pensament cultural

  
Durant els darrers mesos han aparegut, des d'àmbits molt diferents, articles, informes i manifestos que comparteixen una inquietud sorprenent. No formen part d'un mateix debat ni citen les mateixes fonts. Durant anys hem discutit què seria capaç de fer la intel·ligència artificial. Potser el debat que ara emergeix és un altre: què està passant amb les condicions que fan possible llegir, interpretar, deliberar i construir criteri? Aquest #Compartim proposa llegir conjuntament aquestes veus perquè, posades en relació, permeten formular una pregunta que cap d'elles desenvolupa per si sola.
  
  

  
Hi ha una imatge que costa d’assimilar del tot: una ballarina que torna a escena sense poder moure el seu propi cos. No és una metàfora. És literal.

El moviment passa per un altre lloc.

Una tecnologia tradueix les seves ones cerebrals en un avatar que balla en directe. El públic veu dansa. El cos que la produeix ja no és visible en els termes habituals.
  

  
Relectura crítica d’una imatge que ja no es deixa contenir pel seu context
  

L’article, De l'Skrik a la screen : com circulen les imatges,  publicat a Interacció el 2018 partia d’una intuïció clara: la potència d’una imatge com El crit no es pot separar del seu context, de les capes simbòliques i històriques que li donen densitat, ni dels dispositius museístics, educatius i crítics que en legitimen i orienten la lectura.

  
Llegir no és només triar llibres. És delimitar el camp del que pot ser pensat i governat.
  

Cada Sant Jordi reactiva una escena coneguda: novetats, prescripció, circulació massiva de llibres. Però sota aquesta superfície hi ha una operació menys visible i més determinant. No només es recomanen lectures. Es defineixen marcs. Es decideix què entra dins del que avui es considera pensable i, amb això, què pot aspirar a ser programat, legitimat o finançat.

Martí Sales (Barcelona, 1979) és un escriptor, poeta, traductor, músic i crític cultural català, conegut per la seva obra irreverent, experimental i molt vinculada a la cultura underground.

Ha escrit articles, bildungromans en vers, texticles, manifestos, llibrets d'òhpera, cançons esgaripades amb els Sirles, nits octosil·làbiques i diccionaris. Ha traduït una pila de llibres: de Ray Bradbury a Patti Smith, passant per Kae Tempest, John Berger, Kurt Vonnegut o John Fante. Ha fet d'actor i de tècnic de llums, de mestre i de cambrer, de negre literari i de repartidor de paneres de Nadal.

  
Amb motiu de l’Espai Claustre celebrat al CERC el 24 de febrer de 2026, hem entrevistat Mireia Sallarès, una de  les artistes i realitzadores més incisives i crítiques del moment actual, a  cavall sempre entre diferents projectes i països, perquè ens expliqui la seva visió de l’art, de la cultura i del moment polític que estem vivint.

Aquesta  és la conversa que hi hem mantingut.