Apunts

Creative economy report 2013 | Unesco, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)

Segons aquest informe coeditat per la Unesco i pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el comerç mundial de béns i serveis creatius va assolir la xifra record de 624.000 milions de dòlars en 2011 i es va duplicar entre 2002 i 2011. Però el principal missatge que vol transmetre aquesta edició especial – destinada a analitzar i millorar els canals de desenvolupament a través de l’economia creativa a escala local – és que la creativitat i la cultura tenen un valor significatiu  no monetari que contribueix al desenvolupament social inclusiu, al diàleg i a l’enteniment entre els pobles. El principal interès de l’informe rau en el fet que presenta nombroses iniciatives locals d’economia creativa desenvolupades per agents locals en països en vies de desenvolupament.

Amb un pressupost de 1460 milions d’euros durant els pròxims set anys (un 9% més respecte a la quantitat actual), el programa suposarà un impuls per als sectors cultural i creatiu, que són una gran font d’ocupació i creixement. Europa Creativa facilitarà finançament com a mínim per a 250.000 artistes i professionals de la cultura, 2000 cinemes, 800 pel·lícules i 4500 traduccions de llibres.  També posarà en marxa un nou mecanisme de garantia financera que permetrà a les petites empreses del sector cultural i creatiu tenir accés a préstecs bancaris pel valor de fins a 750 milions d’euros.

Antoni Mas i Bou | Musicat

Llibre presentat en el marc de l’última edició del Mercat de Música Viva de Vic i editat per Musicat (Associació Professional de Músics de Catalunya) en què l’autor, Antoni Mas, explica la seva experiència en l’organització i el desenvolupament de les cooperatives i les diferents entitats que configuren el grup de gestió Musicat. Així mateix explica com utilitzar correctament les cooperatives de músics per treure’n el màxim profit i facilita la comprensió dels temes legals que planteja l’exercici de la professió.

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l’últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d’un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d’investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d’internet i de la cultura de la descàrrega i l’intercanvi.

Convocatòria dirigida a col·lectius, gestors, productors, microempreses i plataformes culturals que necessitin un espai per dur a terme el seu projecte. A l'hora de seleccionar els projectes, es valorarà el caràcter innovador i emprenedor del projecte i la seva vinculació amb la difusió cultural, la innovació social i el suport a la creació artística.

Luis César Herrero Prieto (coord.)  | Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León

Us presentem aquesta obra on destacats experts en la gestió d’institucions culturals reflexionen sobre com avaluar-ne la seva eficiència. Tots els autors i autores consideren imprescindible mesurar i millorar el comportament i l’eficàcia de les organitzacions culturals per poder garantir-ne la seva supervivència. Així mateix, la majoria coincideixen en què una bona estratègia de qualitat depèn, en gran mesura, de l’equip humà; tothom ha de saber en tot moment què ha de fer i quins objectius ha d’assolir.

El reconegut sociòleg polonès Zygmunt Bauman analitza en el seu últim llibre l’evolució del concepte de cultura i reflexiona sobre el present i el futur d’aquest terme en la societat actual marcada per la globalització, les migracions i la interacció entre poblacions. Afirma que si bé en un principi la cultura era un agent de canvi i tenia la missió d’educar a les masses i refinar les seves costums, ara, en aquests temps de modernitat líquida, la cultura ja no busca il·lustrar i il·luminar al poble, sinó seduir-lo. Fa un repàs per les contribucions d’alguns dels pensadors destacats del segle passat. Pel que fa al present, reclama un diàleg constructiu i enriquidor entre les diverses comunitats i cultures per assolir una humanitat comuna més igualitària, així mateix, aposta perquè l’estat cultural i les seves elits facilitin la trobada entre l’artista i els públics.

El web de la Xarxa Europea d'Experts en Cultura (EENC)  dóna accés als documents elaborats pel grup d'experts (informes,  papers, etc.) i també inclou una base de dades d'altres professionals i entitats de l'àmbit de la recerca en polítiques culturals. Per tal d'ampliar i diversificar les referències que conté la base de dades, aquest mes de novembre es llança una convocatòria per a incorporar-hi experts individuals i institucions.

Joan M . Minguet  | Pensacions

“Si la gent vol veure només les coses que poden entendre, no haurien d'anar al teatre: haurien d'anar al lavabo.” (Bertolt Brecht)

Fa pocs dies, TV3 va dedicar el seu programa La meva a repassar els programes que el canal havia dedicat a temes culturals. I, abans de recordar emissions mítiques de la seva història, com Arsenal o Música per a camaleons, va donar la veu a algunes de les persones que, en els darrers temps, han tocat temes culturals a la pantalla de la televisió catalana. 

Els usuaris d’autobús de Mont-real podran descarregar-se de manera gratuïta, a partir del proper mes de gener, els primers capítols d’una selecció de llibres d’autors quebequesos contemporanis. Només caldrà que escanegin amb un dispositiu mòbil els codis QR dels títols oferts que podrà trobar en tanques publicitàries a 125 autobusos i 50 parades d’autobús. Per accedir al llibre complet tindran l’opció d’agafar-ne en préstec la versió en paper o digital en  alguna de les biblioteques de la ciutat o comprar-lo al web ruedeslibraires.com. Un dels responsables de la STM afirma que fer servir els transports públics és disposar de temps per llegir, en lloc de emprar-lo per lamentar-se per les incomoditats de l’hora punta, les inclemències del temps o els embussos de circulació.

Segons el nou Eurobaròmetre d’hàbits, consum i participació cultural dels ciutadans de la Unió Europea només un 38% d’europeus van participar o assistir a activitats culturals l’any passat. Malgrat que hi marcades diferències entre els estats membres, un 18% dels enquestats descriuen la seva participació com a alta o molt alta, xifra que suposa un 3% de descens respecte al 2007, data de l’anterior enquesta. El 34% dels enquestats afirma no consumir mai o gairebé mai productes culturals, un 4% més des de 2007. També conclou que als espanyols els costa més pagar per la cultura que als seus veïns europeus. El percentatge d’espanyols que afirmen haver assistit o participat en activitats culturals de pagament és inferior a la mitjana. En canvi, els resultats superen la mitjana quan es tracta d’activitats gratuïtes com veure o escoltar programes culturals a la televisió o la ràdio o a l’hora de visitar biblioteques públiques.

Assaig del prestigiós pedagog Henry Giroux – un dels principals teòrics de la pedagogia crítica en les últimes dècades – sobre la importància de recuperar l’educació com a servei públic vital i imprescindible per al desenvolupament d’una societat democràtica. Anima als docents a assumir el rol d’intel·lectuals públics i crítics, crucial per a la construcció d’una ciutadania compromesa i defensa l’educació pública com a valor col·lectiu. Descriu la realitat actual de l’educació als Estats Units i critica el fet que els interessos capitalistes estiguin desdibuixant l’àmbit de l’educació superior com a projecte cívic i polític i s’orienti cap a una cultura de la privatització i la competència entre pars, que promou la categorització dels alumnes i que va en contra d’una societat democràtica basada en la solidaritat.

Martí Casas i Payàs | Cafès de patrimoni 

“Estat actual de l’absis de Sant Climent de Taüll, on encara és visible l’empremta de les pintures murals que el decoraven, arrancades a principis del segle XX per salvar-les de l’espoli”

Els tècnics i professionals vinculats al patrimoni cultural parlen sovint de la política i dels polítics com si formessin part d’una realitat absolutament aliena a la seva tasca. Com si ocupessin el seu lloc de responsabilitat només per posar-los traves o fer-los perdre el temps en gestions inútils. No dic que no hi hagi càrrecs polítics, potser massa, que responguin a aquest perfil de superior perepunyetes. I és evident que qui té una responsabilitat política, per la mateixa naturalesa del seu càrrec, ha de dedicar moltes hores a tasques que tenen ben poc a veure amb la gestió patrimonial. Tot això però, no ens ha d’impedir veure i reconèixer la realitat: patrimoni i política estan íntimament lligats. I no només perquè bona part del patrimoni que conservem ha estat promogut des del poder i, per tant, des de la política (ja ho sabem: l’art ha estat sempre un producte de les elits), sinó perquè ha estat la política la que, al capdavall, ha donat carta de naturalesa i d’existència al patrimoni a través de les lleis. Per tant, encara que costi de reconèixer, el patrimoni neix de la política i no podem desvincular-lo d’ella.

Nicolás Barbieri, Adriana Partal, Eva Merino | Papers. Revista de Sociologia, Vol. 96, Núm. 2 (2011) p. 477-500

Resum El canvi en els objectius i en els instruments d’intervenció de les polítiques públiques no sempre comporta el desenvolupament de noves perspectives i metodologies per avaluar-les. El cas de les polítiques culturals exemplifica aquesta realitat. D’una banda, han adquirit un rol fonamental en el desenvolupament territorial que busca integrar una economia del coneixement amb la cohesió social, el govern i la sostenibilitat.

Eduard Miralles i Ventimilla (dir.), Juana Escudero Méndez (coord.)  | Federación Española de Municipios y Provincias

El grup tècnic de la Comissió de Cultura de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) al maig de 2005 a Cadis va prendre l’acord de desenvolupar una proposta de disseny d’un sistema d’indicadors d’avaluació de les polítiques culturals locals en sintonia amb les propostes recollides a l’Agenda 21 de la Cultura aprovada a Porto Alegre/Barcelona l’any 2004 per més de 300 ciutats i governs locals.

Modest Fluvià Font, Ricard Rigall i Torrent, Albert Saló Mayolas  | GREIS de la Universitat de Girona

Aquest estudi ofereix pautes i procediments per avaluar els impactes econòmics generats per les institucions i els esdeveniments culturals. És per això que procura ser homologable amb les principals i més recents experiències que avui existeixen en l’àmbit de la cultura. En definitiva, la seva finalitat bàsica és la implementació per part de les diferents institucions culturals d’aquest país: des de museus locals a grans museus, de fires locals a festivals, passant per les molt variades formes de manifestacions culturals.

 Australian Bureau of Statistics

Findings of the feasibility study on producing cultural and creative activity satellite accounts for Australia are presented in the «Discussion Paper: Cultural and Creative Activity Satellite Accounts, Australia», 2013 (cat. no. 5271.0.55.001). The study concluded that it is possible for the ABS to construct Australian cultural and creative satellite accounts with a reasonable level of quality using data which is currently available. The paper explained how the ABS proposes to measure the economic contribution of cultural and creative activity in Australia, comprising industry supply chains, activity in selected occupations outside those supply chains, volunteer services, and output supported by charitable contributions.

Pep Montes | Variacions

L’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna va acollir dimarts 22 d’octubre una celebració transvestida de nostàlgia, que apelava al futur però que era deutora del passat i que, tot i que demanava aire fresc, es va haver de conformar amb un ambient càlid, de reafirmació més que de reivindicació. Els gestors culturals vam exhibir els vint anys de vida de la organització que defensa els nostres drets, que promou la nostra feina, que ens vol fer servei i que reclama un lloc sota del sol per al col·lectiu. La cosa es diu Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i s’explica habitualment amb un acrònim impronunciable: APGCC

La novena edició de la Jornada de Patrimoni a la Pedrera es va dedicar a l'anàlisi i reflexió sobre l'estat dels centres d'interpretació a Catalunya, comptant amb la participació de Sue Millar per tenir una comparativa amb el model anglosaxó.

Un post de Sandra Álvaro

El Big Data és el nou mitjà d’aquest segon decenni de segle. Un nou conjunt de tecnologies computacionals que, com les anteriors, ha canviat la manera en què accedim a la realitat. En un moment en què la web social és el nou laboratori de la producció cultural, les humanitats digitals s’aboquen cap a l’anàlisi de la producció i distribució massiva de productes culturals, per comprometre’s en el disseny i qüestionament dels mitjans que l’han fet possible. D’aquesta manera, adopten un enfocament més centrat a veure com es produeix i distribueix la cultura, que les col·loca davant els reptes d’una nova cultura connectada.

Ann Nicholls, Manuela Pereira, Margherita Sani | Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali

Us presentem l'informe  de tendències en els museus del segle XXI elaborat pel LEM (Learning Museum) Working Group on s’identifiquen les principals tendències emergents que han caracteritzat l’evolució de la gestió de museus. S'hi inclouen set assaigs que analitzen un ampli ventall de qüestions com l’accessibilitat, la sostenibilitat, el desenvolupament de col·leccions, les adquisicions, les noves tecnologies, l’aprenentatge al llarg de la vida, la programació, la participació, etc.

Presentem dues obres de Christian Ruby que analitzen en profunditat la figura de l’espectador tant des d’una perspectiva històrica com actual. La primera, «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne» fa un repàs a l’evolució de la noció d’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. La segona, «L’Archipel des spectateurs» reflexiona sobre què significa ser espectador avui en dia. Reflecteix els debats que es produeixen al voltant d’aquesta figura desprestigiada i diluïda, segons alguns teòrics com Alain Finkielkraut i Régis Debray, per la influència de les indústries i el consum cultural i per les noves pràctiques artístiques contemporànies, i defensada per d’altres com Racques Rancière que consideren que el caràcter d’espectador encara pot atorgar un gran poder emancipador a la ciutadania.

L’editorial Comedia presenta una sèrie de quatre publicacions breus de Charles Landry sobre el concepte de ciutat creativa on reflexiona sobre el futur de les ciutats i defensa que un ús creatiu dels recursos pot contribuir a millorar el desenvolupament urbà i la qualitat de vida a les ciutats.

 «The Origins & futures of the creative city»

En el primer text, Landry argumenta que la ciutat està immersa en una crisi global que no es pot resoldre des d’un enfocament empresarial o economicista. Les ciutats actuals han de fer front a problemes complexos i tenen el repte de gestionar la diversitat i la diferència, la sostenibilitat i la crisi financera global, així mateix, han de repensar-se el seu paper i propòsit per ser més eficaces des del punt de vista econòmic, social i cultural.