Novetats

Grup de treball: Membres residents a Catalunya

Com ens associem per fer cultura?...


Com ens associem per fer cultura? Un cop d’ull a les darreres enquestes sobre participació cultural (i algunes consideracions)


 
Un dels trets definitoris de la comunitat cultural catalana és el paper que ha jugat l’associacionisme com a via de participació de la ciutadania en l’àmbit de les arts i la cultura. El fet de no disposar d’un estat que acompanyi, articuli i impulsi la vida cultural en tots els seus àmbits i d’haver patit la hostilitat dels poders polítics en períodes recents de la història ha provocat que a Catalunya, i al conjunt dels territoris de parla catalana, la vitalitat cultural s’expressi, en bona part, mitjançant l’autoorganització i la iniciativa col·lectiva.

De Clavé al K-pop. Espai públic i democràcia cultural


La vinculació a Catalunya entre l’espai públic i el procés de democratització cultural iniciat al segle XIX des de la base associativa
 

El 1853, en l’auge de la Barcelona industrial, el músic i activista Josep Anselm Clavé, impulsor de l’associacionisme cultural entre les classes populars, va tenir una idea innovadora per a l’època: organitzar espectacles musicals per a tota mena de públic com alternativa a l’oferta cultural més aviat elitista que tenia lloc en determinats equipaments de la ciutat

Reptes i prioritats de l’associacionisme cultural, el nou...

El Cercle de Cultura inicia un nou cicle de xerrades per diversos punts del territori català, en col·laboració amb diverses entitats, sota el títol Reptes i prioritats de l’associacionisme cultural i tenint en compte el context i teixit associatiu local. 

Presentat el I Congrés Internacional d'Espectadors de...


Àfora Focus presenta el I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre
 

El passat 15 de juny s’ha presentat al Teatre Romea de Barcelona el I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre. La nova i pionera proposta d’Àfora Focus, hub del pensament del Grup Focus, posa en el seu eix vertebrador als espectadors, a qui pretén posar cara i donar veu, fent-los protagonistes d’un Congrés únic al món. 

Grup de treball: Municipis de la província de Barcelona

La Xarxa de Biblioteques Municipals arriba al 99% de la...


 

Des de l'Àrea de Cultura han aplaudit que el 99% de la població de la demarcació de Barcelona té una biblioteca o bibliobús al seu municipi. Encara queden fora d’aquesta xarxa els municipis d’Argentona, Lliçà de Vall i Gelida, amb qui hi ha altres programes en marxa.
 

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona està en expansió: ha tancat l’any 2024 amb més de dos milions d’usuaris, més préstecs que mai i ha superat els 17 milions de visitants. A més, s’han incorporat tres biblioteques a l’XBM, les biblioteques Anton Carrera, de Sant Julià de Vilatorta i l’Alzina de Palau-solità i Plegamans i l’entrada en servei aquest mes de febrer de la Biblioteca Sarrià-J.V.Foix de Barcelona, sumant així un total de 236.

Escenari Secret, una experiència per al públic fidel dels...


Des del febrer i fins al mes d’abril continuen les sessions especials d’Escenari Secret, als espais escènics municipals dirigides al seu públic més fidel, en una iniciativa promoguda per l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona conjuntament amb els ajuntaments.
 

Als festivals d’estiu, tota cultura viu


 Estrellat de flors, l'estiu ens arriba

de mans d'un follet que li fa de guia.

Primavera mor, l'hivern es retira.

Nit de Sant Joan, Jaume Sisa
 

Atrafegats amb les tasques diàries i la dinàmica del ritme intens que ens permet pocs moments de pausa, de sobte ens arriben els primers senyals que ens indiquen que l’estiu ja és aquí

Cultura SOStenible: coratge per al canvi


El 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient, i les Nacions Unides l’aprofiten per fer una crida a promoure mesures ambientals transformadores arreu del món.
 

Al llarg dels últims mesos s’han presentat en aquest mateix espai diversos exemples del gir cultural que està adoptant el discurs sobre l’emergència climàtica en el nostre entorn més proper.

Arts visuals a l’espai públic. Quan s’esberlen les vitrines


En el decurs dels darrers anys s’ha estudiat abastament el concepte de democràcia cultural i les implicacions pel que fa a la participació activa de la ciutadania en el procés de la creació i difusió de la cultura. Una reivindicació que porta implícita la posada en valor d’espais artístics que queden fora dels marges institucionals preestablerts, una cultura que sobrepassa les parets dels teatres, els museus, els centres culturals, per tal de reconquerir l’espai urbà més proper i quotidià de la ciutadania: el carrer.

Entrevista a Montserrat Vallès Fuster i Joan Pascual Ros...


'El curs ens ha donat eines, recursos i base teòrica per explorar noves maneres de relacionar-nos'

'Cal pensar des de la ciutadania i fer un esforç per posar-nos al seu lloc i investigar, intuir i imaginar quins canvis podem realitzar en les programacions'

La cultura, fonamental durant la pandèmia


L’Institut de Cultura de Barcelona ha volgut cercar, a través de l’Omnibus trimestral impulsat per Gesop, indicadors que perfilin quin ha estat el valor de la cultura per a la població de Barcelona i l’Àrea Metropolitana en temps de pandèmia.
 

Una enquesta feta a 800 persones revela la importància de la cultura per afrontar la pandèmia. Segons els resultats obtinguts, un 43% de la població percep la cultura com a quelcom "molt important" a la seva vida, sent els joves, les dones, els estudiants i els nascuts a la resta del món, els que més la valoren. 

El Dansa Metropolitana tanca la quarta edició amb 15.800...


Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els...


Van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals.
 

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els usuaris virtuals. Els Museus de Sitges van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals. Durant l’any 2020, els Museus de Sitges van restar tancats entre el 14 de març i el 8 de juny. Mentre, van desplegar els seus serveis i activitats a través d’Internet per tal de fer arribar la cultura a cada casa, com una taula de salvació per a l’angoixa de la pandèmia.
 

Bones pràctiques en temps de crisi. 11 equipaments...

De gener a setembre de 2020 els museus i equipaments patrimonials del país van perdre el 76,6% de visitants respecte els mateixos mesos de 2019. Concretament, els que s’han vist més perjudicats per les restriccions i limitacions de moviment a escala mundial han estat els que rebien un públic majoritàriament estranger. No obstant això, alguns equipaments han aconseguit augmentar el seu nombre de visitants el mes d’agost de 2020 en comparació amb el mateix mes de 2019.

La cara i la creu als cinemes: petites sales es beneficien...

ACN Barcelona | 19 febrer 2021


La caiguda de més d'un 80% dels assistents a Catalunya al gener impulsa molts espais a abaixar la persiana.

 

La caiguda d’espectadors als cinemes catalans al gener ha estat del 82%, una xifra pitjor que la global del 2020, en què les sales van perdre el 74% del públic i el 73% de la recaptació. La circumstància ha obligat desenes de cinemes a "hivernar" fins a finals de febrer perquè l’activitat era inviable. L’obertura de la mobilitat a nivell comarcal els dona una mica d’oxigen, amb un increment potencial d’assistents d’entre el 30% i el 85%. Amb tot, l’afectació a tot el territori és desigual: algunes petites sales com la d’Igualada s’han beneficiat de la falta de competència comarcal i omplen la majoria de sessions, mentre que els multicines de Barcelona i l’àrea d’influència han tancat per falta de públic i d’estrenes a la cartellera.

Visites i clics. Els públics del Patrimoni Cultural a...

Us presentem aquests dos estudis de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) sobre l’impacte del confinament en el comportament dels visitants presencials i en línia dels museus i dels equipaments patrimonials de Catalunya, amb una anàlisi dels continguts consultats a les pàgines web dels museus i d’indicadors de xarxes socials durant el confinament de la COVID-19 , per una banda i per l'altra, un estudi d'impacte de la COVID–19 en la freqüentació dels equipaments patrimonials de Cata

Els públics de proximitat

El "Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat." és una eina per ajudar a conèixer l’audiència dels equipaments escènics i musicals i fer-la créixer per arribar a més públics. 

Els continguts, son un element principal a tenir en compte, però en aquest manual hi trobem aspectes a tenir en compte com la comunitat, la comunicació, la retenció de públics i eines per a l’avaluació, per exemple. Tot plegat pot ajudar-nos a crear un pla de desenvolupament d’audiències.

Mesurar la participació cultural? Com i per què?

Fer-se preguntes és el primer pas per aconseguir respostes. Tradicionalment, les enquestes han estat el mètode per antonomàsia per interpel·lar a la ciutadania, escoltar-la i mirar d’entendre-la tant en l’àmbit cultural com en molts altres sectors. Però, amb això n’hi ha prou? En aquest canvi d’època que estem vivint, marcat per la digitalització i el Big Data, les enquestes segueixen tenint sentit?

La sessió Mesurar la participació cultural? Com i per a què, organitzada per l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona de l’ICUB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC), va reflexionar sobre la importància de les enquestes de participació cultural i els àmbits en què es poden utilitzar els resultats mitjançant la presentació de l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona (ICUB) i de l’Enquesta de participació i hàbits culturals (CERC). A banda de les intervencions dels respectius equips, també va comptar amb les de Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) i Antonio Ariño (catedràtic de Sociologia a la Universitat de València).

Enquesta de participació i hàbits culturals. Informe i...


L’informe sobre l’enquesta té molt en compte la definició de les diverses formes de participació; les desigualtats en cultura; la perspectiva de gènere; l’àmbit digital en la participació cultural, i els motius de la no participació.
 

On són els públics? Què hi busquem els usuaris a la biblioteca municipal? Quins són els perfils dels qui anem al teatre o quins els hàbits musicals de la majoria d’habitants de la nostra vila? Tenim set de dades. És evident que necessitem tenir dades per conèixer millor el nostre entorn i poder actuar-hi en conseqüència.

Set de cultura. Enquesta de participació i necessitats...

Recentment s’han presentant els resultats de l’enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona, que té per objectiu principal conèixer les necessitats, el grau i tipus de participació i les inquietuds culturals de la ciutat.

Les tres grans preguntes que aborda l’enquesta són:
 

  • Com és la participació cultural a Barcelona i quins són els principals factors que expliquen les seves desigualtats?
  • Quines necessitats culturals es poden detectar entre la població?
  • Quina és la valoració que fa la població sobre la participació en la vida cultural de la ciutat?