d’ara, un cop al mes també el visitarà un voluntari de la biblioteca. En el seu cas li portarà llibres, revistes i pel·lícules d’investigació, fets curiosos, invents o jocs com les caixes impossibles, la seva gran passió. ‘Biblioteca de Capçalera’ és un projecte del CAP de Manlleu i la biblioteca per apropar la cultura als pacients i millorar el seu benestar emocional.

La setmana de la Fira del Circ de Catalunya Trapezi 2023...


El proppassat dimecres, 10 de maig, s'inaugurà la 27a edició de la Fira Trapezi amb una nova direcció artística a càrrec de Cristina Cazorla i Alba Sarraute i amb l'objectiu de recuperar els espais oberts de la ciutat i donar suport al talent local. A la fira, on s'han acreditat més de 300 professionals, s'ha presentat un informe que analitza l'estat de salut del sector.

El sector cultural a Catalunya


Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
 

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector Cultural. Aquesta iniciativa sorgeix a partir la constatació de la situació estructural del sector. La crisi del 2008 va tenir una repercussió molt negativa sobre la majoria dels dominis culturals, amb una davallada molt important dels recursos públics adreçats al sector, a més d’una reducció del consum privat.

Les arts, un dret i una professió

A Catalunya i Espanya optar per la creació contemporània i la cultura com a sortida laboral és encara una aposta arriscada. Segons les dades d’una enquesta feta a 1.384 artistes i professionals de la cultura l’any 2022 per la Victoria Ateca i la Anna Vilarroya, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i la majoria, és a dir el 80%, pensen que la societat ignora la precarietat i la irregularitat que la caracteritzen.

L’Associació de professionals de la Gestió Cultural presenta...


L’APGCC, dins el marc de la seva àrea de treball relacionada amb l’acompanyament i el desenvolupament professional, llença la primera edició de l’Acceleradora de Projectes Culturals (APC) per afavorir la professionalització i la innovació dels projectes del sector cultural.


Amb aquesta iniciativa, l’Associació pretén oferir acompanyament integral en el procés de creació d’empreses i projectes emergents.

El programa està dissenyat per proporcionar els coneixements i les eines perquè els projectes presentats i les seves organitzacions esdevinguin exitoses i resilients.

Reptes i prioritats de l’associacionisme cultural, el nou...

El Cercle de Cultura inicia un nou cicle de xerrades per diversos punts del territori català, en col·laboració amb diverses entitats, sota el títol Reptes i prioritats de l’associacionisme cultural i tenint en compte el context i teixit associatiu local. 

Cultura, Comunitat i Transformació Social #ConversaKULT

Conversa KULT a l'Espai Llavors de l'Hospitalet, amb Fernando Paniagua, activista, agitador cultural i membre de 'No Callarem', i Francisco Rubio, soci de 'La Fundició', cooperativa cultural de la mateixa ciutat.

Presentat el I Congrés Internacional d'Espectadors de...


Àfora Focus presenta el I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre
 

El passat 15 de juny s’ha presentat al Teatre Romea de Barcelona el I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre. La nova i pionera proposta d’Àfora Focus, hub del pensament del Grup Focus, posa en el seu eix vertebrador als espectadors, a qui pretén posar cara i donar veu, fent-los protagonistes d’un Congrés únic al món. 

Quin paper exerceixen les botigues dels museus?...


Agència Catalana del Patrimoni Cultural
 

Quin paper exerceixen les botigues dels museus? Més enllà de la seva mera funció com a punts de venda de productes i generadors d’ingressos, les botigues poden esdevenir un complement important a l’experiència dels visitants. Factors com la titularitat de l’equipament, el seu nivell d’ingressos, el volum de visitants o els esforços de personal dibuixen un panorama concret.

Pla de sostenibilitat ambiental per als sectors culturals


Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)
 

L’ICEC compta amb un Pla de sostenibilitat propi, amb un horitzó 2022-2024, que vol ser un referent a nivell català i estatal, i que té per objectiu incentivar i promoure que d’altres organitzacions i empreses del sector cultural es posicionin i elaborin el seu propi full de ruta per millorar la seva activitat a nivell ambiental, i per tant, impactar més positivament en la societat.

Grup de treball: Municipis de la província de Barcelona

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona....


  

La segona quinzena de gener permet llegir la cultura local a partir de tres situacions contrastades. D’una banda, municipis on la dimensió cultural queda desconnectada del relat estratègic de ciutat. De l’altra, equipaments bàsics que evidencien debilitats estructurals que afecten l’accés quotidià. I, alhora, projectes que mostren com la creació, la lectura o la mediació poden actuar com a polítiques efectives d’ampliació de drets culturals. Aquest Som311 proposa recórrer el mapa municipal des d’aquesta tensió entre relat, condicions materials i drets.


  

Interacció: una infraestructura per entendre la cultura...


  

Per què pensar, llegir i connectar és també una forma de política cultural municipal.
  
Interacció no és un lloc on passen coses. És un lloc des d’on les coses es poden entendre. I també un espai on aquestes lectures es construeixen col·lectivament, en relació amb altres professionals que comparteixen responsabilitats, dilemes i marcs d’acció.  

En el món cultural municipal hi ha molta activitat, moltes convocatòries, molts projectes i moltes bones intencions. El que no abunda tant és la possibilitat d'aturar-se: de mirar tot això amb distància, amb criteri i amb capacitat de connexió. Massa sovint, l’activitat substitueix la lectura, i l'acumulació d'accions acaba fent opac el sistema que les produeix. Interacció neix —i continua sent— com una resposta a aquesta mancança: no com un contenidor de continguts, sinó com una infraestructura pública per pensar el sistema cultural local, sostinguda en el temps com a espai de lectura compartida i de relació professional.

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona....


  
  

La primera quinzena de gener de 2026 arrenca amb una fotografia diversa però coherent del moment cultural municipal: debats incòmodes però necessaris sobre la música en directe; equipaments que reclamen espai, estabilitat o sentit de projecte; museus que consoliden relats i d’altres que en revisen els límits; processos participatius que intenten ajustar els equipaments a la vida real dels barris; i iniciatives que treballen la memòria, la cultura popular i la formació de públics des de l’arrel local. En conjunt, un mapa que mostra fins a quin punt la cultura continua sent un terreny de política pública, tensió i construcció comunitària als municipis.

Quan el mapa enganya: repensar la política cultural més...



Una lectura crítica dels "deserts culturals" que qüestiona la idea que més infraestructures signifiquen millors polítiques locals, i que reclama revisar la seva sostenibilitat, el seu sentit i el lloc que ocupen en la garantia real dels drets culturals.
  

Infraestructura cultural sense activació no és política cultural Foto: Rylan Min
  

El començament del 2026 coincideix amb un debat que val la pena reprendre després de llegir l'article de Línia sobre els deserts culturals metropolitans: i si la idea que més equipaments garanteixen millors polítiques culturals locals és, sobretot, un relat que hem adoptat acríticament? La fascinació per cartografiar allò que falta (teatres, auditoris, centres cívics) s'ha convertit en una mena de reflex institucional que acumula dades, però que no sempre ens ajuda a entendre què passa realment als territoris.

Els meus millors consells, de Mònica Borrell


 

Comencem el 2026 amb l’entusiasme intacte per escoltar, aprendre i teixir espais de reflexió i comunitat al voltant de la cultura.

Aquest gener, ho fem deixant-nos guiar per la mirada i l’experiència de la Mònica Borrell, actual directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya i una veu de referència dins l’ecosistema contemporani de la gestió i la difusió del patrimoni cultural.
 

Quan cartografiar els irresolts és més honest que tancar...


Notes per pensar —i governar la política cultural local a final de 2025
  
  

Cartografies obertes: allò que encara no es deixa tancar 
  
  

El final del 2025 arriba després d'un any intens, marcat per una abundància de debats, marcs i conceptes que sovint han avançat més ràpid que la nostra capacitat de pensar-los. En aquest context d'acceleració, els articles publicats a Interacció no dibuixen tant un balanç com una necessitat: aturar-se, mirar amb més calma i recuperar criteri. No per tancar discussions, sinó per situar-les. El que hi emergeix no són respostes clares, sinó un conjunt de tensions persistents —entre mesurar i comprendre, entre participar i decidir, entre cuidar i incomodar, entre els relats globals i la realitat municipal— que defineixen bona part de la política cultural actual.