valor públic de la cultura

  
Abans de començar...

Aquest és l'últim #Som311 abans de la pausa d'estiu. Durant unes setmanes deixarem de publicar tant el #Som311 com el #Compartim per descansar, llegir amb calma i deixar que les idees sedimentin.

Continuarem, això sí, pendents de tot allò que ajudi a entendre millor les polítiques culturals locals. Al setembre hi tornarem amb una edició especial que recollirà el més rellevant de l'estiu. I, si resulta que no ha passat res que realment mereixi ser destacat, també ho explicarem. Perquè, de vegades, allò que no passa també diu alguna cosa.
  

  
Segona quinzena de juny

Les estructures que fan possible la cultura
  
 

  
Hi ha una idea que acostuma a passar desapercebuda quan parlem de polítiques culturals.

Els recursos circulen.

Les capacitats s'acumulen.

La diferència sembla subtil. En realitat, ajuda a entendre per què les desigualtats territorials poden persistir fins i tot quan augmenten els recursos disponibles i es reforcen les polítiques de cohesió.

  
Mai no havíem parlat tant de drets culturals.

Durant els darrers anys, els drets culturals han passat de ser un llenguatge relativament perifèric a ocupar una posició central en el debat sobre les polítiques culturals. Declaracions, plans d'acció, jornades professionals i, més recentment, la tramitació del Projecte de llei de drets culturals de Catalunya mostren fins a quin punt aquest marc s'ha consolidat.

 
   
   
L’Informe anual Estat de la cultura i de les arts 2025 del CoNCA dibuixa un panorama aparentment positiu. La despesa pública en cultura assoleix el màxim de tota la sèrie disponible, els públics es recuperen, diversos sectors consoliden la seva activitat i la cultura recupera pes dins les prioritats institucionals.

  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local
  
  

El banc de bones pràctiques de l'Àrea de Cultura recull iniciatives del territori i, cada mes, el CERC en destaca una. Aquesta sèrie proposa una lectura d’aquests casos que no se centra en descriure’ls ni en validar-los, sinó en entendre què posen en joc a l’hora de construir política cultural des de l’àmbit local..

  
Hi ha estudis d’impacte cultural que intenten demostrar que la cultura genera activitat econòmica, cohesió social o participació. I després n’hi ha d’altres que, gairebé sense proposar-s’ho, acaben mostrant alguna cosa més profunda: com funciona realment una ciutat quan una pràctica cultural esdevé central.

L’estudi sobre la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers pertany a aquesta segona categoria.

  
Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, recuperem una entrevista a Joan Boadas (desembre de 2025) per pensar, amb perspectiva municipal, fins a quin punt el govern de la memòria institucional condiciona la qualitat, la continuïtat i l'autonomia de les polítiques culturals locals.
  

El clima ja no només afecta la cultura: la reescriu. I obliga els municipis a fer una feina per a la qual ningú els havia preparat: sostenir allò que trontolla i assumir allò que es perd.

La capa aguanta. El suport, no tant.