Sèries editorials

  
  
Fa temps que allò que les polítiques i les institucions culturals produeixen, programen o conserven ja no sembla suficient per justificar-les. Els demanem que garanteixin drets, construeixin relacions, eixamplin la participació, sostinguin la creació i ajudin a interpretar un present cada vegada més difícil de llegir. Les entrevistes que hem anat recollint aquest estiu permeten fer una pregunta menys habitual: si esperem tot això de la cultura, què estem disposats a sostenir perquè sigui possible?

Aquest mes, Els meus millors consells ens apropen a la mirada d’Oriol Lladó Esteller (Badalona, 1971), periodista, docent i consultor en comunicació especialitzat en cultura, medi ambient i entorns digitals. Professor associat del grau de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, combina la reflexió crítica sobre les transformacions culturals contemporànies amb una defensa persistent de la cultura de proximitat, les xarxes comunitàries i el valor dels espais que fan possible la vida cultural quotidiana.

  
Les polítiques culturals han parlat durant anys d’accés, participació, innovació o digitalització. Però què passa amb la cultura quan les condicions mateixes de percepció, atenció i memòria es transformen sota sistemes governats per algoritmes, protocols i captura permanent de l’experiència? Els textos d’Íngrid Guardiola s’han convertit en un dels espais més incisus per pensar aquesta mutació. No perquè ofereixin models de gestió cultural, sinó perquè obliguen a preguntar-se quin marge de maniobra real conserven avui les institucions culturals dins societats cada vegada més accelerades i protocol·litzades.  

  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local  
  

La innovació en les polítiques culturals acostuma a associar-se a allò que es veu: un nou equipament, una nova convocatòria, un festival o un programa que amplia l’oferta existent. El canvi sembla produir-se quan apareix una iniciativa capaç de transformar el paisatge cultural. Hi ha una altra manera d’entendre la innovació pública.

  
Abans de començar...

Aquest és l'últim #Som311 abans de la pausa d'estiu. Durant unes setmanes deixarem de publicar tant el #Som311 com el #Compartim per descansar, llegir amb calma i deixar que les idees sedimentin.

Continuarem, això sí, pendents de tot allò que ajudi a entendre millor les polítiques culturals locals. Al setembre hi tornarem amb una edició especial que recollirà el més rellevant de l'estiu. I, si resulta que no ha passat res que realment mereixi ser destacat, també ho explicarem. Perquè, de vegades, allò que no passa també diu alguna cosa.
  

  
Segona quinzena de juny

Les estructures que fan possible la cultura
  
 

  
Durant els darrers mesos han aparegut, des d'àmbits molt diferents, articles, informes i manifestos que comparteixen una inquietud sorprenent. No formen part d'un mateix debat ni citen les mateixes fonts. Durant anys hem discutit què seria capaç de fer la intel·ligència artificial. Potser el debat que ara emergeix és un altre: què està passant amb les condicions que fan possible llegir, interpretar, deliberar i construir criteri? Aquest #Compartim proposa llegir conjuntament aquestes veus perquè, posades en relació, permeten formular una pregunta que cap d'elles desenvolupa per si sola.
  
  

Aquest estiu, els millors consells arriben de la mà de l'Anna Parcerisa.

Consultora especialitzada en turisme i cultura i profundament vinculada al teixit cultural del Berguedà, les seves recomanacions comparteixen una mirada que connecta amb alguns dels grans debats de les polítiques culturals actuals: el valor de la cultura de proximitat, el paper imprescindible de les entitats i les persones que sostenen la vida cultural des del territori, i la necessitat de reconèixer la feina que es fa lluny dels grans equipaments i dels principals pols culturals.

  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local
  
  

El banc de bones pràctiques de l'Àrea de Cultura recull iniciatives del territori i, cada mes, el CERC en destaca una. Aquesta sèrie proposa una lectura d’aquests casos que no se centra en descriure’ls ni en validar-los, sinó en entendre què posen en joc a l’hora de construir política cultural des de l’àmbit local..

  
Primera quinzena de juny

Les decisions que sostenen la vida cultural
  
  

Les notícies seleccionades aquesta quinzena mostren municipis i institucions supramunicipals ocupats a consolidar les bases de la seva vida cultural.

  
Durant anys, les polítiques culturals europees van créixer sota una expectativa expansiva: més drets culturals, més participació, més creativitat, més sostenibilitat. Però què passa quan els discursos continuen avançant mentre les estructures que haurien de sostenir-los es debiliten? Els textos recents d’Elena Polivtseva s’han convertit en un dels espais més interessants per llegir aquesta fractura. No tant perquè ofereixin receptes de governança cultural, sinó perquè descriuen amb precisió creixent la distància entre retòrica institucional i condicions materials d’existència de la cultura contemporània.
  

VEUS EMERGENTS

Llegir Elena Polivtseva és una manera de preguntar-se què passa quan el vocabulari democràtic de la cultura creix més ràpidament que les estructures que l'han de sostenir.