Montserrat Pareja-Eastaway; Joaquín Turmo Garuz | Documents d’Anàlisi Geogràfica 2013, Vol. 59, Núm 3  

Resum: El fracàs de les bases del model productiu espanyol fonamentat en una baixa productivitat s’ha traduït en una incapacitat absoluta de reacció davant la crisi econòmica amb creixents taxes d’atur i un greu estancament del PIB. El repte principal de l’economia espanyola requereix apostes decidides per pilars en els quals se sustenti un nou model productiu, això és, la creativitat, la innovació i el coneixement. Aquest article abordarà en primer lloc el marc teòric en el qual s’emmarca el paper que assumeix el territori al segle xxi com a motor de canvi econòmic. Seguidament, s’identificaran els aspectes clau del model productiu actual i, a continuació, s’estudiarà la contribució del territori al canvi de model sobre la base de quatre grans àrees metropolitanes: Madrid, Barcelona, València i Bilbao. Finalment, s’incidirà en les recomanacions de política pública tenint en compte els resultats anteriors.

Observatorio de la cultura |  Fundación Contemporánea

Segons l’últim baròmetre de l’'Observatorio de cultura', el 2013 va ser el pitjor any per als pressupostos en cultura. De cara al 2014, les previsions són més optimistes, pel 57% dels enquestats el pressupost d’aquest any serà igual o millor. Pel que fa a impuls i innovació cultural, per comunitats autònomes, Catalunya i el País Basc retrocedeixen al segon i tercer lloc, mentre que Madrid passa a ocupar-ne el primer.

Ricardo Méndez Gutiérrez del Valle |  Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles N.º 63 - 2013

Resumen: En los últimos años la economía del conocimiento ha sido objeto de creciente atención desde el punto de vista del desarrollo regional y urbano. El artículo propone un análisis del empleo en aquellas actividades intensivas en conocimiento para identificar su importancia actual en los diferentes territorios, así como la lógica espacial que determina su distribución. El estudio se realiza a dos escalas espaciales: por un lado, se consideran las provincias españolas y, por otro, el sistema urbano en su conjunto, tomando como referencia las áreas urbanas definidas por el Ministerio de Fomento. La combinación de ambas perspectivas permite matizar la habitual referencia a la concentración espacial de estas actividades, revisar de forma crítica algunas interpretaciones teóricas y proponer futuras líneas de investigación.

Lina Gavira Álvarez  |  Revista Andaluza de Antropología  Número 4, (2013)

Resumen :  La crisis y la incertidumbre actual está derivando en una progresiva “terapeutalización de la cultura”, que supone un nuevo modelo de control social desde las emociones, basado en trasladar el expertismo psicologísta al campo de la acción social, para promover el “estar bien”, reformulando las bases del “bienestar”. Esta estrategia erosiona los derechos de ciudadanía, al propiciar una identidad pasiva, como pacientes. Las manifestaciones culturales o el arte quedan bajo sospecha, cuando usan códigos que no participan de lo establecido por las élites como “adecuado”. Así desde la política se hace una apuesta generalizada por la “instrucción emocional”, mientras se invisibilizan las dimensiones culturales y materiales que permiten afrontar los problemas desde una lógica activa de ciudadanía que apueste por una calidad de vida más humana. En este contexto, los profesionales de la cultura como mediadores tienen un papel importante ante la encrucijada de promover proyectos en formatos que propicien una cultura transformadora, o bien ser un agente más de la reproducción del malestar y la terapia cultural paliativa.

Observatorio Vasco de la Cultura

El presente informe tiene como objetivo aportar elementos para el debate y la reflexión en relación a las políticas de fomento del consumo cultural en la Comunidad Autónoma de Euskadi.

Se parte de un marco general que aporta una visión global del tipo de políticas existentes para dar respuesta al reto del aumento y diversificación del consumo cultural situando un acento especial en la diferencia entre políticas desde la oferta y desde la demanda y entre las de carácter universal y las específicas. También se le ha dado un peso especial a la idea de acceso a la cultura y las barreras que lo dificultan.

European Parliament's Committee on Legal Affairs

Aquest estudi avalua les normatives i legislacions vigents als països de la Unió Europea en matèria de protecció dels autors i creadors en les seves relacions contractuals. En primer lloc, l’estudi explica el context històric i metodològic, així com les definicions en relació a les explotacions de les obres artístiques i les relacions contractuals que se’n deriven. En segon lloc, s’hi analitza la legislació vigent i jurisprudència a vuit estats membres (Bèlgica, França, Alemanya, Hongria, Polònia, Espanya, Suècia i el Regne Unit).

Mª Trinidad García Leiva  |  Fundación Alternativas

Durante los años 2004 y 2008 la cooperación española asistió a un momento destacable de su historia, marcado por el crecimiento cuantitativo de la Ayuda Oficial al Desarrollo, la transformación cualitativa de su posicionamiento estratégico y el inicio de una reorganización institucional orientada a su definitiva modernización. Sin embargo, el periodo enmarcado entre los años 2009 y 2011 acabó minando las bases de estos cambios puesto que los mencionados avances no se consolidaron y la crisis financiera que acompañó el cambio de legislatura dejó a la cooperación al desarrollo atrapada entre las políticas económica y exterior.

Observatorio Vasco de la Cultura

Este informe contiene la selección de los indicadores más significativos por su relación con la cultura de las siguientes fuentes estadísticas:

Open Method of Coordination (OMC) Working Group on Cultural and Creative Sectors’ Export and Internationalisation Support Strategies

Els sectors culturals i creatius dels països de la Unió Europea estan en una situació estratègica per promoure un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu a la Unió Europea. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe «Good practice report» que fa un repàs a la literatura existent sobre el tema i la complementa amb informes i documents elaborats pel mateix grup de treball, i els plans estratègics dels diversos estats membres. L’objectiu és proporcionar un ventall ampli de la varietat de mesures i activitats que es duen a la Unió Europea en matèria d’exportació i internacionalització dels sectors culturals i creatius.

Observatorio Vasco de la Cultura

En una economía globalizada en la que cada vez tienen mayor peso e importancia los sectores creativos, la internacionalización de la producción cultural es un ámbito de estudio y de acción política que despierta cada vez más interés. En culturas como la vasca, en la que la industria se enfrenta a las limitaciones del mercado interior, la internacionalización no es únicamente una estrategia de proyección o de diplomacia cultural sino que tiene un claro componente de desarrollo empresarial mediante la mejora de la capacidad exportadora.

Antonios Vlassis  |  Centre d'études sur l'intégration et la mondialisation (CEIM) 

Résumé analytique  Ce numéro aborde un grand nombre d’enjeux relatifs à la gouvernance mondiale de la culture. En premier lieu, nous analysons les rapports de force sur l’exception culturelle et les droits de propriété intellectuelle dans le cadre des négociations commerciales du Partenariat transpacifique (PTP).

Christine Liefooghe ׀ Territoire en mouvement

La revista «Territoire en mouvement» proposa un número doble titulat “Artistes et territoires créatifs en Europe. Dynamique communautaire ou dynamique économique?” per reflexionar i debatre sobre geografia econòmica i desenvolupament artístic en els districtes, ciutats i territoris culturals i creatius. Alguns autors critiquen el paradigma de la centralitat cultural urbana i creativa i debaten sobre quin ha de ser el paper dels col·lectius d’artists dins les polítiques i programes de renovació urbana.

José Antonio Gómez Yáñez ׀ Fesabid

Estudi tècnic sobre l’impacte de les biblioteques públiques i universitàries en l’economia i la societat. L’informe vol mostrar el valor que aquests serveis públics aporten i es demostra, amb dades basades en evidències, que no són un centre de despesa sinó una inversió rendible tant en l’àmbit econòmic com en el retorn social de la inversió. L’informe és el resultat de reunions de grups de treball de professionals de la informació, d’anàlisi de dades estadístiques i d’enquestes a usuaris i no usuaris de biblioteques.

Enrique Bustamante Ramírez | Fundación Alternativas

El análisis empírico de las políticas públicas culturales en España muestra un agudo deterioro en todas sus vertientes, desde el Estado central hasta las CC.AA. y los ayuntamientos, desde las subvenciones cruzadas hasta el tratamiento fiscal o la cooperación exterior. Una crisis particular que, a falta de cumplimiento de las promesas de impulso al mecenazgo, lleva a la cultura española entera al borde del abismo.

Marta Llatcha ; Marçal Terrades |  Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava els lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats per empreses i que recau sobre el consumidor final. L’objectiu d’aquest treball és fer una comparativa dels tipus impositius d’IVA que s’apliquen a alguns béns i serveis culturals en diversos països de la Unió Europea l’any 2013. Per tal d’acomplir aquesta tasca, s’ha utilitzat la informació proporcionada pel treball ‘VAT Rates. Applied in the Member States of the European Union’ , que fa anualment la Comissió Europea i que consisteix en un recull de tipus impositius per productes i serveis segons dades facilitades pels mateixos estats membres.

Artur Serra | CTS: Revista iberoamericana de ciencia, tecnología y sociedad, Vol. 8, Núm. 23, 2013, p. 283-298

Resumen | Después de una primera ola de Living Labs, estos nuevos ecosistemas de innovación abierta parecen enfrentarse a un conjunto de nuevos problemas que podríamos resumir en los siguientes: ¿Qué papel pueden jugar los Living Labs en relación con la perspectiva de la Sociedad del Conocimiento y qué cambios pueden producir en los actuales sistemas de innovación? ¿Cómo se puede visualizar su escalabilidad y universalización? ¿Cómo serán adaptados por diferentes países y culturas?

Joaquim Rius | Papers. Revista de sociologia,  Vol 99, No 1 (2014)

En el siglo XX, el debate en torno a la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales ha sido centrado en buena medida en la relación problemática entre el arte y la economía. No obstante, diversos cambios han hecho que éste sea un debate desfasado. La pérdida de autonomía del mundo artístico, la transformación de la producción y de la difusión cultural o la instrumentalización de las políticas culturales generan un nuevo contexto en el que irrumpe la figura del gerente artístico. Actualmente, la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales se sitúa en una articulación problemática entre la política cultural y el agente de arte que sustituye al binomio anterior formado por arte versus economía. El artículo mostrará este cambio en el caso de Barcelona, analizando los discursos de los responsables políticos y los de los directores de las instituciones culturales nacionales.

S’acaben de publicar els resultats de l’EPA a nivell sectorial amb l’agradable sorpresa que el sector format per les activitats culturals, esportives i recreatives ha liderat la creació d’ocupació en el 4rt trimestre de 2013, amb més de 16.500 ocupats, i també se situa en el podi de creixement interanual.

The Economy Journal. com 10/02/2014

• La crisis financiera y sus efectos en la financiación pública de la cultura Andreas Joh. Wiesand. Director Ejecutivo, Instituto Europeo de Investigación Comparativa de la Cultura (ERICarts)

Es pura coincidencia que cinco años después de que la Asamblea General de la UNESCO aprobara el Convenio sobre la Protección y Promoción de la Diversidad de las Expresiones Culturales, una de las piedras angulares de este documento se ponga en tela de juicio por muchos de los países firmantes? 

• ¿Crisis y cultura? Que no cunda el pánico Fernando Martín. Director de la revista Madrid En Vivo Go!

Mal negocio hizo el ciudadano el día que permitió que lo cultural fuese catalogado simplemente como “producto cultural” al arbitrio de una “industria cultural” que, como todas las industrias, pierde de vista el criterio de calidad al supeditarlo al de rentabilidad comercial

European Expert Network on Culture (EENC)

Explorar i aprofundir en la comprensió dels valors del patrimoni, fer front a un context canviant on els recursos disminueixen, fomentar nous models d’interpretació més participatius, promoure l’accés i la participació en la gestió del patrimoni, fomentar una comprensió integrada del patrimoni (material i immaterial), detectar les noves (i velles) amenaces per a la preservació del patrimoni, abordar el desenvolupament professional i institucional necessari. Aquests són els principals reptes per al patrimoni cultural europeu segons aquest document de consulta titulat «Challenges and priorities for cultural heritage in Europe: results of an expert consultation» encarregat per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea a la Xarxa Europea d’Experts en Cultura (EENC).

Eduard Miralles  |  Interarts

Eduard, mestre, amic: si de sobte avui tornessis a aquest món que vas deixar aquell set de febrer, em sembla que et costaria trobar bones raons per quedar-t'hi. Un panorama internacional intensament obscè, determinat per l'efecte devastador de l'economia financera. Una Europa que ha tirat la tovallola pel que al sosteniment de l'Estat del Benestar respecta. Una Espanya sense rumb, ni esma, ni projecte. Una Catalunya enfollida a l'encalç d'un sobiranisme inversemblant. Una Barcelona més parc temàtic que mai, incapaç de reinventar-se. I una ex-vila de Gràcia, la teva pàtria antiga, convertida en abaixador circumstancial per als ramats de turistes que transiten d'un Gaudí a un altre, i tiro perquè em toca.

​

Poetics, vol. 41, issue 6, December 2013          

Número monogràfic que analitza la metodologia de models tòpics en l’àmbit de la cultura. Els articles que l’integren estudien la teoria i els orígens d’aquest mètode i expliquen com s’està aplicant en la investigació social i cultural. Així mateix, s’hi revisen algunes de les critiques i debats que aquest mètode genera.

Andrew Harris,  Louis Moreno | AHRC Research Networking

Breu i interessant document que reflexiona sobre el paper de la creativitat en el creixement econòmic urbà i analitza les ambigüitats i contradiccions econòmiques i socials de les polítiques les ciutats creatives desenvolupades fins ara. Els autors, Andrew Harris i Louis Moreno, investigadors de la University College London (UCL), recullen i exposen els debats d’una xarxa d’investigació finançada per l’Art & Humanities Research Council, on es revisa i reformula la noció i les polítiques de ciutats creatives davant la inestabilitat financera actual, les retallades en el sector públic i les noves prioritats socials.

Banlieues d'Europe

Document que inclou un recull d’articles sobre el significat contemporani de la subsidiarietat. Més d’una vintena d’autors reflexionen sobre el funcionament de la democràcia, sobre les responsabilitats del govern i sobre el que els ciutadans i les organitzacions de la societat civil se’ls permet fer, poden fer o haurien de fer. Els autors, experts i gestors internacionals, reflexionen i busquen l’equilibri entre el respecte per l'individu, l’estimulació l'esperit de solidaritat, i analitzen les  tensions per determinar fins a quin punt s’ha d’involucrar el govern.