Interacció

La caiguda d’espectadors impacta de manera desigual les sales de cinema a Catalunya. Mentre els multicines tanquen, alguns cinemes locals resisteixen gràcies al seu arrelament i al suport públic.
  

La crisi d’assistència als cinemes ha colpejat amb força el sector, amb una caiguda d’espectadors superior al 80% a inicis de 2021. Aquesta davallada ha obligat moltes sales a aturar l’activitat temporalment, però l’impacte no ha estat homogeni.

Als grans complexos de l’àrea metropolitana, la dependència d’un públic ampli i de grans estrenes ha fet inviable mantenir l’activitat. Equipaments dimensionats per captar espectadors de diverses comarques han vist reduïda dràsticament la seva base de públic en un context de restriccions de mobilitat i manca de novetats comercials.

En canvi, alguns cinemes de municipis més petits han resistit millor. En llocs com Igualada o Torroella de Montgrí, la proximitat amb el públic local i una programació menys dependent dels grans llançaments han permès mantenir una certa activitat, tot i la reducció d’ingressos.

Aquests casos posen en relleu una diferència de fons entre models. D’una banda, sales orientades a un mercat ampli, fortament vinculades a la indústria de distribució i a la lògica de volum. De l’altra, equipaments amb una base més local, sovint amb formes de gestió híbrides o amb suport públic, que poden ajustar-se amb més flexibilitat.

El cas de l’Ateneu Cinema d’Igualada és significatiu. Amb una estructura que no respon exclusivament a criteris de rendibilitat econòmica, ha pogut mantenir sessions amb una ocupació elevada dins els límits permesos. Aquesta condició no elimina les dificultats, però modifica la manera d’afrontar-les.

A Torroella de Montgrí, el suport municipal ha estat determinant per garantir la continuïtat del cinema. L’equipament, de titularitat pública i gestionat per una entitat local, ha pogut sostenir la programació malgrat la caiguda d’espectadors. Sense aquest suport, la seva viabilitat hauria estat molt compromesa.

El que emergeix no és només una crisi conjuntural. És una radiografia de com el model d’exhibició cinematogràfica es relaciona amb el territori, amb el tipus de públic i amb les formes de sosteniment econòmic.

La situació planteja una qüestió directa per a les polítiques culturals locals. Quin paper han de tenir els cinemes en l’ecosistema cultural municipal i amb quins instruments es garanteix la seva continuïtat. No només com a negoci, sinó com a servei cultural.
  

Pla general del pati de butaques del Cinema Montgrí amb la llotja de fons el 12 de febrer de 2021 | ACN
  
  

Idea central 

La crisi dels cinemes revela diferències estructurals entre models, i posa en evidència el paper clau del territori i del suport públic en la seva continuïtat.