Apunts

Asociación PROTECTURI

En aquest informe es destaquen algunes de les dades més rellevants en matèria de protecció patrimoni cultural i l’impacte econòmic del sector a l’estat espanyol durant el període 2009-2013. A destacar:

• Només en el període 2009-2012, la inversió pública en matèria de patrimoni cultural cau un 43% (un 47% si es té en compte la inversió des de les comunitats autònomes).

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat els resultats de l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2014-2015, per tal de donar a conèixer la situació i evolució dels principals indicadors en els diversos àmbits del sector cultural.

Prenen com a referència els períodes trimestrals en el seu conjunt (de març de 2014 a febrer de 2015) i amb una població mostral de més de 16 mil persones majors de 15 anys, l’enquesta destaca escoltar música, llegir i anar al cinema (amb un 85,5%, el 62,2% i el 54%, respectivament) com les activitats culturals amb un major pes entre la població.

Creada en el marc de treball de la UE Horizon 2020, la plataforma social CulturalBase presenta lloc web.

El seu treball, articulat al voltant dels eixos temàtics memòria, inclusió i creativitat culturals, busca aportar una millor comprensió i participar en l’anàlisi del paper de la cultura en un context com l’actual (de digitalització i globalització), de la transformació que ha significat tant a nivell professional del sector com per la mateixa ciutadania.

Krytyka Polityczna ,  European Cultural Foundation

Publicació resultat de la compilació d’articles, estudis, materials visuals i entrevistes d’autors de procedència geogràfica i professional ben variada, amb l’objectiu de mostrar l’ampli espectre de projectes i pràctiques culturals participatives que es duen a terme en les diverses regions europees i contribuir així a comprendre i construir unes ciutats més humanes; d’impulsar un major debat entre els ciutadans, professionals de la cultura, i altres agents interessats en el comú, la Cultura i el futur de les ciutats.

Digital R&D Fund for the Arts

Guia que proporciona a les organitzacions culturals pautes, consells i recursos per millorar el desenvolupament dels seus productes digitals en l’àmbit artístic i cultural, ja sigui per crear-ne de nous o per millorar els ja existents. El document parteix de quatre preguntes bàsiques: ‘Why’ (Per què), ‘Who’ (Qui i per a qui); ‘What’ (Què) i ‘How’ (Com) desenvolupar un producte cultural i proporciona explicacions, plantilles i documents de referència per guiar els professionals en el disseny, implementació i avaluació i al llarg de tot el cicle de vida d’un producte cultural.

Margherita Sani, Bernadette Lynch, Jasper Visser, Alessandra Gariboldi | European Expert Network on Culture (EENC)

L’informe creat en nom de l’European Expert Network on Culture (EENC) com suport al grup de treball l’OMC analitza, a través d’exemples d’arreu del territori europeu, diversos exemples de graus de Participació en matèria de Patrimoni Cultural.

Més enllà de proporcionar una base sòlida per a la discussió i reflexió per al grup de treball d'OMC i el seu Pla de Treball 2015-2018, l’informe busca identificar i presentar els reptes i possibilitats de la Participació de les comunitats en matèria de polítiques públiques, així com de les institucions culturals i les parts interessades en la valoració i gestió del Patrimoni Cultural.

Laboratorio Permanente de Público de Museos | Ministeri d’Educació, Cultura i Esports

Amb l’objectiu de crear una eina de suport per a la planificació i realització de projectes educatius i culturals a museus en l’àmbit estatal espanyol, en aquest guia es recullen cada una de les fases d’elaboració i execució d’un projecte; des de la concepció del projecte, la planificació i producció, l’execució del projecte i la valoració final del projecte.

Entrevista realitzada per 'La aventura de aprender' de TVE a Jesús Carrillo, director de Programes Culturals del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía i professor d'història de l'art a la Universitat Autònoma de Madrid.

El Pla de Museus de Catalunya 2015-2025 vol potenciar el conjunt de museus del país, expandir el seu ús social, aconseguir la màxima rendibilitat cultural i enfortir-lo en termes econòmics i de gestió, tot establint un consens entre agents polítics, culturals i socials. 

Catalunya és l'onzè país d'Europa amb més museus, col·leccions obertes al públic i centres d'interpretació: 643. Els últims sis anys s'han estrenat prop d'un centenar d'equipaments.
 
Segons la Conselleria, amb el Pla es busca “modernitzar i consolidar el sistema museístic català” i que es marca un “objectiu ambició amb l’augment de visitants d’un 20% en aquests 10 anys”.

Robert Muro | Acotaciones. Revista de investigación teatral, núm. 34 (2015)

«Desde hace unos años viene siendo habitual plantear el punto de partida sobre la cuestión del llamado IVA cultural –y de la fiscalidad de otros servicios públicos- en los aspectos cuantitativos, lo que es, en mi opinión, situar el problema en el terreno equivocado. Y es que partir solamente de los números, no nos ayudará a encontrar una solución adecuada: el bosque es mucho más que un árbol. En el porvenir de la cultura en España van a influir, más que los números, las miradas que marquen la dirección hacia la que se encamina la sociedad, el horizonte de ilusiones colectivo.

Simetrica | Arts Council of England

Estudi que mesura el valor econòmic dels beneficis en matèria de salut i benestar que aporten les biblioteques públiques al Regne Unit. Per fer aquest càlcul l’estudi mesura els beneficis primaris o directes (en els individus) i secundaris o indirectes (en la societat) derivats dels serveis bibliotecaris. Per calcular els beneficis primaris, els que tenen impacte directe en la salut i benestar de les persones, l’estudi planteja una enquesta on es pregunta a usuaris i no usuaris de biblioteques quina quantitat de diners extres en concepte d’impostos municipals estarien disposats a pagar per mantenir el nivell dels serveis que ofereixen les biblioteques públiques. Per calcular els beneficis secundaris l’informe calcula l’estalvi potencial en matèria reduccions de visites i tractaments mèdics com a resultat de les millores en la salut generades per l’ús dels serveis bibliotecaris.

UK Music

Informe que revela la gran contribució del turisme musical en l’economia d’aquest país que compta amb una important tradició musical. Segons l’estudi, entre 2011 i 2014 els beneficis econòmics  que va aportar el turisme musical van augmentar un 34%. Així, l’any 2014, els 9,5 milions de turistes que van visitar el Regne Unit per assistir a concerts i festivals van generar £3,1 bilions de despesa directa i indirecta. Aquest mateix any 2014, 38.238 llocs de treball depenien directament de la indústria turística musical, un 57% més que l’any 2012 quan  només en depenien 24.521 llocs de feina.

Santi Eraso Beloki | santieraso.wordpress.com. Arte, Cultura, Ética y Política

Estas reflexiones publicadas en el periódico Diagonal son las notas que empleé en sendas conferencias impartidas a finales de Junio. La primera, invitado por Enrique Villalba, en elMaster de Gestión Cultural de la Universidad Carlos III , y la segunda por Ruben Caravaca, pocos días después en la III Universidad Popular de Verano Campo de Cebada.

Más allá del tópico idealista que circunscribe el concepto de cultura exclusivamente a las clásicas bellas artes, la cultura también es todo aquello que nos constituye como ciudadanos, la lengua que hablamos, la manera en la que nos vestimos, cómo establecemos nuestras relaciones de género, los usos y costumbres ordinarios y extraordinarios de la vida cotidiana, las celebraciones populares, los mitos, narraciones, expresiones formas etc. Parafraseando al director de cine Jean Luc Godard, cuando dice que cada plano es una cuestión ética y, por tanto, implica una responsabilidad política, también lo es qué y de qué manera comemos, cómo y dónde compramos lo que vestimos, las películas y libros que vemos y leemos, a qué dedicamos nuestro tiempo libre. En fin, todo esos gestos “culturales “ forman parte de una cadena de compromisos, o la ausencia de ellos, que afecta a nuestro entorno cercano, pero también al mundo común que habitamos.

Rosa Togores | Servei de Planificació i Avaluació; Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

A la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) hi ha una llarga tradició en la recollida i anàlisis estadística que ha permès desenvolupar un important sistema d’informació per portar a terme projectes d’avaluació destacats. No obstant això, fins ara no hi havia cap estudi que indagués en el valor social generat per les biblioteques de la XBM en el seu entorn. D’acord amb aquesta necessitat, la Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) conjuntament amb la Direcció d’Estudis i Prospectiva (ara Servei de Planificació i Avaluació) de la Diputació de Barcelona van acordar dur a terme un estudi per analitzar el valor públic de la XBM

Dave O’Brien, Kate Oakley | Arts and Humanities Research Council (AHRC)

 Aquest informe és una revisió crítica de la literatura acadèmica que investiga la relació entre valor cultural i desigualtat. I ho fa des de dos punts de vista: el de la producció i el del consum. Els autors de l’informe argumenten que aquestes dues activitats són essencials per entendre aquesta relació entre cultura i desigualtat social malgrat que tradicionalment s’hagin considerat de manera separada tant en la recerca acadèmica com en la política pública. La revisió es concentra en aspectes relatius a la raça, la classe social o el gènere, que són els enfocament des dels quals s’ha estudiat més la desigualtat, tot i que també contempla qüestions relacionades amb la discapacitat, la sexualitat i la desigualtat geogràfica.

Oficina del Patrimoni Cultural

L’objectiu d‘aquesta publicació és donar a conèixer els treballs que ha dut a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de Diputació de Barcelona en relació als museus de la província.

L’estudi s’ha estructurat en onze capítols, els dos primers ens parlen dels antecedents de la Xarxa de Museus Locals que van des de la gestió de catorze museus provincials fins el compromis amb el territori per aconseguir articular un seguit d’accions de cooperació abocades als suport municipalista. Es descriuen les accions que es van dur a terme, fent especial èmfasi en les Jornades de Museus i Administració Local, que poden ser considerades la guspira que va propiciar la creació de la Comissió de Cooperació de Museus Locals que mes tard esdevingué Xarxa de Museus Locals.

Cultural Heritage Counts for Europe | Cultura. Comissió Europea

Informe que presenta els resultats del projecte Cultural Heritage Counts for Europe, desenvolupat entre 2013 i 2015 amb el suport de la Comissió Europea, i que té per objectiu mostrar amb dades i evidències el valor del patrimoni cultural i el seu impacte en l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient europeu. Aquest projecte vol demostrar el valor i el potencial del patrimoni cultural com a recurs estratègic per a una Europa sostenible; augmentar la consciència pública sobre aquest recurs i presentar recomanacions estratègiques per al seu desenvolupament. Així mateix, el projecte també vol aportar arguments demostrables i persuasius per tal de convèncer els responsables polítics europeus sobre els múltiples beneficis d’invertir en patrimoni cultural.

Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram)

L’antena de capital social de la Xarxa de benestar de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) té per objectiu donar visibilitat a l’evolució de les dades sobre capital social que es vagin generant, a més de ser un fòrum de discussió en el que pugin participar totes aquelles persones i institucions que hi vulguin fer aportacions.

Ha fet dues preguntes a professionals de diversos àmbits de la cultura. Les seves respostes us poden interessar:

1. Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual? Fins a quin punt és clau en l’activitat de l’economia?

2. Quin és l’estat de la producció cultural actual?

 Espuga, M., Torné, E., Llovera, M., Amatriain, C., Silvestre, N., Sanz, S., Solé, I., Álvarez Massó, M. | Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Aquest treball pretén ser una ajuda a les persones que treballen a la biblioteca pública fent especial esment a diferents aspectes relacionats amb la multiculturalitat. La idea és donar pautes, idees i experiències útils per: 

- conèixer les particularitats del nostre entorn

- entendre la diversitat cultural com un punt fort de la biblioteca

Joan-Isidre Badell  | Revista Interamericana de Bibliotecología, 38(2), 159-164.

Resumen | Se muestran los principales resultados obtenidos en la investigación sobre la presencia de los museos de Cataluña en las redes sociales y de la visibilidad de sus sedes web. La metodología se ha basado en la obtención de datos cualitativos y cuantitativos desde dos perspectivas: comparativa con otros estudios y evolutiva por análisis propios. Los resultados señalan, por un lado, que los museos catalanes están presentes en las redes sociales, pero existen todavía muchos centros que no están en ninguna plataforma. Por otro lado, los indicadores de visibilidad obtenidos demuestran cierta falta de interés por el posicionamiento web. En conclusión, se debe mejorar y potenciar la presencia y uso en aquellas plataformas más adecuadas, haciéndose necesaria la creación de una estrategia comunicativa específicamente digital planteándose algunas cuestiones de reflexión y debate para seguir alentando nuevas discusiones e investigaciones.

Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB)

L’Informe de la comunicació a Catalunya és un projecte biennal de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) que va néixer l’any 2000 i compta, per vuitena vegada consecutiva, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa. L’obra ha comptat amb la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), junt amb ComScore, Inc; Infoadex i Portal de la Comunicació (IncOm-UAB) i tres subscriptors institucionals: l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i laSocietat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per a aquesta edició, l’obra ha comptat amb la participació d’un total de 23 autors i autores, procedents de sis universitats catalanes públiques i privades i de l’àmbit professional, coordinats per un equip editor format per Carme Ferré Pavia, Joan M. Corbella Cordomí, Joan Sabaté i Salazar i Marta Civil i Serra. 

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual acaba de presentar els primers resultats de l’estudi “Mapping of the Animation Industry in Europe”, que està portant a terme per obtenir  una visió general de l’estructura de la indústria de l’animació als països europeus. Es tracta d’un projecte encarregat pel programa MEDIA de la Comissió Europea.

En aquest primer informe, titulat 'Focus on animation', es donen dades de producció, distribució i circulació de pel·lícules i sèries televisives animades, entre els anys 2010 i 2014. La segona part de l’estudi, prevista per a finals d’any, se centrarà en l’anàlisi en profunditat de les dades recollides 

Judit Carrera | El País (Ed. Catalunya), 22 juny 2015

El cambio en el gobierno de Barcelona es un momento idóneo para preguntarse por el papel de la cultura en la ciudad. La incertidumbre sobre el rol de la cultura en el nuevo organigrama municipal ha suscitado preocupación en un sector que teme ser relegado en la lista de prioridades del nuevo gobierno local. Más allá de la forma concreta de organizar la política cultural, el vacío de la transición actual ofrece un buen escenario para exigir ambición y cartografiar los temas de fondo del debate cultural en la ciudad.

María Fernández Sabau, Javier Martín Cavanna, Pilar Gonzalo | Fundación Compromiso y Transparencia | Foro de Cultura y Buenas Prácticas

Segons aquest informe que analitza els webs de 60 museus de belles arts i art contemporani a l’estat espanyol, només es poden considerar com a institucions  transparents el Museu Guggenheim Bilbao, l’Artium de Vitoria i el Museu del Prado. De la resta, 42 museus es consideren opacs ja que publiquen informació sobre menys de 8 indicadors de transparència dels 24 plantejats per l’informe. I 15 museus es qualifiquen com a translúcids perquè proporcionen informació d’entre 8 i 15 d’aquests indicadors. L’informe apunta que els museus, en general, publiquen molta informació sobre les seves activitats educatives però, en canvi, aporten molt poques dades sobre les seves polítiques de funcionament i resultats obtinguts.