Barcelona impulsa el pla ‘Fem Cultura’ per garantir els drets culturals de la ciutadania


  
Des d’un punt de vista editorial, es tracta d’una entrada útil com a marcador de canvi de paradigma en les polítiques culturals locals. No aporta una anàlisi crítica desenvolupada ni eines operatives, però fixa un relat que posteriorment ha estat assumit o adaptat per altres municipis. En aquest sentit, manté interès com a document de context, tot i que deixa oberta una pregunta clau que convindria abordar: què implica realment governar la cultura des dels drets quan es passa del discurs a la pràctica administrativa. (n. de l'e., 2026)
  
 

Fins el 2023 el govern municipal de Barcelona implementarà 9 mesures de govern i 100 accions per assegurar l’accés a la cultura, la  participació i el dret a contribuir a la vida cultural de la ciutat.
 

Barcelona  implementarà un pla que pretén situar els drets culturals al mateix nivell d'altres drets fonamentals. Aquest és l'objectiu del pla 'Fem Cultura!', que inclou 9 mesures de govern i 100 accions específiques encaminades a impulsar noves polítiques públiques per reconèixer i eixamplar els drets culturals a Barcelona. D'aquesta manera la ciutat s'afegeix, des d’una lògica municipalista, al debat internacional en l’àmbit dels drets culturals, i  aprovarà un pla que incorpora, al mateix temps, un marc de reflexió polític ambiciós i un seguit de mesures de govern i accions  vinculants i operatives. El pla busca obrir camí cap a un reconeixement formal dels drets culturals a escala internacional des de la pràctica municipalista, amb voluntat de crear discurs i fomentar l’aparició d’iniciatives similars. L'impulsa l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), però entitats, equipaments i teixit cultural i creatiu de la ciutat seran actors clau en el disseny i impuls de les accions a desenvolupar, juntament amb les diferents àrees i programes municipals.

El pla, que es desplegarà fins a l’any 2023, disposarà d’un pressupost de 68,7 milions d’euros. Entre les accions en què es treballarà per implementar-les en els propers anys destaquen la sisena hora per a activitats artístiques; la gratuïtat dels museus per a la visita de les col·leccions permanents; el reforç de programes ja existents que encaixin en la filosofia del pla, com ara el Barcelona Districte Cultural, En Residència, el Programa d’acció lectora de biblioteques, o les residències artístiques i científiques; l’impuls de noves iniciatives que donin protagonisme als creadors i creadores, com la Biennal Manifesta o el nou programa de beques; la creació de la Casa de la Música; l’impuls de la moneda cultural REC, per participar en les activitats culturals de la ciutat, i el programa Baixos de Protecció Oficial per a usos culturals.
 

Garantir l'accés i la contribució a la vida cultural
 

Amb la implementació del Pla de Drets Culturals i les seves mesures es vol assegurar que la ciutadania tingui accés a la cultura, hi pugui participar i es garanteixi el seu dret a contribuir a la vida cultural de la ciutat. Hi ha un seguit de principis que impregnen tot el projecte i que formen part del gruix de línies, programes i accions que es tiraran endavant, com són la interculturalitat, la perspectiva feminista, la transparència, la transversalitat, la descentralització i noves centralitats, la "cultura metropolitana" i la sostenibilitat. El Pla considera que la defensa dels drets culturals està aliada indissolublement amb la resta dels drets humans: civils, polítics, socials, econòmics i ambientals.
 

Les 9 mesures i missions de 'Fem Cultura!'
 

1. Cultura als barris i acció comunitària: dret a les pràctiques culturals i les noves centralitats. Missió: enfortir la cohesió social a través del reconeixement del dret a les pràctiques culturals i l’impuls de l’acció comunitària als barris de Barcelona.
 

2. Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural. Missió: impulsar el dret a la creació i a la producció cultural en unes condicions de dignitat sociolaboral per a les persones treballadores de la cultura, mirant de mitigar la precarietat estructural, donant suport als processos de creació, impulsant noves vies de relació entre agents i garantint l’accés a un ventall més ampli de ciutadania.

3. Cultures populars: dret a les pràctiques populars i tradicionals com a espais de participació i cohesió social. Missió: enfortir i consolidar el dret a les pràctiques culturals populars i tradicionals, i incorporar nous vectors que fomentin la diversitat, la interculturalitat, la participació ciutadana i la innovació.
 

4. Cultura i educació: dret a la participació cultural i a l’educació pràctica i artística al llarg de la vida. Missió: avançar en el dret a les pràctiques culturals i a l’educació artística al llarg de la vida de la ciutadania a través de la creació d’una política pública transversal entre els àmbits cultural i educatiu.
 

5. Cultura feminista: dret a una cultura diversa i equitativa. Missió: incloure la perspectiva de gènere en les polítiques culturals de Barcelona; avançar en el dret a la participació equitativa i a la representació diversa d’identitats culturals des de la perspectiva feminista, aplicant la perspectiva de gènere a tots els àmbits de les polítiques culturals de la ciutat.
 

6. Cultura i espai públic: dret a l’accés i a la participació cultural al carrer. Missió: impulsar accions sostenibles per garantir el dret a la ciutat; impulsar l’espai públic com un dels escenaris principals de la vida cultural de la ciutat, tot garantint el dret a la ciutat i a la participació cultural de forma sostenible.
 

7. Cultura i drets digitals: instruments i polítiques per a l’accés al coneixement, la transparència i la innovació digital. Missió: impulsar els drets digitals a partir dels usos de les noves tecnologies com a àmbit fonamental per garantir el dret a la participació, la transparència i l’accés a continguts culturals.
 

8. Museus de ciutat: innovació, educació i dret a participar en el patrimoni cultural de Barcelona. Missió: reforçar els grans equipaments museístics i patrimonials de la ciutat com a espais de referència en l’articulació i la promoció del conjunt de drets culturals, i impulsar, en les seves estratègies, noves dinàmiques a l’entorn de l’accés, la creació, l’acció comunitària i els lligams territorials.
 

9. Biblioteques de Barcelona (Pla director 2030). Dret a la lectura, accés a la informació i al coneixement i foment de noves pràctiques creatives. Missió: impulsar el dret a la lectura, al coneixement, a l’accés a la informació i l’ús de tecnologies a través la xarxa de Biblioteques de Barcelona com a espais fonamentals en la promoció de la cohesió social i del desenvolupament de les persones en igualtat d’oportunitats des de l’exercici dels drets culturals.
 

'Aquí es fa Cultura!', campanya per donar a conèixer els drets

El Pla de Drets Culturals comptarà amb un pla estratègic de comunicació sota el lema Aquí es fa Cultura!, que actuarà com a detonant i generarà vincle amb totes les persones, subjectes de drets culturals, i cercarà la complicitat de tots els agents culturals: sectors i teixit productiu, entitats i associacions, i agents interns de l’Administració. Per fer-lo possible es treballarà en xarxa amb els agents municipals, amb el teixit cultural, entitats, institucions, cultura de base, iniciatives comunitàries, etcètera, per sumar actius en el desplegament comunicatiu del pla i generar un espai web de repositori des d’on es pugui trobar tota la informació sobre el pla i els drets culturals sistematitzada i que, alhora, permeti fer el seguiment del desplegament del pla i consultar els documents que es generin, l’avaluació o altres informacions d’interès.

 
 


 

Podeu consultar i descarregar-vos el pla:

Ajuntament de Barcelona (2021). Pla de Drets Culturals de Barcelona
  
  
  

1 comentari

Mendoza, Roser


  
Aquest article recull l’emergència d’un relat que ha anat guanyant centralitat en les polítiques culturals: el dels drets culturals. El pla s’hi inscriu de manera explícita i planteja situar-los al mateix nivell que altres drets fonamentals. Aquest desplaçament no és menor, perquè implica deixar enrere enfocaments centrats principalment en l’oferta, els equipaments o els sectors per adoptar un marc més ampli i normatiu.

El text posa l’accent en l’ambició del plantejament, tant pel volum de mesures i accions com per la voluntat de projecció internacional i de lideratge des de l’àmbit municipal. Ara bé, amb una certa distància, el seu interès principal no rau tant en el detall de les propostes com en el marc que consolida. El pla articula una idea de política cultural que combina accés, participació, creació, drets digitals, cultura comunitària, perspectiva feminista i descentralització.

Aquesta acumulació de vectors és significativa perquè dibuixa una política cultural que aspira a ser alhora redistributiva, productiva, comunitària i innovadora. Al mateix temps, obre una tensió que el text no resol del tot: fins a quin punt aquesta ampliació del marc es tradueix en prioritats clares o en una suma de línies que poden perdre força en la implementació.

Hi ha, a més, una qüestió estructural de fons. El pla es presenta com a garant de drets, però opera a través d’instruments concrets com programes, serveis i equipaments. La distància entre el llenguatge dels drets i les eines efectives d’acció queda poc problematitzada, com si el desplegament d’accions fos suficient per garantir-los.

Llegit avui, el text funciona sobretot com a document inaugural d’un cicle més ampli en què molts municipis adopten el marc dels drets culturals, especialment en el context posterior a la pandèmia. El seu valor és principalment interpretatiu: permet entendre l’origen i la formulació institucional d’aquest gir.