Interacció

  
  
El Pla estratègic dels centres cívics de Vic parteix d’una qüestió especialment rellevant per a les polítiques culturals locals: disposar d’una xarxa d’equipaments no significa necessàriament disposar d’un projecte compartit de xarxa. Elaborat a partir d’una demanda de l’Ajuntament de Vic al CERC de la Diputació de Barcelona, el document vol donar coherència estratègica als sis centres cívics de la ciutat i situar-los dins el desplegament del Pla d’Acció Cultural 2018-2025 (2018). 

La diagnosi identifica una característica decisiva. Els CCVIC no havien nascut com el resultat d’una planificació conjunta, sinó de la incorporació progressiva d’espais preexistents, molts vinculats inicialment a entitats veïnals i distribuïts sobretot pels barris del sud de la ciutat i la Guixa. Aquesta genealogia explica alhora el seu fort arrelament territorial i algunes dificultats per funcionar com un sistema cultural coherent.

El Pla proposa, per tant, passar d’una suma d’equipaments a una xarxa amb funcions, criteris i objectius compartits. L’horitzó no consisteix simplement a incrementar la programació. Es tracta de reforçar la capacitat dels centres per facilitar l’accés a la cultura de proximitat, relacionar-se amb les necessitats dels barris, coordinar-se amb altres polítiques municipals i ocupar una posició més definida dins l’ecosistema cultural de Vic. El document combina aquesta mirada cultural amb les dimensions educativa, comunitària i social, coherents amb la polivalència pròpia dels centres cívics.
  

els centres cívics adquireixen sentit estratègic menys pel que programen que per les relacions que poden articular entre cultura, territori, ciutadania i administració.
  

Aquesta concepció s’organitza en quatre eixos. El primer situa els centres cívics dins una “ciutat a mesura humana”, reforçant-ne la condició de serveis públics de proximitat, la transversalitat municipal i les funcions vinculades a ciutadania, interculturalitat i cohesió social. Entre les mesures apareixen la seva incorporació als programes transversals, el desenvolupament com a laboratoris de dinamització comunitària, la funció de frontissa entre polítiques culturals i socials, el reforç com a punts d’informació i l’ampliació de la cobertura territorial.

El segon eix reivindica específicament la seva dimensió cultural i artística. Els centres han de superar una funció centrada principalment en tallers, activitats i cessió d’espais per integrar-se millor en la dinàmica cultural general de Vic, establir relacions amb creadors i agents culturals i contribuir a articular una cultura de proximitat connectada amb el conjunt de la ciutat.

El tercer aborda una condició menys visible i determinant: la capacitat de gestió. Recursos econòmics, infraestructures, equips professionals, treball en xarxa, normatives, informació i comunicació són presentats com les bases materials que permeten que les aspiracions culturals i comunitàries siguin efectivament realitzables. El quart completa el model incorporant la governança participativa, amb una participació ciutadana i dels agents culturals que no quedi limitada a l’ús dels equipaments i pugui intervenir també en la reflexió sobre les polítiques culturals de proximitat.  

L’interès del Pla resideix sobretot en aquest desplaçament: els centres cívics deixen de ser pensats com a simples contenidors descentralitzats d’activitats i passen a ser concebuts com a infraestructures de relació i construcció comunitària. Tanmateix, aquest horitzó no es materialitza per la sola formulació d’un objectiu estratègic. Fer dels centres espais reals de participació i dinamització comunitària exigeix recursos, autonomia, capacitat professional i mecanismes efectius perquè la ciutadania pugui influir en allò que els equipaments fan, prioritzen i decideixen.
  

Referència

Ajuntament de Vic i Centre d’Estudis i Recursos Culturals,  (2020). Pla estratègic dels centres cívics: Vic. Coordinació i redacció: Trànsit Projectes. Diputació de Barcelona  Consultar el document complet