Interacció

Dave O'Brien, Peter Matthews (ed.) | Policy Press

En la nova era de postregeneració, «l’Estat sembla demanar a les comunitats locals que gestionin soles els conflictes urbans».[1] Aquesta és una de les conclusions que Dave O’Brien, investigador en polítiques culturals de Goldsmith, Universitat de Londres, presenta, juntament amb Peter Matthews, en un llibre que s’ha publicat enguany, i que critica la progressiva desresponsabilització de l’Administració quant a polítiques públiques de caire social.

Aquest llibre, que compta amb la col·laboració de diversos experts en recerca en l’àmbit de la planificació urbana, aplega reflexions entorn del localisme i la Big Society, polítiques d’arrel conservadora desenvolupades des del 2010 que es mostren com a factors de descentralització que afavoreixen processos de gentrificació urbana i d’increment de les desigualtats socioeconòmiques en l’àmbit de les comunitats. D’acord amb els autors, l’apoderament individual i local dels ciutadans, sovint mitjançant polítiques de tipus neoliberalista sustentades en les noves tecnologies, troba el seu revers crític si es contempla com una manera de responsabilitzar-los dels conflictes de la societat, més que com a veritable factor d’apoderament. Aquestes afirmacions són resultat del seguiment de les polítiques culturals angleses a partir de casos d’estudi impulsats pel programa «Connected Communities», creat el 2009 per l’Arts and Humanities Research Council (AHRC).

«Connected Communities» se centra en l’actual naturalesa canviant de les comunitats en el context urbà i vol afavorir la seva interacció amb el coneixement acadèmic per al seu desenvolupament. Això implica un nou model de recerca basada no «en» les comunitats, sinó «amb» les comunitats. En aquest sentit, «After urban regeneration. Communities, policy and place» manifesta un interès a resignificar el valor de la cultura en les orientacions de les polítiques de transformació i regeneració urbana al Regne Unit, parant atenció al context d’austeritat implementat pels governs de coalició i conservador dels darrers anys, i de manera especial en les retallades en l’educació, les arts i altres serveis de la societat del benestar, les quals han portat a processos d’apropiació de l’espai públic que exclouen el ciutadà com a membre de la seva pròpia comunitat: «No hi ha gent d’aquí, estimat. [...] Costa diners, ser d’aquí.»[2]

Les polítiques de planificació urbana al Regne Unit han estat abastament estudiades de manera significativa en l’àmbit de les polítiques públiques; reflecteixen els canvis polítics i ideològics de la societat en relació amb el context socioeconòmic d’una època. Per aquest motiu, aquest llibre dedica la primera de les quatre parts de què consta a repassar les diferents fases que el país ha experimentat quant a polítiques de regeneració urbana des del 1968, any en què el govern laborista va impulsar les Area-Based Initiatives (ABIs), mitjançant les quals es buscava la col·laboració entre experts i comunitats locals per generar solucions a problemàtiques de tipus social amb la redistribució de l’espai públic als barris, les quals van acabar fracassant a l’hora d’eradicar xacres com l’exclusió social, l’atur i  la pobresa.

Les altres tres parts del llibre presenten reflexions sobre el funcionament de dinàmiques actuals de regeneració urbana a través del programa «Connected Communities», que des del seu inici ha invertit 30 milions de lliures en uns 300 projectes. L’estudi d’aquestes accions ha permès O’Brien i Matthews constatar dues tesis, tal com dèiem en l’inici: d’una banda, que el Regne Unit ha iniciat una fase de postregeneració; de l’altra, que les noves formes de coneixement estan sorgint de la interacció entre les comunitats de ciutadans i l’àmbit de recerca universitària.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

[1] «[...] Society and atomised communities should simply deal with urban problems themselves.» Dave O’Brien i Peter Matthews, cap. 13, p. 199.

[2] «There is no local here, love. [...] It costs money to be local.» Rebecca Bernstein, Antonia Layard, Martin Maudsley i Hilary Ramsden, cap. 7, p. 95.

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris