Articles i anàlisi

El que només es veu amb el temps


  

 
Què podem arribar a veure quan mantenim una mateixa observació al llarg dels anys? La lectura conjunta dels nou informes del Cercle de Comparació Intermunicipal d’Espais Escènics corresponents al període 2016–2024 mostra el valor d’una sèrie continuada, però també els seus límits. Les dades permeten detectar que alguna cosa ha canviat. Entendre què significa aquest canvi exigeix context, interpretació i una conversa professional capaç de sostenir-se en el temps.

La ciutat cultural que ja existeix


  
  
Què apareix al mapa quan busquem els espais de la cultura? La conferència de Chema Segovia, «El espacio de la cultura en la ciudad: una aproximación histórica», és una lectura audiovisual per a Interacció 26. El seu recorregut històric ajuda a examinar qui decideix què compta com a infraestructura cultural i quins espais queden fora de les polítiques públiques.
  

ACTUALITAT

  
  
Quan donem suport a un cineclub, a què estem donant suport?
  
  
Les dades del cineclubisme català mostren una activitat consolidada i una capacitat notable de convocatòria. També permeten preguntar-nos què sostenen aquestes organitzacions més enllà de les projeccions.

Com sabem què està canviant?


  
Què passa amb allò que una política cultural vol transformar quan ha de convertir-se en objecte de seguiment? Tornar als diagnòstics, les actuacions i els sistemes de seguiment de tres plans culturals municipals permet seguir el recorregut que va de la pregunta inicial a les evidències amb què intentem reconèixer aquestes transformacions.
  
 

Sobre les idees que veuen la llum i les que no

Fa uns dies, durant un congrés, escoltava professionals del sector explicar projectes de mediació i educació cultural molt interessants. Projectes construïts a foc lent, desenvolupats amb comunitats, centres educatius, artistes o col·lectius; processos que havien necessitat temps per assajar, equivocar-se, reformular-se i trobar la seva manera de ser.

Mentre els escoltava, em vaig descobrir pensant diverses vegades "quina sort haver pogut fer això".

Els equipaments que canvien sense desaparèixer


  
Aquest article sorgeix de la lectura de Flexibilidad, permanencia y cambio en arquitectura (Tárrago Mingo i Pérez-Herreras, 2025), una reflexió sobre les relacions entre transformació, permanència i interpretació en arquitectura que permet obrir noves preguntes al voltant dels equipaments culturals contemporanis.

Què fa possible la vida cultural?


  
Un assaig sobre els diagnòstics de les polítiques culturals locals
  

Fa uns mesos, una primera lectura dels plans d’acció cultural municipals proposava una arquitectura de mirada per anar més enllà de les seves línies estratègiques i propostes d’actuació. Tornar ara sobre alguns d’aquests plans permet fer un pas més: observar què ens explica la seva diagnosi sobre la manera com mirem la realitat cultural local.

Com canvia la legitimitat de les institucions culturals


  
L'últim informe de la Comissió Europea sobre biblioteques públiques pot llegir-se com un indici d'una transformació en la manera de justificar el valor de les institucions culturals. No tant perquè redefineixi les funcions de les biblioteques, sinó perquè amplia la manera d'explicar per què són necessàries.


Els espais escènics després de la recuperació


  
Aquest article continua la lectura iniciada amb el període 2016-2020. Si el primer mostrava com es construeixen gradualment les capacitats institucionals dels espais escènics, aquest segon analitza què revelen els informes quan aquestes capacitats conviuen amb una recuperació més lenta dels públics.
  

Els informes del Cercle de Comparació Intermunicipal d'Espais Escènics corresponents al període 2021-2024 documenten una recuperació desigual. Mentre els equipaments recuperen amb relativa rapidesa els seus nivells d'activitat, la relació amb els públics evoluciona de manera més lenta i irregular.

De les dades al críteri


  
Una interpretació dels deu anys del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals
  

D'on surt el criteri amb què gestionem els serveis públics? Una part prové de la formació. Una altra, de l'experiència acumulada. També aprenem observant altres professionals, contrastant decisions i compartint problemes semblants. Hi ha, però, una font de criteri molt menys visible. Es construeix quan una comunitat professional observa durant anys una mateixa realitat a partir de preguntes compartides.