Apunts

Grup de treball: Municipis de la província de Barcelona

Igualada tindrà una segona sala de cinema a l’Ateneu...



Igualada tindrà una segona sala de cinema amb l'objectiu d'arribar als 50.000 espectadors anuals. El cost del projecte és de 200.000 euros, que se sufragarà amb l'herència que ha deixat una particular a l'Ajuntament.

La Pahissa del Marquet, nou equipament cultural...


Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, dissabte 5 de juny s’inaugura un nou equipament al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: la Pahissa del Marquet. Està situat en una antiga pallissa reformada que pertany al conjunt arquitectònic del Marquet de les Roques, edifici modernista protegit com a bé cultural situat a la Vall d'Horta, a Sant Llorenç Savall. 
 

Pla d’Usos del Casal Cultural d’Ullastrell


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Ullastrell compta a partir d’ara amb el pla d’usos del seu Casal Cultural, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) en col·laboració amb l’ajuntament d’aquest municipi del Vallès Occidental. L’objectiu d’aquest pla és millorar els usos i la programació del Casal Cultural per convertir-lo en el centre neuràlgic de la cultura a Ullastrell i donar un nou impuls a les dinàmiques culturals i a la participació ciutadana. Aquest estudi s’emmarca en la vocació d’assistència als municipis i acompanyament en l’àmbit de les polítiques culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

La col·laboració en l'àmbit de la cultura com a...


Una de les faules d’Isop té com a protagonistes un escorpí i una granota. L’escorpí desitjava creuar un riu i li va demanar a una granota que passava per allà si el podia travessar a cavall del seu llom. La granota, atemorida pel seu agulló, s’hi va negar. No volia morir víctima de la seva picada. Finalment, però, l’escorpí la va persuadir dient-li que no tenia cap sentit fer-li mal, ja que si ella moria, ell que no sabia nedar s’ofegaria i moriria amb ella. Finalment la granota va accedir i, quan eren enmig del riu, l’escorpí la va acabar picant. Mentre s’ofegaven, la granota li va demanar a l’escorpí perquè ho havia fet, i la seva resposta va ser: Soc així, no puc evitar-ho. És la meva naturalesa, el meu instint.

Els Museus de Sitges traslladen 200 obres al videojoc...


ACN | 28 maig de 2021
 

Es posa en marxa una nova iniciativa destinada a donar a conèixer els Museus de Sitges i les seves obres d’art arreu del món. La galeria virtual permet crear exposicions en línia i competir amb altres usuaris. 
 
Museus de Sitges s’ha adherit al videojoc internacional Occupy White Walls, una proposta que permet crear exposicions en línia amb obres d'arreu del món. L’ens ha cedit més de 200 obres escultòriques i pictòriques a la plataforma, d’accés gratuït, per compartir les seves peces amb usuaris d’arreu del món. Actualment hi ha 85.000 jugadors registrats i existeixen més de 8.000 mostres completes, que es poden visitar en línia sense inscripció prèvia.

El Museu Episcopal de Vic vol ser referent de l'art...


L'equipament presenta un nou pla estratègic, fins al 2030, que contempla una sala immersiva en 3D o l'aposta per captar nous públics.
 

El Museu Episcopal de Vic (MEV) s’ha fixat com a objectiu estratègic convertir-se en referent de l’art medieval a Catalunya tot posant en valor la col·lecció que té i que és “única” a escala internacional. Ho van anunciar dijous passat durant la presentació del Pla estratègic 2030, un document on figuren els principals eixos d’acció dels pròxims anys.

Torna la festa major! Repercussió econòmica de les...


Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya
 

Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

La Fira Mediterrània impulsa l'Obrador d'arrel, un...


A l'espera de com evoluciona la pandèmia, el certamen assegura que intentarà realitzar el màxim d'activitats presencials. A la recerca de complicitats i mercat, les propostes artístiques també comptaran amb el suport de vint-i-tres entitats, empreses i institucions en la coproducció.
 

La Fira Mediterrània de Manresa comptarà aquest 2021 amb el seu primer Obrador d'arrel. Així ho ha anunciat el seu director artístic, Jordi Fosas, durant l'avançament de les novetats de la 24a edició, que se celebrarà del 14 al 17 d'octubre. L'Obrador d'arrel pretén ser una continuïtat a 'l'engròs' dels laboratoris de creació de la Fira, donant suport -amb la complicitat d'altres col·laboradors- als artistes que exploren nous camins a partir de l'arrel i la cultura popular.

Els polígons industrials de Castellbisbal es converteixen en...


Castellbisbal acollirà les properes setmanes el festival cultural NYS, que oferirà al públic mostres de diverses disciplines artístiques en un entorn inusual, els polígons industrials de la zona sud del nucli urbà.

ACVIC i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona celebren...


 ACN Vic | 11 maig de 2021
 

Prop de 30.000 alumnes de 73 centres educatius de diferents comarques hi han participat al llarg d'aquest temps.
 

Art i Escola, el projecte educatiu pioner impulsat per l'ACVIC - Centre d’Arts Contemporànies i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, celebra aquest 2021 els seus deu anys de vida. Prop de 30.000 alumnes de 73 centres educatius de diferents comarques hi han participat al llarg d'aquest temps.

Per commemorar l'efemèride, els impulsors han programat tot un seguit d'activitats, entre les quals destaca una mostra que reunirà a deu artistes que englobaran les diferents temàtiques que s'han tractat durant la darrera dècada. També hi haurà un seminari de formació per a docents i una publicació

Monistrol de Calders dona una segona oportunitat a...


ACN Monistrol de Calders  | 7 de maig 2021 
 

El consistori vol que l’indret sigui un exemple de 'cultura de qualitat'  fora de les grans ciutats
 

Monistrol de Calders, al Moianès, acaba d'estrenar la seva primera sala d'art: Cal Ros. Porta el nom de l'edifici que l'acull, l'antiga botiga del poble, que ha tornat a obrir portes però ara amb l'objectiu de ser un revulsiu de "cultura de qualitat". "Volem trencar tòpics i demostrar que al món rural hi pot haver més que paisatge i gastronomia, també la cultura de qualitat que pots trobar a la ciutat", explica l'alcalde, Ramon Vancells. Així, l'antiga botiga acollirà una exposició mensual, inicialment d'artistes de la Catalunya Central.

Presentació del projecte europeu The Europe Challenge


La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat participa al The Europe Challenge, una iniciativa que afronta alguns dels reptes europeus més urgents treballant en projectes d’implicació comunitària amb biblioteques d’arreu d’Europa. El tret de sortida del projecte serà un acte virtual que tindrà lloc aquest diumenge 9 de maig, coincidint amb la commemoració del Dia d'Europa.

COVID-19 i biblioteques


Les biblioteques de tot el món s’han vist afectades per l’aparició de la COVID-19. Moltes d’elles han tancat temporalment o han reduït els serveis al mínim per contribuir als esforços destinats a limitar la propagació del coronavirus. També s’han anat prenent decisions difícils sobre la millor manera de donar accés a la informació sense comprometre la seguretat de les persones usuàries i del personal que hi treballa.

Guia de criteris per a l’elaboració de plans i programes de...


Generalitat de Catalunya
 

Comptar amb uns processos de planificació estratègica i operativa és essencial per l’assoliment d’uns objectius que millorin la situació en relació amb una necessitat concreta a qualsevol organització i, especialment, a les administracions públiques. La guia que us compartim avui esdevé una eina rellevant per treballar les polítiques culturals als municipis amb uns criteris generals que assegurin un desenvolupament adient.

La remodelació i ampliació del teatre municipal de Les...


El nou equipament, batejat com La Bòbila, dotarà el municipi d’una programació d’arts escèniques estable de qualitat i permetrà recuperar al nucli l’oferta de cinema.
 

Comunitats literàries: el poder de la paraula més enllà dels...


Per Sant Jordi reivindiquem la literatura com a eina per a la transformació social. Cooperatives com La Carbonera, Els Nou Rals, Synusia i VerSembrant la utilitzen per generar comunitat, autoconeixement i pensament crític.
 

En vigílies d'una jornada dedicada a la literatura escrita i a l'admiració pels escriptors i escriptores més reconeguts reivindiquem aquest art més enllà dels productes i de les personalitzacions. La literatura també és una eina per a la transformació social que genera comunitat, autoconeixement i pensament crític.
 

El Besòs serà un museu a l'aire lliure de biodiversitat


El projecte de recuperació, que s’iniciarà a Santa Coloma, inclourà un espai didàctic. Les actuacions permetran recuperar fauna i flora autòctones amb una bassa i espais d’aiguamolls.
 

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) engeguen un nou projecte de renaturalització del riu Besòs. Les administracions ja van apostar fa dues dècades per posar fi a la "claveguera" que representava el riu en aquell moment i des de llavors ja hi ha hagut moltes espècies que han tornat al seu hàbitat. "Hem retornat la vida al riu però no ens podem conformar", assegura l'alcaldessa, Núria Parlon. En els pròxims anys s'invertiran prop de 7 MEUR -arribant també a Montcada i Reixac- per afavorir que les espècies continuïn 'recolonitzant' el riu. Es crearà entre d'altres una llacuna didàctica i noves zones de vegetació per afavorir la regeneració de tots els ecosistemes.

El castell de Ribes obra les portes com a centre...


 
El procés de recuperació ha inclòs la restauració global del monument i el seu entorn i l’adequació de l’interior per al seu ús com a museu.
 

El Centre d’Interpretació del Patrimoni Cultural de Sant Pere de Ribes, el primer projecte museístic del municipi, obrirà portes a finals de maig, un cop finalitzat el procés de restauració que s’ha dut a terme al monument i el seu entorn i l’adequació de l’interior per al seu ús com a museu. La recuperació d’aquest edifici, que havia estat la residència del ballarí i coreògraf José de Udaeta fins 2007, ha comportat una inversió de més de 700.000€, finançats en un 57% a través de subvencions de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Museus de proximitat a l’era Covid, en primera persona


El Punt Avui | Maria Palau
 

Què ha suposat la pandèmia per als equipaments i els agents culturals de Catalunya? Maria Palau, periodista del diari El Punt Avui especialitzada en art, ve recollint una sèrie d’entrevistes amb alguns dels actors més rellevants de l’art català des de l’inici de la pandèmia sota el títol Art a l’era Covid.

En aquesta ocasió hem fet una selecció de directores i directors de museus locals i de proximitat, equipaments que han hagut de fer front a la manca de visitants i activitat causada per la pandèmia, sovint amb pocs recursos però amb voluntat per crear xarxa i col·laborar mútuament, i que potser surtin millor parats que els grans museus del país, més dependents d’aspectes com el turisme.

Representants, mànagers i promotors critiquen que les...


ACN Barcelona | 7 d'abril 2021 
 

ARC insisteix amb la urgència d'un salconduit cultural o si no es permet, reclama mesures compensatòries pel sector​.
 

L’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) ha criticat que les mesures del Procicat tornen a menystenir la cultura i castiguen actes culturals de tot el país. Han tornat a reclamar "amb urgència el salconduit cultural per garantir la supervivència d’actes culturals" que ja estan en marxa com els festivals Guitar Bcn, Mil·leni o Strenes o projectes com Salacat, Sala Tarragona o Curtcircuit, que per segon any, han destacat, estan adaptats a les mesures de seguretat. Així mateix, han apuntat que si el Procicat no permet un salconduit, han reclamat al Govern mesures que "compensin l’esforç fet per una industria que tot i la pandèmia, ha procurat adaptar-se cap als artistes i als consumidors".

Les entitats de cultura popular demanen un «tracte...


ACN Barcelona | 29 de març 2021 
 

Més d'un centenar d' entitats de cultura popular defensen l’ús intel·ligent de l’espai públic, com a espai segur, per al desenvolupament de les activitats i admeten haver-se sentit oblidades per les administracions.

POLIÈDRICA Magazine + Arxiu - Cultura i arts amb i des de la...

POLIÈDRICA és una revista i arxiu que es dirigeix a la comunitat de professionals que treballen per una cultura de proximitat, vinculada al teixit social d’un territori. Una cultura produïda i gestionada a partir del treball en xarxa, la cooperació i el diàleg entre administracions, equipaments, creadorxs, entitats, veïns i veïnes.
 

Polièdrica és un espai de visibilitat d’allò que està passant. Connecta els i les lectorxs amb el lloc dels fets: comunitats, places, barris, escoles, centres cívics, teatres, museus, centres d’art, equipaments de joventut, auditoris, etc. També és un espai per pensar entorn dels reptes que plantegen aquestes pràctiques culturals.

La cultura, fonamental durant la pandèmia


L’Institut de Cultura de Barcelona ha volgut cercar, a través de l’Omnibus trimestral impulsat per Gesop, indicadors que perfilin quin ha estat el valor de la cultura per a la població de Barcelona i l’Àrea Metropolitana en temps de pandèmia.
 

Una enquesta feta a 800 persones revela la importància de la cultura per afrontar la pandèmia. Segons els resultats obtinguts, un 43% de la població percep la cultura com a quelcom "molt important" a la seva vida, sent els joves, les dones, els estudiants i els nascuts a la resta del món, els que més la valoren. 

El Dansa Metropolitana tanca la quarta edició amb 15.800...


Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

Les biblioteques catalanes unifiquen el seu catàleg


ACN Les Franqueses del Vallès | 18 març 2021
 

Creen una xarxa única accessible per a tots els usuaris. El Servei Nacional de Préstec Interbibliotecari posa a l’abast dels ciutadans quinze milions de documents.
 

Precarització del sector cultural i inequitats en la...

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals.
 

Per Nicolás Barbieri , investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials, 12 de març de 2021. Desè article del dossier «Canvi 20-21»

El Districte Cultural de l'Hospitalet, un oasi o una...


Article d' Antoni Ribas Tur publicat al diari Ara el 10 de març de 2021. Feu clic per veure l’article original


El preu del lloguer i les facilitats administratives han atret 500 agents creatius, però ¿quin impacte local tenen?
 

El Districte Cultural de l'Hospitalet va ser una iniciativa impulsada pel govern del PSC de l'alcaldessa Núria Marín per fer de la cultura un motor de la ciutat. Va néixer fa sis anys, amb el carrer Cobalt d’eix central i 25 hectàrees que ja s'han expandit pràcticament a tot el municipi. És l'hora de fer balanç.

La governança des de la cultura i el món local: tot...

Vine i participa-hi! Pot ser un lema que de vegades buit de contingut i de participació real. A què ens referim quan parlem de participació ciutadana? L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 9 i l’11 de febrer, és definir la governança des de la cultura i el món local, a partir de bones pràctiques en el camp de la participació ciutadana en les decisions i programacions culturals.

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els...


Van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals.
 

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els usuaris virtuals. Els Museus de Sitges van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals. Durant l’any 2020, els Museus de Sitges van restar tancats entre el 14 de març i el 8 de juny. Mentre, van desplegar els seus serveis i activitats a través d’Internet per tal de fer arribar la cultura a cada casa, com una taula de salvació per a l’angoixa de la pandèmia.
 

Bones pràctiques en temps de crisi. 11 equipaments...

De gener a setembre de 2020 els museus i equipaments patrimonials del país van perdre el 76,6% de visitants respecte els mateixos mesos de 2019. Concretament, els que s’han vist més perjudicats per les restriccions i limitacions de moviment a escala mundial han estat els que rebien un públic majoritàriament estranger. No obstant això, alguns equipaments han aconseguit augmentar el seu nombre de visitants el mes d’agost de 2020 en comparació amb el mateix mes de 2019.

La Regidoria de Cultura de Martorell crea un cens d’artistes...


L’acció s’emmarca dins del nou Pla d’Acció Cultural de Martorell.
 

La Regidoria de Cultura, Patrimoni Històric i Museus de l’Ajuntament ha creat el Cens d’Artistes de Martorell. Per a fer-lo possible, fa una crida als artistes per a que s’inscriguin i s’identifiquin, a través del web del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell (PMSAPM). Aquest és un primer pas per a l’impuls de noves polítiques culturals.

Cardedeu obre la seva Oficina de Suport a Empreses Culturals


L’OSEC és un projecte supramunicipal. Un model d’assessorament innovador de suport al sector cultural, amb diferents línies i programes segons les necessitats d’artistes, professionals i emprenedores culturals.
 

Avaluar l’acció cultural des dels municipis

La majoria de ciutats catalanes de grans dimensions programen una considerable oferta cultural que, en bona part, és responsabilitat directa dels ajuntaments. Moltes administracions generen indicadors per a una correcta avaluació de l’impacte d’aquesta activitat entre la ciutadania i per a la rendició de comptes, com a element clau de transparència i d’oportunitat per a la millora interna. Tanmateix l’allau de dades provinents de múltiples fonts representen, sovint, una tasca feixuga de processament i avaluació.

Entre la incertesa i l’esperança: el món de la cultura mira...


 L’associacionisme cultural reflexiona sobre el temps que s’obre i posa en relleu els aprenentatges adquirits en el seu any més difícil.
 

“No es recuperarà tot en un dia, però ens en sortirem”. Les paraules de la Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), resumeixen el sentir majoritari del món de les entitats culturals, que esperen passar pàgina d’aquest malson que ha estat el 2020.

Nefast, catastròfic o desastrós són alguns dels qualificatius que mereix l’any que acabem de deixar enrere en boca de les veus del teixit associatiu cultural català. Durament colpejat per una pandèmia que ha arrasat amb tot al seu pas, el sector de la cultura afronta amb resignació el daltabaix de proporcions devastadores que ha portat la Covid.

Estudi sobre el futur teatre municipal de Canet de Mar

En el marc de l'assistència i la cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als ajuntaments de la demarcació, l'Àrea de Cultura té com a objectiu donar suport tècnic i aportar visions territorials als municipis en la definició i l'aplicació de polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) és el servei encarregat de l’assessorament cultural als ajuntaments en el moment d’establir nous processos de dinamització i transformació cultural, socials i econòmics al territori.

Entre d’altres actuacions, s’elaboren estudis específics d’equipaments culturals que detecten les mancances i oportunitats per tal de poder establir propostes a curt, mitjà i llarg termini. L’objectiu és millorar-ne l’ús, la programació i la posició estratègica en el marc general dels equipaments i les actuacions del municipi.
 

El sector cultural indignat amb el permís per trencar el...

ACN Barcelona | 26 gener 2021
 

L'Associació d'Actors i Directors i l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers consideren que la cultura és un bé essencial com el dret a la participació política. 
 

El sector cultural ha reaccionat aquest dimarts al fet que es pugui trencar el confinament municipal vigent per assistir a mítings de campanya per a les eleccions al Parlament del 14F.

En un comunicat difós a través de les xarxes socials, l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya (AADPC) considera "discriminatori" que permeti trencar el confinament municipal per anar a actes polítics, però no per acudir a una activitat cultural.

Governar per a la cultura. Una proposta per a implementar...

Centrar la cultura com a espai de l’acció municipal. Presentem aquest manual de la Fundació Nexe per la implementació d'una política cultural local.

Aquesa praxis de José Martínez Tormo, membre d'interacció, pretén donar algunes pautes per al disseny d’una política cultural en l’àmbit local. Ofereix un seguit d’orientacions pel desenvolupament d’una política cultural local i el seu procés de construcció. Està destinat a càrrecs públics o a personal encarregat de desenvolupar les polítiques municipals en matèria de cultura i tracta d’oferir una proposta senzilla, clara i útil per al disseny, la implementació i l’avaluació d’una política cultural en l’àmbit local, a més de donar algunes orientacions per a l’establiment de prioritats de caràcter ideològic respecte a la cultura com a pota fonamental del desenvolupament local.

La Diputació de Barcelona aprova 11 milions d’euros en ajuts...

El Ple de la corporació ha aprovat aquest dijous la convocatòria d’ajuts per a que ajuntaments i entitats municipals descentralitzades reformin i millorin teatres, museus, biblioteques i arxius, entre d’altres equipaments.
 

La Diputació de Barcelona ha aprovat aquest dijous en sessió plenària la convocatòria per atorgar subvencions per al finançament d’obres i actuacions de reforma, millora i manteniment d’equipaments culturals locals de titularitat pública.

Ciutat, cultura i educació. Monogràfic de l'Associació...

“Una ciutat no serà mai sostenible sense que la seva dimensió cultural sigui explícita i operativa. És urgent transformar la cultura en una dimensió clau de les polítiques urbanes, protegint el patrimoni, donant suport a la creativitat, promovent la diversitat i garantint que el coneixement sigui accessible a tothom.”

Catarina Vaz Pinto, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lisboa

La participació cultural, també el seu fracàs


 Projectes, espais i èxits i fracassos de la participació cultural i la seva comunicació. Us presentem dues eines per poder millorar la participació cultural. D'una banda, un dels documents, proposa analitzar allò que no ha funcionat en projectes i espais de participació per així poder millorar i d'altra banda, la guia de la Diputació de Barcelona, proposa estratègies per poder comunicar millor els projectes de participació ciutadana al nostre municipi.

Pla d'Acció Cultural per a Martorell i Olèrdola

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) recentment ha entregat als Ajuntaments de Martorell i Olèrdola els seus respectius «Pla d'Acció Cultural», documents que s’emmarquen en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona i que en l’Àrea de Cultura es concreta en l’acompanyament en l’àmbit de les polítique

Gastar diners en cultura fa guanyar les eleccions locals

Alcaldes, l’ús de la despesa cultural d’una manera oportunista millora les possibilitats de reelecció, però no ho feu: revisió dels cicles de pressupostos polítics.

Us presentem aquest article que no deixarà indiferent als governs municipals. Analitza l’augment de la despesa; especialment en període previa a unes eleccions, en àmbits com la cultura, la salut, l’educació i l’esports, per part dels governs locals, en ciutats mitjanes; d’entre 20.000 i 100.000 habitants. Molt especialment, posa en evidència que l’increment de la despesa en cultura per part dels governs locals té algun efecte significatiu sobre la probabilitat que els governs locals siguin reelegits.

L'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en l’àmbit...


Comitè Europeu de les Regions (CdR)
 

Una “generació perduda” per la COVID-19? Riscos identificats en el nou Baròmetre Regional i Local de la UE
 

La primera edició del Baròmetre Anual Regional i Local de la Unió Europea se centra en l’impacte de la pandèmia sobre els ens subestatals i identifica els principals riscs als que aquests últims hauran de fer front en els propers temps.

Els museus i les arts visuals més accessibles

La setmana passada es va presentar el 'Pla d'Accessibilitat de Museus i Centres i Espais d'Arts Visuals de Catalunya 2020-2024', que té com a finalitat aconseguir l'accessibilitat universal d'aquests equipaments a mig termini, d'acord amb el que marca la normativa vigent i el nou codi d'accessibilitat de Catalunya.

El document es presenta amb una perspectiva realista per a la seva implementació en els propers anys, en coherència amb la visió que també proposa el Pla de Museus de Catalunya i el Decret del Sistema Públic d’Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya.

Nous estudis sobre polítiques culturals a Vilassar de Dalt i...

Vilassar de Dalt i Gelida ja disposen d’un nou instrument per a la millora de les seves polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha elaborat dos estudis -el Pla d’acció cultural de Vilassar de Dalt i el Pla d’equipaments culturals de Gelida- que s’emmarquen en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona.

Ambdós estudis defineixen una estratègia que planteja un escenari ple d’incerteses provocades per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. Fet que sens dubte ens ha portat una situació crítica, complexa i desconeguda, a la qual haurà de fer front la gestió municipal, però en estreta col·laboració i coordinació amb institucions, col·lectius, entitats i particulars. I sempre amb l’objectiu d’aconseguir mitjançant la planificació estratègica uns serveis públics de qualitat.

Mesurar la participació cultural? Com i per què?

Fer-se preguntes és el primer pas per aconseguir respostes. Tradicionalment, les enquestes han estat el mètode per antonomàsia per interpel·lar a la ciutadania, escoltar-la i mirar d’entendre-la tant en l’àmbit cultural com en molts altres sectors. Però, amb això n’hi ha prou? En aquest canvi d’època que estem vivint, marcat per la digitalització i el Big Data, les enquestes segueixen tenint sentit?

La sessió Mesurar la participació cultural? Com i per a què, organitzada per l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona de l’ICUB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC), va reflexionar sobre la importància de les enquestes de participació cultural i els àmbits en què es poden utilitzar els resultats mitjançant la presentació de l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona (ICUB) i de l’Enquesta de participació i hàbits culturals (CERC). A banda de les intervencions dels respectius equips, també va comptar amb les de Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) i Antonio Ariño (catedràtic de Sociologia a la Universitat de València).

Sobre la gestió comunitària. Entrevista a Helena Ojeda.

Parlem amb Helena Ojeda, amb motiu del cursLes administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió, que va impartir el passat febrer, juntament amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC. Helena Ojeda és pedagoga social, màster en Gestió i resolució de conflictes i mediació i coordinadora de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Abans de començar el curs vam conversar amb ella i aquest és el resultat.

Entre valls i muntanyes

Culture Action Europe, The European Network of Cultural Centres, International network for contemporary performing arts i Trans Europe Halles

Malgrat passar desapercebudes massa sovint, les pràctiques artístiques i socioculturals que es desenvolupen a les àrees no urbanes tenen un gran potencial. Així ho consideren els autors d’aquest breu, sintètic i a la vegada suggeridor document, que recorda al lector el fet que aproximadament el 80% del territori de la Unió Europea és constitueix per àrees rurals, remotes i muntanyoses, en les quals hi viu més de la meitat de la població del continent.

Últimament, els sentiments populistes i antieuropeistes estan creixent i, al mateix temps, cal tenir en compte una realitat cada vegada més marcada per l’emergència climàtica. Precisament per això el document "Beyond the urban. Contemporary arts and culture in non-urban areas as keys to a sustainable and cohesive Europe" es planteja contribuir a:

  • Integrar la cultura en totes les polítiques que s’ocupin de les zones no urbanes i perifèriques, incloent les polítiques regionals i de cohesió de la UE
  • Aconseguir que l’acció cultural de la UE s’adapti millor als reptes i aspiracions rurals.

Com viurem la música?

El silenci es va arribar a apoderar dels carrers, però també de les sales de concerts, de les nits i dels caps de setmana sense tarimes ni patis de butaques, sense pistes de ball. Va regnar una pau inusual que forçosament ens aboca a la música enllaunada i digital, però en qualsevol cas, no més viva que els codis binaris que la feien sonar a casa.

La música per fi s’està desconfinant. Sembla ser que aquest estiu que aviat comença ens promet poder gaudir-la en viu, de nou, però diferent. Quin procés de desconfinament viu la música i quines són les opcions que trobarem per gaudir dels directes l’estiu del 2020? Veiem-ne algunes opcions:

Cultura provocadora

La cultura no és només un reflex del món que ens envolta, sinó també una provocació, un desafiament a les nostres normes i ideals, i una plataforma per expressar, compartir i donar forma als nostres valors.
 

Així és com les ciutats membres del World Cities Culture Forum entenen la cultura, al temps que comparteixen el seu convenciment pel que fa al rol que pot jugar per lluitar contra l’emergència climàtica. La cultura pot ser provocadora del canvi climàtic. No té tota la responsabilitat, en efecte, però si que pot (i hauria) de desenvolupar un paper important al respecte. Per aquest motiu, el World Cities Culture Forum col·labora amb Julie’s Bicycle, una organització dedicada a l’acció cultural a favor del canvi climàtic i la sostenibilitat ambiental, i ha elaborat «Culture & Climate Change. 14 World Cities Tackling Climate Change Through Culture». Aquest informe comprèn les bones pràctiques de catorze ciutats membres del Fòrum i subratlla les iniciatives més creatives desenvolupades amb el propòsit de lluitar contra el canvi climàtic.