Apunts

Lucina Jiménez | Agenda 21 de la cultura - Comisión de cultura de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU)

En este artículo titulado 'Educación, cultura y ciudadania', la autora examina el papel que ejercen la educación y la cultura en el desarrollo social y sostenible. Aquí tenéis un extracto:

Bob Harlow | Wallace Foundation

Informe que inclou deu casos de bones pràctiques en matèria de desenvolupament de públics de teatre, música, òpera, dansa, museus i patrimoni. Les anàlisis i avaluacions dels projectes revelen nou actituds, per part de les institucions, que contribueixen al seu èxit i són les següents:

1. Reconèixer i reaccionar davant els canvis, assumir reptes i aprofitar les oportunitats;
2. Canviar certes pràctiques, fer esforços addicionals i ampliar coneixements per assegurar el desenvolupament dels seus públics a llarg termini, sense deixar de banda els seus públics ja fidels;
3. Identificar els diferents tipus de públics, les seves afinitats, estendre-hi ponts i dialogar;
4. Eliminar obstacles, determinar allò que dificulta la participació dels públics objectius i aplicar les solucions necessàries;

Universitat de València. Grup d’Investigació en Desenvolupament Territorial (GRIDET)

Publicació que inclou una mostra d’experiències i iniciatives que mostren una tercera via alternativa als models tradicionals de desenvolupament econòmic local. En la majoria de casos es planteja la necessitat d’observar el desenvolupament local com un espai cultural i experimental de noves formules de participació ciutadana més democràtica. S’hi incideix en valors, significats i processos participatius que ajudin a crear, potenciar i activar xarxes. El conjunt demostra que existeixen moltes persones que observen la realitat econòmica des de plantejaments diferents als vigents fins ara i que han demostrat el seu fracàs en la conjuntura actual. El document recull experiències presentades a les IV Jornades sobre Desenvolupament Local de la Comunitat Valenciana celebrades a València el desembre de 2013.

Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC)

'L’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic', que ha elaborat l'Agència del Patrimoni Cultural, és una radiografia exhaustiva del sector amb l’objectiu de determinar-ne la importancia econòmica, localitzar tots els agents públics i privats que hi intervenen  i  servir de base per a crear en el futur aliances público-privades en el sector i definir estratègies per adinamitzar el patrimoni a Catalunya (orientades a aconseguir un major nombre d’usuaris i incrementar els recursos obtinguts)

The British Theatre Consortium

Informe que presenta els resultats del projecte de recerca ‘Critical mass: theatre spectatorship and value attribution’ que analitza com els públics que assisteixen al teatre valoren la seves experiències teatrals. L’estudi es basa en les descripcions que els propis usuaris proporcionen de les seves experiències recollides a través d’enquestes i qüestionaris en línia i grups de treball, se’ls pregunta sobre les últimes representacions a les quals van assistir i també sobre experiències anteriors de fa un any o més. La investigació examina com els espectadors i espectadores processen la seva experiència cognitiva i afectiva i com situen les representacions en relació al seu context (localització, identitat i moment temporal), les seves vivències teatrals prèvies i les seves xarxes associatives.

Antonia Sáez Cala | Ciudades, Núm. 17, 2014, p. 141-158

Resumen: La evidencia empírica constata una relación clara entre el logro económico y la presencia de capital humano cualificado. Determinar el tamaño y la distribución de la clase creativa en las ciudades autonómicas españolas a principios del siglo XXI constituye el principal objetivo de este trabajo. Asimismo, es objeto de investigación la probable relación entre la presencia de clase creativa y la posible relevancia de factores como la tolerancia y la diversidad para atraer a los miembros de la clase creativa.

Los hallazgos manifiestan una distribución desequilibrada y compleja de la clase creativa en las capitales autonómicas.

Martí Peran | Revista de Estudios Globales y Arte Contemporáneo Vol 1, No 1 (2013)

Resumen: En el archivo Esto no es un museo. Artefactos móviles al acecho , aún sin proceder de una investigación exhaustiva, se da cuenta de más de medio centenar de proyectos e iniciativas ideadas como instrumentos alternativos a la institución artística convencional. La cantidad es elocuente por sí misma. Parece que el museo tradicional, en efecto, padece una suerte de creciente acecho desde un enorme panel de réplicas que, mediante las actuaciones que propician, estarían acelerando la refundación  de los roles y funciones tradicionales que ejercía la vieja institución en el interior de una esfera pública homogénea. Frente al estricto horizonte de articular un gusto y una sensibilidad específicas acorde a un modelo de subjetividad burguesa, los nuevos artefactos paramuseísticos despliegan un abanico de situaciones heterogéneas.

Kameliya Petrova | Theater Instituut Nederland 

The objective of the Toolkit for Marketing of Modern Dance is to provide independent  artists, modern dance companies and organisations significant help in focusing on the  strategies and techniques that can improve their impact and practices while also ensuring that they remain true to their artistic and public missions.  

Combining practical advice and theory, the Toolkit explores the changing behavior of performing arts audiences and offers solutions to adapt to these changes in the new era of  communication. 

The purpose of the Toolkit for Marketing of Modern Dance is not only to offer understanding on new strategies and theories that improve the effectiveness and efficiency of the marketing function, but also to help managers and marketers of performing arts to develop their own insights in the face of unstable cultural environment and changing customer values.

 el balcón de la espera

Cualquier intento de clasificación seria insatisfactoria, pero me parece interesante reflexionar sobre la relación que hay entre inversión, equipo, calidad y resultado.

1. De 0 a unos cientos de euros: Grupo de amigos de autogestión y autoproducción. Equipo pequeño y limitado en el que todos hacen de todo. La calidad del producto, evidentemente no es lo más importante. A muchos les gusta decir que es el comienzo del comienzo, para muchos otros es la oportunidad de pasar de ser consumidores a productores de su propio ocio. Se parte de la facilidad y accesibilidad a las nuevas tecnologías, todo el mundo puede grabar, montar y lo más importante distribuir a unas amplias redes sociales. Just do it!  Unido a  la mitología tipo; yo siempre quise ser artista, desde que cogí una cámara entre mis manos sabía…Spielgberg, Super 8, etc.

NationalAssembly of State Arts Agencies

Interessant document que convida els governs estatals al debat i la reflexió sobre el valor de les arts i la cultura per a la societat. El document parteix de la realitat dels EUA però encoratja als governs de tots els països a fer-se les preguntes següents: Quin ha de ser el paper, la responsabilitat i l’abast del govern en matèria de cultura? Com poden els estats millorar la productivitat i la competitivitat econòmica a llarg termini? Quines solucions es poden donar als  reptes crònics en matèria d’educació, salut i ocupació? Segons el document, els 50 anys d’història de les agències artístiques estatals mostren que quan els polítics entenen els beneficis de les arts pels governs i pels ciutadans, troben la manera de donar-les suport, fins i tot en temps econòmicament durs.

Asia-Europe Foundation (ASEF)

L’ASEF presenta aquesta compilació de bones pràctiques en l’àmbit de les indústries creatives prèvia a la 6a trobada de ministres de cultura del fòrum Àsia Europa ASEM que tindrà lloc el proper mes d’octubre a Rotterdam. L’objectiu de la trobada és afavorir l’intercanvi d’idees i experiències entre els professionals de les indústries creatives, la societat civil i els estaments governamentals, així com fomentar el diàleg interregional entre Europa i Àsia.

Arts Council of England

Informe que revisa la literatura existent al Regne Unit sobre els impactes econòmics i socials de les biblioteques públiques a la societat. Els autors destaquen la necessitat d’assolir una millor comprensió d’aquesta qüestió complexa sobre la que cal aprofundir encara molt més. L’estudi informa de les diverses aproximacions al tema i assenyala els avantatges i inconvenients de les diferents metodologies emprades. Segons l’informe, les evidències existents demostren que les biblioteques públiques són molt positives per a les comunitats i per a les persones i que contribueixen a la millora del capital humà, el manteniment del benestar mental i físic, la inclusió social i la cohesió comunitària. Es tracta de processos complexos i a llarg termini i aquesta és la contribució econòmica real que les biblioteques públiques fan al Regne Unit. L’informe conclou que pretendre mesurar l’impacte econòmic de les biblioteques a curt termini proporciona només un resultat molt prim i disminuït del seu valor real.

Stuart Cunningham | University of Queensland Press

Segons Cunningham, les indústries creatives poden fer una aportació clau a les economies avançades dels països desenvolupats ja què el sector creatiu genera idees, processos, productes i talent de gran utilitat per a la productivitat de tots els sectors econòmics. Cunningham assenyala que tradicionalment, les humanitats, les arts i les ciències socials han estat relegades de les agendes, les polítiques, els programes de recerca i els debats públics. Tot i què, en els últims anys, els canvis estructurals de les economies i societats avançades han portat a un primer pla a les industries i sectors creatius com a motor clau per al desenvolupament i la innovació. Però insisteix que molt del que és innovador en matèria d’indústries creatives està encara amagat. Per aquesta raó, l’objectiu principal del llibre és portar a la llum aquesta innovació creativa encara amagada i mostrar-la des d’una perspectiva de la política internacional i dels debats acadèmics interdisciplinaris que tracten de respondre al canvi profund industrial, social i cultural i que sí vinculen les industries culturals i creatives i el pensament innovador.

Una de les coses que més ens agrada a Art-Xipèlag , Observatori de la Cultura de les Illes Balears, és establir xarxes virtuals i físiques amb els protagonistes de la cultura illenca. Volem aportar el nostre granet de sorra perquè a poc a poc es conegui la bona feina que s'està fent per part dels professionals.

Martha Rosler ׀ Sternberg Press

Recull d’assaigs escrits entre 2010 i 2012 per Rosler sobre el paper social dels artistes en la cultura mundial i en els processos de gentrificació urbana.

A «Culture Class» Rosler torna a abordar les qüestions que tractava al seu projecte ‘If you lived here’ (1989-1991), la manca d’habitatge urbà i les seves arrels en la política pública, i les adapta als desenvolupaments neoliberals sorgits a les últimes dècades.  L’autora pren com a referència el llibre «The Rise of the Creative Class» (2002) on Richard Florida defineix un nou sector econòmic de treballadors creatius que s’estén més enllà dels artistes i que inclou dissenyadors, periodistes i persones que treballen en el sector de tecnologies – amb un grau elevant de formació i ben remunerat. Segons Florida, la presència de la classe creativa no és un subproducte de la prosperitat econòmica sinó un factor determinant per al creixement econòmic.

 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha ideat una agenda d'acció a l'àmbit de la gestió cultural que es converteixi en un 'full de ruta' per a una millor adaptació i capacitat de resposta a la digitalització. Aquesta agenda, a partir de les opinions d'informadors i investigadors qualificats, vol generar debat i reflexió sobre totes les qüestions  que afecten directament la gestió cultural.

Manu Fernández González, Ciudades a escala humana ׀ Diputació de Barcelona

Aquest document intenta sistematitzar possibilitats d’usos i funcions de reactivació temporal de determinats espais i equipaments públics. L’objectiu és servir als governs locals com a una primera aproximació ordenada a una tipologia de projectes d’activació urbana amb les seves pròpies peculiaritats. Segons l’autor, durant els darrers anys, gairebé a contracorrent davant d’una manera de pensar el territori i la ciutat excessivament centrada en l’expansió, la creació de nous equipaments i l’edificació, s’ha conformat una base important d’experiències i tipologies de projectes amb una visió alternativa sobre el paper de la ciutadania en la construcció de la ciutat des dels seus espais més propers. En aquest document es presenten algunes d’aquestes propostes que van des d’estratègies d’apropiació col·lectiva per a la revitalització de solars abandonats o l’activació d’espais públics fins a la reutilització d’edificis industrials i altres equipaments per dotar-los d’usos alternatius.

Observatorio Vasco de la Cultura

La subida del tipo impositivo del IVA aplicado a las entradas a espectáculos y conciertos supone un doble cambio: dejan de ser productos sujetos a un IVA reducido (pasa del 8% al 10%) para ser productos a los que se aplica un IVA general (del 18% sube al 21%). Este aumento aleja la fiscalidad sobre la cultura que se aplica en España de la tendencia que siguen la mayoría de países europeos.

El documental 'Five days to dance' de la productora valenciana SUICAfilms en coproducció amb la basca REC Grabaketa Estudi, va clausurar el Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona. El film és un treball dels directors Pepe Andreu i Rafa Molés.

'Five days to dance' relata com una parella de ballarins apareix un matí a un institut. Anuncien a un grup d’adolescents que tenen cinc dies per pujar a un escenari i ballar. Poc temps però un gran repte: moure les persones quan el món ens paralitza. Wilfried Van Poppel i Amaya Lubeigt són els coreògrafs. Ell holandès, ella basca. La dansa és el llenguatge comú. No importa el lloc. Cinc dies, una classe d'adolescents, un microcosmos en el qual succeeix un petit big-bang.

Si el veieu programat. No us el perdeu!

Five days to dance / teaser en español from SUICAfilms on Vimeo.

 Arts Victoria | The Australia Council for the Arts

'Audience Research Made Easy - A guide for small to medium performing arts organisations', is a practical guide demonstrating how performing Arts organisations can carry out cost-effective audience research.

The guide was written to provide arts organisations with guidance and advice on how to conduct effective audience research and better understand their audiences. From informal observation to focus groups and questionnaires, it explores ways to manage this essential marketing activity. The guide covers how to plan an audience research campaign from inception through to analysis and implementation.

‘Culture Segments’ és una metodologia de recerca en l`àmbit del màrqueting desenvolupada per la consultora Morris Hargreaves McIntyre (MHM) en 2010 per donar suport a les institucions culturals i artístiques.

Aquest sistema permet a les organitzacions analitzar alguns dels factors que atreuen als visitants a les seves activitats culturals i artístiques. Aquests factors fan referència al valor o al grau d’entreteniment que atorguen els visitants a una atracció cultural concreta i determinen quan aquesta visita es pot considerar intrínseca i en concordança amb el seu estil de vida o bé és tracta d’un fet especial o es contempla com una activitat educativa que cal realitzar de tant en tant.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va presentar ahir dimarts 22 de juliol l'Avaluació Estratègica de L'Auditori, un informe que es basa en el seu funcionament durant els anys 2010, 2011 i 2012. La principal recomanació de l'ens públic és que es camini cap a la integració dels diversos equipaments i serveis culturals vinculats a la institució (L'Auditori, OBC, BMB i Museu de la Música) i que estableix una "col·laboració permanent més gran" amb l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC),  i defineix com a necessària la redacció d'un manual de qualitat amb tots els processos que es desenvolupen al centre. 

Comissió europea

Según un nuevo informe de la Comisión Europea, las organizaciones encargadas del patrimonio cultural deberían aprovechar las oportunidades que brindan las políticas y los programas de financiación de la Unión Europea para hacer frente a los retos a los que se enfrenta el sector. El documento estratégico, titulado «Hacia un enfoque integrado del patrimonio cultural de Europa», afirma que el sector se encuentra en una «encrucijada» entre unos presupuestos públicos reducidos, un descenso de la participación en actividades culturales tradicionales y una diversificación de los públicos potenciales a causa de la urbanización, la globalización y el cambio tecnológico. Pero también pone de manifiesto las oportunidades para que los Estados miembros y los organismos cooperen más allá de sus fronteras para garantizar que el patrimonio cultural contribuya en mayor medida a un crecimiento y una creación de empleo sostenibles.

Journal of cultural economy

Nou número amb articles que analitzen polítiques, estratègies i accions concretes en matèria de política econòmica dins el sector de la cultura i les indústries culturals, tant des d’una perspectiva general com en països concrets com Rússia o Dinamarca. S’hi analitzen, entre d’altres qüestions, les dinàmiques de formació dels mercats digitals de béns culturals i els mecanismes complexos que determinen i condicionen els sistemes de preus dels productes culturals. S’hi presenta un estudi sobre el desequilibri existent en la Teoria actor-xarxa en relació a un predomini dels aspectes econòmics per sobre dels culturals.