Institucions culturals i Infraestructures

Avui dilluns el Procicat permet obrir amb un 50% d’aforament museus i sales d’exposició (fins ara ho podien fer amb un 33%), biblioteques (que només podien oferir servei de préstec), i també cinemes, teatres, auditoris i sales de concerts (fins ara tancats) amb un màxim de 500 persones . Així doncs, la desescalada permet la recuperació de l’activitat cultural suspesa a finals d’octubre.

Aquí teniu un recull de les reaccions a la premsa de la segona setmana de novembre sobre les conseqüències de la pandèmia en la cultura.
 

Els equipaments que en formin part obtindran el distintiu ”Espai de Cultura Responsable”, una garantia de seguretat per a l’espectador davant la Covid-19 i un reconeixement per a l’espai a com a garant de la inclusió social

A partir del 23 de novembre es podrà sol·licitar formar part del cens, que s’emmarca en les accions que el Departament de Cultura impulsa per a la represa de l’activitat en el sector cultural
 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) acaba de lliurar a l’Ajuntament de Vic el «Pla estratègic dels Centres Cívics» document que s’emmarca en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona i que en l’Àrea de Cultura es concreta en l’acompanyament en l’àmbit de les polítiques i els projectes culturals.

La cultura i les seves expressions són fonamentals per poder afrontar les situacions d’aïllament de les persones en un moment de màxima vulnerabilitat.

Declarada com a bé essencial, els espais culturals preveien l’ús de mesures de seguretat –mascareta obligatòria, distància social o limitacions d'aforament– per garantir esdeveniments culturals segurs o, si més no, per minimitzar-hi el risc de contagi.
 

Convocatòries i programes de residència anul·lats, viatges i estades impossibles de dur a terme. La pandèmia de la COVID-19 ha afectat, sens dubte, els sectors creatius i culturals d’arreu del món, i les residències artístiques, com és lògic, no en són una excepció. 

Les restriccions de viatges, els sotrac financer a les organitzacions artístiques i les mesures restrictives de salut pública, han amenaçat l’estat d’aquest important camp de cultiu artístic i creatiu. De fet, les residències artístiques tindran un paper importantíssim però complicat, un cop superada la pandèmia, en la recuperació dels intercanvis nacional i internacional.

Quan escoltem un nou tipus de música a través de la ràdio pública podem, posteriorment, comprar-la, compartir-la o descarregar-la, cosa que suposa a la curta o a la llarga, un benefici pels mateixos artistes i per a la indústria musical en general. En aquest cas, i d’entrada, els més beneficiats son els segells musicals independents i els artistes més desconeguts. 

Aquest estudi avalua l’impacte en l’economia europea de les activitats de la ràdio musical d’organitzacions pertanyents a la Unió Europea de Radiodifusió (EBU), l’associació internacional de radiodifusors de serveis públics. Algunes de les dades a destacar és l'impacte total de les emissores de ràdio públiques a Europa que genera un total de 3.100 milions d’euros. Pel que fa a l’àmbit laboral, aquestes activitats musicals generen més de 17.000 llocs de treball directament, que representen el 19% del total dels llocs de treball, i més de 50.000 llocs de treball en total, inclosos els proveïdors i altres llocs indirectes a través de la cadena de valor. Això significa que per a cada treball en aquestes operacions de ràdio musical, es donen suport a dos posicions més en altres llocs de treball de l'economia europea.