Interacció

Arriba la calor del juliol i, per a contrarrestar-la, us portem uns consells ben frescos de la mà de l’Anna Cerdà, gestora i activista cultural.

Del 2005 fins al 2022 ha treballat al departament d’Exposicions del MACBA, tasca que sempre ha combinat amb interessos diversos, especialment en l’àmbit de la música. Va codirigir el festival popArb (2005-2015) i des de 2017 està implicada en el disseny i l’organització d’Acció Cultura Viva, un festival més enllà del fet musical, i que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Cultura Viva de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic. És part del Consell rector de La Murga, cooperativa sorgida de la comunitat al voltant del projecte Indigestió i pertany a MIM (Dones de la Indústria de la Música), al comitè assessor de L’Auditori (2016-2024) i a la junta de l’associació Xàfec de petits festivals.

Des del 2022 és directora de Paral·lel 62 (P62), un espai per a la música, obert a altres disciplines artístiques i amb un model de gestió compartit, que vol ser un espai d’oportunitats per al sector cultural, el territori i l’economia social i solidària. Reneix amb la voluntat de contribuir a fer del Paral·lel de Barcelona un lloc amb més vida veïnal i cultural per a tothom.

Escolto: 

De música, entre feina i plaer (que sovint es barregen) escolto coses força diverses. Últimament no paro amb Remei de Ca la Fresca (per tants motius que no hi caben aquí!), però també m’enganxo a la versió del C’est si bon del fill de la Hardy amb la Diana Krall i l’Iggy Pop (quin combo!), al cotxe refilo de mala manera amb el Water de la Tyla. I ara que un amic m’hi ha fet tornar a pensar, reescolto el Jo, la Donya i el Gripau d’en Pau Riba.

El meu podcast favorit de sempre i per sempre és l’En guàrdia!de l’Enric Calpena a Catalunya Ràdio (ja el sentia quan el feien només per antena). Evidentment sóc una concursanta i seguidora del Deforme Semanal d’Isa Calderón i Lucía Lijtmaer i m’he fet encara més fan de les Oye Polo perquè teníem la fortuna de tenir-les molt sovint al Paral·lel 62, les trobarem a faltar!

El Pista de Fusta d’en Miqui Puig és un imprescindible, si no el sento embussada a l’autopista els diumenges sempre el recupero durant la setmana. I la secció que fan amb l’Olga Ábalos a El Suplement de Catalunya Ràdio tampoc no me la perdo. Com veieu, soc molt classicota. Tinc amigues més aventureres que em passen recomanacions d’aquí, d’allà i de més enllà, però no dono l’abast!

Llegeixo:

Estic devorant Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, d’Irene Solà, que té el plus afegit d’anomenar masos i racons de les Guilleries-Montseny que he trepitjat (soc d’Arbúcies). Esgarrifances! Si us va aquest univers, podeu seguir amb Guilleries, de Ferran Garcia. Entre l’un i l’altre fareu un bon repàs de català, també, que bona falta ens fa a totes. La següent a la llista és Estuve aquí y me acordé de nosotros. Una historia sobre turismo, trabajo y clase, d’Anna Pacheco. A la pila per l’estiu hi tinc poesia (Santanera, Rebassa, rellegir Catul en una edició llatí/italià que m’he comprat, etc.).

Algú que trobo molt interessant: 

No paro de creuar-me amb gent molt interessant, i sovint passen a ser amigues i tot, soc molt afortunada. Així sense pensar: el Pep Toni de Bubota Records, a Mallorca, la Raquel Tomàs (al Graner i a Aguas Internacionales, entre altres), l’Ikram Boulum i l’Aïda Camprubí, que ho peten en el món de la curadoria musical i més enllà i amb les que estic experimentant una mena de mentoria inversa (n’aprenc molt!). A X (twitter) encara s’hi pot viure gràcies a gent com el Nando Cruz, el Jose Mansilla o el Roger Peláez. No pararia!

Seguiu aquestes organitzacions: 

Les veïnes estimades de Xamfrà, que enguany celebren 20 anys i tenen una energia que no se l’acaben, les Cinc cèntims per saber què és cou, el col·lectiu afroqueer Nea Onnim, el festival BOCA, el projecte Càntut i tota la moguda que hi ha a les terres de l’Ebre i que d’alguna manera articula i difon el Col·lectiu Cultura.

Això em manté desperta a la nit: 

La batalla que vivim cada dia les que vivim a Barcelona (i el mal ja està escampat, ho sé) per tenir una vida digna. Turistificació, infrahabitatges... Em sento una privilegiada però tot i així la sensació que ens estem apropant al límit cada dia és més potent i tangible. Sort del teixit veïnal, els activismes de tota mena, l’escletxa de l’habitatge cooperatiu i aquesta remor de suport mutu que encara ens sosté!

Articles Interacció. Indispensable!

Segueixo força aquesta mateixa secció, que em serveix per retrobar col·legues com el Joan Gener Barbany, que ens coneixem de la comunitat Indigestió (ara La Murga). A Interacció hi recorro sovint per obrir perspectives sobre temes que m’interessen, sobre els drets culturals, la intersecció del món del treball i de la cultura, la igualtat de gènere, que no arriba però ens hi anem acostant...

____________________________________________________________________