Apunts

Josep Perelló | Barcelona Metròpolis

La ciència ciutadana pot ser una manera de procedir més democràtica, més transparent i clarament alineada amb la visió que alguns tenen en matèria d’innovació social sota la denominació de laboratori ciutadà.

Sarah R. Davies, Maja Horst | Palgrave Macmillan ; Anne-Marie Bruyas, Michaela Riccio (ed.) | Springer ; Massimiano Bucchi, Brian Trench (ed.) | Routledge

La divulgació científica és un dels aspectes que ha experimentat una transformació més gran davant l'adveniment de la cultura compartida en la societat del coneixement. Tant científics, com periodistes, com els treballadors dels museus i centres de ciència estan reformulant la manera com comuniquen la ciència a d'altres professionals i a la ciutadania mateixa perquè puguin participar activament en la seva generació i difusió. Des de la gestió cultural podem aportar moltes experiències a aquest nou procés de divulgació i mediació científica, i renovar, així mateix, les pràctiques que coneixem a partir d'aquesta interacció amb el món científic i tecnològic. A continuació us presentem tres manuals de tipus teòric i pràctic que val la pena tenir presents.

Arthur I. Miller | W. W. Norton

Com hem vist amb anterioritat, tenim una llarga trajectòria d’interacció i intercanvi entre ciència i art, que ha estat especialment promoguda amb l’arribada del segle XXI i l’era digital, amb l’explosió de nous labs, centres culturals i programes de residència que conjuguen art i ciència, i un suport creixent per part d'institucions i organitzacions. Des de la perspectiva de l’art, i del seu rol per comunicar, explicar i il·lustrar la ciència, «Colliding Worlds» analitza aquesta nova «avantguarda» que empeny les fronteres del món de art per apropar-se cada vegada més al de la ciència.

Jordi Fábregas (coord.) | Trànsit Projectes i MakerConvent

«Estamos aquí para buscarle un corazón al hombre-lata». Així va definir Susanna Tesconi,[1] —dissenyadora d’entorns d’aprenentatge basats en l’art, la ciència i la tecnologia— la tasca que Trànsit Projectes va començar el 2016 per sotmetre a revisió el fenomen maker i generar noves formes d’entendre els conceptes i pràctiques que l’integren, amb la intenció d’abordar una metodologia formal capaç d’encabir tots els reptes dels laboratoris de fabricació; un marc teòric que funcioni a la vegada com a codi font adaptat a la realitat actual del nostre entorn més proper.

Adam Bly (ed.) | Biblioteca Buridán

Diu Adam Bly, fundador de la revista de ciència «Seed Magazine», que en algun moment de la nostra vida tots hem sigut científics. Quan érem petits i ens preguntàvem per què era blau el mar, i en recollíem mostres dins d’una galleda per comprovar si l’aigua canviava de color. O quan observàvem de prop alguns insectes per esbrinar com s’ho feien per volar i com plegaven les ales. Tots hem fet experiments per mirar d’establir connexions que ens permetessin entendre l’entorn on vivim i satisfer la nostra natural curiositat.

Per això, davant l’adveniment de la revolució de la ciència ciutadana, hem de poder participar activament en la generació i divulgació del coneixement científic. Perquè ja pensem en clau científica temes com la salut i el medi ambient, i també ho podem fer amb aspectes que es revelen fonamentals com la construcció de la ciutat o la naturalesa de la veritat, per exemple.

Daniel Innerarity | Paidós

Antonio Lafuente, Andoni Alonso i Joaquín Rodríguez | Cátedra

Parlar de ciència, avui dia, suposa considerar dos aspectes fonamentals del context social actual: d’una banda, les exigències de democratització del saber enteses com a demandes de participació, consens i debat públic que s’han estès en el món occidental i, de l’altra, el sorgiment paral·lel de l’anomenada «societat del coneixement», alimentat pel desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Aquests dos factors han contribuït a la profunda alteració del paradigma modern de la ciència com a disciplina autònoma i autoregulada que avança aliena als interessos de la ciutadania. Si bé la comunitat científica va haver de conquerir la seva sobirania, fa segles, per deslligar-se del control polític que limitava la recerca de veritats empíriques, actualment el coneixement científic forma part de la capacitat d’acció de tots els actors socials, els quals han de poder incidir en la presa de decisions sobre qüestions com el medi ambient, l’alimentació, les malalties o la reproducció, a més de les importants repercussions ètiques de pràctiques com el biohacking, les quals se situen en el centre de l’agenda política i l’escenari públic del segle XXI.

ALIA Australian Public Library Alliance | Australian Library and Information Association

Darrerament ens hem preguntat com ha d’evolucionar la gestió de les biblioteques públiques, uns espais culturals que han de garantir el desenvolupament de les persones d’acord amb les demandes i les necessitats canviants que caracteritzen els nous temps. Arran del centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya, es va iniciar una reflexió sobre els reptes que cal abordar per posicionar aquests centres en els àmbits de referència internacional i, també, tenint presents les directrius que promou la Unió Europea d’acord amb la investigació i la innovació per a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, es van assenyalar mesures perquè les biblioteques se situïn al cor de les polítiques culturals del segle XXI.

Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)

El 44,2% dels espanyols considera que el seu nivell d’educació en ciència i tecnologia és baix o molt baix, encara que aquest percentatge s’ha reduït progressivament si tenim en compte que el 2014 era del 47,1% i, 10 anys abans, el 2004, era del 65,5%. Són dades de la vuitena «Encuesta de Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología» de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), publicada i presentada recentment.

A. Brandt-Grau, T. Claerr i P. Smith | Ministère de la Culture et de la Communication

La cultura científica, tècnica i industrial és la protagonista d’aquest número de "Culture et Recherche", una revista editada pel ministeri de cultura francès que divulga les diverses línies de recerca d’aquesta institució, com el patrimoni, la creació, les indústries culturals i el desenvolupament tecnològic aplicat a la cultura.

Aquesta publicació s’endinsa en el model francès de l’anomenada «CSTI» (cultura científica, tècnica i industrial), es nodreix de les aportacions d’investigadors, representants d’institucions i de centres de cultura científica i tècnica, i mostra la diversitat de punts de vista i de pràctiques que posen en relleu el discurs cultural entre la ciència i la societat.

Ximo Lizana | Acción Cultural Española

L’artista i investigador Ximo Lizana, especialista en innovació, art, tecnologia i interactivitat, ens endinsa a partir de la pròpia experiència en el món de la neurociència aplicada a les arts, contextualitzant les idees principals al voltant de l’estat de la qüestió sobre aquest àmbit.

Lizana forma part de l’equip que està desenvolupant el projecte NeuroCulture, un sistema pioner a escala internacional per a la mesura quantificable de l’emoció en l’art. Per a l’autor, «El arte en sí mismo [...] siempre ha sido la punta de lanza de la innovación, y constituye un inequívoco “testigo de su tiempo”».

Roger Gaillard (ed.) | Réseau Romand Science et Cité  - Fondation Science et Cité

Els reptes d’una cultura de ciència ciutadana es posen a debat en aquesta obra que aprofundeix en l’important rol que juguen els museus i els mitjans per tal d’anar més enllà en la democratització de les ciències i la tecnologia. La voluntat política i la posada a disposició dels agents d’uns recursos per assolir aquest objectiu, es presenten com indispensables per millorar el diàleg entre la ciència i la societat.

Elena Pol, Lluis Noguera, Mikel Asensio | Tarbiya, Revista de Investigación e Innovación Educativa, Núm. 44 (2016) 

Resumen:  Se presenta un artículo de discusión de dos investigaciones independientes realizadas en los museos de CosmoCaixa de Madrid y de Barcelona. En el primer caso, una evaluación de un espacio permanente de unos 250 metros cuadrados denominado “el Clik de los niños”, dirigido a niños de 3-8 años y a familias; y en el segundo caso dentro de una evaluación de toda la exposición permanente de CosmoCaixa Barcelona, que cuenta con una superficie de más de 5000 metros cuadrados, dedicada a la historia de la materia,

J. Perelló, R. Sangüesa, P. Alsina (ed.). | Arts Santa Mònica

Com hem vist en el post anterior, les relacions entre art i ciència poden ser, si menys no, complexes i cal aprofundir-ne una mica més. Per introduir-se en aquest escenari comú entre l’art i la ciència, i en el marc de la novena edició dels «Encontres de la ciència, de l’art i del pensament»[1], l’Arts Santa Mònica va publicar el llibre «Sinergia: Noves fronteres de la ciència, l'art i el pensament», a mig camí entre un catàleg de les jornades i un manual introductori a les pràctiques interdisciplinàries entre aquests àmbits, nodrit per les aportacions dels participants d’aquests encontres.

J-M. Lévy-Leblond | Hermann

Partint de la idea d‘una reconciliació entre la creació artística i la recerca científica i motivat pel seu interès personal per l’art contemporani, el reconegut científic Jean-Marc Lévy-Leblond[1] planteja en aquesta obra una sèrie de reflexions sobre els lligams existents (o no) entre la ciència i l’art.

La ubicació de l’art a les antípodes del món de la ciència justifica aquest interès per la creació contemporània ja que, segons l’autor, mentre l’art dona la possibilitat d’interpretacions diverses i destaca la importància de la mirada personal sobre l’objecte, la ciència posa en l'objectivitat dels resultats obtinguts tota la força que s’imposa a la mirada de l’observador.

Jorge Wagensberg | El Periódico

L’art fa visible el raonament científic en forma d’exemples o metàfores que ens fan entendre la complexitat de la realitat on vivim. Jorge Wagensberg ho sap molt bé, i per això li va dedicar recentment l’article següent a l’artista Pep Bou. Feu-hi una ullada mentre ens preparem per Interacció 17, on podrem gaudir d'una conferència del mateix Wagensberg sobre la Teoria de la creativitat.

Terry Eagleton | Taurus

Davant el repte d’abordar un concepte tan ampli com el de la cultura, Terry Eagleton comença el seu nou llibre aclarint que, per la dificultat que comporta elaborar-ne una teoria unificada, mostrarà diversos enfocaments que ens apropin de manera crítica a la noció actual del terme, guiats a través de les teories de figures com Edmund Burke, Raymond Williams, Johann Gottfried Herder, Matthew Arnold, Marx o Oscar Wilde.

Efectivament, Eagleton indaga en els conceptes de cultura que s’han anat succeint i superposant en els darrers segles (la cultura com a conjunt d’artefactes estètics, com a substitut de la religió, com a fet de la vida quotidiana, com a salvació social, com a indústria de l’entreteniment, etc.) amb una visió lúcida, divertida i mordaç, i s’endinsa en la discussió sobre quins són els valors intrínsecament humans i, per tant, constitutius de la idea mateixa de cultura, suspenent, fins i tot, les certeses que avui dia defineixen les polítiques culturals occidentals.

CoNCA

Més transparència en la gestió i una major cooperació amb l’Auditori i el Liceu és la recepta aportada pel Consell Nacional de les Arts i la Cultura (CoNCA) en l’informe d’avaluació estratègica de l’Orfeó Català-Palau de la Música que acaba de publicar-se i que analitza l’activitat de la institució entre 2013 i 2016.

Carlos Zúmer | Jot Down

Els avenços tecnològics no només miren cap al futur, sinó que també intervenen per retrobar la màgia del passat. Inspirat per la primera projecció dels germans Lumière, George Méliès va desenvolupar en 1895 el seu propi cinematògraf per crear films que, per primera vegada, contaven històries amb cert grau de desenvolupament.

Me gustaría compartir con toda la comunidad de interacció el reciente artículo que me ha publicado CULTURAS, la revista científica de la Universitat Politècnica de Valencia, que lleva por título:

David Márquez Martín de la Leona. ARI 48/2017 | Real Instituto Elcano

Tema

¿Cuál es la presencia española en las organizaciones internacionales no gubernamentales del ámbito de la cultura en Europa?

Resumen

A lo largo de este estudio se analizan las organizaciones internacionales de ámbito europeo y del sector cultural integradas por socios de más de tres países. Se identifica cuáles son las pautas de comportamiento de los socios o miembros españoles en el seno de las mismas, tanto en lo relativo a su representatividad como en lo que concierne a su involucración en la gobernanza de las mismas. Se presta una especial atención a cómo esas pautas tienen una correspondencia con las comunidades autónomas de origen de los miembros y en qué medida ese rasgo influye en la forma e intensidad de su participación internacional.

10 Propuestas para una política cultural radicalmente democrática

«Este documento es el resultado del taller de políticas culturales realizado en el marco de las jornadas Gabinete de Cultura: nuevas perspectivas para el sector cultural, que tuvo lugar en Madrid los días 25 y 26 de mayo de 2017. Proyecto realizado de forma conjunta por Medialab-Prado y Goethe-Institut Madrid. Sin afán de exhaustividad, partiendo de los conocimientos, experiencia, y posiciones de lxs participantes, y de la capacidad de ponernos de acuerdo en este tiempo, estas son las propuestas:

Mentre restablim la connexió entre ciència i cultura, acomiadem la setmana amb un vídeo de Björk. Ningú millor que ella per il·lustrar el tema d'Interacció 17.
 

Laura Paús | espiantdimonis

El 1959 Charles Percy Snow, físic i novel·lista anglès, va ser l’encarregat de pronunciar una de les conferències anuals més prestigioses de la Universitat de Cambridge, la Rede Lecture. El títol de la conferència va ser «The Two Cultures and the Scientific Revolution» («Les dues cultures i la revolució científica»). L’expressió «les dues cultures» va ser la manera de Snow de referir-se als dos pols en què veia que es dividia —cada cop més profundament— la vida intel·lectual a Occident: en un pol, hi havia els intel·lectuals literaris (que, diu Snow, «per casualitat, mentre ningú no mirava, van prendre el terme “intel·lectuals” per referir-se només a si mateixos, com si fossin els únics»), i en l’altre, els científics. I entre ells s’obria «un abisme de desconfiança i incomprensió». És a dir, Snow va parlar ja de la divisió en «ciències i lletres» que avui continua tan vigent.

Són moltes els dubtes que tenallen les entitats quan volen contractar una pòlissa d’assegurança per l’organització d’una activitat. Quines normatives de referència convé tenir present per cobrir els socis i sòcies de l’entitat? Quina legislació regula les persones voluntàries? És necessari realitzar els mateixos tràmits quan l’activitat se celebra a la via pública, un espai cedit o a un local propi? Per clarificar tot el corpus legal que regeix aquestes casuístiques, Arç Cooperativa ha elaborat el Mapa d’assegurances d’esdeveniments associatius culturals i Juntes Directives.