Apunts

Observatorio Vasco de la Cultura

La subida del tipo impositivo del IVA aplicado a las entradas a espectáculos y conciertos supone un doble cambio: dejan de ser productos sujetos a un IVA reducido (pasa del 8% al 10%) para ser productos a los que se aplica un IVA general (del 18% sube al 21%). Este aumento aleja la fiscalidad sobre la cultura que se aplica en España de la tendencia que siguen la mayoría de países europeos.

‘Culture Segments’ és una metodologia de recerca en l`àmbit del màrqueting desenvolupada per la consultora Morris Hargreaves McIntyre (MHM) en 2010 per donar suport a les institucions culturals i artístiques.

Aquest sistema permet a les organitzacions analitzar alguns dels factors que atreuen als visitants a les seves activitats culturals i artístiques. Aquests factors fan referència al valor o al grau d’entreteniment que atorguen els visitants a una atracció cultural concreta i determinen quan aquesta visita es pot considerar intrínseca i en concordança amb el seu estil de vida o bé és tracta d’un fet especial o es contempla com una activitat educativa que cal realitzar de tant en tant.

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona van incrementar l’any 2013 un 3,8% el seu públic, sobrepassant per primera vegada la xifra del milió de visitants. Concretament, 1.029.637 persones van visitar al llarg de 2013 els museus de la XML, xifra que representa un 39% del total de la població dels municipis adherits.

El públic de les exposicions temporals i els usuaris d’activitats són els segments que més han crescut en el darrer any, amb un 18,8% i un 24%, respectivament. Per la seva part, els visitants de l'exposició permanent va créixer un 1,7% en contraposició al públic escolar de les exposicions permanents, que ha mostrat un lleu retrocés —un 3,2% menys respecte a l’any anterior.

Manuel Herrera-Usagre | Empiria. Revista de metodología de ciencias sociales. Número 22 (julio-diciembre, 2011) 

Resumen : La Sociología ha acudido con frecuencia al estudio de las clases sociales y del estatus social para explicar las diferencias en los hábitos y las prácticas culturales. Con el presente artículo hemos pretendido acotar las características sociales que tienen mayor influencia sobre los hábitos de consumo cultural. Para ello, hemos utilizado el marco que nos proporciona el conjunto de teorías más importantes sobre la estratificación social en el consumo cultural, a saber: el argumento de la homología; el argumento de la individualización; y el argumento de la omnivoridad. Paralelamente, expondremos las dificultades metodológicas que plantean diferentes técnicas estadísticas con las que la tradición sociológica reciente ha estudiado la estratificación social del consumo cultural. Tras nuestros análisis hemos comprobado cómo los consumos culturales siguen presentando características de estratificación social en la sociedad española contemporánea. 

Asunción Bernárdez Rodal |  Anales de la literatura española contemporánea, ALEC, Vol. 39, Nº 2, 2014 

Resumen: En este texto hablaremos de industrias culturales, en concreto, de la industria teatral y cómo están viviendo las mujeres profesionales de las artes escénicas un momento de crisis económica, pero también un cambio de modelo respecto a lo que se consideran industrias culturales. Desde los años noventa, el término "industria cultural" ha adquirido un sentido nuevo, ya que, de ser pensado como algo negativo a principios del siglo XX se ha vuelto un concepto positivo e incuestionable para nuestros gobiernos liberales, que han determinado que la producción cultural puede ser un motor de desarrollo económico en el contexto europeo. Es evidente que las mujeres tienen un pujante papel en las estructuras culturales de nuestro país, y sobre todo en el teatro, en el que actúan como directoras, programadoras o dramaturgas, llegando a estar presentes en todas las fases de la producción de espectáculos escénicos. Sin embargo, su presencia en el sector no es todavía igualitaria

Manuel Hernández Peinado, Mercedes Rodríguez Molina, José Antonio Camacho Ballesta | XXXIX Reunión de Estudios Regionales | Smart regions for a smarter growth strategy: new challenges of Regional Policy and potentials of cities to overcome a worldwide economic crisis

Resumen: El contexto de crisis económica ha llevado a un empeoramiento de las economías de los hogares, provocando desajustes notables en los presupuestos familiares. La fuerte caída del gasto en el consumo de los hogares en España ha afectado a casi todas las industrias, y el ocio y la cultura no es una excepción a esta tendencia, así el gasto de los hogares en servicios de ocio y cultura en 2010 fue inferior con respecto a 2006. El doble objetivo de este trabajo consiste en analizar desde una perspectiva microeconómica los cambios en los patrones de consumo de los hogares españoles que gastan en servicios de ocio y cultura, e identificar los principales factores explicativos de dichos gastos durante el periodo 2006-2010 tanto a nivel nacional como regional. 

El Consell de l’Associacionisme Cultural , que entrarà en funcionament a partir de la propera tardor, estarà format per onze grups de treball amb reconeguts experts i destacades entitats i organitzacions de cadascuna de les branques, i tindrà com a missió elaborar estudis i dictàmens no vinculants,  informes anuals d’avaluació de l'estat del sector i propostes de futur, entre altres funcions.

Entre les diverses qüestions que l’òrgan es trobarà sobre la taula, destaca el impuls d’un codi ètic per al sector, la definició de plans de formació o la millora de la qualitat dels objectius associatius.

Jorge Wagensberg | Babelia. EL País 20 JUN 2014 

Un museo es un espacio de encuentro para la inspiración: museo de musa, como música, como mosaico. Los museos contienen, producen y transfieren conocimiento: arte, ciencia, tecnología, historia, antropología, arqueología…, pero ¿con qué lenguaje lo hacen? Existe cine mudo, pero no cine ciego. Hablar con la palabra escrita es la manera más eficaz para dormir a la audiencia presente en una conferencia, escribir con palabra hablada no es menos perdonable. En los museos encontramos palabra escrita, palabra hablada, algoritmos, sonidos, imágenes, simulaciones, pero ¿cuál es la palabra propia y prioritaria del lenguaje museográfico? ¿Cuál es la palabra de museo que no puede no estar en un museo?

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts va presentar el passat  divendres 20 de juny l'Avaluació Estratègica del Mercat de les Flors, la segona que fa pública després d'haver-se pronunciat sobre el MNAC al maig. L'organisme reconeix la centralitat d'aquesta institució en l'impuls de la dansa contemporània a Catalunya, i  suggereix que les limitacions pròpies de l'equipament se supleixin amb la col·laboració amb altres equipaments de la ciutat i de tot el territori. L'objectiu ha de ser consolidar el públic potencial de la dansa i les arts del moviment  Millorar la seva presència a la xarxa o elaborar un manual organitzatiu són altres recomanacions de l'ens públic.

Poetics, Volume 43, April 2014

Número monogràfic que analitza alguns dels reptes als quals ha de fer front l’art en la societat actual. Destaquem l’article «New modes of arts participation and the limits of cultural indicators for local government» amb noves propostes a l’hora de  mesurar la participació artística ciutadana en l’àmbit local. Els autors assenyalen  que els sistemes de mesura i avaluació han d’anar més enllà dels resultats quantificables i valorar els beneficis socials i educatius que aporta  la participació comunitària en cultura. S’hi presenten quatre estudis de cas i s’assenyala que la definició de participació comunitària en cultura pot variar molt en funció de les característiques de cada municipi. L’estudi adverteix que aplicar una mateixa noció del significat de participació i un sistema estàndard de mesura pot limitar la capacitat dels governs locals a l’hora de respondre correctament a les necessitats específiques dels seus ciutadans.

Belén Laspra Pérez ׀ Redes.com

Les enquestes i estudis demoscòpics de percepció social de la ciència a Espanya apliquen conceptes diferents de museu de ciència i tecnologia, fet que provoca que els estudis proporcionin resultats contradictoris i fins i tot oposats. Cal un criteri unificat que faciliti la comparació de resultats i ofereixi dades més fiables per a la futura presa de decisions. Aquestes són les principals conclusions que n’extreu Belén Laspra Pérez en aquests article publicat a «Redes.com. Revista de Estudios para el Desarrollo Social de la Comunicación». Laspra analitza els Eurobaròmetres de la Unió Europea i les enquestes nacionals de percepció social de la ciència realitzades per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, finalment contrasta els resultats amb els de l’Estadística de museus i Col·leccions Museogràfiques.

L'arquitectura és un sector inclòs en totes les classificacions internacionals de les indústries creatives.

El document sintetitza alguns estadístics de la dimensió econòmica dels estudis d'arquitectura a Catalunya, fa una reflexió estratègica dels principals reptes del sector i presenta un pla d'acció per a l'impuls i la internacionalització de l'arquitectura.

SOY CÁMARA. El programa del CCCB (36)

Aquest capítol s’articula a partir de les jornades de debat sobre «El sentit de la cultura» celebrades al CCCB i reflexiona sobre la rellevància social de la cultura i la seva relació amb la política. «Cultura» és un concepte amb múltiples definicions, difícil d’abastar en la seva complexitat. Per contestar la pregunta del títol, es traça un recorregut des de la concepció de la cultura com a repertori d’eines per relacionar-nos amb el món fins a la dimensió política de la cultura com a espai de conflicte i instrument de canvi social, passant pel problema de la mercantilització de la cultura en la societat de consum i la doble funció de la cultura com a experiència individual i bé comú.

El programa entrevista Marina Garcés, filòsofa; Mara Dierssen, neurobiòloga i cantant; Frederic Amat, artista visual, i Eloy Fernández Porta, escriptor. Recupera, a més, aportacions de Pierre Bourdieu, Pier Paolo Pasolini, Georges Bataille, Fritz Lang, Jean-Luc Godard, Nuccio Ordine i Alfredo Jaar.

Lluís Bonet | Bloc

A los diez años de su desaparición, merece la pena recordar el legado que Eduard Delgado (1949-2004) ha dejado, tanto a aquellos que fuimos sus discípulos como a las nuevas generaciones que sin saberlo beben aun de su magisterio. Ha sido y aun es un referente para la gestión cultural catalana, española, europea y latinoamericana.

Jordi Oliveras | Nativa

El passat divendres 10 de maig vaig participar a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que portava per títol “La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats”. Abans de la xerrada vaig publicar uns apunts al meu bloc buscant contrastos per a polir la intervenció. Ara, un cop passat, reelaboro una mica aquelles idees incorporant algunes coses sorgides de l’experiència.

Quin és el problema?

La preocupació que sembla recollir el títol de la taula és lògica, la qüestió de la davallada de recursos per la cultura en els darrers anys és un problema real que angoixa a molta gent (artistes, gestors, empresaris,…) i ens fa preguntar-nos per la sostenibilitat del que hi havia. Però alhora, tal com es presenta, sembla assumir un parell de supòsits enganyosos que convé atendre abans de buscar respostes:

Ferran Farré  | Vindicacions

“actividades culturales y creativas, todas aquellas actividades en las que desde una intencionalidad que va más allá de la simple ocupación del tiempo de ocio, donde los seres humanos, como consecuencia de sus necesidades expresivas, comunicativas y emocionales interaccionan, de manera más creativa o más pasiva, con flujos de información simbólicos, persiguiendo cierto impacto estético, expresivo, cognitivo, emocional o espiritual sobre sí mismos o sobre los demás. Estas interacciones se pueden materializar en actos aislados o en espacios de relación social y se pueden articular tanto a través de sistemas de intercambio formales y reglados como el mercado, la educación, o las organizaciones culturales (empresas, organizaciones e instituciones) o informales y poco estructuradas como resultado natural de la interacción social.”

Aquest mes d'abril hem publicat els següents posts al blog del CCCB LAB que creiem que poden ser del vostre interès:

• El nou ecosistema productiu: fabricació personal, distribuïda i oberta: Tomás Díez explica l'evolució que porta al sorgiment d'espais com els FAB LABS.
• La revolució del comú : Rubén Martínez fa una crònica del cicle "En comú" que es va fer al CCCB.
• Analitzant el públic virtual: L'equip del CCCB Lab compartim com concevem i tractem el públic virtual.
• Ciutat, espai, treball i gent que fa coses:  César Reyes Nájera | dpr-barcelona, parla dels nous "makers": ciutadans que fan coses.

A més a més, el passat mes de març vàrem celebrar al CCCB la VII edició biennal de Kosmopolis, Festa de la Literatura Amplificada. Si no hi vas ser o si et ve de gust reviure el festival, K13 continua a la xarxa: des del web de Kosmopolis pots accedir als vídeos de les diferents xerrades, conferències, debats, lectures i recitals, així com a entrevistes als participants i clips temàtics. També pots llegir les cròniques que Albert Forns, Lucia Calvo, Breixo Hardinguey i Marta Palomo han escrit sobre les activitats que van formar part del Bookcamp, l’Homenatge a Roberto Bolaño o els especials sobre Novel·la gràfica al Regne Unit i Tercera Cultura. + INFO