Destacats

La festa com a espai de disputa social


  
  

Les polítiques patrimonials acostumen a presentar les festes populars com a espais de cohesió, identitat compartida i continuïtat cultural. L’article de Xavier Roigé Ventura, Mireia Guil Egea i Lluís Bellas Melgosa qüestiona aquesta lectura simplificada i defensa una idea molt més conflictiva del patrimoni immaterial: les festes són també espais de tensió, disputa i confrontació política.
  

#Compartim. Setmana 12


És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!


 

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani.

Suport del Parlament a la candidatura del pessebrisme a la UNESCO


La Comissió de Cultura ha aprovat una declaració de suport perquè el pessebrisme sigui inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. 
 

El secretari de la mesa de la Comissió de Cultura, Ernesto Carrión, ha llegit a l'inici de la sessió de la comissió d'aquest dilluns, 17 de març de 2025, una declaració del Parlament de suport a la candidatura del pessebrisme a ser inscrit en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

La festa i la disbauxa comença avui dijous, 27 de febrer


Preparat per al Dijous Gras 2025, una de les cites més esbojarrades de l’any?
 

El tret de sortida al Carnaval arriba amb la celebració del també anomenat Dijous Llarder. El Dijous Gras és el primer dia del Carnestoltes i enguany cau aquest dijous, 27 de febrer.

Aprovació del Projecte de Llei del patrimoni cultural immaterial, el text començarà el tràmit parlamentari

El text, que ara començarà el tràmit parlamentari, té com a objectiu situar el patrimoni cultural immaterial català al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic.
 

El Consell Executiu ha donat llum verda al Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, que té com a objectiu salvaguardar aquest patrimoni, que inclou els usos, les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneixements, les activitats i les tècniques, que les comunitats, els grups o les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. El text també protegirà els béns mobles i immobles, i els espais culturals i naturals als quals estan lligades aquestes pràctiques.
 

Desitgem a tota la comunitat d'Interacció unes bones festes


No és broma

De tant en tant,/ un rierol baixarà prim,/ eixut d'amor,/ l’hivern plorava   
                                    

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

El Lluçanès estrena una col·lecció de contes amb històries vinculades al territori per explicar el seu patrimoni


El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

Cultura popular i política: entre l’apoderament i la seva reducció instrumental


  
Aquest article analitza com la cultura popular és interpretada i utilitzada pels partits polítics catalans, posant en evidència una tensió de fons: el seu reconeixement com a espai de participació i cohesió conviu amb una lectura clarament instrumental que en desdibuixa el valor propi. La cultura és definida d’entrada com una forma de vida i com una responsabilitat col·lectiva, vinculada als drets culturals i a la participació ciutadana. Tanmateix, en el pas del discurs a les propostes, aquesta centralitat es dilueix i la cultura popular esdevé sovint un mitjà per assolir altres objectius polítics.