Destacats

El foc festiu, patrimoni viu: noves eines per a una gestió segura i compartida



La nova guia de recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics reforça el paper dels ajuntaments i colles en la protecció d’una tradició que combina cultura, comunitat i responsabilitat.
  


A Catalunya, el foc és molt més que un element festiu: és un llenguatge cultural que encén identitats locals, vincula generacions i projecta la força col·lectiva d’un poble que viu la festa com una forma de participació i pertinença. Els correfocs, les cercaviles i el bestiari de foc formen part d’un patrimoni immaterial que ha crescut en complexitat i reconeixement

Protegir el patrimoni històric local: una responsabilitat compartida



Al vostre dia a dia com a tècnics i responsables municipals de cultura, el patrimoni històric local és una presència constant. El veieu en els espais emblemàtics, però també en aquells detalls que, sense fer soroll, expliquen qui som: una façana que guarda la petjada d’un altre segle, una font que ha estat punt de trobada durant generacions, un element escultòric que ja forma part de la memòria col·lectiva.

#Compartim Setmana 36-38



Aquest inici de setembre ens ha deixat un mosaic dens de debats culturals: des de la llarga reivindicació d’un espai estable per a l’art contemporani a Barcelona fins al paper de la cultura en les lluites ideològiques, climàtiques i democràtiques a escala global. També s’han posat sobre la taula tensions sobre la governança dels museus, la precarietat del teatre independent, la necessitat de descentralitzar per garantir drets culturals i els reptes d’incorporar nous llenguatges com el videojoc als espais institucionals. Són senyals que la cultura continua sent terreny de disputa, però també d’imaginació col·lectiva i d’innovació social.
  
  
  
 Un centre d’art viu per a Barcelona

Palacio Barcelona

Daniel G. Andújar, 19 de setembre de 2025

Des de fa tres dècades, la comunitat artística reclama a Barcelona un espai estable, públic i àgil per a la creació i exhibició contemporània. El balanç fins avui és de precarietat i intents fallits. L’autor defensa que el Palau Victòria Eugènia  pot ser l’oportunitat històrica per establir aquest centre de programació intensiva sense col·lecció permanent, capaç de connectar artistes, fàbriques de creació, espais alternatius i públics.

#Compartim Estiu

        
  

Després de la pausa estival, tornem amb un #compartim especial dedicat als mesos de juliol i agost. Han estat setmanes intenses per al debat cultural: des de les crítiques al discurs multicultural fins als reptes de la burocràcia, passant pel paper dels videojocs, el patrimoni, la llengua, la IA o la relació entre cultura i salut. També hi hem trobat reflexions poètiques i propostes per imaginar futurs més esperançadors. Aquí teniu una selecció de lectures que ens ajuden a reprendre el pols cultural amb la mirada atenta i crítica de sempre.
  
              
  

El buit del patrimoni

El monstre del patrimoni

Alberto Velasco Gonzàlez, 29 d'agost de 2025

Alberto Velasco recorda la figura d’Eduard Carbonell, clau en la consolidació del patrimoni i els museus a Catalunya, i denuncia la manca actual de referents en el camp de la museologia.

Quan el gest cultural no cola

  

  
A l’estiu, també les polèmiques van amb xancles. Curteta i de poble, la discussió sobre El meu avi ha acabat remenant una pregunta fonda: què passa quan els gestos culturals ja no convencen ningú?


  
  

Cremat, para-sol i expectativa cultural.* 
  
  

Entre platja i concert a la fresca, no sempre ve de gust llegir grans assajos sobre el paper de la cultura pública. Però, de tant en tant, apareixen articles que ens remouen prou com per voler-los pair, encara que sigui amb un granissat a la mà. Això és el que em va passar amb el text que Joan Burdeus ha publicat a Núvol sobre la retirada —o no— de El meu avi de la cantada d’havaneres de Calella.

#Compartim Setmana 25


Setmana 25 de l’any i les tensions entre creació, tecnologia i memòria col·lectiva s’obren pas entre les lectures destacades. Hi ha una idea que ressona en molts dels textos que compartim aquesta setmana: la necessitat de recuperar espais per a una pràctica cultural més conscient, crítica i situada. Des del joc digital fins als museus, passant per la música, la intel·ligència artificial o el paisatge, les mirades que recollim qüestionen les lògiques de consum accelerat, els relats dominants i els silencis institucionals. I ens recorden, cadascuna a la seva manera, que crear i compartir cultura és alguna cosa més que programar activitats o gestionar equipaments: és decidir com volem viure junts, i què estem disposats a defensar en un món que sovint premia la rendibilitat per damunt del sentit.
  
  

Jugar no és consumir

Ser o consumir: sobre la manera en la que nos relacionamos con el videojuego 

Mario García, 17 de juny de 2025 

Aquest text qüestiona els hàbits de consum accelerat de videojocs, comparant-los amb el consum de menjar ràpid: immediat, superficial i sense impacte durador.

#Compartim Setmana 23


  
  

Aquesta setmana a #Compartim posem el focus en com la impostura, allò que semblava una excepció, s’ha instal·lat com una norma en la nostra societat, facilitada pel món digital i el màrqueting personal. Ens toca repensar com aquesta realitat impacta la confiança i l’autenticitat, també en l’àmbit cultural. Alhora, aprofundim en la cultura digital més enllà de la tecnologia i l’art, per entendre com transforma la nostra vida quotidiana i els processos socials. No hi falta el patrimoni en risc, amb el cas de Sixena, ni els debats europeus per trobar un equilibri entre innovació i protecció dels drets culturals. Un recull que interpel·la directament la gestió cultural municipal, perquè reflexionem i actuem des de la proximitat i la responsabilitat  
  .  
  
  

La impostura com a norma social

El porvenir de la impostura

Carlo Frabetti, 5 de juny de 2025

Carlo Frabetti reflexiona sobre com la impostura s’ha normalitzat en una societat dominada pel màrqueting personal i la superficialitat. A partir d’experiències personals, l’autor exposa com ha estat percebut com a expert en àmbits com la semiótica o el còmic, malgrat no tenir una formació específica,

Nou exconsellers de Cultura demanen que les pintures de Sixena continuïn al MNAC


Nou exconsellers i exconselleres de Cultura de la Generalitat han fet públic un manifest on defensen que les pintures murals de la sala capitular de Sixena, actualment al MNAC, no haurien de ser traslladades. Argumenten que són obres extremadament fràgils i que un moviment físic comportaria riscos irreparables. També posen en valor la tasca del MNAC com a garant de la conservació i la difusió del patrimoni, en un context museogràfic adequat i reconegut internacionalment.
  
  

1

#Compartim Setmana 22


  
Setmana 22 i el debat cultural es presenta amb una força poc habitual. El patrimoni es converteix en camp de batalla política, la cultura en justificació d’impactes ambientals, i la creació en territori de tensions entre suport institucional i llibertat artística. També hi ha lloc per a preguntes sobre ètica i tecnologia, noves pràctiques de mediació i iniciatives de foment lector en espais sovint invisibilitzats. A #compartim, fem un recull dels textos que obren reflexions necessàries i posen el focus en els dilemes més vius del sector. Aquí ho teniu.
  
  

Rescat o restitució?

El cas Sixena: patrimoni segrestat o patrimoni salvat?

Guerau Xipell Casol, 29 de maig de 2025

Guerau Xipell defensa que les pintures murals de Sixena van ser salvades del foc i conservades exemplarment al MNAC, seguint estàndards internacionals.

Un nou capítol per a la biblioteca de Cubelles

 

 
El trasllat de la Biblioteca Mn. Joan Avinyó a un nou emplaçament marca un abans i un després per al municipi. Al blog de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (Blok de BiD), s’ha publicat l’article Biblioteca municipal de Cubelles Mn. Joan Avinyó: un equipament nou, més lluny però molt proper, una crònica signada per Maite Comalat i Eli Ramírez, publicada el 7 de maig de 2025. L’article ofereix una mirada detallada al procés de trasllat, els reptes d’implantació i les primeres impressions d’un equipament concebut per esdevenir un referent cultural i social a la vila.

Una crònica que pot interessar especialment a tècnics de cultura municipal que hagin d’afrontar trasllats, reformes o reubicacions d’equipaments. El relat de Cubelles combina detall, implicació i aprenentatges amb valor documental.