Institucions culturals i Infraestructures

La cultura de sales de música i la seva repercussió en el jovent


Fundación Alternativas | E. Rosillo
 

La crisi sanitària ha fet desaparèixer no pocs espais de música en directe, incapaços de fer front a la incertesa d’un escenari inesperat i a unes mesures per detenir l’expansió del virus que han dificultat el manteniment de l’activitat. Això ve a afegir-se a una dinàmica, durant la darrera dècada, caracteritzada per una reducció generalitzada del nombre de sales de concerts, sobretot aquelles amb un aforament petit o mitjà, en part deguda a un canvi de prioritats entre el jovent.

Parem la màquina cultural!


France Culture

Els moviments que demanen la reobertura de teatres, sales de concerts i altres espais culturals s’han multiplicat arreu d’Europa des de l’inici de la posada en marxa de mesures per fer front a la pandèmia. Manifestacions, okupacions d’espais culturals o reivindicacions virtuals hashtaguitzades per militar a favor de la represa de la “màquina cultural”. Però, ens hem aturat a reflexionar en aquests temps sobre quina cultura volem?

Ploure sobre mullat o la cultura en pandèmia


Avui dia, escriure un article d’actualitat evitant les paraules ‘pandèmia’ o ‘coronavirus’ és una entelèquia. Per tant, és evident que sintetitzar i analitzar els continguts de la comunitat virtual d’Interacció del primer trimestre de 2021 ens portarà a parlar dels estralls de la covid-19 i del futur immediat del sector cultural. Ara bé, no ens equivoquem: la situació sanitària actual no és l’únic tema que afecta les polítiques i la gestió culturals. Un repàs exhaustiu als articles publicats a Interacció entre el gener i el març d’aquest any ens mostra que l’statu quo de la cultura és el resultat de dinàmiques que s’arrosseguen de lluny i que el virus tan sols ha exacerbat. La situació crítica del sector cultural ha generat molts titulars d’impacte. Però, com diu la dita, plou sobre mullat.

Museus de proximitat a l’era Covid, en primera persona


El Punt Avui | Maria Palau
 

Què ha suposat la pandèmia per als equipaments i els agents culturals de Catalunya? Maria Palau, periodista del diari El Punt Avui especialitzada en art, ve recollint una sèrie d’entrevistes amb alguns dels actors més rellevants de l’art català des de l’inici de la pandèmia sota el títol Art a l’era Covid.

En aquesta ocasió hem fet una selecció de directores i directors de museus locals i de proximitat, equipaments que han hagut de fer front a la manca de visitants i activitat causada per la pandèmia, sovint amb pocs recursos però amb voluntat per crear xarxa i col·laborar mútuament, i que potser surtin millor parats que els grans museus del país, més dependents d’aspectes com el turisme.

Íngrid Guardiola pren el relleu a Carme Sais al capdavant del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona


ACN Girona | 8 d'abril 2021 
 

La nova directora s'incorporarà el mes de maig i ocuparà el càrrec durant els propers quatre anys.
 

La doctora en Humanitats Íngrid Guardiola serà la nova directora del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona. Guardiola pren així el relleu de Carme Sais, que des del 2013 ha estat al capdavant de la institució. Tot plegat després que l'Ajuntament de Girona tanqués dimecres el procés de selecció i es decidís que sigui Guardiola qui lideri el Bòlit durant els propers quatre anys a partir del mes de maig, quan està prevista la seva incorporació.

Representants, mànagers i promotors critiquen que les mesures del Procicat tornen a menystenir i castigar la cultura


ACN Barcelona | 7 d'abril 2021 
 

ARC insisteix amb la urgència d'un salconduit cultural o si no es permet, reclama mesures compensatòries pel sector​.
 

L’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) ha criticat que les mesures del Procicat tornen a menystenir la cultura i castiguen actes culturals de tot el país. Han tornat a reclamar "amb urgència el salconduit cultural per garantir la supervivència d’actes culturals" que ja estan en marxa com els festivals Guitar Bcn, Mil·leni o Strenes o projectes com Salacat, Sala Tarragona o Curtcircuit, que per segon any, han destacat, estan adaptats a les mesures de seguretat. Així mateix, han apuntat que si el Procicat no permet un salconduit, han reclamat al Govern mesures que "compensin l’esforç fet per una industria que tot i la pandèmia, ha procurat adaptar-se cap als artistes i als consumidors".

La internacionalització a les fires d’arts escèniques


 COFAE | I. Fernández, P. Llacuna
 

La internacionalització seria una assignatura pendent en les fires d’arts escèniques segons un informe que acaba de publicar COFAE, la coordinadora de fèries d’arts escèniques de l’Estat espanyol, del qual es desprèn que en molts dels casos analitzats no es disposa d’un pla d’objectius definit a mitjà i llarg termini, ni es compta amb una dotació de recursos que permetin la seva estabilitat en el temps. FiraTàrrega, la Fira Mediterrània de Manresa, la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, el Trapezi de Reus i la Mostra d’Igualada formen part d’aquesta associació.

El Dansa Metropolitana tanca la quarta edició amb 15.800 espectadors


Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

Cultural Creative Spaces & Cities (2/2): iniciatives i recursos per a la renovació urbana

Cultural Creative Spaces & Cities

Com hem vist en el post anterior, les conclusions del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) avancen, en un context de mesures d’austeritat generalitzades, en les reivindicacions a les institucions europees per a la cocreació d’una política cultural com a bé comú que compti amb mecanismes de finançament alternatius, i que serveixi com a revulsiu per a la renovació de les ciutats cap a un model sostenible i participatiu.

Després de revisar les publicacions que contextualitzen el marc d’actuació del projecte CCSC, us convidem ara a navegar en una sèrie d’informes que inclouen mapatges de projectes, espais, programes i altres recursos que il·lustren aquestes iniciatives. Podeu consultar i descarregar-vos els documents.

Violències sexuals als espais públics. Sensibilització, prevenció i atenció

Campanyes com el No és no o el Només sí és sí o la disposició d’un Punt Lila en espais de festes populars formen part del paisatge nocturn a la majoria dels nostres municipis. L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 23 i el 25 de febrer, és anar una mica més enllà i oferir eines per establir protocols per la sensibilització, la prevenció i l’atenció d'agressions sexuals en aquests contextos sensibles que tenen lloc en espais d’oci nocturn i esdeveniments i festes en espais públics locals.