Interacció

 
El català ha superat per primer cop el castellà en préstecs a les biblioteques públiques catalanes, i el llibre infantil i juvenil n’ha estat el gran aliat. A la demarcació de Barcelona encara queda camí, però les dades apunten tendència. Què hi podem fer des del món local? Ho analitzem a la notícia!
 
  

El 2023 ha deixat una petita gran notícia per a les biblioteques públiques del país: per primer cop, el català ha superat el castellà en nombre de préstecs. El canvi és lleuger —un 38,2 % dels documents prestats van ser en català, davant d’un 38,1 % en castellà—, però significatiu. Trenca una tendència històrica i confirma el que molts equips bibliotecaris intuïen: el català, especialment el que es publica per a infants i joves, està guanyant presència i interès entre els lectors.

Aquest avenç s’explica, sobretot, pel pes del llibre infantil i juvenil, que ja representa gairebé el 40 % del total de documents prestats. És dins d’aquest segment on el català pren embranzida, gràcies a una oferta editorial sòlida i variada i a polítiques de foment de la lectura que posen el focus en les primeres etapes educatives. També hi ha una feinada al darrere per part de moltes biblioteques que han apostat per dinamitzar el seu fons i vincular-lo al territori, a les escoles, a les famílies.
 
  

Ara bé, quan mirem les dades amb lupa, el panorama no és uniforme. A la demarcació de Barcelona, per exemple, el castellà continua dominant, amb un 40,2 % dels préstecs, mentre que el català se situa al 36,2 %. Són xifres que reflecteixen la diversitat lingüística del territori, però també assenyalen oportunitats clares d’actuació a escala local. Si el català ha crescut gràcies als llibres per a infants i joves, potser cal reforçar encara més la connexió entre escoles i biblioteques, visibilitzar novetats editorials en català i ampliar les col·leccions locals en aquesta llengua.

A més, cal tenir en compte un altre element positiu: el 2023 també ha marcat una clara recuperació del préstec bibliotecari en general, amb gairebé 11 milions de documents prestats arreu del país, un 8,5 % més que l’any anterior. Les biblioteques tornen a ser espais plens de vida, d’accés equitatiu a la cultura i d’acompanyament lector per a totes les edats.

En definitiva, el català comença a fer prestatge, però no ho fa sol. Hi ha una xarxa d’esforços, de complicitats i de decisions polítiques que ho han fet possible. I encara queda camí per recórrer, sobretot en entorns on el castellà és més present. Per això, cal seguir reforçant les polítiques de lectura i el suport a les biblioteques municipals, que són, avui per avui, una peça clau per fer créixer la lectura... i també la llengua.
 
  

 
 
  
 Referència:
 
   
Agència Catalana de Notícies. (2024, 22 d’abril). El préstec bibliotecari en català supera lleugerament el castellà gràcies al pes del llibre infantil i juvenil. La República. https://www.larepublica.cat/noticies/el-prestec-bibliotecari-en-catala-supera-lleugerament-el-castella-gracies-al-pes-del-llibre-infantil-i-juvenil

___________________________________________________________________