finançament de la cultura

Models i instruments de finançament del sector cultural. Criteri S’aplica a articles sobre pressupostos culturals, subvencions, mecenatge, inversió pública o sostenibilitat econòmica dels projectes culturals.

Institucions sense continuïtat: el límit real de la política cultural local


  
  

Quan una biblioteca tanca per manteniment o un centre cultural depèn d’una subvenció externa per obrir portes, apareix una fractura silenciosa que molts municipis reconeixen. Aquest article posa nom a aquesta tensió i pregunta què vol dir governar cultura quan el problema no és crear institucions sinó sostenir-les.
  

Quan la democràcia depèn d’un capítol 2


  

La cultura local s'ha omplert de paraules grans: drets, participació, democràcia. Però quan s'obre el pressupost municipal, la realitat es resol en dilemes molt concrets: què es prioritza, què s'ajorna i què es deixa caure en silenci. Entre el relat dels drets culturals i la fragilitat del capítol 2 s'obre una esquerda que condiciona la capacitat dels municipis per sostenir espais de trobada, dissens i imaginació col·lectiva.

Llegir les dades per decidir millor: què revela l’11a edició del CCI


  
La publicació dels resultats de l’11a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals convida a fer una lectura pausada de l’estat de les polítiques culturals municipals i dels reptes que afronten avui els serveis locals de cultura.
  

Tal com s’ha apuntat recentment a Interacció en reflexionar sobre els límits d’una lectura acrítica de les dades, els indicadors només esdevenen útils quan permeten qüestionar relats assumits, identificar tensions i orientar decisions públiques amb més criteri.

Quan governar per excepció esdevé política cultural


  
 Relats de drets, pràctiques d’excepció


Si la cultura és un dret, també ho hauria de ser l’accés als recursos que la sostenen. L’informe de la Sindicatura sobre les subvencions directes del 2023 mostra fins a quin punt l’excepció s’ha convertit en pràctica habitual, amb efectes estructurals sobre la transparència, la renovació del sistema i la capacitat de garantir drets culturals en condicions d’equitat.
  

#Compartim. Setmana 40-41


  
En temps d’incertesa i saturació, la cultura continua sent un espai on la complexitat no s’amaga, sinó que es pensa. Aquesta quinzena, les lectures ens interpel·len des de diversos angles: la responsabilitat de les institucions en contextos de guerra i desigualtat, la fragilitat dels models econòmics que sostenen la creació i la urgència de repensar la sostenibilitat cultural més enllà dels discursos verds. Entre les veus que qüestionen la instrumentalització de la cultura i les que reclamen una mirada més humana sobre la gestió, emergeix una idea comuna: la cultura no és només un sector, sinó una manera de respondre —ètica i col·lectivament— al món que vivim.
  
  

Ja n’hi ha prou d’excuses per parlar castellà

Diglòssies de mal pagador

Núria Cadenes, 8 d'octubre de 2025

L’article de Núria Cadenes critica la justificació recurrent que alguns creadors usen per emprar majoritàriament el castellà en les seves obres: la “veracitat” o el “realitat del carrer”. Aquestes excuses, diu l’autora, volen legitimar l’ús del castellà com una llengua que fa més creïbles escenes o personatges, especialment en produccions en català que contenen fragments o motius lingüístics en castellà.

Quan les dades només mostren el que ens agrada: reflexions per a la cultura municipal


  
El recent cas del Bureau of Labor Statistics (BLS) als Estats Units, on el cap de l’agència va ser apartat per lliurar dades que no encaixaven amb la narrativa política, recorda una veritat elemental: la informació no sempre confirma el que volem escoltar. Al sector cultural municipal català, també cal reflexionar sobre com recollim, interpretem i utilitzem les dades, i com això afecta la confiança, la presa de decisions i la capacitat de millora.
  
  

Quan innovar des del territori deixa de ser una consigna i esdevé una pràctica. El Fons d’Innovació Territorial francès, tres anys després


 

Què podem aprendre del Fonds d’Innovation Territoriale francès? Una altra manera de fer política cultural des del territori, sense convocatòries però amb criteri, proximitat i risc.
  

Parlar d’innovació cultural en l’àmbit local s’ha convertit en una expressió tan repetida que corre el risc d’esgotar-se abans de fer-se realitat. Però, què vol dir innovar des del territori i amb el territori? Quins dispositius poden fer possible aquesta voluntat de transformació, sovint expressada però difícil de sostenir en el temps?

El decàleg com a interpel·lació directa als municipis


  
La gestió cultural demana dignitat: el decàleg com a eina per repensar les polítiques municipals.
  

He seguit amb interès la presentació del Decàleg per la dignitat laboral i professional de la gestió cultural a Catalunya, impulsat per l’APGCC. No és un document més: és un mirall que posa davant nostre la precarietat estructural de la gestió cultural i la necessitat urgent de revertir-la.

Llegir-lo des d’una mirada municipal té un efecte clar: ens adonem que moltes de les situacions que descriu no són alienes, sinó quotidianes. Contractacions fràgils, externalitzacions que esgoten la memòria institucional, equips incomplets que depenen de la voluntat de persones concretes, plecs que valoren més el preu que la qualitat professional…

Un decàleg per dignificar la gestió cultural


  
L'APGCC presenta el primer decàleg sobre la precarietat laboral i professional dels gestors culturals a Catalunya
  
  

L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) ha presentat al CERC el Decàleg per la dignitat laboral i professional de la gestió cultural a Catalunya, un document que vol fer visible i combatre la precarietat estructural que afecta el nostre sector.
  

Del 1997 al 2025: vint-i-vuit anys de debat sobre economia de la cultura. Què ha canviat? Què no?

           

Fa gairebé trenta anys, la cultura demanava ser reconeguda com a sector econòmic. Avui, encara ens preguntem si aquell reconeixement ha arribat i, sobretot, si era el que realment necessitàvem.

Fer una lectura comparativa entre el dossier "Economia de la Cultura" publicat el 1997 i el monogràfic del 2025 de la Revista Econòmica de Catalunya és molt més que un exercici de memòria. Ens permet veure com han evolucionat les preguntes, els enfocaments i les prioritats del pensament econòmic aplicat a la cultura, i entendre millor per què algunes dificultats estructurals encara persisteixen.