Novetats

Grup de treball: Municipis de la província de Barcelona

La remodelació i ampliació del teatre municipal de Les...


El nou equipament, batejat com La Bòbila, dotarà el municipi d’una programació d’arts escèniques estable de qualitat i permetrà recuperar al nucli l’oferta de cinema.
 

Barcelona impulsa el pla ‘Fem Cultura’ per garantir els...


Fins el 2023 el govern municipal de Barcelona implementarà 9 mesures de govern i 100 accions per assegurar l’accés a la cultura, la  participació i el dret a contribuir a la vida cultural de la ciutat.

Convocatòria DigiTraining: competències digitals per a...


 
 Cofinançat pel Programa Europa Creativa de la Unió Europea, DigiTraining proporciona als museus i institucions patrimonials petites i mitjanes competències digitals i les eines de gestió per beneficiar-se’n.  

DigiTraining s’adreça específicament a beneficiar museus petits o mitjans, així com altres organitzacions del patrimoni cultural tangible o immaterial, que tenen una estructura física i unes instal·lacions accessibles al públic en general. El projecte, que s’allarga fins al juliol de 2022, respon a la necessitat urgent de proporcionar suport específic al sector del patrimoni cultural i creatiu en un entorn desafiant.  

Comunitats literàries: el poder de la paraula més enllà dels...


Per Sant Jordi reivindiquem la literatura com a eina per a la transformació social. Cooperatives com La Carbonera, Els Nou Rals, Synusia i VerSembrant la utilitzen per generar comunitat, autoconeixement i pensament crític.
 

En vigílies d'una jornada dedicada a la literatura escrita i a l'admiració pels escriptors i escriptores més reconeguts reivindiquem aquest art més enllà dels productes i de les personalitzacions. La literatura també és una eina per a la transformació social que genera comunitat, autoconeixement i pensament crític.
 

La planificació estratègica de la cultura en temps de...


 Ja busco senyals de primavera

Katherine Mansfield
 

La COVID-19 ha trasbalsat les nostres vides, ens ha portat malaltia i mort, ens ha confinat i ha paralitzat l’economia. El món cultural, tan afeblit des de fa anys, ha patit de ple la sotragada. La pandèmia i el seu impacte plantegen reptes i qüestions importants. Aprofitarem l’ocasió per abordar un canvi de model? O tot plegat farà encara més profunda la crisi del sector? Reconeixerem d’una vegada la cultura com un bé de primera necessitat i l’accés com un dret social, més enllà d’una declaració institucional? Deixarem la producció obsessiva i buscarem altres maneres de treballar col·lectivament que tinguin més a veure amb el llarg termini? Com serà la cultura postpandèmia?
 
 

El Besòs serà un museu a l'aire lliure de biodiversitat


El projecte de recuperació, que s’iniciarà a Santa Coloma, inclourà un espai didàctic. Les actuacions permetran recuperar fauna i flora autòctones amb una bassa i espais d’aiguamolls.
 

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) engeguen un nou projecte de renaturalització del riu Besòs. Les administracions ja van apostar fa dues dècades per posar fi a la "claveguera" que representava el riu en aquell moment i des de llavors ja hi ha hagut moltes espècies que han tornat al seu hàbitat. "Hem retornat la vida al riu però no ens podem conformar", assegura l'alcaldessa, Núria Parlon. En els pròxims anys s'invertiran prop de 7 MEUR -arribant també a Montcada i Reixac- per afavorir que les espècies continuïn 'recolonitzant' el riu. Es crearà entre d'altres una llacuna didàctica i noves zones de vegetació per afavorir la regeneració de tots els ecosistemes.

El castell de Ribes obra les portes com a centre...


 
El procés de recuperació ha inclòs la restauració global del monument i el seu entorn i l’adequació de l’interior per al seu ús com a museu.
 

El Centre d’Interpretació del Patrimoni Cultural de Sant Pere de Ribes, el primer projecte museístic del municipi, obrirà portes a finals de maig, un cop finalitzat el procés de restauració que s’ha dut a terme al monument i el seu entorn i l’adequació de l’interior per al seu ús com a museu. La recuperació d’aquest edifici, que havia estat la residència del ballarí i coreògraf José de Udaeta fins 2007, ha comportat una inversió de més de 700.000€, finançats en un 57% a través de subvencions de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Museus de proximitat a l’era Covid, en primera persona


El Punt Avui | Maria Palau
 

Què ha suposat la pandèmia per als equipaments i els agents culturals de Catalunya? Maria Palau, periodista del diari El Punt Avui especialitzada en art, ve recollint una sèrie d’entrevistes amb alguns dels actors més rellevants de l’art català des de l’inici de la pandèmia sota el títol Art a l’era Covid.

En aquesta ocasió hem fet una selecció de directores i directors de museus locals i de proximitat, equipaments que han hagut de fer front a la manca de visitants i activitat causada per la pandèmia, sovint amb pocs recursos però amb voluntat per crear xarxa i col·laborar mútuament, i que potser surtin millor parats que els grans museus del país, més dependents d’aspectes com el turisme.

Representants, mànagers i promotors critiquen que les...


ACN Barcelona | 7 d'abril 2021 
 

ARC insisteix amb la urgència d'un salconduit cultural o si no es permet, reclama mesures compensatòries pel sector​.
 

L’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) ha criticat que les mesures del Procicat tornen a menystenir la cultura i castiguen actes culturals de tot el país. Han tornat a reclamar "amb urgència el salconduit cultural per garantir la supervivència d’actes culturals" que ja estan en marxa com els festivals Guitar Bcn, Mil·leni o Strenes o projectes com Salacat, Sala Tarragona o Curtcircuit, que per segon any, han destacat, estan adaptats a les mesures de seguretat. Així mateix, han apuntat que si el Procicat no permet un salconduit, han reclamat al Govern mesures que "compensin l’esforç fet per una industria que tot i la pandèmia, ha procurat adaptar-se cap als artistes i als consumidors".

Vilafranca converteix una desena d'aparadors en desús...


ACN Vilafranca del Penedès | 31 març 2021
 

La iniciativa es proposa apropar els locals "invisibles" a la ciutadania per despertar l'interès de futurs negocis.
 

Una desena d'aparadors de comerços en desús de Vilafranca del Penedès s'han reconvertit en expositors d'art contemporani. Els locals reuneixen una vintena d'obres en una galeria a peu de carrer que serà oberta fins a finals de maig. "Volem tornar a fixar la mirada en aquells establiments que s'han convertit en invisibles després de mesos o anys tancats", relata a l'ACN Salvador Casals, gerent del Casal de Vilafranca, impulsors de l'exposició, que confien despertar l'interès d'inversors que vulguin obrir nous negocis. 'Vilafranca Aparador d'Art Contemporani (VAAC)' s'inspira en la proposta osonenca 'Manlleu Galeria d'Art', si bé en aquest cas inclou l'exposició de set ampolles de vi dels cellers Torres i Jean Leon.

Les entitats de cultura popular demanen un «tracte...


ACN Barcelona | 29 de març 2021 
 

Més d'un centenar d' entitats de cultura popular defensen l’ús intel·ligent de l’espai públic, com a espai segur, per al desenvolupament de les activitats i admeten haver-se sentit oblidades per les administracions.

Planificació estratègica de continguts digitals als museus i...


Fa un any que els museus i els centres patrimonials no poden desenvolupar amb normalitat la seva activitat. Després de romandre tancats al públic durant els primers mesos de confinament a causa de la propagació de la covid-19, la majoria d’aquests equipaments van poder reobrir les seves portes a partir del juny de l’any passat. Des d’aleshores s’han hagut d’adaptar als dictàmens de les restriccions, que han anat variant en funció de les xifres de contagi i altres indicadors, però no ha calgut repetir el tancament inicial. Així doncs, els museus i centres patrimonials s’han considerat espais segurs i això és motiu de felicitació. Tanmateix, encara hi ha moltes persones que no poden gaudir presencialment d’aquests equipaments, i per això els continguts digitals que van créixer exponencialment ara fa un any segueixen sent una via essencial per arribar als públics.

POLIÈDRICA Magazine + Arxiu - Cultura i arts amb i des de la...

POLIÈDRICA és una revista i arxiu que es dirigeix a la comunitat de professionals que treballen per una cultura de proximitat, vinculada al teixit social d’un territori. Una cultura produïda i gestionada a partir del treball en xarxa, la cooperació i el diàleg entre administracions, equipaments, creadorxs, entitats, veïns i veïnes.
 

Polièdrica és un espai de visibilitat d’allò que està passant. Connecta els i les lectorxs amb el lloc dels fets: comunitats, places, barris, escoles, centres cívics, teatres, museus, centres d’art, equipaments de joventut, auditoris, etc. També és un espai per pensar entorn dels reptes que plantegen aquestes pràctiques culturals.

La cultura, fonamental durant la pandèmia


L’Institut de Cultura de Barcelona ha volgut cercar, a través de l’Omnibus trimestral impulsat per Gesop, indicadors que perfilin quin ha estat el valor de la cultura per a la població de Barcelona i l’Àrea Metropolitana en temps de pandèmia.
 

Una enquesta feta a 800 persones revela la importància de la cultura per afrontar la pandèmia. Segons els resultats obtinguts, un 43% de la població percep la cultura com a quelcom "molt important" a la seva vida, sent els joves, les dones, els estudiants i els nascuts a la resta del món, els que més la valoren. 

La mediació en els conflictes culturals. Entrevista a Maria...


Maria Munné ha impartit el curs ‘La mediació en els conflictes culturals’, en què s’ha posat damunt la taula la necessitat de la mediació en la cultura, on conflueixen interessos i agents molt diferents, els quals tenen visions contrastades al voltant de les prioritats i estratègies que cal emprendre. Aquest és el resultat de la nostra conversa.

El Dansa Metropolitana tanca la quarta edició amb 15.800...


Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

Les biblioteques catalanes unifiquen el seu catàleg


ACN Les Franqueses del Vallès | 18 març 2021
 

Creen una xarxa única accessible per a tots els usuaris. El Servei Nacional de Préstec Interbibliotecari posa a l’abast dels ciutadans quinze milions de documents.
 

Violències sexuals als espais públics. Sensibilització,...

Campanyes com el No és no o el Només sí és sí o la disposició d’un Punt Lila en espais de festes populars formen part del paisatge nocturn a la majoria dels nostres municipis. L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 23 i el 25 de febrer, és anar una mica més enllà i oferir eines per establir protocols per la sensibilització, la prevenció i l’atenció d'agressions sexuals en aquests contextos sensibles que tenen lloc en espais d’oci nocturn i esdeveniments i festes en espais públics locals.

Precarització del sector cultural i inequitats en la...

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals.
 

Per Nicolás Barbieri , investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials, 12 de març de 2021. Desè article del dossier «Canvi 20-21»

El Districte Cultural de l'Hospitalet, un oasi o una...


Article d' Antoni Ribas Tur publicat al diari Ara el 10 de març de 2021. Feu clic per veure l’article original


El preu del lloguer i les facilitats administratives han atret 500 agents creatius, però ¿quin impacte local tenen?
 

El Districte Cultural de l'Hospitalet va ser una iniciativa impulsada pel govern del PSC de l'alcaldessa Núria Marín per fer de la cultura un motor de la ciutat. Va néixer fa sis anys, amb el carrer Cobalt d’eix central i 25 hectàrees que ja s'han expandit pràcticament a tot el municipi. És l'hora de fer balanç.

La governança des de la cultura i el món local: tot...

Vine i participa-hi! Pot ser un lema que de vegades buit de contingut i de participació real. A què ens referim quan parlem de participació ciutadana? L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 9 i l’11 de febrer, és definir la governança des de la cultura i el món local, a partir de bones pràctiques en el camp de la participació ciutadana en les decisions i programacions culturals.

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els...


Van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals.
 

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els usuaris virtuals. Els Museus de Sitges van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals. Durant l’any 2020, els Museus de Sitges van restar tancats entre el 14 de març i el 8 de juny. Mentre, van desplegar els seus serveis i activitats a través d’Internet per tal de fer arribar la cultura a cada casa, com una taula de salvació per a l’angoixa de la pandèmia.
 

Igualada farà un procés participatiu per elaborar la...

ACN Barcelona | 23 febrer 2021
 

L'estudi Burzon*Comenge ha dissenyat un logotip que enllaça els conceptes d'història, ciutat viva i ciutadania. 

L'Ajuntament d'Igualada engegarà un procés participatiu per elaborar la programació d'actes específica per al projecte Igualada Capital de la Cultura Catalana 2022. El consistori ho ha anunciat aquest dimarts amb motiu de la presentació del logotip de l'esdeveniment, que ha estat elaborat per l'estudi igualadí Burzon*Comenge. El regidor de Promoció Cultural, Pere Camps, ha detallat que convidaran a totes les entitats i empreses culturals de la ciutat a presentar projectes, que acabaran sent votats "per tota la ciutadania". Pel que fa la imatge, es tracta d'un logotip format per tres elements que representen les lletres IGD (abreviatura d'Igualada) i que enllacen els conceptes història i patrimoni, ciutat viva i ciutadans ambaixadors.

Garraf Actua promou una xarxa de professionals de les arts...


Aquest cens s'actualitzarà de manera continuada i es posarà a l'abast de totes les institucions, entitats i agents promotors d'esdeveniments.

     

NODE Garraf impulsa una proposta integradora a partir de les iniciatives que ja han plantejat diferents ajuntaments i entitats de la comarca. El denominador comú és el suport a l'activitat dels professionals i les empreses que tenen a veure amb les arts escèniques. Aquest és un dels sectors especialment afectat per les restriccions de la crisi sanitària. 

Bones pràctiques en temps de crisi. 11 equipaments...

De gener a setembre de 2020 els museus i equipaments patrimonials del país van perdre el 76,6% de visitants respecte els mateixos mesos de 2019. Concretament, els que s’han vist més perjudicats per les restriccions i limitacions de moviment a escala mundial han estat els que rebien un públic majoritàriament estranger. No obstant això, alguns equipaments han aconseguit augmentar el seu nombre de visitants el mes d’agost de 2020 en comparació amb el mateix mes de 2019.

La cara i la creu als cinemes: petites sales es beneficien...

ACN Barcelona | 19 febrer 2021


La caiguda de més d'un 80% dels assistents a Catalunya al gener impulsa molts espais a abaixar la persiana.

 

La caiguda d’espectadors als cinemes catalans al gener ha estat del 82%, una xifra pitjor que la global del 2020, en què les sales van perdre el 74% del públic i el 73% de la recaptació. La circumstància ha obligat desenes de cinemes a "hivernar" fins a finals de febrer perquè l’activitat era inviable. L’obertura de la mobilitat a nivell comarcal els dona una mica d’oxigen, amb un increment potencial d’assistents d’entre el 30% i el 85%. Amb tot, l’afectació a tot el territori és desigual: algunes petites sales com la d’Igualada s’han beneficiat de la falta de competència comarcal i omplen la majoria de sessions, mentre que els multicines de Barcelona i l’àrea d’influència han tancat per falta de públic i d’estrenes a la cartellera.

La Regidoria de Cultura de Martorell crea un cens d’artistes...


L’acció s’emmarca dins del nou Pla d’Acció Cultural de Martorell.
 

La Regidoria de Cultura, Patrimoni Històric i Museus de l’Ajuntament ha creat el Cens d’Artistes de Martorell. Per a fer-lo possible, fa una crida als artistes per a que s’inscriguin i s’identifiquin, a través del web del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell (PMSAPM). Aquest és un primer pas per a l’impuls de noves polítiques culturals.

Cardedeu obre la seva Oficina de Suport a Empreses Culturals


L’OSEC és un projecte supramunicipal. Un model d’assessorament innovador de suport al sector cultural, amb diferents línies i programes segons les necessitats d’artistes, professionals i emprenedores culturals.
 

Pla d'Acció Cultural de Prats de Lluçanès

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona

Prats de Lluçanès compta a partir d’ara amb el seu primer Pla d’Acció Cultural, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), juntament amb l’empresa especialitzada en estudis culturals Bissap. Aquest pla s’emmarca en la vocació d’assistència als municipis i acompanyament en l’àmbit de les polítiques culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

Amb una tendència demogràfica en descens i un envelliment notori de la població, l’Ajuntament de Prats de Lluçanès va valorar la necessitat de comptar amb un pla estratègic de cultura com a element de dinamització del municipi, impulsant un procés participatiu obert a la ciutadania entorn la realitat cultural i les línies de futur a seguir. A través d’aquesta metodologia participativa es van anar definint tot un seguit de propostes per tal d’incrementar i optimitzar les iniciatives existents i la previsió de nous escenaris, pràctiques i accions.

Avaluar l’acció cultural des dels municipis

La majoria de ciutats catalanes de grans dimensions programen una considerable oferta cultural que, en bona part, és responsabilitat directa dels ajuntaments. Moltes administracions generen indicadors per a una correcta avaluació de l’impacte d’aquesta activitat entre la ciutadania i per a la rendició de comptes, com a element clau de transparència i d’oportunitat per a la millora interna. Tanmateix l’allau de dades provinents de múltiples fonts representen, sovint, una tasca feixuga de processament i avaluació.

Entre la incertesa i l’esperança: el món de la cultura mira...


 L’associacionisme cultural reflexiona sobre el temps que s’obre i posa en relleu els aprenentatges adquirits en el seu any més difícil.
 

“No es recuperarà tot en un dia, però ens en sortirem”. Les paraules de la Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), resumeixen el sentir majoritari del món de les entitats culturals, que esperen passar pàgina d’aquest malson que ha estat el 2020.

Nefast, catastròfic o desastrós són alguns dels qualificatius que mereix l’any que acabem de deixar enrere en boca de les veus del teixit associatiu cultural català. Durament colpejat per una pandèmia que ha arrasat amb tot al seu pas, el sector de la cultura afronta amb resignació el daltabaix de proporcions devastadores que ha portat la Covid.

Un centre de recerca audiovisual i l'impuls del...

ACN Barcelona | 02 febrer 2021
 

El Govern inclou quatre propostes culturals a la candidatura, on també hi ha el 'Hub d'IA' i l''Urban Tech Hubs'


El Govern ha inclòs quatre projectes culturals en la proposta d'iniciatives catalanes candidates a obtenir recursos del fons Next Generation EU. Els programes seleccionats són 'Catalunya, motor de la innovació audiovisual i de videojocs del sud d'Europa', al voltant de la construcció d'una infraestructura que esdevingui un Centre de recerca i producció per a l'audiovisual i els continguts digitals. En segon lloc, ha inclòs 'Impuls del medi natural i les àrees rurals', que vol protegir el medi natural i crear oportunitats al territori a partir del patrimoni natural i cultural. També, el 'Hub d'IA' per enfortir l'ecosistema d'intel·ligència artificial català, i l''Urban Tech Hubs': un campus per a la innovació tecnològica i industrial.

Estudi sobre el futur teatre municipal de Canet de Mar

En el marc de l'assistència i la cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als ajuntaments de la demarcació, l'Àrea de Cultura té com a objectiu donar suport tècnic i aportar visions territorials als municipis en la definició i l'aplicació de polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) és el servei encarregat de l’assessorament cultural als ajuntaments en el moment d’establir nous processos de dinamització i transformació cultural, socials i econòmics al territori.

Entre d’altres actuacions, s’elaboren estudis específics d’equipaments culturals que detecten les mancances i oportunitats per tal de poder establir propostes a curt, mitjà i llarg termini. L’objectiu és millorar-ne l’ús, la programació i la posició estratègica en el marc general dels equipaments i les actuacions del municipi.
 

El sector cultural indignat amb el permís per trencar el...

ACN Barcelona | 26 gener 2021
 

L'Associació d'Actors i Directors i l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers consideren que la cultura és un bé essencial com el dret a la participació política. 
 

El sector cultural ha reaccionat aquest dimarts al fet que es pugui trencar el confinament municipal vigent per assistir a mítings de campanya per a les eleccions al Parlament del 14F.

En un comunicat difós a través de les xarxes socials, l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya (AADPC) considera "discriminatori" que permeti trencar el confinament municipal per anar a actes polítics, però no per acudir a una activitat cultural.

Cultura i ruralitat. La cultura contemporània a i des del...

La Comissió Europea estableix que les zones rurals són aquells nuclis amb menys de 5.000 habitants. D’acord amb aquesta definició, el 85% el territori espanyol es considera rural i gairebé la meitat dels municipis compta amb 12 habitants o menys per km2. Els processos de despoblació dels petits pobles fa anys que són constants. De fet, les generacions més grans porten dècades veient morir els pobles.

Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable

La pràctica cultural i artística ha de formar part, de manera irrenunciable, del procés d’aprenentatge de qualsevol persona. En un context com l’actual on les desigualtats lluny de disminuir van en augment, és més necessari que mai reclamar que les polítiques públiques facin una aposta clara i decidida per garantir que la pràctica artística i cultural en general formi part de les trajectòries formatives de tots els infants i joves, sense excepcions. En aquesta publicació hi trobareu reflexions i propostes al voltant de diverses qüestions fetes per un grup de treball format per diversos professionals de l’àmbit de la música i les arts. El document vol ser útil per a la revisió de projectes ja existents, per a la posada en marxa de noves iniciatives, per a la intervenció sobre l’esfera política i, en general, per generar noves oportunitats que garanteixin el dret de tota la població a la pràctica de les arts com a part indispensable de la seva educació.

Governar per a la cultura. Una proposta per a implementar...

Centrar la cultura com a espai de l’acció municipal. Presentem aquest manual de la Fundació Nexe per la implementació d'una política cultural local.

Aquesa praxis de José Martínez Tormo, membre d'interacció, pretén donar algunes pautes per al disseny d’una política cultural en l’àmbit local. Ofereix un seguit d’orientacions pel desenvolupament d’una política cultural local i el seu procés de construcció. Està destinat a càrrecs públics o a personal encarregat de desenvolupar les polítiques municipals en matèria de cultura i tracta d’oferir una proposta senzilla, clara i útil per al disseny, la implementació i l’avaluació d’una política cultural en l’àmbit local, a més de donar algunes orientacions per a l’establiment de prioritats de caràcter ideològic respecte a la cultura com a pota fonamental del desenvolupament local.

La Diputació de Barcelona aprova 11 milions d’euros en ajuts...

El Ple de la corporació ha aprovat aquest dijous la convocatòria d’ajuts per a que ajuntaments i entitats municipals descentralitzades reformin i millorin teatres, museus, biblioteques i arxius, entre d’altres equipaments.
 

La Diputació de Barcelona ha aprovat aquest dijous en sessió plenària la convocatòria per atorgar subvencions per al finançament d’obres i actuacions de reforma, millora i manteniment d’equipaments culturals locals de titularitat pública.

Joan Subirats «No veig un defalliment cultural»

El politòleg Joan Subirats (Barcelona, 1951) va assumir fa tres anys les responsabilitats de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. En aquells primers moments, s’excusava dient que la cultura no era la seva especialitat però que entomava el repte amb la voluntat de “fer política”. Tres anys després, diu que és el que ha fet. En aquesta entrevista, repassem la situació cultural, sotragada per la crisi de la pandèmia, però no només.

Ciutat, cultura i educació. Monogràfic de l'Associació...

“Una ciutat no serà mai sostenible sense que la seva dimensió cultural sigui explícita i operativa. És urgent transformar la cultura en una dimensió clau de les polítiques urbanes, protegint el patrimoni, donant suport a la creativitat, promovent la diversitat i garantint que el coneixement sigui accessible a tothom.”

Catarina Vaz Pinto, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lisboa

La participació cultural, també el seu fracàs


 Projectes, espais i èxits i fracassos de la participació cultural i la seva comunicació. Us presentem dues eines per poder millorar la participació cultural. D'una banda, un dels documents, proposa analitzar allò que no ha funcionat en projectes i espais de participació per així poder millorar i d'altra banda, la guia de la Diputació de Barcelona, proposa estratègies per poder comunicar millor els projectes de participació ciutadana al nostre municipi.

Les entitats i els nous agents de la cultura

Desenes de milers d’entitats culturals enxarxen tot el territori de Catalunya. La majoria de municipis, per petits que siguin, esdevenen un aixam d’associacions i entitats que activa i dinamitza la pròpia activitat cultural. A cada vila amb les seves particularitats, com a reflex de la seva societat, canviant com els habitants que hi viuen. I és que el món de les entitats ha canviat força en els darrers anys. Actualment, a molts municipis hi conviuen entitats de tipus clàssic al costat de noves organitzacions que impliquen maneres diferents d’organitzar-se, d’actuar i de relacionar-se amb la ciutadania. Aquest és el sentit de la formació que va oferir el CERC el 27 i 29 d’octubre passats, amb 'Les entitats i els nous agents de la cultura', obrir l’espiell per ampliar un camp de possibilitats en la gestió i organització entre entitats.

Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts...

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona) Óscar Abril Ascaso va presentar el curs: "Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals", a l’Espai Claustre celebrat online els dies 11 i 12 de novembre.

Óscar Abril Ascaso és historiador de l'art i gestor cultural, ha sigut co-responsable del simposi CopyFight, responsable d'exposicions de Sónar,  de nous formats de la Fàbrica de Creació d'Arts en Viu de L'Estruch de Sabadell i director de La Laboral de Gijón, entre d'altres.

Visites i clics. Els públics del Patrimoni Cultural a...

Us presentem aquests dos estudis de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) sobre l’impacte del confinament en el comportament dels visitants presencials i en línia dels museus i dels equipaments patrimonials de Catalunya, amb una anàlisi dels continguts consultats a les pàgines web dels museus i d’indicadors de xarxes socials durant el confinament de la COVID-19 , per una banda i per l'altra, un estudi d'impacte de la COVID–19 en la freqüentació dels equipaments patrimonials de Cata

Pla d'Acció Cultural per a Martorell i Olèrdola

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) recentment ha entregat als Ajuntaments de Martorell i Olèrdola els seus respectius «Pla d'Acció Cultural», documents que s’emmarquen en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona i que en l’Àrea de Cultura es concreta en l’acompanyament en l’àmbit de les polítique

Gastar diners en cultura fa guanyar les eleccions locals

Alcaldes, l’ús de la despesa cultural d’una manera oportunista millora les possibilitats de reelecció, però no ho feu: revisió dels cicles de pressupostos polítics.

Us presentem aquest article que no deixarà indiferent als governs municipals. Analitza l’augment de la despesa; especialment en període previa a unes eleccions, en àmbits com la cultura, la salut, l’educació i l’esports, per part dels governs locals, en ciutats mitjanes; d’entre 20.000 i 100.000 habitants. Molt especialment, posa en evidència que l’increment de la despesa en cultura per part dels governs locals té algun efecte significatiu sobre la probabilitat que els governs locals siguin reelegits.

El Govern crea el Cens d'Espais de Cultura Responsables...

Els equipaments que en formin part obtindran el distintiu ”Espai de Cultura Responsable”, una garantia de seguretat per a l’espectador davant la Covid-19 i un reconeixement per a l’espai a com a garant de la inclusió social

A partir del 23 de novembre es podrà sol·licitar formar part del cens, que s’emmarca en les accions que el Departament de Cultura impulsa per a la represa de l’activitat en el sector cultural
 

Pla estratègic dels Centres Cívics de Vic

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) acaba de lliurar a l’Ajuntament de Vic el «Pla estratègic dels Centres Cívics» document que s’emmarca en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona i que en l’Àrea de Cultura es concreta en l’acompanyament en l’àmbit de les polítiques i els projectes culturals.

Cultura en clau urbana

Chema Segovia | Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

La ciutat com a magatzem de recursos culturals i la cultura com a forma de convivència, desenvolupament comunitari i valor social. El treball de Chema Segovia és una aposta per l’acció cultural de caràcter transversal pensada en clau de ciutat. La intervenció en cultura i el govern de la ciutat han de pensar-se de manera estretament relacionada a través d’una doble mirada: entenent les nostres ciutats des de la cultura i construint noves maneres d’intervenir sobre el camp cultural des de l’àmbit urbà.

L'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en l’àmbit...


Comitè Europeu de les Regions (CdR)
 

Una “generació perduda” per la COVID-19? Riscos identificats en el nou Baròmetre Regional i Local de la UE
 

La primera edició del Baròmetre Anual Regional i Local de la Unió Europea se centra en l’impacte de la pandèmia sobre els ens subestatals i identifica els principals riscs als que aquests últims hauran de fer front en els propers temps.